21
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
16:10h
L'anunci del president rus, Vladímir Putin, de cridar a una"mobilització parcial" de reservistes -la primera des de la Segona Guerra Mundial- ha sotraguejat la comunitat internacional. Es produeix després de la pèrdua de la iniciativa en el terreny militar, on una contraofensiva de l'exèrcit ucraïnès ha fet recular les tropes russes situades a l'est d'Ucraïna, afeblint greument les seves posicions i capgirant el curs de la guerra. Des de fa setmanes, el líder del Kremlin es veia obligat a efectuar algun moviment agosarat per intentar modificar l'evolució del conflicte, que no li és favorable.
En el seu discurs als ciutadans russos, Putin ha amenaçat Occident una altra vegada, acusant-lo de voler "destruir" Rússia. I per generar pressió, ha recorregut a la seva arma més poderosa: usar el botó nuclear. "No és un farol", ha assegurat Putin, esmentant el que ell sap que genera un corrent de temor en les opinions públiques europees. L'escenari ha empitjorat i incrementa la incertesa global en plena crisi energètica i inflacionària. Aquestes són algunes claus sobre el que pot estar passant i el que pot succeir en el futur immediat.
Divisions al Kremlin davant un Putin perdedor
Per primer cop des de l'inici de la invasió russa, s'han expressat discrepàncies internes dins dels cercles oficials. Analistes dels mitjans oficials han criticat obertament l'estratègia militar. Alguns han exigit a Putin una mobilització militar. Sectors de l'oposició també s'han sentit reforçats davant els fracassos de l'exèrcit rus i s'ha produït un fet que era inimaginable fa poc: un grup de regidors de les grans ciutats han demanat la dimissió de Putin. És impossible a hores d'ara saber quina és la solidesa del líder rus dins del Kremlin. Però la decisió d'aquest dimecres delata la necessitat de tornar-se a legitimar davant una realitat que desmenteix la imatge d'un Putin sempre vencedor.
Els riscos de cridar a files
Segons els analistes, Putin ha decidit una maniobra molt arriscada amb la mobilització de reservistes. Seran cridats a files uns 300.000 (soldats fins als 35 anys, suboficials fins als 45). Tot i que els governadors regionals tenen marge per convocar més gent. Aquesta decisió serà impopular i convertirà la guerra en un tema intern que afectarà milers de famílies.
El periodista Llibert Ferri, excorresponsal de TV3 a Moscou, considera que és una de les grans incògnites: "Estem en un punt de màxima incertesa. No sabem com reaccionarà la societat russa i tampoc fins a quin punt la mobilització serà parcial".
El botó nuclear: entre l'amenaça i la desesperació
Quan Putin va llançar la seva "operació especial" contra Ucraïna, ja va advertir que tenia potencial nuclear que podia utilitzar. En aquell moment, 24 de febrer, era una fanfarronada més per espantar Occident i el líder del Kremlin se sentia segur de la victòria. Ara, quan la campanya russa resta empantanegada, el recurs al botó nuclear sembla l'última amenaça d'un dirigent desesperat. "És un recurs intimidatori", creu Llibert Ferri.
Antoni Segura, historiador i president del Cidob, hi veu "una fugida endavant". "Segurament, és una barreja de farol i d'autoafirmació del seu lideratge probablement cada cop més qüestionat, però vull pensar que arribat el cas hi haurà algú en el nucli de poder -militar o civil- per impedir-ho, perquè seria un fracàs per tothom i potser la fi de tot", sosté Segura.
Referèndums entre bombes: un relat massa forçat
L'anunci de Putin arriba pocs dies després que les direccions polítiques de les autoanomenades repúbliques de Donetsk, Lugansk i els territoris de Kherson i Zaporíjia anunciessin la celebració d'un referèndum per annexionar-se a Rússia. La consulta se celebraria entre aquest divendres i el 28 de setembre i, de fet, la precipitació amb què es vol fer ja delata les dificultats de mantenir dempeus el relat oficial del Kremlin per justificar la guerra: anar en defensa d'un Donbass oprimit pel govern "neonazi" de Kíiv. Segura recorda que "Putin no ha aconseguit ni tan sols controlar el Donbass". En aquest context, és inimaginable que la comunitat internacional avali un referèndum així, que tindria lloc en plena ofensiva ucraïnesa.
Pequín s'inquieta i demana "diàleg"
La reacció de Pequín a la mobilització anunciada ha estat la de demanar "diàleg" entre totes les parts. El règim de Xi Jinping assisteix amb astorament a l'evolució del conflicte. En la recent Cimera de Cooperació de Xanghai celebrada a l'Uzbekistan, Putin ja va haver d'admetre que el líder xinès va expressar-li la seva "preocupació" per la situació a Ucraïna i que li va fer "preguntes". Putin va tornar afeblit a Moscou i decidit a prendre alguna iniciativa.
Xi Jinping té la seva pròpia agenda, amb una mirada especial cap a Taiwan. L'aliança circumstancial amb Putin li va bé. Però a ningú li resulta atractiu sumar forces amb un líder que va perdent una guerra. Pequín ha de contemplar ara com el que havia de ser una campanya triomfant que afebliria més Occident, ha reforçat l'OTAN. A més, el 16 d'octubre té lloc el XX congrés del Partit Comunista Xinès que ha d'entronitzar a Xi Jinping per un tercer mandat. Els tambors d'una guerra nuclear no són la millor música de fons.
En el seu discurs als ciutadans russos, Putin ha amenaçat Occident una altra vegada, acusant-lo de voler "destruir" Rússia. I per generar pressió, ha recorregut a la seva arma més poderosa: usar el botó nuclear. "No és un farol", ha assegurat Putin, esmentant el que ell sap que genera un corrent de temor en les opinions públiques europees. L'escenari ha empitjorat i incrementa la incertesa global en plena crisi energètica i inflacionària. Aquestes són algunes claus sobre el que pot estar passant i el que pot succeir en el futur immediat.
Divisions al Kremlin davant un Putin perdedor
Per primer cop des de l'inici de la invasió russa, s'han expressat discrepàncies internes dins dels cercles oficials. Analistes dels mitjans oficials han criticat obertament l'estratègia militar. Alguns han exigit a Putin una mobilització militar. Sectors de l'oposició també s'han sentit reforçats davant els fracassos de l'exèrcit rus i s'ha produït un fet que era inimaginable fa poc: un grup de regidors de les grans ciutats han demanat la dimissió de Putin. És impossible a hores d'ara saber quina és la solidesa del líder rus dins del Kremlin. Però la decisió d'aquest dimecres delata la necessitat de tornar-se a legitimar davant una realitat que desmenteix la imatge d'un Putin sempre vencedor.
Els riscos de cridar a files
Segons els analistes, Putin ha decidit una maniobra molt arriscada amb la mobilització de reservistes. Seran cridats a files uns 300.000 (soldats fins als 35 anys, suboficials fins als 45). Tot i que els governadors regionals tenen marge per convocar més gent. Aquesta decisió serà impopular i convertirà la guerra en un tema intern que afectarà milers de famílies.
El periodista Llibert Ferri, excorresponsal de TV3 a Moscou, considera que és una de les grans incògnites: "Estem en un punt de màxima incertesa. No sabem com reaccionarà la societat russa i tampoc fins a quin punt la mobilització serà parcial".
El botó nuclear: entre l'amenaça i la desesperació
Quan Putin va llançar la seva "operació especial" contra Ucraïna, ja va advertir que tenia potencial nuclear que podia utilitzar. En aquell moment, 24 de febrer, era una fanfarronada més per espantar Occident i el líder del Kremlin se sentia segur de la victòria. Ara, quan la campanya russa resta empantanegada, el recurs al botó nuclear sembla l'última amenaça d'un dirigent desesperat. "És un recurs intimidatori", creu Llibert Ferri.
Antoni Segura, historiador i president del Cidob, hi veu "una fugida endavant". "Segurament, és una barreja de farol i d'autoafirmació del seu lideratge probablement cada cop més qüestionat, però vull pensar que arribat el cas hi haurà algú en el nucli de poder -militar o civil- per impedir-ho, perquè seria un fracàs per tothom i potser la fi de tot", sosté Segura.
Referèndums entre bombes: un relat massa forçat
L'anunci de Putin arriba pocs dies després que les direccions polítiques de les autoanomenades repúbliques de Donetsk, Lugansk i els territoris de Kherson i Zaporíjia anunciessin la celebració d'un referèndum per annexionar-se a Rússia. La consulta se celebraria entre aquest divendres i el 28 de setembre i, de fet, la precipitació amb què es vol fer ja delata les dificultats de mantenir dempeus el relat oficial del Kremlin per justificar la guerra: anar en defensa d'un Donbass oprimit pel govern "neonazi" de Kíiv. Segura recorda que "Putin no ha aconseguit ni tan sols controlar el Donbass". En aquest context, és inimaginable que la comunitat internacional avali un referèndum així, que tindria lloc en plena ofensiva ucraïnesa.
Pequín s'inquieta i demana "diàleg"
La reacció de Pequín a la mobilització anunciada ha estat la de demanar "diàleg" entre totes les parts. El règim de Xi Jinping assisteix amb astorament a l'evolució del conflicte. En la recent Cimera de Cooperació de Xanghai celebrada a l'Uzbekistan, Putin ja va haver d'admetre que el líder xinès va expressar-li la seva "preocupació" per la situació a Ucraïna i que li va fer "preguntes". Putin va tornar afeblit a Moscou i decidit a prendre alguna iniciativa.
Xi Jinping té la seva pròpia agenda, amb una mirada especial cap a Taiwan. L'aliança circumstancial amb Putin li va bé. Però a ningú li resulta atractiu sumar forces amb un líder que va perdent una guerra. Pequín ha de contemplar ara com el que havia de ser una campanya triomfant que afebliria més Occident, ha reforçat l'OTAN. A més, el 16 d'octubre té lloc el XX congrés del Partit Comunista Xinès que ha d'entronitzar a Xi Jinping per un tercer mandat. Els tambors d'una guerra nuclear no són la millor música de fons.