20
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:22h
La Universitat de Barcelona (UB) commemora aquest any els 150 anys del seu Edifici Històric. Va ser l'1 d'octubre de 1872 quan es va celebrar la primera lliçó inaugural a la que continua sent la seu del rectorat de la institució i la UB vol celebrar l'efemèride com es mereix. Aquest dimarts, el rector Joan Guàrdia s'ha referit a la rellevància de l'aniversari i de la significació de l'edifici, convertit ja en un referent de la ciutat. El rector també ha subratllat la significació de modernitat i compromís amb la ciutat d'aquest aniversari.
L'historiador i vicerector de la UB Agustí Alcoberro ha recordat la rellevància i el context històric en què es va produir l'obertura de l'Edifici Històric, lligat a un dels moments més disruptius i progressistes de la història de Catalunya. Ho ha fet recordant la primera dona a matricular-se a la universitat, Maria Elena Maseras, en temps d'un dels rectors més brillants i progressistes d'aquell temps, Antoni Bergnes de Las Casas. Bergnes va ser una figura important de la cultura catalana, tot i ser encara molt desconegut. Com a editor d'El Vapor, va publicar l'Oda a la pàtria d'Aribau.
Barcelona havia recuperat la seu universitària el 1837, després que el triomf de Felip V el 1714 suposés el desterrament dels estudis universitaris a Cervera. Però fins al 1872, els universitaris s'instal·laren en el convent del Carme, en unes condicions precàries Per això la junta de la UB va encarregar a Elies Rogent la construcció d'una nova seu, la que encara avui acull la institució a la plaça Universitat.
El naixement de l'Edifici Històric està estretament vinculat al període del Sexenni Democràtic (1868-74), després del derrocament dels Borbons i l'inici d'un procés democràtic, que inicialment va ser liderat pel general Joan Prim. El 1872, quan comencen les classes a la nova UB, regna a Espanya Amadeu I, de la Casa de Saboia, un rei liberal que només va estar dos anys al tron, abans d'abdicar i tornar a Itàlia, cansat de les batusses internes entre els partits progressistes, que van culminar primer amb una Primera República efímera, i després amb el retorn dels Borbons el 1874.
Però Amadeu està lligat a la millor història de la UB. Va ser ell qui va concedir l'autorització a Maria Elena Maseras perquè fes els seus estudis de medicina. Va ser la primera dona universitària de l'estat. Quan la situació política va canviar, els sectors conservadors van voler negar a la futura metgessa el seu títol, i va haver de lluitar per fer valer el seu saber. Episodis d'una història farcida de combats per la igualtat. El 3 d'octubre, la UB celebrarà la inauguració del curs i la institució prepara un acte especial, amb lectures teatralitzades que rememoraran aquell moment del 1872.
Alcoberro ha destacat la voluntat de recuperar els principals espais històrics de l'edifici, com les onze aules dels temps inicials que es volen identificar, iniciatives que formen part del compromís de l'actual equip rectoral amb la recuperació del patrimoni històric i físic de la UB. La gerenta, Glòria Matali, ha xifrat en uns 200.000 euros el pressupost dedicat al projecte de recuperació històrica de la seu.
La commemoració fa temps que es prepara i ha inclòs la restauració de la Torre del Rellotge, que és un dels símbols de l'edifici, del tot encaixat en el projecte arquitectònic d'Elies Rogent. Després d'anys de restar mudes, el 2019 les campanes de la universitat -de les poques situades en edificis laics de la ciutat- van tornar a tocar. En llatí, porten gravada la inscripció adreçada als mestres i alumnes: "Obeïu el seu so". Avui, mentre concloïa l'acte amb el rector Guàrdia, a les 12 en punt, el seu so ha tornat a fer-se obeir.
L'historiador i vicerector de la UB Agustí Alcoberro ha recordat la rellevància i el context històric en què es va produir l'obertura de l'Edifici Històric, lligat a un dels moments més disruptius i progressistes de la història de Catalunya. Ho ha fet recordant la primera dona a matricular-se a la universitat, Maria Elena Maseras, en temps d'un dels rectors més brillants i progressistes d'aquell temps, Antoni Bergnes de Las Casas. Bergnes va ser una figura important de la cultura catalana, tot i ser encara molt desconegut. Com a editor d'El Vapor, va publicar l'Oda a la pàtria d'Aribau.
Barcelona havia recuperat la seu universitària el 1837, després que el triomf de Felip V el 1714 suposés el desterrament dels estudis universitaris a Cervera. Però fins al 1872, els universitaris s'instal·laren en el convent del Carme, en unes condicions precàries Per això la junta de la UB va encarregar a Elies Rogent la construcció d'una nova seu, la que encara avui acull la institució a la plaça Universitat.
El naixement de l'Edifici Històric està estretament vinculat al període del Sexenni Democràtic (1868-74), després del derrocament dels Borbons i l'inici d'un procés democràtic, que inicialment va ser liderat pel general Joan Prim. El 1872, quan comencen les classes a la nova UB, regna a Espanya Amadeu I, de la Casa de Saboia, un rei liberal que només va estar dos anys al tron, abans d'abdicar i tornar a Itàlia, cansat de les batusses internes entre els partits progressistes, que van culminar primer amb una Primera República efímera, i després amb el retorn dels Borbons el 1874.
Però Amadeu està lligat a la millor història de la UB. Va ser ell qui va concedir l'autorització a Maria Elena Maseras perquè fes els seus estudis de medicina. Va ser la primera dona universitària de l'estat. Quan la situació política va canviar, els sectors conservadors van voler negar a la futura metgessa el seu títol, i va haver de lluitar per fer valer el seu saber. Episodis d'una història farcida de combats per la igualtat. El 3 d'octubre, la UB celebrarà la inauguració del curs i la institució prepara un acte especial, amb lectures teatralitzades que rememoraran aquell moment del 1872.
Alcoberro ha destacat la voluntat de recuperar els principals espais històrics de l'edifici, com les onze aules dels temps inicials que es volen identificar, iniciatives que formen part del compromís de l'actual equip rectoral amb la recuperació del patrimoni històric i físic de la UB. La gerenta, Glòria Matali, ha xifrat en uns 200.000 euros el pressupost dedicat al projecte de recuperació històrica de la seu.
La commemoració fa temps que es prepara i ha inclòs la restauració de la Torre del Rellotge, que és un dels símbols de l'edifici, del tot encaixat en el projecte arquitectònic d'Elies Rogent. Després d'anys de restar mudes, el 2019 les campanes de la universitat -de les poques situades en edificis laics de la ciutat- van tornar a tocar. En llatí, porten gravada la inscripció adreçada als mestres i alumnes: "Obeïu el seu so". Avui, mentre concloïa l'acte amb el rector Guàrdia, a les 12 en punt, el seu so ha tornat a fer-se obeir.