20
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
21
de setembre
a la
13:03h
En la reunió del Govern d'aquest dimarts s'hi han comptat cinc absències: Pere Aragonès, Teresa Jordà, Natàlia Garriga, Victòria Alsina i Joan Ignasi Elena. Tots per raó de viatges de caràcter oficial -els dos primers a Nova York per la Setmana del Clima, la consellera de Cultura a Sant Sebastià pel festival de cinema i la titular d'Acció Exterior a Israel i Palestina- menys l'últim, encara recuperant-se d'una operació. La cita setmanal l'ha presidida el vicepresident Jordi Puigneró, i de la crisi oberta entre ERC i Junts pràcticament no se n'ha dit ni una paraula. Es deixa tot en mans de les cúpules dels partits, que després d'un cap de setmana de retrets es disposen a guanyar temps per mantenir amb vida la coalició de cara al debat de política general, que ja és a la vora.
Dos elements permeten sustentar que les converses han entrat en una nova fase. En primer lloc, que en la reunió de coordinació restringida de dilluns -sense el president i en format de dinar- els dirigents de Junts van "començar a matisar" l'ultimàtum fixat per a la setmana vinent a l'hora de resoldre les discrepàncies sobre el rumb del procés i el compliment de l'acord de legislatura signat la primavera de l'any passat. En segon lloc, una entrevista de Laura Borràs, presidenta de Junts, aquest matí a TV3 en la qual ha indicat que la cita parlamentària de la setmana vinent "no és cap límit", en referència al debat de política general, que el seu partit havia fixat fins ara com a "punt d'inflexió". Unes paraules que Aragonès ha celebrat des de Nova York: ha afirmat que "totes les decisions" de Junts que permetin "un horitzó d'estabilitat" són "benvingudes".
El calendari sobre les exigències de canvis al Govern, per tant, es fa elàstic després que en els contactes dels últims dies s'hagin constatat la profunditat divergències i la dificultat per resoldre-hi qüestions que tenen un pòsit sedimentat des del 2017. "No solucionarem en 15 dies el que no s'ha pogut resoldre en cinc anys", sostenen fonts governamentals que coneixen els detalls de la cimera del Palau de Pedralbes i que ara constaten els matisos exhibits en les últimes hores. El futur de l'executiu de coalició, però, continua instal·lat en una nebulosa.
"El nostre partit no fa ultimàtums", ha assenyalat a la televisió pública Borràs, una de les dirigents identificades com les més proclius a un eventual trencament del Govern. Tot i això, fonts oficials de Junts ressalten que la "unanimitat" presideix la formació a l'hora d'abordar la negociació amb ERC, perquè -segons relaten aquests portaveus- el dia 29 d'agost es va acordar, en l'executiva celebrada a Pals, que no es decidiria res fins que passés el debat de política general. "En la reunió d'aquest dilluns no vam destinar ni un minut a parlar de si havíem de sortir del Govern", remarca un dels consultats per NacióDigital. Tanmateix, però, l'horitzó de la consulta -que s'acabarà convocant, però encara sense data- obligarà la militància a pronunciar-se. I, als dirigents, a posicionar-se.
Al partit insisteixen que no s'ha entrat en aquest escenari, i que la prioritat és arribar a un acord amb ERC perquè hi ha "en joc" la unitat de tot l'independentisme, segons ressalta un alt dirigent consultat. "Això va més enllà dels dos partits", ressalta el mateix responsable de la formació. El clima també està enrarit pel rol de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), especialment des de dimarts passat, quan la seva presidenta, Dolors Feliu, va posar sobre la taula -sense parlar-ho amb ningú- la possibilitat de declarar la independència el segon semestre del 2023. ERC va tancar la porta ràpidament a aquest escenari, mentre que a Junts van escenificar una certa distància al cap de dos dies. L'argument que fan servir al partit de Borràs i Jordi Turull és que qüestions com aquesta només es poden debatre en el marc de la direcció estratègica, encara sense crear.
Un nou espai de coordinació de l'independentisme que ERC no té cap pressa per crear mentre constata que el Consell per la República -ara anomenat Consell de la República- no ha esdevingut un espai de trobada. Els republicans, tal com insisteixen veus del partit i del Govern, no tenen previst moure's en les pròximes setmanes i traslladen a Junts la pressió de prendre la decisió sobre continuar o sortir de l'executiu. Per això repeteixen que es tracta d'un "debat intern" del seu soci. A ERC interpreten que l'"ultimàtum" formulat en la represa del curs polític perseguia externalitzar la divergència domèstica de Junts i erosionar la imatge d'Aragonès, al focus també pel xoc amb l'ANC pel plantejament de la Diada. En qualsevol cas, el president de la Generalitat té previst traslladar als socis de l'executiu la proposta sobre l'autodeterminació -encara sense concreció- que formuli en el debat de política general.
Mentrestant, el Govern intenta aïllar-se de la situació, malgrat que cada vegada s'admet amb menys subterfugis l'existència de "diferències" entre els socis. "L'executiu és l'últim espai on es noten les discrepàncies", ha assenyalat la portaveu Patrícia Plaja, que ha indicat que la prioritat és l'elaboració dels pressupostos per al 2023. Enguany la voluntat del Govern no és només que estiguin en vigor l'1 de gener sinó que la negociació amb els grups avanci abans del debat de totalitat. És a dir: que no es pateixi en cap moment a l'hora de saber si els comptes podran ser validats, a diferència del que va passar el 2021 amb la negativa de la CUP i el posterior suport dels comuns.
Dos elements permeten sustentar que les converses han entrat en una nova fase. En primer lloc, que en la reunió de coordinació restringida de dilluns -sense el president i en format de dinar- els dirigents de Junts van "començar a matisar" l'ultimàtum fixat per a la setmana vinent a l'hora de resoldre les discrepàncies sobre el rumb del procés i el compliment de l'acord de legislatura signat la primavera de l'any passat. En segon lloc, una entrevista de Laura Borràs, presidenta de Junts, aquest matí a TV3 en la qual ha indicat que la cita parlamentària de la setmana vinent "no és cap límit", en referència al debat de política general, que el seu partit havia fixat fins ara com a "punt d'inflexió". Unes paraules que Aragonès ha celebrat des de Nova York: ha afirmat que "totes les decisions" de Junts que permetin "un horitzó d'estabilitat" són "benvingudes".
El calendari sobre les exigències de canvis al Govern, per tant, es fa elàstic després que en els contactes dels últims dies s'hagin constatat la profunditat divergències i la dificultat per resoldre-hi qüestions que tenen un pòsit sedimentat des del 2017. "No solucionarem en 15 dies el que no s'ha pogut resoldre en cinc anys", sostenen fonts governamentals que coneixen els detalls de la cimera del Palau de Pedralbes i que ara constaten els matisos exhibits en les últimes hores. El futur de l'executiu de coalició, però, continua instal·lat en una nebulosa.
"El nostre partit no fa ultimàtums", ha assenyalat a la televisió pública Borràs, una de les dirigents identificades com les més proclius a un eventual trencament del Govern. Tot i això, fonts oficials de Junts ressalten que la "unanimitat" presideix la formació a l'hora d'abordar la negociació amb ERC, perquè -segons relaten aquests portaveus- el dia 29 d'agost es va acordar, en l'executiva celebrada a Pals, que no es decidiria res fins que passés el debat de política general. "En la reunió d'aquest dilluns no vam destinar ni un minut a parlar de si havíem de sortir del Govern", remarca un dels consultats per NacióDigital. Tanmateix, però, l'horitzó de la consulta -que s'acabarà convocant, però encara sense data- obligarà la militància a pronunciar-se. I, als dirigents, a posicionar-se.
Al partit insisteixen que no s'ha entrat en aquest escenari, i que la prioritat és arribar a un acord amb ERC perquè hi ha "en joc" la unitat de tot l'independentisme, segons ressalta un alt dirigent consultat. "Això va més enllà dels dos partits", ressalta el mateix responsable de la formació. El clima també està enrarit pel rol de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), especialment des de dimarts passat, quan la seva presidenta, Dolors Feliu, va posar sobre la taula -sense parlar-ho amb ningú- la possibilitat de declarar la independència el segon semestre del 2023. ERC va tancar la porta ràpidament a aquest escenari, mentre que a Junts van escenificar una certa distància al cap de dos dies. L'argument que fan servir al partit de Borràs i Jordi Turull és que qüestions com aquesta només es poden debatre en el marc de la direcció estratègica, encara sense crear.
Un nou espai de coordinació de l'independentisme que ERC no té cap pressa per crear mentre constata que el Consell per la República -ara anomenat Consell de la República- no ha esdevingut un espai de trobada. Els republicans, tal com insisteixen veus del partit i del Govern, no tenen previst moure's en les pròximes setmanes i traslladen a Junts la pressió de prendre la decisió sobre continuar o sortir de l'executiu. Per això repeteixen que es tracta d'un "debat intern" del seu soci. A ERC interpreten que l'"ultimàtum" formulat en la represa del curs polític perseguia externalitzar la divergència domèstica de Junts i erosionar la imatge d'Aragonès, al focus també pel xoc amb l'ANC pel plantejament de la Diada. En qualsevol cas, el president de la Generalitat té previst traslladar als socis de l'executiu la proposta sobre l'autodeterminació -encara sense concreció- que formuli en el debat de política general.
Mentrestant, el Govern intenta aïllar-se de la situació, malgrat que cada vegada s'admet amb menys subterfugis l'existència de "diferències" entre els socis. "L'executiu és l'últim espai on es noten les discrepàncies", ha assenyalat la portaveu Patrícia Plaja, que ha indicat que la prioritat és l'elaboració dels pressupostos per al 2023. Enguany la voluntat del Govern no és només que estiguin en vigor l'1 de gener sinó que la negociació amb els grups avanci abans del debat de totalitat. És a dir: que no es pateixi en cap moment a l'hora de saber si els comptes podran ser validats, a diferència del que va passar el 2021 amb la negativa de la CUP i el posterior suport dels comuns.