Jéssica Albiach: «La reforma de la sedició ha de ser l'acord de la propera taula de diàleg»

Jéssica Albiach (València, 1979), presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, serà la veu dels comuns en el debat de política general que arrenca dimarts, marcat pels dubtes generats entorn a la continuïtat del Govern de coalició entre ERC i Junts. La formació d'Albiach, que és al centre de totes les mirades per la negociació dels pressupostos, posarà èmfasi en els debats socials i econòmics, des de la inflació fins a les energies renovables, passant per la carpeta fiscal, que concentra titulars en els darrers dies.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, la dirigent dels comuns avança que el seu grup recuperarà aquesta setmana la resolució validada pel Parlament que condemnava l'"apartheid" practicat per Israel, com a resposta al viatge de la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina. Albiach també analitza el rol del seu partit en un escenari de trencament de l'executiu, defensa el recorregut del projecte d'Ada Colau a Barcelona i sosté que la pròxima reunió de la taula de diàleg ha de segellar un acord sobre la reforma del delicte de sedició.

- Quins resultats n'espera del debat de política general que comença dimarts que ve?

- Espero que sigui realment un debat i un ple orientat a fer front a l'impacte de la inflació desbocada, i que tingui per objectiu tirar endavant mesures que ajudin a fer la vida una mica més fàcil a la ciutadania. També espero que sigui un debat que permeti avançar cap a la sobirania energètica, perquè Catalunya és un desert en renovables des de fa 10 anys. 

- Un debat en el qual surtin propostes.

- Sí, però em temo que el debat de política general acabarà segrestat per les picabaralles entre ERC i Junts. La seva fórmula està fracassada, i no ho diem només nosaltres, és una evidència a ulls de tots els catalans. Ho portem avisant i advertint des de fa molts anys. Només cal veure com l'acord que va permetre la investidura de Pere Aragonès és va allargar tres mesos perquè no aconseguien posar-se d'acord. 

- Quines seran les propostes dels comuns al debat?

- Tant al debat de política general com en el de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, ens hem fixat l'objectiu que el 2030 tota l'electricitat que consumim a Catalunya estigui produïda a casa nostra, i això passa per un pla massiu de renovables. També portarem mesures per fer front a la inflació i per mantenir l'impost del patrimoni. I, evidentment, també reaccionarem a les declaracions de la consellera Alsina sobre la relació de Catalunya amb Israel.

- Amb una proposta de resolució?

- Sí. Estem veient que la política de la consellera Alsina segueix l'estela de Trump en política exterior pel que fa a Israel. Nosaltres volem saber exactament què és el que pensa el president Aragonès, i tornarem a presentar una proposta de resolució per condemnar els crims d'apartheid i de vulneració dels drets humans que practica el govern d'Israel amb Palestina.

"Quan Aragonès va ser investit, va anunciar un pla de xoc social per fer front a la crisi i al patiment de les famílies, i aquest pla de xoc no ha arribat mai"

- El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha posat èmfasi en els darrers dies en la necessitat de projectar un missatge que prioritzi els maldecaps socials i econòmics que es preveuen per aquesta tardor. S'hi senten més còmodes amb el viratge d'ERC cap a l'agenda social?

- Quan Aragonès va ser investit, va anunciar un pla de xoc social per fer front a la crisi i al patiment de les famílies, i aquest pla de xoc no ha arribat mai. De fet, si mirem el decret que va aprovar el Govern amb els vots del PSC per fer front a la crisi derivada de la guerra d'Ucraïna, parlem d'un decret de només un milió d'euros, la xocolatada del lloro, perquè amb un milió d'euros no pots fer front a les necessitats derivades d'aquesta inflació i crisi energètica. No em sorprendrà el missatge que pugui donar, el que em sorprendria, i així ho demanarem, és que passi de les paraules als fets.
 
- Aragonès, però, també formularà una proposta en clau d'autodeterminació. Creuen que pot ser compatible amb l'estadi en què es troba la taula de diàleg?

- Encara no hem vist aquesta proposta perquè ERC no ens l'ha fet arribar. Esperaré a veure en quins termes es planteja per veure si és compatible amb la taula o no, però crec que podrà ser completament compatible. Nosaltres sempre hem defensat que Catalunya ha de poder votar i decidir lliurement quin és el seu futur i la relació amb l'estat espanyol, però sí que m'agradaria aclarir que votar per enèsima vegada el mateix al Parlament no ajudarà a tapar les picabaralles i diferències que tenen els socis de Govern.

- Vol dir que Aragonès farà una proposta en clau d'autodeterminació perquè se sent forçat a fer-la per Junts?

- No perquè se senti forçat, però si crec que està contínuament justificant-se i demanant perdó per defensar la taula de diàleg, i ja n'hi ha prou de demanar perdó. 

"Laura Borràs no és presidenta del Parlament amb uns vots caiguts del cel, ha estat escollida amb els vots d'ERC i, per tant, haurien de treballar per resoldre la situació a través d'una negociació parlamentària o política"

- No està d'acord doncs, amb que Aragonès presenti aquesta proposta al debat de política general? Aragonès ha avançat que buscarà sumar "tots els demòcrates". 

- No em sembla malament en cap cas. Ara, veurem si això representa una nova picabaralla més entre els socis. És una constant. L'última no ha tingut gaire transcendència, però existeix, i és per la llei antiocupacions. Entre els socis de Govern es van fent la traveta pel que fa a les competències de cada conselleria. No sé si la proposta de l'autodeterminació també s'acabarà convertint en això, però tinc la sensació que amb aquesta proposta es pot començar parlant del 80%, després del 52% i, finalment, només s'interpel·li al 25%. M'agradaria un cert rigor i coherència per part del president de la Generalitat, perquè ell no representa un partit, representa tots els catalans, i aquesta és una autoritat que jo li concedeixo i que moltes vegades els seus propis socis qüestionen.

- El debat començarà amb Alba Vergés com a vicepresidenta en funcions de presidenta. La substitució de Borràs no s'ha completat. Els comuns la demanaven.

- Estem veient com ERC es renta les mans quan hi ha una crisi entre els partits del Govern i el president diu que no és crisi del Govern sinó d'un partit concret. En aquest cas, m'agradaria recordar que Laura Borràs no és presidenta del Parlament amb uns vots caiguts del cel. Ha estat escollida amb els vots d'ERC i, per tant, haurien de treballar per resoldre la situació a través d'una negociació parlamentària o d'una negociació política. El que no pot ser és que tinguem un Govern en crisi permanent i la segona institució del país en situació d'interinatge.

-Pensen presentar alguna iniciativa per intentar resoldre aquesta situació?

- Cadascú ha de ser conseqüent amb les seves decisions. Els que ens han portat a aquesta situació són els encarregats de resoldre-la.

 

- De fet, van posar com a condició per començar a negociar els pressupostos que ERC substituís Borràs i resolgués l'escenari de divisió al Govern. No hi ha indicis que cap de les dues coses es puguin produir aviat.

- Nosaltres no podrem tirar endavant uns pressupostos per Catalunya si el Govern no canvia d’actitud. Per un costat, han de començar a ensenyar-nos els continguts i els números d'aquests pressupostos, cosa que no ha passat encara per les seves picabaralles. Encara no sabem quines són les prioritats que es fixaran, ens consta que els departaments han fet la seva feina, però ara entre els dos socis han d'aclarir on volen fixar els recursos de totes les propostes. Aquesta feina està encallada per les seves diferències. 

"No ens serviran uns pressupostos continuistes ni ajustats, sinó que hauran de plantejar les grans transformacions amb les quals s'omplia la boca el president Aragonès quan va ser investit i que, ara per ara, encara no hem vist"

- Quines són les seves línies vermelles pels pressupostos?

- Que siguin uns pressupostos expansius que busquin fer front de veritat a la crisi energètica i de la inflació. No entrarem en una subhasta a la baixa, no donarem xecs en blanc. Cal entendre la transcendència d'aquests pressupostos, perquè marcaran quina és la sortida que li donem a la crisi. No ens serviran uns pressupostos continuistes ni ajustats, sinó que hauran de plantejar les grans transformacions amb les quals s'omplia la boca el president Aragonès quan va ser investit i que, ara per ara, encara no hem vist. Zero molins de vent en tres anys, un simple decret d'un milió d'euros per fer front a la crisi, una única llei aprovada en un any i mig, que és la de pressupostos... Calen recursos, feina i menys soroll.

- Renuncien d’entrada a la pujada d’impostos?

- S'ha obert el debat de l'eliminar l'impost del patrimoni, i nosaltres insistirem en la necessitat de mantenir-lo. És un impost que afecta l'1% dels catalans, els que tenen un patrimoni mig de 2,7 milions d'euros. Junts el vol eliminar i també reduir el de successions.

- ERC no avala aquesta proposta.

- És important que Aragonès prengui una decisió. Ara no és moment en cap cas d'abaixar impostos, hem de mantenir la reforma fiscal que vam fer el 2020, i hem d’avançar en l'impost d’ultraprocessats. També hi ha altres impostos verds pendents, sobretot centrats en les indústries contaminants i de creuers.

Albiach, al seu despatx del Parlament durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa

-Acceptarien que aquest any, com el passat, la negociació es produeixi en temps de descompte?

- Nosaltres no entrarem en una negociació en temps de descompte. Aquests pressupostos són especialment complexos perquè ens estem jugant la sortida que li donem a la crisi. En l'anterior exercici, per responsabilitat, vam entrar a negociar-los en temps de descompte.  Però aquesta vegada tenim clar que volem seure negociar abans que siguin aprovats al consell de Govern. 

"No entrarem en una negociació de pressupostos en temps de descompte"

- Això és el que voldrien, però temen que es pugui reproduir que anem a un escenari ajustat, tenint en compte que l’any passat Junts va calcular molt si havia de ser a la fotografia amb vostès o no?

- Crec que portem dos anys en els quals els pressupostos s’han aprovat malgrat Junts i a contracor de Junts. De fet, l'any passat vam veure com en la negociació i en el ple de l'aprovació dels pressupostos el portaveu d'economia de Junts, Joan Canadell, semblava que volgués rebentar aquest acord. Nosaltres no vam caure en provocacions. No ho vam fer en aquell moment i no ho farem ara, però insistim que no entrarem a negociar uns pressupostos a última hora.

- Entenen els moviments de Giró amb el PSC?

- Només he escoltat una entrevista del conseller parlant de pressupostos i va dir dues coses preocupants. La primera, que quan estableixes una negociació està bé tenir diversos actors per si algun et demana massa, i aquí vull respondre que nosaltres no entrarem en una subhasta a la baixa. I també l'hem escoltat dir coses preocupants, com que segurament aquesta tardor tots ens haurem d'ajustar una mica el cinturó i que hi haurà moments d'austeritat. Si alguna cosa necessitem en aquests moments és tot el contrari a l'austeritat. És molt preocupant que s'estiguin augmentant els tipus d'interès des del Banc Central Europeu, perquè això només ens portarà al patiment de les famílies i l'agreujament de la crisi. Dit això, independentment de si el conseller Giró vol una cosa diferent o no a la d'Aragonès, és el president de la Generalitat el responsable últim de tenir uns pressupostos. 

"Si haguéssim volgut tenir una cadira a qualsevol preu, ja seríem al Govern"

-Els comuns han dit repetidament que la fórmula de coalició entre ERC i Junts està esgotada. Si el Govern es trenqués, es trobarien còmodes com a socis d'Aragonès?

- Ara mateix no tenim govern de coalició, tenim una coalició d’interessos. A partir d'aquí, sobre ser socis, la pregunta seria "per fer què?". Durant els tres mesos que va durar la investidura de Pere Aragonès, ell ens va convidar insistentment a formar part d'aquest Govern. De fet, nosaltres, si haguéssim volgut tenir una cadira a qualsevol preu, ja seríem al Govern. Però tenim claríssim que tenim un projecte, que tenim alternativa, que sabem cap a on volem portar Catalunya i això passa per un Govern estable i progressista, un fet que amb Junts no es podria produir. Ara per ara, el que puc dir és que nosaltres no som socis del Govern i anem llei a llei i negociació a negociació per veure que és el millor per Catalunya.

- Estarien disposats a entrar al Govern si Junts deixés de formar part de l'executiu?

- No puc avançar escenaris, no sé si en algun moment arribarà aquesta situació perquè, de fet, la pregunta que jo em plantejo ja no és quan es trencarà el Govern sinó fins quan faran veure que són un govern.
 

- A Barcelona, els comuns han governat durant dos mandats amb el PSC. Són el seu soci natural?

- El govern de Barcelona és un tripartit oficiós. Tenim un soci dins del govern com el PSC, però també tenim un soci fora que ens ha ajudat a aprovar tots els pressupostos i les grans mesures que s’estan impulsant, com és ERC. Hem de tenir aquesta mirada àmplia.

- Veuria lògic replicar la coalició de govern de la capital al Palau de la Generalitat si Salvador Illa s'imposés en les pròximes eleccions catalanes?

- A Catalunya no toquen eleccions ara mateix, toca que el Govern actuï. Les eleccions toquen el 2025.

- En les eleccions municipals, es jugaran l'alcaldia de Barcelona amb el PSC i ERC, a l'espera de si Junts entra en la pugna amb la candidatura de Xavier Trias. Perceben que el PSC ha començat a marcar distàncies en debats com el de la neteja?

- Crec que en l'escala municipal, el PSC marca una distància molt relativa, però sí que estic veient una tendència on cada vegada més s'avança cap a la sociovergència. No tant en l'àmbit municipal, sinó més en el nacional. Si mirem les propostes que s'aproven al Parlament en l'eix econòmic, qui va de la mà tirant endavant certes mesures acaben sent Junts i el PSC. S'està veient molt clarament amb temes com l'ampliació de l'aeroport, els Jocs Olímpics d'Hivern o la defensa del Midcat. Totes aquelles polítiques que són la recepta del passat i dels de sempre, les acaben impulsant els dos de la mà, són els grans amics de Foment.

"Cada vegada més el PSC s'està convertint en el partit de l'establishment"

-Vol dir que el PSC ha fet aquest trànsit per representar la veu de les elits?

- Cada vegada més el PSC s’està convertint en el partit de l’establishment.
 

- Els preocupa que Junts i PSC puguin consolidar pactes i formar governs a les properes municipals, especialment a Barcelona?

- El que em preocupa és la situació de crisi que està vivint la ciutadania, i el que m’ocupa és sortir a les municipals a guanyar. Aquestes dues legislatures ens avalen com una força que està transformant la ciutat, amb unes transformacions que no agraden a les elits, als fons voltors, a sectors que practiquen una política de lawfare, però la ciutadania ho mereix.

- Què han de fer els comuns i en concret Ada Colau en l'any previ a les eleccions per aspirar a retenir l'alcaldia de Barcelona?

- No m’agrada el concepte de retenir. Perquè sembla que el retenir no pugui il·lusionar. Jo estic convençuda que hi ha moltíssima gent a Barcelona que està apreciant quines són les transformacions de la ciutat. En els propers mesos veurem com s'acaben certes obres que milloren la qualitat de vida de la gent. Colau està fent d'alcaldessa exemplar quan li diu a Pedro Sánchez que ha de congelar els lloguers, o baixar la factura o el cost del transport públic. Nosaltres també vam ser dels primers a dir que les elèctriques han de pagar els impostos i s'ha acabat fent. Així que no és retenir, és il·lusionar i eixamplar. 

"Colau està alertant que s'hauria d'accelerar la tramitació de la llei d'habitatge. Sabem que als socialistes hi ha certs temes en què els pesen massa les pressions dels lobbies, però nosaltres i milers d'entitats estem pressionant perquè la llei es tramiti com més aviat millor"

- Colau ha pressionat Sánchez amb la regulació lloguers, però la proposta ja apareixia en l’acord de govern entre el PSOE i Podem.

- Colau està alertant que s'hauria d'accelerar la tramitació de la llei d'habitatge. Sabem que als socialistes hi ha certs temes en què els pesen massa les pressions dels lobbies, però nosaltres i milers d'entitats estem pressionant perquè la llei es tramiti com més aviat millor. Més enllà de la tramitació de la llei, el que diu Colau és que cal resoldre altres urgències com la congelació dels preus de lloguer en zones tensades, que els pisos de la SAREB es posin a disposició d'habitatge social, i que no hi hagi desnonaments sense alternativa habitacional. Tenim una situació d'emergència i no podem esperar a que aquesta llei s'acabi de tramitar.

- Més enllà de Barcelona, com afronten les eleccions municipals arreu de Catalunya?

- Tenim un projecte nacional però som una força municipalista. No entenem el municipalisme com la petita política, perquè no hi ha res més engrescador que poder atendre directament les reivindicacions, pors, esperances i desitjos dels veïns. Ens marquem el maig de 2023 com l'inici d'una gran transformació a tot Catalunya. Volem revalidar les alcaldies, però també tenir presència en aquells racons del país on encara no som presents, i aconseguir que ciutats grans segueixin l'estel de Barcelona amb iniciatives com l'operador energètic públic. Per nosaltres les municipals van d'enfortir els serveis socials, d'habitatge, de polítiques verdes, i fer-ho davant d'una Generalitat paralitzada per les picabaralles.
 

- Abans ens referíem a la taula de diàleg. És viable un acord per reformar la sedició abans que acabi el 2022?

- No només crec que és viable, crec que ho veurem i que és urgent.

- És viable en aquest trimestre, com reivindica ERC que ha de ser?

- El que m'agradaria és que la taula de diàleg no estigués sotmesa al calendari electoral, són dos camins que han de caminar en paral·lel. Dit això, hi haurà una taula de diàleg abans que acabi l’any i per mi, en aquesta reunió, el gran eix hauria de ser avançar en la desjudicialització a través de la via Asens, com li diem de manera col·loquial.

"La carpeta de la desjudicialització hauria de ser la que s'obrís i es tanqués amb èxit en la propera taula de diàleg

- Com que la taula de diàleg només organitza les seves reunions públiques a partir d’acords, el següent acord de la taula de diàleg ha de ser la reforma de la sedició?

- Sens dubte. A la taula vam fer diverses propostes com la desjudicialització, posant especialment èmfasi en la reforma del delicte de sedició. També sobre el reconeixement de Catalunya com a nació, el gran acord pel català, la reforma del sistema de finançament, avançar en autogovern i un acord final que ha de ser votat pels catalans i catalanes. I creiem que aquesta carpeta de la desjudicialització hauria de ser la que s'obrís i es tanqués amb èxit en la propera taula de diàleg.

- Més enllà dels resultats, s’ha de posar un termini o límit a la taula de diàleg si no dona resultats?

- El millor motor que pot tenir la taula és, primer de tot, que no es vagi demanant perdó cada vegada per estar-la defensant. En segon lloc, cal accelerar-la perquè doni els seus fruits. És cert que la taula avança més lentament del que voldríem, però en la mesura que vagin sortint fruits i èxits, anirem avançant, aprofundint en els èxits i victòries que Catalunya necessita després de tants d'anys de fracassos i frustracions. Posar terminis ens abocaria més a una frustració que a qualsevol altra cosa. Però sí crec que és important que comenci a donar fruits com per sentir-nos suficientment orgullosos i perquè, fins i tot els que ara no hi creuen, comencin a fer-ho.
 

- L'any passat no van donar suport al pressupost del Parlament perquè no aclaria la regulació de les dietes. Ara s’ha tornat a aparcar. Pensen tornar a votar en contra? Faran cap proposta per intentar desllorigar aquesta situació?

- No podrem donar suport al pressupost del Parlament d’enguany. La qüestió continua sense resoldre's i una vegada més ens quedem sols amb la CUP defensant que evidentment, tot el que cobrem, volem tributar-ho. Em sembla de sentit comú. Qualsevol persona paga els seus impostos i nosaltres hem de ser exemplars.

- Per què costa tant un acord d’una cosa que tothom convindria que és de sentit comú, com és tributar pels teus ingressos?

- Perquè a tothom no li convé. Nosaltres sabem que si tributem perdrem diners del sou, però no passa res. Per a mi pagar impostos és important perquè funcioni el meu país, i m'agradaria que tothom ho contemplés d'aquesta manera. Però el que estem veient és que Junts, ERC i el PSC estan bloquejant que arribi aquest acord. Els demano que, igual que la ciutadania paga els impostos del 100% del que cobra, nosaltres ho fem igual.

- Falta una setmana per l’1-O. Què va fer Jéssica Albiach fa cinc anys?

- Anar a votar. Em vaig aixecar, estava amb la meva companya de pis, i mentre esmorzàvem vam veure a la televisió les barbaritats que estava cometent la policia. Amb angoixa i preocupació vam començar a recórrer diversos col·legis del barri i vam acabar anant a votar i passant tota la tarda amb centenars de persones. L'ambient era de preocupació, però també hi havia una sensació de molta fraternitat. Un dia intens i emocionant, i alhora preocupant.

- Què n’espera d’aquest cinquè aniversari que arriba en un moment polític carregat de desorientació?

- M'agradaria que certs sectors no es vulguin apropiar l'1-O. Va ser una mobilització popular, molt transversal, amb gent molt diversa. Fins i tot van anar a votar persones que no eren independentistes i ens va portar a tenir sentiments de fraternitat entre nosaltres que feia temps que no vivíem.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor