25
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:36h
La causa judicial contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O encara el tram final, però el judici no es preveu que arribi fins a l'any vinent. Després de mesos amb el procediment bloquejat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el tribunal ha demanat a les defenses que es pronunciïn sobre la conclusió del sumari, pas previ a la presentació dels escrits d'acusació i defensa, abans que el cas s'enviï a judici. Els terminis, però, no són immediats en una causa que, d'acord amb els delictes pels quals s'ha processat els dos dirigents d'ERC, podria implicar penes elevades de presó. Juntament amb la macrocausa del jutjat d'instrucció 13, és l'últim gran procediment de l'octubre de 2017, i ara comença a desbloquejar-se.
Hi ha diversos motius que expliquen que la causa hagi estat paralitzada tant de temps. Un d'ells és la decisió del jutge d'agrupar la carpeta de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, investigada al jutjat 13 pel seu paper en l'organització del referèndum quan era alt càrrec del Departament d'Economia- a la causa de Jové i Salvadó. Se'ls jutjarà a tots tres alhora, si bé les peticions de pena seran significativament diferents. Garriga està processada per desobediència i s'enfrontarà a una pena d'inhabilitació, mentre que els dos diputats republicans estan processats per quatre delictes que poden comportar anys de presó: desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets per l'organització de l'1-O i la preparació d'estructures d'estat.
La causa es troba ara en l'últim tràmit abans de tancar la fase intermèdia. El TSJC ha requerit a les defenses que es pronunciïn sobre la conclusió del sumari i tenen de termini fins a principis d'octubre. Després, el tribunal haurà de donar-hi resposta (es fa difícil preveure quan arribarà), abans d'obrir judici oral i instar les acusacions a presentar els seus escrits. Normalment, això es fa per ordre: Fiscalia, primer, Advocacia de l'Estat, després, i Vox, al final. Fonts jurídiques consultades assenyalen que el tribunal podria demanar els escrits a totes les acusacions alhora, però no és habitual. Cada acusació tindrà el seu termini i, després, serà el torn de les defenses. Tot plegat hauria d'arribar entre l'octubre i el novembre. Això allunya l'horitzó del judici, que arribaria el 2023.
La causa té derivades polítiques. Els delictes pels quals s'ha processat Jové i Salvadó, a l'espera de què demanin les acusacions, porten associades penes altes de presó: la malversació podria superar els sis anys i la revelació de secrets es castiga amb penes que poden arribar als quatre anys. Els escrits d'acusació que presentin la Fiscalia (sobre la que el govern espanyol pot influir) i, sobretot, l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del Ministeri de Justícia, serviran de termòmetre sobre el procés de desjudicialització acordat a la darrera reunió de la taula de diàleg. Entre d'altres, es treballa en una reforma del codi penal per modificar el delicte de sedició, utilitzat pel Suprem per condemnar els presos independentistes i criticat per magistrats del TC per la seva poca claredat.
L'ombra del Suprem
La magistrada veu indicis de desobediència en el fet que Jové i Salvadó, que l'any 2017 eren càrrecs de la màxima confiança d'Oriol Junqueras, no van fer cas del TC i van tirar endavant accions per fer el referèndum. Pel que fa a la prevaricació, la instructora se centra en el conveni que va subscriure Jové amb Idescat el febrer de 2017 per obtenir dades dels ciutadans i elaborar el cens del referèndum. En el cas de Salvadó, veu indicis de delicte en un conveni subscrit amb l'Ajuntament d'Alcarràs de manera "il·legal i injusta". La magistrada també veu un possible delicte de malversació per l'ús de diners públics per a l'organització de l'1-O i la creació d'estructures d'estat. Per últim, també veu revelació de secrets per la utilització de dades personals i fiscals per a l'1-O i la hisenda catalana.
El cas de Jové, Salvadó neix al jutjat 13 i es fa evident amb les detencions del 20 de setembre d'ara fa cinc anys. La causa ha servit per nodrir altres procediments i, malgrat ser el primer, encara no s'ha jutjat. Això provoca una anomalia que les defenses han denunciat en diverses ocasions: una fragmentació de la causa del procés que queda supeditada a la sentència del Tribunal Suprem de l'octubre de 2019. Bona part dels fets pels quals es jutjarà Jové i Salvadó al TSJC ja han estat jutjats, amb altres protagonistes, en el judici de l'1-O. Això fa pràcticament impossible que el sentit de la sentència per als dos dirigents d'ERC disti gaire de la que va servir per condemnar Junqueras, que l'any 2017 era el seu superior jeràrquic com a vicepresident i conseller d'Economia.
Hi ha diversos motius que expliquen que la causa hagi estat paralitzada tant de temps. Un d'ells és la decisió del jutge d'agrupar la carpeta de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, investigada al jutjat 13 pel seu paper en l'organització del referèndum quan era alt càrrec del Departament d'Economia- a la causa de Jové i Salvadó. Se'ls jutjarà a tots tres alhora, si bé les peticions de pena seran significativament diferents. Garriga està processada per desobediència i s'enfrontarà a una pena d'inhabilitació, mentre que els dos diputats republicans estan processats per quatre delictes que poden comportar anys de presó: desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets per l'organització de l'1-O i la preparació d'estructures d'estat.
La causa es troba ara en l'últim tràmit abans de tancar la fase intermèdia. El TSJC ha requerit a les defenses que es pronunciïn sobre la conclusió del sumari i tenen de termini fins a principis d'octubre. Després, el tribunal haurà de donar-hi resposta (es fa difícil preveure quan arribarà), abans d'obrir judici oral i instar les acusacions a presentar els seus escrits. Normalment, això es fa per ordre: Fiscalia, primer, Advocacia de l'Estat, després, i Vox, al final. Fonts jurídiques consultades assenyalen que el tribunal podria demanar els escrits a totes les acusacions alhora, però no és habitual. Cada acusació tindrà el seu termini i, després, serà el torn de les defenses. Tot plegat hauria d'arribar entre l'octubre i el novembre. Això allunya l'horitzó del judici, que arribaria el 2023.
La causa té derivades polítiques. Els delictes pels quals s'ha processat Jové i Salvadó, a l'espera de què demanin les acusacions, porten associades penes altes de presó: la malversació podria superar els sis anys i la revelació de secrets es castiga amb penes que poden arribar als quatre anys. Els escrits d'acusació que presentin la Fiscalia (sobre la que el govern espanyol pot influir) i, sobretot, l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del Ministeri de Justícia, serviran de termòmetre sobre el procés de desjudicialització acordat a la darrera reunió de la taula de diàleg. Entre d'altres, es treballa en una reforma del codi penal per modificar el delicte de sedició, utilitzat pel Suprem per condemnar els presos independentistes i criticat per magistrats del TC per la seva poca claredat.
L'ombra del Suprem
La magistrada veu indicis de desobediència en el fet que Jové i Salvadó, que l'any 2017 eren càrrecs de la màxima confiança d'Oriol Junqueras, no van fer cas del TC i van tirar endavant accions per fer el referèndum. Pel que fa a la prevaricació, la instructora se centra en el conveni que va subscriure Jové amb Idescat el febrer de 2017 per obtenir dades dels ciutadans i elaborar el cens del referèndum. En el cas de Salvadó, veu indicis de delicte en un conveni subscrit amb l'Ajuntament d'Alcarràs de manera "il·legal i injusta". La magistrada també veu un possible delicte de malversació per l'ús de diners públics per a l'organització de l'1-O i la creació d'estructures d'estat. Per últim, també veu revelació de secrets per la utilització de dades personals i fiscals per a l'1-O i la hisenda catalana.
El cas de Jové, Salvadó neix al jutjat 13 i es fa evident amb les detencions del 20 de setembre d'ara fa cinc anys. La causa ha servit per nodrir altres procediments i, malgrat ser el primer, encara no s'ha jutjat. Això provoca una anomalia que les defenses han denunciat en diverses ocasions: una fragmentació de la causa del procés que queda supeditada a la sentència del Tribunal Suprem de l'octubre de 2019. Bona part dels fets pels quals es jutjarà Jové i Salvadó al TSJC ja han estat jutjats, amb altres protagonistes, en el judici de l'1-O. Això fa pràcticament impossible que el sentit de la sentència per als dos dirigents d'ERC disti gaire de la que va servir per condemnar Junqueras, que l'any 2017 era el seu superior jeràrquic com a vicepresident i conseller d'Economia.
El laberint de l'acció exterior, pendent de l'Audiència de Barcelona
Fa més d'un any, el jutjat 18 va obrir una causa contra l'acció exterior de la Generalitat a partir d'un informe del Tribunal de Comptes que s'incloïa ja en el jutjat 13. Alguns dels afectats en aquesta causa del 18 també ho estan en el 13 i els fets són pràcticament els mateixos. És per això que les defenses d'Aleix Villatoro i Albert Royo van presentar una qüestió de competència que, després de mesos d'intercanvi d'escrits i recursos, està a punt de resoldre's. L'Audiència de Barcelona ha de determinar si entre els fets que s'investiguen al jutjat 13 i al jutjat 18 hi ha "connexió" i, per tant, si cal agrupar-ho tot en una sola causa, la del 13, que és la més antiga. Si el tribunal considera que no, les dues causes continuaran el seu camí de manera independent.
Per arribar fins aquí la defensa de Royo, pilotada per Judit Gené, va presentar una qüestió de competència quan es va obrir la causa del jutjat 18, demanant que s'acumulés al 13. Més endavant, la defensa de Villatoro, amb Ramon Setó al capdavant, va presentar un escrit al jutjat 13 instant-lo a reclamar la causa del 18. Totes dues peticions van ser desateses i els advocats van presentar recurs a l'Audiència de Barcelona. D'això ja en fa un any. Ara, no queden més tràmits per fer i els dos recursos es podrien resoldre de manera conjunta i aviat. Les defenses mantenen que les dues carpetes s'han d'agrupar, perquè si es mantenen es jutjarà els acusats dues vegades per uns mateixos fets, cosa contrària als drets fonamentals.
Fa més d'un any, el jutjat 18 va obrir una causa contra l'acció exterior de la Generalitat a partir d'un informe del Tribunal de Comptes que s'incloïa ja en el jutjat 13. Alguns dels afectats en aquesta causa del 18 també ho estan en el 13 i els fets són pràcticament els mateixos. És per això que les defenses d'Aleix Villatoro i Albert Royo van presentar una qüestió de competència que, després de mesos d'intercanvi d'escrits i recursos, està a punt de resoldre's. L'Audiència de Barcelona ha de determinar si entre els fets que s'investiguen al jutjat 13 i al jutjat 18 hi ha "connexió" i, per tant, si cal agrupar-ho tot en una sola causa, la del 13, que és la més antiga. Si el tribunal considera que no, les dues causes continuaran el seu camí de manera independent.
Per arribar fins aquí la defensa de Royo, pilotada per Judit Gené, va presentar una qüestió de competència quan es va obrir la causa del jutjat 18, demanant que s'acumulés al 13. Més endavant, la defensa de Villatoro, amb Ramon Setó al capdavant, va presentar un escrit al jutjat 13 instant-lo a reclamar la causa del 18. Totes dues peticions van ser desateses i els advocats van presentar recurs a l'Audiència de Barcelona. D'això ja en fa un any. Ara, no queden més tràmits per fer i els dos recursos es podrien resoldre de manera conjunta i aviat. Les defenses mantenen que les dues carpetes s'han d'agrupar, perquè si es mantenen es jutjarà els acusats dues vegades per uns mateixos fets, cosa contrària als drets fonamentals.