19
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:16h
El Regne Unit ha acomiadat aquest dilluns l'era d'Elisabet II, que ja és història. El país enceta el regnat de Carles III després de viure unes setmanes històriques des que el 8 de setembre passat s'anunciés la mort de la reina al seu castell de Balmoral, després de 70 anys de regnat. El país no vivia un funeral des de la mort de Jordi VI, el 1952. Un fet que ha coincidit amb l'inici de mandat d'una nova primera ministra, la conservadora Liz Truss, un altre esdeveniment que ha afegit elements de canvis en la política britànica.
Unes 2.000 persones s'han congregat a l'abadia de Westminster, a poques passes del Parlament, per seguir l'ofici religiós de l'Església d'Anglaterra que ha dit adeu a Elisabet II. No s'ha fet pública la llista oficial dels convidats, però hi han estat presents desenes de líders internacionals, amb el president nord-americà, Joe Biden, al davant, així com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president francès, Emmanuel Macron, entre molts d'altres. El sepeli enceta una nova era i alhora planteja alguns interrogants sobre el nou rei i la seva capacitat per ajudar a preservar la cohesió del Regne Unit i el paper del país en el concert internacional. La cerimònia ha servit també per mostrar les diferències entre la monarquia britànica i l'espanyola.
Carles III: preservar la Commonwealth
Els actes del funeral han començat al matí, quan el rei Carles III ha anat a acompanyar, a peu i acompanyat dels seus germans Anna, Eduard i Andreu, i dels seus dos fills, Guillem -príncep de Gal·les- i Enric, les restes de la reina del Parlament a l'abadia de Westminster. Ha estat un trajecte breu a peu i el taüt ha entrat a l'abadia, on esperaven la resta de la família reial, amb la reina consort Camil·la al davant, i totes les delegacions estrangeres. La cerimònia, envoltada tothora de solemnitat, ha estat oficiada pel degà de Westminster, David Hole.
El sermó l'ha fet l'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, qui ha elogiat el "sentit del deure i de server a la nació i a la Commonwealth" de la reina morta. Les paraules que s'han escoltat més en la cerimònia han estat els elogis al sentit de responsabilitat de la reina morta, però també a preservar la Commonwealth, és a dir, la comunitat de nacions que un dia van ser colònia britànica. El que inclou alguns estats que encara mantenen la forma monàrquica, com Austràlia o el Canadà, i la resta de les excolònies, com l'Índia, el Pakistan, Nigèria i fins 54 estats de tot el planeta. La Commonwealth tindrà ara com a cap Carles III i el primer interrogant que afronta és si el Regne Unit mantindrà el lideratge -ni que sigui moral- sobre aquests països. Serà un dels termòmetres del pes del Regne Unit en els anys que venen.
La Corona britànica, curosa amb les nacions del regne
Un altre interrogant és la cohesió del Regne Unit. Un dels esdeveniments que s'han produït des de la mort d'Elisabet II al funeral d'avui ha estat el reconeixement per part del nou rei de la pluralitat nacional del Regne Unit. De fet, el seu primer acte com a monarca va ser una gira ràpida per Escòcia i Irlanda del Nord. En aquest bocí d'Irlanda que roman dins del Regne Unit, profundament dividit però en pau després dels Acords de Divendres Sant, el Brexit ha incrementat la tensió. Carles III va anar al Parlament de Belfast per explicitar el seu respecte pels nord-irlandesos i es va reunir amb els líders polítics, també del Sinn Fein. Alex Maskey, del Sinn Fein, presideix l'assemblea i va mostrar el seu respecte per la reina. Carles va ser també al Parlament escocès i es va expressar en la mateixa línia. De fet, la líder escocesa, Nicola Sturgeon, va ser una de les signants de l'acta en què es proclama Carles III com a nou monarca.
Felip VI manté una distància freda amb Joan Carles I
El millor retrat de la situació que travessa la monarquia espanyola ha estat que s'han evitat al màxim les imatges conjuntes entre els reis espanyols, Felip VI i Leticia, i els emèrits, Joan Carles I i Sofia. Però totes no s'han pogut evitar. Reis i emèrits han estat presents a la cerimònia i han segut junts a l'abadia. Tots quatre es van trobar a la recepció oferta per Carles III al Palau de Buckingham, diumenge a la tarda. Però van entrar per separat. Felip VI va arribar a Buckingham gairebé una hora més tard que el seu pare, procedent de Westminster, on havia anat a retre homenatge davant el taüt d'Elisabet II.
Monarques actuals i emèrits tampoc s'han allotjat al mateix lloc. Els monarques ho han fet a la residència de l'ambaixador espanyol, acompanyats pel ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Joan Carles I i Sofia han dormit en un hotel de Londres "per motius logístics". El funeral dels Windsor ha servit també per escenificar els contextos ben diferents que viuen la monarquia britànica i l'espanyola. Per si quedés algun dubte, aquest mateix dilluns, l ministre Albares ha deixat clar que és Felip VI qui ha representat Espanya a Londres. L'emèrit ha estat tan sols un convidat particular.
El poder dels símbols
Des de la mort de la reina, el Regne Unit ha visualitzat la força dels símbols. Més enllà de l'opinió de cadascú sobre la forma de govern o les persones dels monarques, Gran Bretanya ha ofert un exemple del sentit que pot tenir per un estat i per la seva cohesió la litúrgia entorn un símbol acceptat per la immensa majoria d'una societat. La fi del llarg regnat d'Elisabet II ha coincidit amb una època de grans transformacions i ruptura d'equilibris.
Els referèndums d'Escòcia i del Brexit van ser un senyal de ruptura d'equilibris interns i en relació a la Unió Europea. El primer va estar a punt de culminar amb la independència escocesa i ara el Parlament d'Edimburg reclama una nova consulta. El Brexit va obrir un temps nou en les relacions del Regne Unit amb el continent. Alhora, s'han aguditzat les diferències socials i, amb Boris Johnson, el país ha tastat una versió sui generis del populisme conservador enmig d'una forta polarització.
Enfront els interrogants apuntats, el que està vivint aquests dies el Regne Unit és un intent de garantir la continuïtat. Exagerat o no, forçant sens dubte el dol com han criticat algunes veus heterodoxes, el Regne Unit ha recordat el poder -intangible però ben real- que tenen els símbols per unificar societats. Elisabet II descansarà al castell de Windsor al costat del duc d'Edimburg, i el seu comiat ha estat probablement la darrera lliçó del seu llegat. Però a partir d'ara, Carles III s'ho haurà de fer tot sol.
Unes 2.000 persones s'han congregat a l'abadia de Westminster, a poques passes del Parlament, per seguir l'ofici religiós de l'Església d'Anglaterra que ha dit adeu a Elisabet II. No s'ha fet pública la llista oficial dels convidats, però hi han estat presents desenes de líders internacionals, amb el president nord-americà, Joe Biden, al davant, així com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president francès, Emmanuel Macron, entre molts d'altres. El sepeli enceta una nova era i alhora planteja alguns interrogants sobre el nou rei i la seva capacitat per ajudar a preservar la cohesió del Regne Unit i el paper del país en el concert internacional. La cerimònia ha servit també per mostrar les diferències entre la monarquia britànica i l'espanyola.
Carles III: preservar la Commonwealth
Els actes del funeral han començat al matí, quan el rei Carles III ha anat a acompanyar, a peu i acompanyat dels seus germans Anna, Eduard i Andreu, i dels seus dos fills, Guillem -príncep de Gal·les- i Enric, les restes de la reina del Parlament a l'abadia de Westminster. Ha estat un trajecte breu a peu i el taüt ha entrat a l'abadia, on esperaven la resta de la família reial, amb la reina consort Camil·la al davant, i totes les delegacions estrangeres. La cerimònia, envoltada tothora de solemnitat, ha estat oficiada pel degà de Westminster, David Hole.
El sermó l'ha fet l'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, qui ha elogiat el "sentit del deure i de server a la nació i a la Commonwealth" de la reina morta. Les paraules que s'han escoltat més en la cerimònia han estat els elogis al sentit de responsabilitat de la reina morta, però també a preservar la Commonwealth, és a dir, la comunitat de nacions que un dia van ser colònia britànica. El que inclou alguns estats que encara mantenen la forma monàrquica, com Austràlia o el Canadà, i la resta de les excolònies, com l'Índia, el Pakistan, Nigèria i fins 54 estats de tot el planeta. La Commonwealth tindrà ara com a cap Carles III i el primer interrogant que afronta és si el Regne Unit mantindrà el lideratge -ni que sigui moral- sobre aquests països. Serà un dels termòmetres del pes del Regne Unit en els anys que venen.
La Corona britànica, curosa amb les nacions del regne
Un altre interrogant és la cohesió del Regne Unit. Un dels esdeveniments que s'han produït des de la mort d'Elisabet II al funeral d'avui ha estat el reconeixement per part del nou rei de la pluralitat nacional del Regne Unit. De fet, el seu primer acte com a monarca va ser una gira ràpida per Escòcia i Irlanda del Nord. En aquest bocí d'Irlanda que roman dins del Regne Unit, profundament dividit però en pau després dels Acords de Divendres Sant, el Brexit ha incrementat la tensió. Carles III va anar al Parlament de Belfast per explicitar el seu respecte pels nord-irlandesos i es va reunir amb els líders polítics, també del Sinn Fein. Alex Maskey, del Sinn Fein, presideix l'assemblea i va mostrar el seu respecte per la reina. Carles va ser també al Parlament escocès i es va expressar en la mateixa línia. De fet, la líder escocesa, Nicola Sturgeon, va ser una de les signants de l'acta en què es proclama Carles III com a nou monarca.
Felip VI manté una distància freda amb Joan Carles I
El millor retrat de la situació que travessa la monarquia espanyola ha estat que s'han evitat al màxim les imatges conjuntes entre els reis espanyols, Felip VI i Leticia, i els emèrits, Joan Carles I i Sofia. Però totes no s'han pogut evitar. Reis i emèrits han estat presents a la cerimònia i han segut junts a l'abadia. Tots quatre es van trobar a la recepció oferta per Carles III al Palau de Buckingham, diumenge a la tarda. Però van entrar per separat. Felip VI va arribar a Buckingham gairebé una hora més tard que el seu pare, procedent de Westminster, on havia anat a retre homenatge davant el taüt d'Elisabet II.
Monarques actuals i emèrits tampoc s'han allotjat al mateix lloc. Els monarques ho han fet a la residència de l'ambaixador espanyol, acompanyats pel ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Joan Carles I i Sofia han dormit en un hotel de Londres "per motius logístics". El funeral dels Windsor ha servit també per escenificar els contextos ben diferents que viuen la monarquia britànica i l'espanyola. Per si quedés algun dubte, aquest mateix dilluns, l ministre Albares ha deixat clar que és Felip VI qui ha representat Espanya a Londres. L'emèrit ha estat tan sols un convidat particular.
El poder dels símbols
Des de la mort de la reina, el Regne Unit ha visualitzat la força dels símbols. Més enllà de l'opinió de cadascú sobre la forma de govern o les persones dels monarques, Gran Bretanya ha ofert un exemple del sentit que pot tenir per un estat i per la seva cohesió la litúrgia entorn un símbol acceptat per la immensa majoria d'una societat. La fi del llarg regnat d'Elisabet II ha coincidit amb una època de grans transformacions i ruptura d'equilibris.
Els referèndums d'Escòcia i del Brexit van ser un senyal de ruptura d'equilibris interns i en relació a la Unió Europea. El primer va estar a punt de culminar amb la independència escocesa i ara el Parlament d'Edimburg reclama una nova consulta. El Brexit va obrir un temps nou en les relacions del Regne Unit amb el continent. Alhora, s'han aguditzat les diferències socials i, amb Boris Johnson, el país ha tastat una versió sui generis del populisme conservador enmig d'una forta polarització.
Enfront els interrogants apuntats, el que està vivint aquests dies el Regne Unit és un intent de garantir la continuïtat. Exagerat o no, forçant sens dubte el dol com han criticat algunes veus heterodoxes, el Regne Unit ha recordat el poder -intangible però ben real- que tenen els símbols per unificar societats. Elisabet II descansarà al castell de Windsor al costat del duc d'Edimburg, i el seu comiat ha estat probablement la darrera lliçó del seu llegat. Però a partir d'ara, Carles III s'ho haurà de fer tot sol.