02
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
12:37h
El ministeri de Sanitat indica que el65,6% dels majors de 15 anys beuen alcohol de forma habitual i que 8,6 milions de persones dins l'Estat són fumadores. És probable que la majoria siguin conscients que el tabac i les begudes alcohòliques són altament perjudicials per a la salut -hi ha major risc d'infart, de càncer i d'hepatitis, entre altres- però, així i tot, decideixin assumir el risc.
El que potser no sabien és que hi ha diversos estudis científics que han demostrat que existeixen petits hàbits quotidians que també són nocius. En concret, fan malbé els teixits cerebrals i provoquen que la persona que els fa sigui més vulnerable a patir malalties degeneratives. A continuació, us compartim una llista de les activitats més perjudicials.
Escoltar música amb auriculars a un so massa elevat
Els auriculars s'han convertit en el millor amic de tothom, especialment d'aquelles persones que passen més temps en el transport públic. Tot i que són demostrables els efectes positius que té escoltar música per l'organisme -disminueix l'estrès, estimula el cervell i convida a l'optimisme-, utilitzar els petits aparells que s'introdueixen de forma invasiva a l'orella és una mala idea. Així ho ha demostrat un estudi publicat a la revista The Lancet, que indica que tenir el so a un volum massa alt pot produir danys a l'oïda, com ara una possible pèrdua d'audició, de memòria o demència. Avisen, però, que les conseqüències són reversibles.
Passar massa temps a les fosques
La ciència ja ha alertat de la coneguda com a depressió estacional, que apareix a causa de la disminució de les hores de llum solar. Malgrat que el Sol en excés pot ocasionar cremades i melanomes, la llum afecta les substàncies químiques de la melatonina i la serotonina, que regulen els cicles de la son, l'energia i l'estat d'ànim. Una investigació recollida per la National Library of Medicine apunta que passar massa temps a les fosques afavoreix la depressió i, a més a més, empitjora els símptomes de qui la pateix. Una anàlisi de la Universitat de Michigan, als Estats Units, assenyala que també perjudica la capacitat memorística.
Llegir massa notícies negatives
Tot i que sempre és recomanable mantenir-se informat d'allò que passa al món, un estudi publicat a la revista mèdica Journal of Affective Disorders explica que una exposició constant a notícies negatives produeix ansietat i pot fer malbé el cervell. Aquestes peces periodístiques activen l'amígdala, que és la part del cervell on s'ubica la por i decideix quina resposta donem a les amenaces. El fet d'estar constantment en alerta produeix una inflamació crònica, una dels principals causants de les malalties neurodegeneratives i els trastorns per depressió.
Ja va avisar-ho Aristòtil: l'ésser humà és social per naturalesa. Més enllà dels beneficis de relacionar-se amb altres persones, la ciència ha demostrat que preferir la soledat és com fer-se malbé voluntàriament el cervell. Fa cinc anys que l'Institut Tecnològic de Califòrnia va demostrar que l'aïllament provoca ansietat, agressivitat i depressió, entre altres malalties mentals. A més a més, a partir del confinament per la Covid-19 els experts van investigar les seqüeles psicològiques d'aquesta falta de connexions socials. Per una banda, han destacat els beneficis de la interacció social: es produeix un estímul de la neuroplasticitat, és a dir, la creació i interconnexió de noves neurones, i allarga la vida. Per altra, una anàlisi de National Library of Medicine ha indicat que la soledat afavoreix el risc de patir un infart cerebral.
Estar "lligat" a una cadira
De mitjana, les persones passen entre set i 11 hores assegudes a una cadira, sigui perquè la feina ho requereix o perquè es té un estil de vida sedentari. Aquest fet, a banda de promoure la inactivitat, pot afectar greument les capacitats cognitives, tal com indica una investigació de la Universitat d'Oxford. Segons expliquen els autors, el cervell necessita moviment per funcionar correctament, especialment pel que fa al pensament lògic i deductiu. A banda d'això, la Universitat John Moores, a Liverpool, també ha indicat que la falta de moviment corporal provoca una disminució del flux de la sang, fet que ocasiona danys al teixit cerebral.
La falta de son
La comunitat mèdica estipula que, de mitjana, una persona adulta hauria de dormir més de set hores per considerar-se saludable. Tot i això, combinar la feina o els estudis amb la vida social -i, sovint, tots tres- passa factura i un dels principals afectats és la son. Els científics ja han alertat que no dormir les hores recomanades té un impacte en l'energia mental, la memòria i les capacitats cognitives. Si durant una època puntual es pateix insomni, els efectes no solen tenir gaire importància. Però si aquest és crònic, els errors en la memòria poden fer-se permanents i augmentar el risc de malalties neurodegeneratives, com ara l'Alzheimer o la demència. Paral·lelament, també és més probable patir mal de caps freqüentment, no rendir adequadament a l'àmbit laboral o acadèmic i patir trastorns mentals.
El que potser no sabien és que hi ha diversos estudis científics que han demostrat que existeixen petits hàbits quotidians que també són nocius. En concret, fan malbé els teixits cerebrals i provoquen que la persona que els fa sigui més vulnerable a patir malalties degeneratives. A continuació, us compartim una llista de les activitats més perjudicials.
Escoltar música amb auriculars a un so massa elevat
Els auriculars s'han convertit en el millor amic de tothom, especialment d'aquelles persones que passen més temps en el transport públic. Tot i que són demostrables els efectes positius que té escoltar música per l'organisme -disminueix l'estrès, estimula el cervell i convida a l'optimisme-, utilitzar els petits aparells que s'introdueixen de forma invasiva a l'orella és una mala idea. Així ho ha demostrat un estudi publicat a la revista The Lancet, que indica que tenir el so a un volum massa alt pot produir danys a l'oïda, com ara una possible pèrdua d'audició, de memòria o demència. Avisen, però, que les conseqüències són reversibles.
Passar massa temps a les fosques
La ciència ja ha alertat de la coneguda com a depressió estacional, que apareix a causa de la disminució de les hores de llum solar. Malgrat que el Sol en excés pot ocasionar cremades i melanomes, la llum afecta les substàncies químiques de la melatonina i la serotonina, que regulen els cicles de la son, l'energia i l'estat d'ànim. Una investigació recollida per la National Library of Medicine apunta que passar massa temps a les fosques afavoreix la depressió i, a més a més, empitjora els símptomes de qui la pateix. Una anàlisi de la Universitat de Michigan, als Estats Units, assenyala que també perjudica la capacitat memorística.
Llegir massa notícies negatives
Tot i que sempre és recomanable mantenir-se informat d'allò que passa al món, un estudi publicat a la revista mèdica Journal of Affective Disorders explica que una exposició constant a notícies negatives produeix ansietat i pot fer malbé el cervell. Aquestes peces periodístiques activen l'amígdala, que és la part del cervell on s'ubica la por i decideix quina resposta donem a les amenaces. El fet d'estar constantment en alerta produeix una inflamació crònica, una dels principals causants de les malalties neurodegeneratives i els trastorns per depressió.
Ja va avisar-ho Aristòtil: l'ésser humà és social per naturalesa. Més enllà dels beneficis de relacionar-se amb altres persones, la ciència ha demostrat que preferir la soledat és com fer-se malbé voluntàriament el cervell. Fa cinc anys que l'Institut Tecnològic de Califòrnia va demostrar que l'aïllament provoca ansietat, agressivitat i depressió, entre altres malalties mentals. A més a més, a partir del confinament per la Covid-19 els experts van investigar les seqüeles psicològiques d'aquesta falta de connexions socials. Per una banda, han destacat els beneficis de la interacció social: es produeix un estímul de la neuroplasticitat, és a dir, la creació i interconnexió de noves neurones, i allarga la vida. Per altra, una anàlisi de National Library of Medicine ha indicat que la soledat afavoreix el risc de patir un infart cerebral.
Estar "lligat" a una cadira
De mitjana, les persones passen entre set i 11 hores assegudes a una cadira, sigui perquè la feina ho requereix o perquè es té un estil de vida sedentari. Aquest fet, a banda de promoure la inactivitat, pot afectar greument les capacitats cognitives, tal com indica una investigació de la Universitat d'Oxford. Segons expliquen els autors, el cervell necessita moviment per funcionar correctament, especialment pel que fa al pensament lògic i deductiu. A banda d'això, la Universitat John Moores, a Liverpool, també ha indicat que la falta de moviment corporal provoca una disminució del flux de la sang, fet que ocasiona danys al teixit cerebral.
La falta de son
La comunitat mèdica estipula que, de mitjana, una persona adulta hauria de dormir més de set hores per considerar-se saludable. Tot i això, combinar la feina o els estudis amb la vida social -i, sovint, tots tres- passa factura i un dels principals afectats és la son. Els científics ja han alertat que no dormir les hores recomanades té un impacte en l'energia mental, la memòria i les capacitats cognitives. Si durant una època puntual es pateix insomni, els efectes no solen tenir gaire importància. Però si aquest és crònic, els errors en la memòria poden fer-se permanents i augmentar el risc de malalties neurodegeneratives, com ara l'Alzheimer o la demència. Paral·lelament, també és més probable patir mal de caps freqüentment, no rendir adequadament a l'àmbit laboral o acadèmic i patir trastorns mentals.