23
de setembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:47h
El pla del Govern per repartir una nova línia d'ajudes al lloguer per al jovent tindrà en compte si el sol·licitant ha signat un contracte de lloguer enguany, així com les dificultats econòmiques i socials dels demandants. Així ho ha explicat el Departament de Drets Socials en la presentació del bo jove català, després que la mesura estatal deixés fora 3 de cada 4 sol·licitants i es plantegés de manera uniforme i sense tenir en compte la situació els pretendents: es van atorgar 250 euros a les primeres 9.753 que ho van demanar, per ordre de rapidesa. Ara, tal com es va anunciar, el govern català ha volgut corregir els elements de crítica que va detectar en la proposta estatal i planteja un bo com a "mesura estructural" -no només de dos anys- que contemplarà ajudes d'entre 20 i 250 euros, segons diferents ponderacions com el preu del lloguer al territori o la renda dels sol·licitants.
"Estem preocupats per la taxa d'emancipació dels joves", ha expressat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Segons s'ha explicat en roda de premsa, aquest pla de 29 milions d'euros anuals vol posar-hi solució d'una manera "més justa" que la proposta estatal. Per això, a més de tenir en compte elements econòmics per afavorir els que tenen una posició més vulnerable, es "prioritzaran" perfils com els de "joves que hagin llogat aquest mateix any", ha explicat el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. La intenció d'aquest paràmetre és reforçar positivament aquelles persones que s'emancipen, ha afegit. Igualment, altres col·lectius que també tindran avantatges en la valoració dels expedients seran els joves amb alguna persona a càrrec, els extutelats o els que tenen un import de lloguer superior als seus ingressos.
Com s'aplicarà, la valoraciò
Pel que fa l'economia dels sol·licitant, el departament també ha concretat que es tindrà en compte la declaració de l'any 2021 i que el màxim que poden haver rebut els demandants són 23.664 euros.
Per fer-se una idea de com es poden aplicar algunes d'aquestes valoracions, Sala ha posat un exemple. Així, si un jove té 12.000 euros d'ingressos, sigui d'on sigui, i té un lloguer de 600 euros, "rebrà una ajuda de 240 euros". En canvi, si un altre candidat viu en un pis amb el mateix preu al contracte però té uns ingressos de 23.600 euros, "rebrà una ajuda de 180 euros", ha apuntat com a simulació. ´Tot seguit, ha resumit la proposta destacant que a més ingressos, es rebrà menys ajuda i ha reivindicta aquest tarannà diferenciat de la proposta del govern espanyol.
Els topalls del contracte de llouger
Una altra de les novetats que s'ha de tenir en compte, en aquesta convocatòria que anirà del 28 de setembre al 7 d'octubre i s'adreça als ciutadans de fins a 36 anys, és que es canvien alguns supòsits, respecte al bo jove finançat per l'Estat. En aquell cas, si el lloguer de la unitat de convivència superava els 900 euros, el jove quedava fora de l'ajuda. En aquest cas, el topall també canvia de manera territorial.
En l'àmbit metropolità (Baix Llobregat, Barcelonés, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental) es permetrà que els aspirants a l'ajuda tinguin un lloguer de fins a 950 euros. I l'habitació, un màxim de 450 euros. Una proposta que suposa una millora respecte al plantejament anterior, però que segueix deixant fora una part dels possibles aspirants. Especialment, si es té en compte que el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona són 980 euros, segons dades de la Generalitat.
En el cas de famílies nombroses o persones amb discapacitat, aquest topall encara s'elevaria una mica més, fins als 1.100 euros a la zona metropolitana, i 900 a la resta del territori.
En el cas dels concurrents habituals, en canvi, els criteris són similars a allò previst durant el bo estatal. Així, a la demarcació de Barcelona, a excepció de les comarques de l'àmbit metropolità, i a la de Girona el lloguer màxim seran 650 euros pel pis i 350 euros per habitació. I, per últim, a Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, es fixarà un topall de 600 euros per habitatge i 300 per habitació.
Una cobertura als exclosos
Cervera ha reivindicat que bona part del públic objectiu d'aquesta mesura són els joves que van presentar sol·licitud al bo jove estatal, al juny, però que no és exclusiva. De fet, sobre aquella convocatòria del govern espanyol, que també va ser finançada amb 29 milions, s'han aportat noves dades justament avui, el dia que els aspirants han sabut si la seva petició va ser aprovada. Si han estat els escollits, han rebut un SMS amb la notícia positiva. Si no, en rebran un altre animant-los a concórrer a la nova convocatòria anunciada per la Generalitat.
Sobre el procés del bo estatal, Carles Sala ha concretat que van rebre 39.347 peticions i que menys de 10.000 han estat finalment aprovades. Territorialment, el 70,4% de les ajudes han anat a parar a la demarcació de Barcelona, on viuen el 74% dels joves de Catalunya. I en la resta de demarcacions, els números han seguit una correlació similar a la representació també dels joves catalans. Els sol·licitants amb l'ajuda concedida, doncs, de Girona han estat un 12%, un 10% de Tarragona i un 7% de Lleida.
Com a apunt, el secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, ha recordat que les preocupacions pel grau d'independització dels joves està sustentat en dades. Així, ha reivindicat que mentre que la mitjana europea d'emancipació està fixada en 26,2 anys, a Catalunya volta els 30 anys. A més, ha denunciat que la taxa d'emancipació, la dada que explica quants joves d'entre 16 i 29 anys respecte al total de Catalunya s'independitzen, "ha anat baixant progressivament" els últims anys.
"Estem preocupats per la taxa d'emancipació dels joves", ha expressat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Segons s'ha explicat en roda de premsa, aquest pla de 29 milions d'euros anuals vol posar-hi solució d'una manera "més justa" que la proposta estatal. Per això, a més de tenir en compte elements econòmics per afavorir els que tenen una posició més vulnerable, es "prioritzaran" perfils com els de "joves que hagin llogat aquest mateix any", ha explicat el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. La intenció d'aquest paràmetre és reforçar positivament aquelles persones que s'emancipen, ha afegit. Igualment, altres col·lectius que també tindran avantatges en la valoració dels expedients seran els joves amb alguna persona a càrrec, els extutelats o els que tenen un import de lloguer superior als seus ingressos.
Com s'aplicarà, la valoraciò
Pel que fa l'economia dels sol·licitant, el departament també ha concretat que es tindrà en compte la declaració de l'any 2021 i que el màxim que poden haver rebut els demandants són 23.664 euros.
Per fer-se una idea de com es poden aplicar algunes d'aquestes valoracions, Sala ha posat un exemple. Així, si un jove té 12.000 euros d'ingressos, sigui d'on sigui, i té un lloguer de 600 euros, "rebrà una ajuda de 240 euros". En canvi, si un altre candidat viu en un pis amb el mateix preu al contracte però té uns ingressos de 23.600 euros, "rebrà una ajuda de 180 euros", ha apuntat com a simulació. ´Tot seguit, ha resumit la proposta destacant que a més ingressos, es rebrà menys ajuda i ha reivindicta aquest tarannà diferenciat de la proposta del govern espanyol.
Els topalls del contracte de llouger
Una altra de les novetats que s'ha de tenir en compte, en aquesta convocatòria que anirà del 28 de setembre al 7 d'octubre i s'adreça als ciutadans de fins a 36 anys, és que es canvien alguns supòsits, respecte al bo jove finançat per l'Estat. En aquell cas, si el lloguer de la unitat de convivència superava els 900 euros, el jove quedava fora de l'ajuda. En aquest cas, el topall també canvia de manera territorial.
En l'àmbit metropolità (Baix Llobregat, Barcelonés, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental) es permetrà que els aspirants a l'ajuda tinguin un lloguer de fins a 950 euros. I l'habitació, un màxim de 450 euros. Una proposta que suposa una millora respecte al plantejament anterior, però que segueix deixant fora una part dels possibles aspirants. Especialment, si es té en compte que el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona són 980 euros, segons dades de la Generalitat.
En el cas de famílies nombroses o persones amb discapacitat, aquest topall encara s'elevaria una mica més, fins als 1.100 euros a la zona metropolitana, i 900 a la resta del territori.
En el cas dels concurrents habituals, en canvi, els criteris són similars a allò previst durant el bo estatal. Així, a la demarcació de Barcelona, a excepció de les comarques de l'àmbit metropolità, i a la de Girona el lloguer màxim seran 650 euros pel pis i 350 euros per habitació. I, per últim, a Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, es fixarà un topall de 600 euros per habitatge i 300 per habitació.
Una cobertura als exclosos
Cervera ha reivindicat que bona part del públic objectiu d'aquesta mesura són els joves que van presentar sol·licitud al bo jove estatal, al juny, però que no és exclusiva. De fet, sobre aquella convocatòria del govern espanyol, que també va ser finançada amb 29 milions, s'han aportat noves dades justament avui, el dia que els aspirants han sabut si la seva petició va ser aprovada. Si han estat els escollits, han rebut un SMS amb la notícia positiva. Si no, en rebran un altre animant-los a concórrer a la nova convocatòria anunciada per la Generalitat.
Sobre el procés del bo estatal, Carles Sala ha concretat que van rebre 39.347 peticions i que menys de 10.000 han estat finalment aprovades. Territorialment, el 70,4% de les ajudes han anat a parar a la demarcació de Barcelona, on viuen el 74% dels joves de Catalunya. I en la resta de demarcacions, els números han seguit una correlació similar a la representació també dels joves catalans. Els sol·licitants amb l'ajuda concedida, doncs, de Girona han estat un 12%, un 10% de Tarragona i un 7% de Lleida.
Com a apunt, el secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, ha recordat que les preocupacions pel grau d'independització dels joves està sustentat en dades. Així, ha reivindicat que mentre que la mitjana europea d'emancipació està fixada en 26,2 anys, a Catalunya volta els 30 anys. A més, ha denunciat que la taxa d'emancipació, la dada que explica quants joves d'entre 16 i 29 anys respecte al total de Catalunya s'independitzen, "ha anat baixant progressivament" els últims anys.