1 de 10
eleccions a Itàlia

La neofeixista Meloni guanya i tindrà la majoria absoluta amb el bloc de dretes

Victòria clara de Germans d'Itàlia, que convertirà la seva candidata en primera ministra

Giorgia Meloni pot ser la propera primera ministra d'Itàlia | Europa Press
per Albert Vilanova, Barcelona, Catalunya | 26 de setembre de 2022 a les 07:16 |
La coalició de dretes formada per Germans d'Itàlia, la Lliga i Forza Itàlia s'ha imposat a les eleccions italianes. Amb el 98% dels vots escrutats, el partit més votat ha estat l'ultradretà Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni (26,1%), que es perfila com la primera dona que liderarà el govern italià i substituta de Mario Draghi. La formació vinculada a moviments neofeixistes, la Lliga de Matteo Salvini i Forza Italia de Silvio Berlusconi tindran la majoria absoluta al Congrés, amb una forquilla d'entre 227 i 257 escons (d’un total de 400), amb un 44% dels vots, i també al Senat. La coalició d'esquerres liderada per Enrico Letta aconseguiria entre 78 i 89 escons (26,2%)

La participació ha estat del 64,24%, deu punts menys que en els anteriors comicis. L'abstenció s'ha situat en un històric 35% però no ha arribat al 40% que pronosticaven algunes enquestes.


El guanyador de la nit és Germans d'Itàlia, que ha multiplicat els vots del 4% aconseguit el 2018 als més del 26% d'aquest diumenge. El partit es va formar el 2012 a partir de moviments neofeixistes i està alineada a Espanya amb Vox i amb els governs de Viktor Orbán a Hongria i del partit Llei i Justícia a Polònia.

La formació de Meloni ha aconseguit situar-se com el primer partir del bloc conservador, superant la Lliga de Salvini que ha retrocedit a la forquilla fins al 8,8%; i també Forza Italia de Berlusconi, que ha aconseguit entre un 8% dels vots.  


Sota el lema “Junts, per Itàlia”, el programa de la coalició de dreta i extrema dreta inclou una reducció dels impostos i una tarifa plana a autònoms, així com un gran pla d'infraestructures i la promoció de la producció del país. En matèria migratòria, el document posa el focus en el reforç de la seguretat i la "defensa de les fronteres".

Dins del bloc d'esquerres, el partit més votat ha sigut el d'Enrico Letta (19,1%), hereu de la socialdemocràcia italiana. Conjuntament amb la resta de l'esquerra sumarien 26,2% dels vots, pràcticament la meitat que la coalició que encapçalen Meloni, Salvini i Berlusconi. 


De prop els segueixen el Moviment 5 Estrelles, que s'ha presentat en solitari. Després de ser el més votat en les últimes eleccions, la formació liderada per Giuseppe Conte s'ha quedat amb el 15,2% de les paperetes.

Uns resultats històrics


Meloni ha volgut concentrar el protagonisme del final de la jornada. Així, ha anat a votar passades les 22 hores al col·legi electoral que li correponia a Roma per apoderar-se del tancament de les urnes. Abans, ha fet una crida als seus votants via Twitter: "Escrivim la història junts".

I així ha estat. La victòria de Meloni és un fet històric. Per primer cop des de la fi de la Segona Guerra Mundial, una hereva del règim feixista pot governar Itàlia -i també seria la primera dona en fer-ho-. La caiguda de l'executiu de l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi és el que ha provocat les eleccions anticipades. A l'electorat hi havia apatia i això ha impulsat l'abstenció.

Giorgia Meloni té 45 anys i estudis de periodisme. Va militar en el Moviment Social Italià, considerat continuador del Partit Nacional Feixista. A Meloni la beneficia el fet que el seu partit no ha estat mai al govern. Ella va ser ministra de Joventut de Berlusconi, però d'això fa molts anys. Itàlia ha assajat totes les fórmules possibles: coalicions de concentració, aliança populista de Lliga i M5S, governs de centre-esquerra i centre-dreta... i ara és a punt d'encetar un experiment nou.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació