Ganes de guerra

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Notícies nefastes des de Rússia. Vladímir Putin no vol perdre i la seva decisió de "mobilització parcial" de reservistes, que s'esperava des de l'inici de la invasió d'Ucraïna el passat mes de febrer, fa que el seu país estigui ja oficialment en guerra a ulls dels seus ciutadans, als que tot plegat s'havia presentat fins ara com una "operació militar especial". Des d'ahir ja és un afer intern que va més enllà de l'exèrcit i podria dur al front de guerra més de 300.000 homes, un fet que no es veia des de la Segona Guerra Mundial.

Els avenços ucraïnesos a l'est, gràcies a l'armament que els proporciona l'OTAN i al suport que els dona la Unió Europea, havia complicat molt l'escenari militar a Putin, que no vol perdre les posicions que tenia consolidades a les repúbliques de majoria russa i a Crimea. I Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, es vol valdre de la simpatia que genera a Occident per recuperar els territoris perduts en els darrers anys després que els governs del seu país tampoc respectessin en els darrers anys els acords internacionals. 

La situació és preocupant perquè la paraula pau està desterrada. Després d'uns temptejos negociadors, no s'hi ha tornat i Zelenski deia fa uns dies que el seu objectiu ja no era la pau sinó guanyar la guerra a l'invasor rus. A l'altra banda, l'única prioritat de Putin és impedir nous avenços ucraïnesos i la consolidació de posicions de l'OTAN a la regió. Així, un cop Rússia s'annexioni les repúbliques de l'est que votaran i les passi a considerar territoris de la seva sobirania, el president rus podrà usar armament militar per "defensar-se" de l'agressió d'un altre país. Putin afirma que no és una "catxa" i busca espantar els seus enemics. 

Un altre dubte és l'efecte que pot tenir tot plegat a Rússia, un país ja molt allunyat dels estàndards democràtics. Per evitar la imatge de milers de taüts de soldats russos repatriats des del front, Putin ha decidit desentendre-se'n, però ahir ja hi va haver manifestacions a Moscou -amb 1.300 detinguts- contra la mobilització mentre s'incrementaven les peticions per marxar del país. Al principi de la guerra alguns oligarques van avisar Putin de les conseqüències que podia tenir tot plegat i no els va fer cas. Fa uns dies ho feien regidors opositors. Fins ara, però, Putin no ha donat cap símptoma de feblesa interna. Les urgències humanitàries al front se sumen als problemes econòmics aquí. Res indica que la guerra s'hagi d'acabar i malauradament pocs parlen de pau. Una coincidència macabra va fer que ahir fos precisament el Dia Mundial de la Pau.  
 

---

Avui no et perdis

» Què implica que Putin hagi ordenat una «mobilització parcial» a Rússia?; per Pep Martí.

» Les conselleries de Junts i ERC topen pel pla contra les ocupacions que Interior desconeixia; per David Cobo.  

» L'ANC rebaixa el to amb ERC: «Hem vist la necessitat d'establir ponts»; per Carme Rocamora.

» Fil directe: «Solidaritat a l'andalusa»; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Faves (mal) comptades»; per Marina Fernàndez.

» Victòria dels afins a Turull sobre Borràs en les votacions territorials de Junts; per David Cobo.

» El TSJC recela de la desjudicialització: «Ningú pot pretendre eludir les conseqüències d'incomplir la llei»; per Bernat Surroca.

» Les incògnites i les certeses del crim d'Helena Jubany; per Albert Hernàndez.

»El Raval inicia la segona guerra contra l'ampliació del Macba; per Irene Montagut.

» Opinió: «Fans de la reina»; per Montserrat Nebrera.

» Opinió: «Caimó, la història divulgada»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Recuperar la confiança en les notícies, principal repte del periodisme en l'era de l'entreteniment; per Pep Martí.

»Eduardo Suárez: «Els mitjans hem de repensar com ens dirigim a les audiències»; per Oriol March.
 

---

 El passadís

L'any judicial es va obrir ahir a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El discurs principal va anar a càrrec del seu president, Jesús María Barrientos. L'acompanyaven diverses autoritats, entre ells el secretari per a l'Administració de Justícia, Eusebi Camdepadrós. Les relacions entre el Govern i el TSJC són ara correctes i, per això, el secretari i el president del tribunal van parlar de forma tranquil·la. Es dona, però, la circumstància que Camdepadrós està pendent de ser jutjat en les pròximes setmanes per desobediència per la seva feina com a secretari de la mesa a l'anterior legislatura, cosa que podria acabar amb la inhabilitació del polític tarragoní. Però a Campdepadrós no el jutjarà Barrientos, que va ser recusat per l'aleshores vicepresident de la cambra, Josep Costa, per haver fet evident la seva discrepància política en actes públics amb els líders sobiranistes. Barrientos va tenir ahir bones paraules cap a la gestió de la conselleria.   

Vist i llegit

Hi ha titulars que són discutibles, o directament falsos. Satisfà trobar-se'n de ben certs: "El meu pare va ser un home bo" era el de la contraportada d'ahir de La Vanguardia. Víctor-M Amela hi entrevistava la realitzadora de televisió Paula Labordeta, filla del cantautor José Antonio Labordeta. I el que diu sobre el seu pare -en puc donar fe personalment- és així. Labordeta, que va ser diputat de la Chunta Aragonesista a Madrid, era una persona de tracte proper, gens dogmàtica, que mai mirava de forma superba i sensible amb totes les causes justes. Fa 12 anys que va morir de càncer i ara, com a homenatge, la seva filla presenta un documental sobre el seu costat més íntim. Ens quedaran també les cançons, els programes de televisió amb una enorme sensibilitat cap al món rural i la feina (i contundència) parlamentària de el Abuelo, que era un bon amic de Catalunya. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1868 a Puerto Rico, que encara era una colònia espanyola, va esclatar un moviment insurreccional que l'exèrcit espanyol va reprimir. El moviment, a cavall de la revolta que, a l'Espanya peninsular, va acabar provocant l'exili de la reina Isabel, reivindicava també més autonomia. A finals del segle XIX, l'autonomia de l'illa es va ampliar, però van començar les ingerències americanes i, amb Cuba i Filipines, va ser la darrera colònia perduda per Espanya. Actualment, és un estat lliure associat als Estats Units d'Amèrica. El 2017 va votar sobre el seu estatus polític i va guanyar integrar-se plenament als EUA, però amb molt baixa participació pel boicot del partit majoritari, que avala seguir amb l'actual situació. En aquest vídeo de la BBC en castellà s'explica de forma didàctica el seu estatus. 

 L'aniversari

El 22 de setembre de 1948 va nàixer a Tànger, al Marroc, el polític i politòleg espanyol Jorge Verstrynge. Aquest professor de la Universitat Complutense és en l'actualitat un dels ideòlegs de Podem, però havia estat secretari general d'Aliança Popular (AP), partit que reivindicava l'herència franquista. Va entrar en política de la mà de Manuel Fraga i va ser diputat d'AP entre 1982 i 1989 i secretari general d'aquesta entre 1979 i 1986. El 1983 va ser candidat per la formació dretana a l'alcaldia de Madrid. Enfrontat amb Fraga, va deixar el partit i va començar el seu gir a l'esquerra. Va dir que l'1-O hauria votat. Pel "no", però hi hauria anat.

 ​Fes clic aquí per rebre'l