GOVERN

El Govern permetrà que comunitats de veïns demanin desallotjar ocupacions «amb activitat il·lícita»

L'executiu vol modificar la llei per castigar grans tenidors que es desentenen dels "problemes de convivència" i matisa que ho limitarà a immobles on hi hagi delictes

per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 21 de setembre de 2022 a les 13:55 |
Imatge d'arxiu d'un operatiu policial per desallotjar un narcopis | Mossos d'Esquadra
El Govern de Catalunya modificarà el codi civil i la llei d'habitatge 18/2007 per facilitar els desallotjaments d'immobles de grans tenidors en què hi ha hagi "activitat il·lícita", ha descrit la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. La idea és acabar atacar amb un dels focus de "problemes de convivència", ha mencionat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. Fonts de l'executiu asseguren que la mesura se circumscriurà als casos en què hi ha situacions de narcotràfic o altres delictes, tot i que la presentació oficial de la mesura no ha concretat els criteris amb què es diferenciarà d'altres situacions que també generen queixes veïnals. Amb tot, el que es pretén es facultar els ajuntaments i les comunitats de veïns perquè siguin elles mateixes les que tirin els procediments d'expulsió judicial endavant, si els propietaris del pis obvien les ocupacions denominades com a delinqüencials.

Així, els governs municipals que detectin situacions greus en una finca, notificaran al propietari aquesta realitat perquè actuï. Si no ho fa en el termini d'un mes, la comunitat de veïns o el consistori podrà demanar el desallotjament, segons el pla del govern català. La consellera Ciuró ha anunciat aquesta iniciativa després de comprovar que existeix "un problema" amb els grans tenidors que desentenen del que succeeix en els habitatges que deixen buits.


La proposta, que el Govern preveu enllestir les pròximes setmanes i posar a disposició del Parlament de Catalunya a partir de llavors, també preveu sancions de fins a 90.000 euros a aquests grans tenidors i la possibilitat que aquells pisos en què s'havia detectat conflictivitat passin a ser cedits a l'administració pública per fer-hi lloguer social. La idea, segons Ciuró, aportaria "un doble èxit" perquè "acabaria amb els problemes de convivència" i es posaria "aquells immobles a disposició de les persones vulnerables". 

Objectiu "més agilitat"


Si bé ja existeix a Catalunya la cobertura legal per desallotjar espais on hi ha activitat delinqüencial -les operacions policials per buidar immobles com els narcopisos del Raval de Barcelona, els últims anys, en són un exemple-, ara es vol facilitar aquestes operacions. "Donem una pauta legal" i "un paraigua que fins ara no existia", ha expressat la titular de Justícia. Així, s'ha compromès que sigui el més clarificadora possible per collar la norma davant possibles recursos. "Donant seguretat jurídica, dones agilitat", ha reblat, abans de demanar a jutjats i fiscalia que també incrementin les facilitats per dur a terme amb més rapidesa aquests desallotjaments. La consellera Cervera, al seu torn, ha fet èmfasi en què aquesta mesura no afectarà els col·lectius vulnerables que no facin de l'immoble un espai d'activitat delictiva. 

Lourdes Ciuró també ha assegurat que seran els ajuntaments els que facin de pol de detecció d'aquestes ocupacions i ha refermat que són fàcils d'identificar, a partir d'un seguit de denúncies ciutadanes i seguiment municipal. Tanmateix, ha reconegut que no disposen de dades sobre quantes "ocupacions delinqüencials" hi ha al país, actualment. Qui ha aportat aquesta aproximació ha estat la responsable de Drets Socials, però ho ha limitat al parc públic. D'aquests 21.743 pisos, la consellera ha informat que tenen detectades 950 ocupacions i que 256 tenen procediments judicials iniciats vinculats a l'activitat delictiva. Es tracta de 1 de cada 4 ocupacions del parc de la Generalitat, ha apuntat Cervera.


Una petició municipal


El canvi en el llibre 5è del codi civil català es preveu tenir-lo enllestit a principis d'octubre, des de Justícia. De forma paral·lela, es treballarà en un termini similar amb el Departament de Drets Socials perquè tingui preparada la proposta de modificació de la llei d'habitatge a través d'un decret llei. "A bon ritme", aquesta nova realitat podria estar activa "en 7, 8 o 9 mesos", han valorat des de l'executiu. Així, si el Parlament dona llum verda als canvis, la nova normativa es desplegarà a tot Catalunya per donar resposta a una reivindicació de poblacions "de l'arc metropolità" i "altres municipis", ha mencionat Ciuró. 

Preguntada per l'acotació del terme "ocupació delinqüencial", la consellera de Justícia ha afegit que "són aquelles ocupacions que serveixen per al narcotràfic, que fan aldarulls constants, que intimiden a l'entorn, que amenaces i que hi ha agressions". Al seu torn, Cervera ha acompanyat aquesta explicació comentant que es parla "d'ocupacions que provoquen conflictivitat" i estan vinculades a una "activitat il·lícita". A l'espera de l'elaboració definitiva de la proposta, doncs, queda pendent veure com s'acaba fixant legalment aquesta definició en els tràmits normatius. Especialment, si es té en compte que en el passat també s'han produït escenes de tensió entre comunitats de veïns i ocupants amb un perfil vulnerable, fins i tot sense activitat delinqüencial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació