PRIMÍCIA

Les conselleries de Junts i ERC topen pel pla contra les ocupacions que Interior desconeixia

La iniciativa presentada pels departaments de Justícia i Drets Socials, que permetrà que comunitats de veïns demanin desallotjar ocupacions «amb activitat il·lícita», no s'havia consensuat al conjunt del Govern

per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 21 de setembre de 2022 a les 21:16 |
Reunió del consell executiu del 20 de setembre del 2022 | Govern
L'anunci del Govern d'una mesura perquè ajuntaments i comunitats de veïns puguin demanar que es desallotgin pisos ocupats amb "activitat il·lícita" quan l'amo de l'immoble se'n despreocupi ha acabat en una nova topada entre els socis de l'executiu català. En concret, entre les conselleries que han presentat aquesta iniciativa, la de Justícia i Drets Socials, de Junts per Catalunya, i la d'Interior, en mans d'Esquerra Republicana. Tal com ha pogut saber NacióDigital, la proposta de modificació legislativa que afecta pisos amb activitat delinqüencial s'ha presentat sense avisar Interior, fet que ha comportat molèsties en el departament liderat per Joan Ignasi Elena

Consultades sobre aquest escenari, fonts oficials d'Interior han subratllat que l'acció d'avui és de Justícia i Drets Socials, i que no se'ls havia implicat. "No ho havíem parlat ni teníem coneixement que ho farien", han afegit els portaveus del departament d'Elena. Tot i que no entren a valorar la fórmula proposada per les conselleries pilotades per Lourdes Ciuró i Violant Cervera, des de la conselleria responsable de les polítiques de seguretat afegeixen que estan preparant "nous protocols que es presentaran aviat", en referència a unes línies de treball que precisament també inclouen les ocupacions. 


Sobre aquesta discordança, fonts del departament de Justícia defensen que aquesta mesura no s'havia comunicat a la conselleria d'Elena perquè consideren que Interior no veu cap competència seva afectada en aquest tema. Des de Justícia, en aquest cas, posen l'accent en què la iniciativa que reformarà el Codi Civil el que fa és "donar drets" a uns ajuntaments i comunitats de propietaris que estaven preocupats per les ocupacions delinqüencials. 


Es dona la circumstància, però, que fa tan sols dos anys va ser el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, de Junts, qui va posar sobre la taula una iniciativa com la que s'ha oficialitzat aquest dijous. En una trobada amb alcaldies del Bages, Sàmper va prometre un canvi legislatiu que obriria la porta perquè comunitats de veïns poguessin denunciar les ocupacions considerades delinqüencials. Des de l'actual departament de Justícia, però, emmarquen aquesta situació en el fet que Sàmper era advocat i anava més enllà de la competència del seu àmbit per deformació professional. 

Acumulació d'iniciatives contra grans tenidors


Una altra de les claus de la proposta anunciada aquest dijous és que està dirigida a finalitzar ocupacions de pisos de grans tenidors. Segons ha explicat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, es preveu poder-hi imposar multes d'entre 9.000 i 90.000 euros als grans propietaris que fan cas omís davant una situació delinqüencial enquistada en una propietat seva. I fins i tot es planteja poder obtenir una cessió d'ús per dedicar aquell immoble a lloguer social. 

Aquest fet que no ha passat desapercebut en alguns sectors del Govern de la banda d'ERC, que interpreten la presentació d'aquesta iniciativa com una resposta ràpida a un altre anunci que el mateix executiu català va fer l'inici d'aquesta setmana: el reforç del personal de l'Agència Catalana del Consum per accelerar les multes a grans tenidors que no ofereixen lloguer social a famílies vulnerables. Una mesura que en aquest cas corresponia al departament d'Empresa i Treball, liderat per Roger Torrent, d'ERC.

El focus en els jutjats


Diverses fonts jurídiques assenyalen com a inusual el fet que la conselleria d'Interior, d'on depenen els Mossos d'Esquadra, no estigués al cas d'aquest canvi que pot afectar a la manera d'abordar ocupacions on es produeixen delictes. Especialment, en el cas que coincideixi que veïns o ajuntament facin una petició de desnonament d'un immoble que potser ja té una investigació policial dels Mossos en marxa. Des de la conselleria de Justícia, però, apunten que s'espera que, en el cas d'haver-hi diferents processos sobre un mateix immoble, els jutjats s'encarreguin de detectar-ho i avisar les parts. 

Els dubtes d'algunes de les fonts jurídiques consultades, en canvi, apunten a una possible duplicitat de feina i de processos que arribin a la judicatura si no hi ha coordinació amb el cos de Mossos d'Esquadra. Sobretot, remarquen, si hi ha una investigació policial que requereix secretisme, com podia passar amb el fenomen dels narcopisos. 

Des de Justícia, en aquest pla, s'apunta que moltes de les ocupacions a les quals es dirigiran amb aquesta mesura tenen a veure amb delictes que generen "problemes de convivència" però que no tenen un gran calat criminal al darrere i que, per tant, no impliquen una gran investigació policial. En aquest sentit, la consellera Ciuró ha esmentat aquest dijous, al marge del narcotràfic, conductes com els "aldarulls, amenaces o agressions". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació