27
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
28
de setembre
a les
11:26h
Nicolas Garcia (Elna, 1960) és un el protagonista de més rellevància política del que ell mateix anomena "el tema" de la setmana al municipi, però que també ha transcendit a Catalunya. El seu municipi natal, del qual des del 2020 és alcalde -també ho havia estat del 2001 al 2014-, ha estat notícia perquè França ha decidit portar als tribunals el fet que l'Ajuntament permetés parlar el català durant els plens municipals. Un fet que Garcia no entén, ja que considera que la llengua francesa no es veu perjudicada perquè, malgrat donar llum verda a les intervencions en català, també feia incloure la traducció completa en la llengua oficial.
En aquesta entrevista a NacióDigital, el batlle del municipi rossellonenc explica els pròxims passos que des del consistori que lidera tenen previst seguir després de la decisió del prefecte francès -amb la desobediència com una opció sobre la taula-, analitza la situació "contradictòria" del català a la Catalunya Nord i valora el paper de l'executiu francès en la protecció de les llengües minoritàries.
- Malgrat la decisió de França de portar l'ús del català al ple als tribunals, l'Ajuntament el continuarà permetent?
- Sí, i tant. En primer lloc ho mantindrem fins que guanyem, i si perdem, que m'estranyaria molt, ja veurem com reaccionem. Però de moment continuem perquè totes les consultes jurídiques que hem fet ens diuen que no ho podem perdre administrativament. Ara bé, el jutge també decidirà de forma política i en funció de la seva opinió sobre la posició de la llengua francesa i de les llengües dites "regionals" com és el català.
Per ara, doncs, continuem mantenint el català perquè és una necessitat, per defensar el nostre patrimoni. Ens costa molts diners defensar el nostre patrimoni físic, però el català també forma part d'aquest patrimoni cultural i realment ens costa molts menys diners defensar-los. És defensar la nostra llengua, no només la dels nostres avis, sinó també la dels nostres nens. I si volem que sigui la llengua dels nens perquè és una riquesa i perquè serveix, encara que ara no tant com voldríem a la Catalunya Nord, hem de defensar-la.
- La desobediència és una opció?
- És una possibilitat. Ho hem de parlar entre tots els regidors però és possible. Ara mateix no sé detallar com s'hauria d'articular, ho valorarem en el seu moment, però sí que l'escenari de desobediència es pot donar.
- Si els serveis jurídics de l'Ajuntament van avalar l'ús del català perquè no perjudica el francès, per què creu que el prefecte ho porta als tribunals?
- No ho sabem. És una desgràcia que un representant de l'estat francès del nivell d'un prefecte pugui concloure una petició a un jutge que digui que parlar català al ple un poble de 10.000 habitants com Elna i en què es tradueix íntegrament al francès pugui posar en perill els fonaments de la República francesa. Tinc ganes de dir "pobra República!" si realment és això el que la posa en perill. Així no arribarem gaire lluny. El futur de la República francesa només serà si és capaç d'integrar tota la diversitat lingüística i cultural. No fer-ne un problema sinó una cosa positiva.
L'estat francès com a institució no està curat d'aquest jacobinisme i d'aquest centralisme. Potser en algun moment històric de la República Francesa ha estat necessari, però ara és totalment fora de context. No té cap sentit. Defensar el fet que no pots parlar català en un ple, malgrat traduir-lo tot al francès, és d'un altre segle. Ho entenc perquè l'estat francès és jacobí, però no ho entenc perquè és ridícul, com també les raons que han donat. La petició del prefecte només es basa en l'article 2 de la Constitució, que diu que França és "una i indivisible", igual que deia Franco a Espanya, i que la llengua francesa és l'única, que no n'hi ha cap altra. Això és d'un altre temps, però encara persisteix el jacobinisme una mica com el franquisme s'ha quedat a l'administració espanyola.
- Ha estat el primer municipi gran a permetre el català als plens. Com ha funcionat la iniciativa en altres pobles?
- Una vintena ho han fet, però només se n'han mantingut tres o quatre -aquest mateix dilluns una quinzena de municipis s'han afegit a la iniciativa-. La resta tenen por. A França les ajudes públiques funcionen d'una manera una mica estranya. Si no ets amic o amiga de la presidenta de la Diputació, de la presidenta de la regió o el representant de l'estat no tens cap subvenció i no pots obrir cap projecte. Estàs obligat a ser bon noi, però n'hi ha alguns que mantindran el català als plens.
- El govern francès codirigeix l'oficina pública de la llengua catalana. Com valora la feina que ha fet?
- És una contradicció que haurien d'explicar. Per una banda, l'estat francès ha integrat l'oficina pública de la llengua catalana amb la regió i la diputació. L'objectiu d'aquest òrgan és popularitzar a l'espai públic la llengua i la cultura catalanes, el seu ús. I ara, la primera cosa que fas com a prefecte és prohibir que un batlle pugui permetre parlar català en un ple. Doncs no hi ha més espai públic que un ple. A més, el govern francès ha firmat un acord marc amb la diputació per aconseguir que d'aquí a deu anys com a màxim tots els alumnes del Pirineu oriental que desitgen fer català, tinguin tots els mitjans per fer-ho. Doncs comencem ben malament si la primera cosa que fa un dels signants de l'acord és atacar la nostra decisió.
També és pedagògic. Si parlem català és per defensar la cultura, però també perquè ens hem adonat que només érem quatre o cinc regidors que el podíem parlar. Si volem el dia de demà que hi hagi més regidors que parlin català als plens, hem de parlar-ho de tant en tant. I traduir-lo, perquè la traducció és pedagògica. Tinc un cap de gabinet que és bretó, i de sentir-me parlar el català i traduir-li el que dic l'ha acabat aprenent. En el fons, els compromisos i el posicionament polític del govern francès amb el català no coincideixen amb com realment s'està actuant.
- Històricament, considera que França ha perseguit la llengua catalana?
- De forma diferent que altres llengües en altres països, però sí que en certa manera. No amb tanta brutalitat ni repressió que en altres llocs del món, però sí. Perquè quan tu fas tot el que pots perquè el català, o el basc o el bretó, no s'ensenyi ni es parli vol dir que hi ha una estigmatització. Òbviament, si preguntes a un francès si el català està reprimit et dirà que no. Vull dir, la gent quan parla el català no els hi foten hòsties, però quan un prefecte t'agredeix així continua sent una agressió contra una decisió presa per un ple amb tota consciència.
- Creu que perilla l'ús del català a Elna i la Catalunya Nord?
- Tenim una contradicció. Els actes en favor del català progressen i també hi ha més voluntat per part de les administracions. Però l'ús de la llengua ha reculat en els últims anys i encara es manté aquesta tendència malgrat que hi hagi voluntat de revertir-la. Una enquesta sociolingüística de fa dos o tres anys deia que el 80% de la gent de la província voldria que ells i els seus fills poguessin parlar català i només un 5% diuen saber i entendre perfectament el català.
Això és el que també motiva la decisió de l'Ajuntament d'Elna, que el 80% de la gent vulgui saber parlar català. A la vegada, doncs, hi ha tendència a recular però més voluntat política, de parlar-lo, de mestres de català, l'extensió del col·legi de la Bressola, ajudes perquè 17.000 alumnes pugui aprendre català, feina amb Òmnium o l'Aplec... a Elna, per exemple, és una conquesta que tots els cursos de primària tinguin una classe bilingüe. Tot va avançant, però massa a poc a poc.
- La Generalitat, dins de les seves limitacions, està intentant promoure i defensar l'ús del català a la Catalunya Nord?
- Sí. Però amb aquestes limitacions que ha de tenir com a una delegació estrangera. Que realment no ho és, perquè això és la Catalunya Nord, però administrativament sí que és així. El Govern ha ajudat bastant i hi estem col·laborant. A Elna, per exemple, estem organitzant la primera trobada d'escriptors en català de la Catalunya Nord, també amb presència d'algun escriptor del sud, i treballem amb un institut finançat per la Generalitat, amb l'Institut de les Lletres Catalanes.
En aquesta entrevista a NacióDigital, el batlle del municipi rossellonenc explica els pròxims passos que des del consistori que lidera tenen previst seguir després de la decisió del prefecte francès -amb la desobediència com una opció sobre la taula-, analitza la situació "contradictòria" del català a la Catalunya Nord i valora el paper de l'executiu francès en la protecció de les llengües minoritàries.
- Malgrat la decisió de França de portar l'ús del català al ple als tribunals, l'Ajuntament el continuarà permetent?
- Sí, i tant. En primer lloc ho mantindrem fins que guanyem, i si perdem, que m'estranyaria molt, ja veurem com reaccionem. Però de moment continuem perquè totes les consultes jurídiques que hem fet ens diuen que no ho podem perdre administrativament. Ara bé, el jutge també decidirà de forma política i en funció de la seva opinió sobre la posició de la llengua francesa i de les llengües dites "regionals" com és el català.
"Si volem que el català sigui la llengua dels nens perquè és una riquesa i perquè serveix, hem de defensar-la"
Per ara, doncs, continuem mantenint el català perquè és una necessitat, per defensar el nostre patrimoni. Ens costa molts diners defensar el nostre patrimoni físic, però el català també forma part d'aquest patrimoni cultural i realment ens costa molts menys diners defensar-los. És defensar la nostra llengua, no només la dels nostres avis, sinó també la dels nostres nens. I si volem que sigui la llengua dels nens perquè és una riquesa i perquè serveix, encara que ara no tant com voldríem a la Catalunya Nord, hem de defensar-la.
- La desobediència és una opció?
- És una possibilitat. Ho hem de parlar entre tots els regidors però és possible. Ara mateix no sé detallar com s'hauria d'articular, ho valorarem en el seu moment, però sí que l'escenari de desobediència es pot donar.
- Si els serveis jurídics de l'Ajuntament van avalar l'ús del català perquè no perjudica el francès, per què creu que el prefecte ho porta als tribunals?
- No ho sabem. És una desgràcia que un representant de l'estat francès del nivell d'un prefecte pugui concloure una petició a un jutge que digui que parlar català al ple un poble de 10.000 habitants com Elna i en què es tradueix íntegrament al francès pugui posar en perill els fonaments de la República francesa. Tinc ganes de dir "pobra República!" si realment és això el que la posa en perill. Així no arribarem gaire lluny. El futur de la República francesa només serà si és capaç d'integrar tota la diversitat lingüística i cultural. No fer-ne un problema sinó una cosa positiva.
"El futur de la República francesa només serà si és capaç d'integrar tota la diversitat lingüística i cultural"
L'estat francès com a institució no està curat d'aquest jacobinisme i d'aquest centralisme. Potser en algun moment històric de la República Francesa ha estat necessari, però ara és totalment fora de context. No té cap sentit. Defensar el fet que no pots parlar català en un ple, malgrat traduir-lo tot al francès, és d'un altre segle. Ho entenc perquè l'estat francès és jacobí, però no ho entenc perquè és ridícul, com també les raons que han donat. La petició del prefecte només es basa en l'article 2 de la Constitució, que diu que França és "una i indivisible", igual que deia Franco a Espanya, i que la llengua francesa és l'única, que no n'hi ha cap altra. Això és d'un altre temps, però encara persisteix el jacobinisme una mica com el franquisme s'ha quedat a l'administració espanyola.
- Ha estat el primer municipi gran a permetre el català als plens. Com ha funcionat la iniciativa en altres pobles?
- Una vintena ho han fet, però només se n'han mantingut tres o quatre -aquest mateix dilluns una quinzena de municipis s'han afegit a la iniciativa-. La resta tenen por. A França les ajudes públiques funcionen d'una manera una mica estranya. Si no ets amic o amiga de la presidenta de la Diputació, de la presidenta de la regió o el representant de l'estat no tens cap subvenció i no pots obrir cap projecte. Estàs obligat a ser bon noi, però n'hi ha alguns que mantindran el català als plens.
- El govern francès codirigeix l'oficina pública de la llengua catalana. Com valora la feina que ha fet?
- És una contradicció que haurien d'explicar. Per una banda, l'estat francès ha integrat l'oficina pública de la llengua catalana amb la regió i la diputació. L'objectiu d'aquest òrgan és popularitzar a l'espai públic la llengua i la cultura catalanes, el seu ús. I ara, la primera cosa que fas com a prefecte és prohibir que un batlle pugui permetre parlar català en un ple. Doncs no hi ha més espai públic que un ple. A més, el govern francès ha firmat un acord marc amb la diputació per aconseguir que d'aquí a deu anys com a màxim tots els alumnes del Pirineu oriental que desitgen fer català, tinguin tots els mitjans per fer-ho. Doncs comencem ben malament si la primera cosa que fa un dels signants de l'acord és atacar la nostra decisió.
"A França persisteix el jacobinisme com el franquisme s'ha quedat a l'administració espanyola"
També és pedagògic. Si parlem català és per defensar la cultura, però també perquè ens hem adonat que només érem quatre o cinc regidors que el podíem parlar. Si volem el dia de demà que hi hagi més regidors que parlin català als plens, hem de parlar-ho de tant en tant. I traduir-lo, perquè la traducció és pedagògica. Tinc un cap de gabinet que és bretó, i de sentir-me parlar el català i traduir-li el que dic l'ha acabat aprenent. En el fons, els compromisos i el posicionament polític del govern francès amb el català no coincideixen amb com realment s'està actuant.
- Històricament, considera que França ha perseguit la llengua catalana?
- De forma diferent que altres llengües en altres països, però sí que en certa manera. No amb tanta brutalitat ni repressió que en altres llocs del món, però sí. Perquè quan tu fas tot el que pots perquè el català, o el basc o el bretó, no s'ensenyi ni es parli vol dir que hi ha una estigmatització. Òbviament, si preguntes a un francès si el català està reprimit et dirà que no. Vull dir, la gent quan parla el català no els hi foten hòsties, però quan un prefecte t'agredeix així continua sent una agressió contra una decisió presa per un ple amb tota consciència.
- Creu que perilla l'ús del català a Elna i la Catalunya Nord?
- Tenim una contradicció. Els actes en favor del català progressen i també hi ha més voluntat per part de les administracions. Però l'ús de la llengua ha reculat en els últims anys i encara es manté aquesta tendència malgrat que hi hagi voluntat de revertir-la. Una enquesta sociolingüística de fa dos o tres anys deia que el 80% de la gent de la província voldria que ells i els seus fills poguessin parlar català i només un 5% diuen saber i entendre perfectament el català.
"Els actes en favor del català progressen i hi ha més voluntat de les administracions, però l'ús de la llengua ha reculat"
Això és el que també motiva la decisió de l'Ajuntament d'Elna, que el 80% de la gent vulgui saber parlar català. A la vegada, doncs, hi ha tendència a recular però més voluntat política, de parlar-lo, de mestres de català, l'extensió del col·legi de la Bressola, ajudes perquè 17.000 alumnes pugui aprendre català, feina amb Òmnium o l'Aplec... a Elna, per exemple, és una conquesta que tots els cursos de primària tinguin una classe bilingüe. Tot va avançant, però massa a poc a poc.
- La Generalitat, dins de les seves limitacions, està intentant promoure i defensar l'ús del català a la Catalunya Nord?
- Sí. Però amb aquestes limitacions que ha de tenir com a una delegació estrangera. Que realment no ho és, perquè això és la Catalunya Nord, però administrativament sí que és així. El Govern ha ajudat bastant i hi estem col·laborant. A Elna, per exemple, estem organitzant la primera trobada d'escriptors en català de la Catalunya Nord, també amb presència d'algun escriptor del sud, i treballem amb un institut finançat per la Generalitat, amb l'Institut de les Lletres Catalanes.