Pablo Bonat: «Hi ha una visió folkloritzada de la Catalunya Nord»

S'ha inaugurat a l'Espai Avinyó de Barcelona l'exposició 40 anys d'Arrels, 40 anys d'un país: Catalunya Nord, que vol ser un retrat del territori al llarg d'aquests anys. La mostra es pot veure fins al 14 d'octubre i permet conèixer com ha canviat la Catalunya Nord en aquest temps i la tasca feta des de l'associació Arrels i la seva ràdio en la defensa de la llengua i la cultura catalana.

Pablo Bonat és un d'aquests activistes que ha contribuït a canviar la realitat. Membre de la junta de l'entitat i professor a les Fileres Bilingües, una línia de primària i secundària a l'escola pública francesa, Bonat conversa amb NacióDigital per fer una radiografia de la situació cultural, social i política d'un bocí de la terra catalana que encara desconeixem força des del sud. 

- Què han significat aquests 40 anys de l'associació Arrels i què vol explicar l'exposició?

- L'objectiu de l'exposició és fugir de fer un selfie o autopromoció, i fer un retrat col·lectiu per fer entendre el país de manera global. Es vol oferir una visió que no sigui només la de la situació lingüística i cultural sinó d'explicar el país en el pla econòmic, social i polític. I fent-ho reivindicant el paper fet a la ràdio. La mostra s'acompanya de codis QR que ens envien a uns documents d'arxiu amb emissions de l'època. Per cada any es desenvolupa un tema principal que doni una imatge transversal del país i s'entra en petits temes secundaris.  

- I el balanç de tots aquests anys de Ràdio Arrels?

- Som una ràdio consolidada que ja forma part amb normalitat del panorama mediàtic nord-català i dues escoles públiques que funcionen i que persisteixen en la tasca de transmetre la llengua a les noves generacions de nord-catalans. I sobretot, amb el relleu que es va produint a l’associació amb l’entrada al Consell d’administració d’antics alumnes i d’alguns pares i mares actuals que aporten noves perspectives amb la visió i l’experiència dels membres històrics que l’han fet arribar on és ara. 

- Si hagués de fer un resum de com ha evolucionat la societat nord-catalana en els darrers quaranta anys, què destacaria?

- El més rellevant del que ha passat és veure que l'associació Arrels es crea en un moment en què l'autoodi era molt present, la manca de prestigi la llengua era evident, i 40 anys després vivim un moment en què la llengua té ara molt més prestigi. Ho hem vist en la tasca de Ràdio Arrels, però també de moltes altres entitats del territori.
   
- Hi ha un debat intens al sud sobre l'estat de salut del català. La situació de la llengua a la Catalunya Nord permet ser optimista?

- A mi m'agrada ser optimista, però cal ser realista amb el context que vivim aquí. Un context en el qual semblaria que un projecte com Ràdio Arrels no es podria desenvolupar amb normalitat. A l'emissora, si intervé algú del país, no se li dona la paraula si no parla en català. Hi ha gent que s'ha enfadat, però hem vist casos de gent que amb molta voluntat, poc a poc, ha anat agafant confiança i han anat participant. 

"La batalla al final és el prestigi social de la llengua i el català ja no és aquella llengua que no servia per progressar "

- No entrevisten un alcalde nord-català, posem per cas, si no parla en català?

- Exacte. Es busca sempre algú que el parli. En un cas així, es busca algú de l'equip de govern que el parli. Perquè si es fa l'excepció amb algú, s'ha de fer amb tothom. Es fan excepcions. Fa uns dies, es va entrevistar el president de l'organisme estatal que regula el funcionament de les ràdios, i va intervenir en francès perquè no és del país. El mateix passa quan s'entrevista un artista de pas pel territori.

- Quina audiència té?

- És complicat perquè els estudis d'audiometria costen molts diners. Però actualment estem en uns 55.000 oients regulars setmanals. Eren dades remarcables i fan d'Arrels una de les ràdios associatives més escoltades de l'Estat. Amb molt d'impacte a nivell de xarxes socials. Per contra, el percentatge de coneixement de la ràdio per part de la població de Catalunya Nord tendeixen a ser del voltant del 30%. Vol dir que tenim molta feina a fer i molt nínxol de mercat per créixer.

- Com està el català a l'escola?

- Malauradament, el català encara és una llengua minoritària i minoritzada. Més minoritzada que minoritària. Tenim l'APLEC, que és una associació per l'ensenyament del català que proposa un sistema d'intervenció de la llengua a l'escola pública. És el que arriba a més alumnes, amb una hora setmanal aproximadament en classes on el català no hi és present. Aquest curs 2022-23 han entrat a més de quaranta classes noves. Després tenim La Bressola, a l'ensenyament privat, que té un sistema immersiu. Hi ha el model d'Arrels, a l'escola pública, amb un model que acumula totes les hores de català en el que seria l'equivalent del vostre P3 a segon curs. A partir del tercer de primària, el francès va entrant a classe i acaba compensant les hores de català. Però la llengua vehicular és el català i les festes es fan en català. L'altre model que hi ha és el de les Fileres Bilingües, dins de l'ensenyament públic.    

- Que és on vostè és professor. 

- Jo soc professor de les Fileres Bilingües, amb una línia de primària i secundària a l'escola pública francesa. En la primària hi ha paritat horària en català i francès, i a secundària es fan tres hores en català a la setmana més una o dues disciplines no lingüístiques, com poden ser matemàtiques o història. Soc funcionari de l'Estat francès amb una especialitat en llengua catalana i història. És una modalitat d'ensenyament en català que potser no es coneix al sud. 

- S'ha produït algun canvi en l'actitud de la classe política francesa respecte a la llengua?

- Crec que vivim un moment interessant en aquest sentit. Darrerament, es va posar en marxa l'Oficina Pública de la Llengua Catalana. Era l'únic territori de l'Estat amb llengües minoritzades que no tenia un organisme així. És un organisme que reuneix el ministeri d'Educació, la regió, el departament dels Pirineus Orientals, la ciutat de Perpinyà, la Universitat de Perpinyà i un sindicat de municipis per a la promoció de les llengües catalana i occitana.  

- La creació d'aquesta Oficina és un fet tan rellevant?

- Suposa un canvi, ni que sigui a nivell de declaracions d'intencions. Hi ha qui diu que és una reacció a les protestes que es van produir contra el nou nom de la regió, Occitània. És una manera de compensar. Ara s'ha presentat un acord marc en què totes aquestes institucions que formen l'Oficina s'han compromès que d'aquí a deu anys el català sigui present en tots els àmbits. Però ara s'ha de concretar el com. Perquè sempre, de manera sibil·lina, hi ha dificultats. Ara mateix, hem vist una aula bilingüe que tanca a una escola del Voló, problemes de secundària a diversos llocs com als liceus d'Argelers i Prada, trobem directors de liceus que posen problemes per inscriure els nens... És una batalla permanent. 

- A França, el Consell Constitucional també és actiu... Va retallar la llei Molac que obria la porta a la immersió. Com ha evolucionat aquest tema?

- El govern ha intentat salvar la situació i regular les diverses formes d'ensenyament de les llengües anomenades regionals. Esperem que es defineixin els models i que el nostre projecte quedi preservat. 

- El fet de tenir durant un temps un primer ministre com el nord-català Jean Castex es va notar?

- Hi ha qui diu que va ser ell qui va gestionar l'intent de salvar la llei després de la decisió del Consell Constitucional. Va demostrar certa sensibilitat, parla català. Però, realment, en el que és el dia a dia, no serà qui ens salvarà. La batalla al final és el prestigi social de la llengua. És en el terreny del prestigi on es jugarà la batalla.   

- Amb la feina d'Arrels i de tot el teixit associatiu en favor de la cultura catalana, s'ha d'haver notat una represa de la llengua.

- El que sí que s'ha produït és generar gent que té la capacitat de parlar la llengua. Una altra cosa és com s'incideix en el seu ús. 

- Quins clixés falsos arrossega la realitat nord-catalana? 

- Hi ha una visió incompleta, folkloritzada. Durant molts anys el que interessava de la realitat nord-acatalana era el mite dels gitanos com a únics que parlaven català, el rugbi de la USAP, La Bressola com a darrera esperança i Pere Codonyan. Més enllà d'això hi havia un desconeixement absolut. Ja no es tracta que fossin falsos o no, sinó que donaven una visió absolutament esbiaixada. Moltes vegades es té una visió que només passa per la qüestió lingüística i cultural. El que no permet altres aspectes que tenen lloc aquí i us les perdeu al sud. Com si de la Catalunya Nord, el sud només li interessen les coses que pot entendre.  

"Un fet important que s'ha produït és que l'Ajuntament d'Elna ha aprovat el dret a expressar-se en català al ple"

- Quines altres coses s'han de posar en valor més enllà del rugbi i La Bressola?

- Per exemple, ara fa quinze dies, hi ha hagut la reentrada escolar i al sud s'ha informat de tants i tants alumnes a La Bressola i Arrels. Però al costat hi ha hagut problemes en diversos llocs, amb pares tancats perquè no els tanquin les aules dels seus fills. Es desconeixen les Fileres Bilingües que formen part d'aquesta realitat plena de matisos, que és la de la Catalunya Nord. En l'àmbit laboral hi ha conflictes. En aquests moments, tenim una vaga a finals de mes a la funció pública per la pèrdua de valor adquisitiu. Sempre hi ha elements de l'actualitat que passen sistemàticament desapercebuts al sud. S'han commemorat els 60 anys dels Acords d'Evian que va posar fi a la Guerra d'Algèria. Un tema que toca directament el País Valencià, amb tots els pied-noirs que van arribar a la Catalunya Nord venint d'Algèria però nascuts al País Valencià. Evian és un tema encara candent aquí i pot donar una imatge diferent d ela Catalunya Nord. 

- Vist des del sud, impacta el fet d'un Perpinyà en mans del Front Nacional. Com es pot explicar aquesta realitat? 

- En això dels llocs comuns, també hi ha això de l'extrema dreta. Si parlem en termes mediàtics, Perpinyà és el centre d'atenció quan té un batlle d'extrema dreta. Però en les eleccions departamentals del 2021, si l'extrema dreta no guanya, deixa de tenir cobertura. Em sembla important tenir una visió de com van les eleccions també quan no guanya l'extrema dreta. És important tenir tot el trenca-closques de la realitat nord-catalana més enllà dels nens que van a La Bressola, el rugbi de la USAP o els gitanos de Sant Jaume que parlen català. Aquests gitanos també estaria bé apropar-nos-hi per veure com viuen, qui són, què fan, saber com està el barri de Sant Jaume, farcit de plans urbanístics. 

- Però per què ha fet tantes arrels l'extrema dreta?

- Crec que un factor a tenir en compte és un sentiment de deixadesa dels poders públics envers el territori. També es dona el fet que s'ha provat tot políticament. A Perpinyà durant molts anys va governar la dreta amb una dinastia com els Alduy. Al departament, l'esquerra, amb el Partit Socialista i el Partit Comunista, governa de fa uns anys en una fórmula bastant excepcional. Actualment, l'esquerra també governa la regió. A l'Estat hi ha el centre dreta de Macron. I hi ha la voluntat de buscar noves propostes. 

- El fet que l'extrema dreta acabi governant pot servir també perquè es demostri la seva ineficàcia?

- Aquesta visió l'hagués comprada fa tres anys. Però ara ja no. És una evidència que el cordó republicà ha saltat pels aires. En el cas del Front Nacional a Perpinyà, als anys 80 va haver-hi una primera onada forta, van arribar al govern en algunes localitats, va haver-hi casos de corrupció, van protagonitzar polèmiques sobre els jueus i van derrapar. En el cas de Perpinyà, ara veig que tenen molt clar quin és el marc cultural i els referents que han de tocar. Com en el tema religiós, en què parlen en nom de la laïcitat i la República, però van colant aspectes del catolicisme. No veig tan fàcil que se'ls pugui fer fora de l'Ajuntament. Així com abans deia que era relativament optimista sobre la llengua, en l'extrema dreta soc bastant pessimista. A més, hi ha un altre factor: l'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, participa regularment en els platós de televisió amb el seu pin de la ciutat. I això, per un territori de la perifèria, tenir un polític que és vicepresident del Front Nacional té impacte.   

- L'esquerra governa el departament.

- Sí, i la vicepresidència la té l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, del PCF. És algú que ha fet bona feina a Elna. Ha recuperat la memòria de la Maternitat i ha fet una tasca positiva també en el terreny de la catalanitat. Per cert, un fet important és que l'Ajuntament d'Elna ha aprovat en el seu ple la possibilitat d'expressar-se en català, decisió que el govern vol portar als tribunals. El de Cornellà de la Ribera ha fet el mateix. Això lliga amb el que deia abans del prestigi de la llengua. El català ja no és la llengua del pagès, com es deia despectivament, que no serveix per progressar. Però s'ha d'intentar combinar optimisme i realisme.  

"Soc pessimista pel que fa a la presència de l'extrema dreta a la Catalunya Nord, no veig fàcil que se'ls pugui fer fora"

- Com està afectant la crisi global a la Catalunya Nord? Hi ha un fet diferencial dins del context del sud d'Europa?

- No parlaria de fet diferencial, però sí que és un departament amb unes taxes de pobresa cròniques, de les més pobres de l'Estat francès. Unes taxes que solen estar entorn del 20%, amb molta economia submergida. Sant Jaume és un dels barris més pobres de l'Estat. Prop d'un 60% de les llars depenen d'un ajut estatal per arribar a final de mes.

- Això és moltíssim.

- També cal tenir en compte una cosa perquè això salta a la vista. El sistema d'ajudes és aquí més extens. Jo puc tenir una ajuda a casa tenint un sou de professor. La dada no s'ha d'interpretar des de la perspectiva del sud.