23
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:13h
La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació arran de la denúncia de CGT per presumptes sobresous i contractes "a dit" al Consorci de Serveis Socials de Barcelona durant la gestió dels exgerents Ramon Lamiel, Josep Pera i Joan Uribe entre el 2008 i el 2021. Segons CGT, els fets són constitutius de delicte.
El sindicat considera que hi ha dos fets demostrats "molt greus" que encara són vigents. Ho diuen després que el Tribunal de Comptes hagi detallat que algunes irregularitats comptables ja no serien punibles perquè haurien prescrit i, segons la Sindicatura de Comptes, algunes altres s'han esmenat.
Aquests dos fets són la contractació "a dit" de diferents caps de servei dins del consorci que van ser fixes des del primer dia sense cap oposició ni concurs públic. L'altre, els complements salarials abonats per damunt del conveni a la majoria d'aquests caps, segons detalla la CGT. Així, el sindicat creu que aquests dos fets poden ser constitutius de delicte de tràfic d'influències, prevaricació i malversació de cabals públics.
D'acord amb els tres anys fiscalitzats amb auditoria, hi va haver "plusos fraudulents" de 352.379,97 euros el 2015, 328.726,40 euros el 2017 i 256.000 euros el 2019. Tot i això, com que aquests es van pagar des de l'inici del consorci podrien suposar més de tres milions d'euros en més de 10 anys.
Per la seva part, els acusats argumenten que tant la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes i l'Oficina Antifrau han resolt que no hi ha delicte. "Els suposats complements que cobraven determinades persones eren els complements salarials homologables a l'administració d'origen d'aquestes persones", detallen, assegurant que calia regularitzar la seva situació quan van fer el pas al Consorci.
El sindicat considera que hi ha dos fets demostrats "molt greus" que encara són vigents. Ho diuen després que el Tribunal de Comptes hagi detallat que algunes irregularitats comptables ja no serien punibles perquè haurien prescrit i, segons la Sindicatura de Comptes, algunes altres s'han esmenat.
Aquests dos fets són la contractació "a dit" de diferents caps de servei dins del consorci que van ser fixes des del primer dia sense cap oposició ni concurs públic. L'altre, els complements salarials abonats per damunt del conveni a la majoria d'aquests caps, segons detalla la CGT. Així, el sindicat creu que aquests dos fets poden ser constitutius de delicte de tràfic d'influències, prevaricació i malversació de cabals públics.
D'acord amb els tres anys fiscalitzats amb auditoria, hi va haver "plusos fraudulents" de 352.379,97 euros el 2015, 328.726,40 euros el 2017 i 256.000 euros el 2019. Tot i això, com que aquests es van pagar des de l'inici del consorci podrien suposar més de tres milions d'euros en més de 10 anys.
Per la seva part, els acusats argumenten que tant la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes i l'Oficina Antifrau han resolt que no hi ha delicte. "Els suposats complements que cobraven determinades persones eren els complements salarials homologables a l'administració d'origen d'aquestes persones", detallen, assegurant que calia regularitzar la seva situació quan van fer el pas al Consorci.