18
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
8:54h
El crim de la dona trobada morta el juny del 2013 dins un bidó enterrat en una finca de Lloret de Mar (Selva) ha quedat impune. El jutjat, atenent la petició del fiscal, ha arxivat el cas després que les autoritats d'Argentina hagin comunicat que la tarotista investigada per assassinat i principal sospitosa dels fets ha mort. A banda de la vident, el jutjat també investigava un veí de la població, que va ser propietari dels terrenys on van localitzar el cos, que va reconèixer que s'havia encarregat d'ocultar el cadàver. La interlocutòria d'arxiu remarca que és "impossible" jutjar-lo "en solitari". La víctima era Ana Maria Martos, veïna de Sant Feliu de Llobregat.
La família de Martos va denunciar-ne la desaparició el 23 de febrer del 2004. Els pares feia més d'un mes que no sabien res de la seva filla de 32 anys i estaven preocupats. Les tasques d'investigació, però, no van tenir èxit. No va ser fins nou anys després que va aparèixer una primera pista sobre què li havia passat: tres trucades anònimes a una associació de familiars de persones desaparegudes Inter-SOS. Les trucades van permetre reobrir el cas perquè van donar informació precisa sobre on era el cos de la víctima i, també, van apuntar directament a la implicació dels dos investigats.
La Policia Nacional va trobar les restes d'Ana Maria Martos el 12 de juny del 2013. Estava dins un bidó ple de ciment enterrat a una profunditat de quatre metres en una finca del carrer Rafael Albertí de Lloret. També van detenir el veí de la població, que era propietari dels terrenys, i la vident argentina, que la investigació situava com la presumpta autora material del crim. Aquesta sospitosa, Norma Beatriz Kuike, va ingressar en un centre penitenciari argentí fins que la van extradir a l'Estat el gener del 2015.
Després de passar a disposició judicial, el jutjat d'instrucció número quatre de Blanes va decretar presó sense fiança, una mesura que l'Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava 10.000 euros. Un cop lliure, Kuike va començar complint amb les compareixences periòdiques al jutjat, però ho va deixar de fer a mitjans de 2016, poc després que el fiscal del cas, Víctor Pillado, concretés la imputació contra els dos investigats per un delicte d'assassinat.
El fiscal apuntava que els dos es van posar d'acord per matar la víctima. Segons el relat de l'acusació pública, pels volts del 20 de gener del 2004, van portar Martos fins a casa de l'investigat a Lloret. "Quan es trobaven a l'interior del garatge de l'immoble, actuant de previ i comú acord, amb intenció de posar fi a la vida de la víctima, van llançar un atac contra ella en el marc del qual li van donar mort", relatava. Després de matar-la, exposava el fiscal, l'home va seguir les instruccions de la vident, va embolicar el cadàver de Martos, el va ficar dins el bidó, el va omplir de ciment i, finalment, el va enterrar a la parcel·la on el van trobar nou anys després a la urbanització Lloret Residencial.
Arran de la fugida de la investigada d'Espanya, el jutjat d'instrucció va dictar una ordre internacional de recerca, detenció i entrega contra ella. El febrer del 2020, la Interpol va comunicar al jutjat que l'havien localitzat, de nou a Argentina. Aleshores, es va tornar a sol·licitar-ne l'extradició, però les autoritats argentines ho van rebutjar perquè, segons recull l'informe del fiscal, "no es trobava en plenes facultats mentals" i se li havia diagnosticat un "pseudosíndrome orgànic cerebral". Això va deixar les gestions d'extradició en suspens fins que van informar que la pitonissa havia mort.
Després de la defunció, el fiscal va sol·licitar l'arxivament del cas per a l'altre investigat i, ara, el jutjat ho ha acordat. Pillado ha argumentat que la mort de la vident fa impossible que els jutgin de manera conjunta i que la investigació no ha pogut esclarir si van ser els dos o només un d'ells qui va posar fi a la vida de la víctima: "Això provoca necessàriament l'arxivament de les actuacions per no haver quedat degudament acreditada l'autoria dels fets". Una decisió que deixa sense resoldre en una declaració de fets provats allò que li va passar a Ana Maria Martos, amb les conseqüències que el ministeri fiscal entén que tindrà per a la família de la víctima, però "és l'única solució jurídica adequada en dret", han assegurat. A més a més, el fiscal també ha afegit que, en cas que aparegui alguna pista nova en el futur, com va passar amb els anònims, es podria reobrir la causa.
L'única responsabilitat penal del veí: encobriment
La defensa del veí de Lloret, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, ha recordat que l'investigat va admetre que s'havia encarregat d'enterrar el cos de la víctima seguint les ordres de la vident perquè li tenia "por", però va negar haver tingut res a veure amb el crim: "La responsabilitat penal que se li podia acreditar hauria estat, en tot cas, un encobriment i això ja estaria prescrit".
Monguilod ha recordat que la investigació no ha pogut acreditar l'autoria de la mort i ha subratllat que, de fet, l'autòpsia tampoc va poder determinar que es tractés d'una mort violenta. "L'autòpsia assenyala que no es podia saber de què havia mort, cosa que no descartaria que fos una mort natural. Amb tot aquest panorama, entenc que la fiscalia ha actuat amb bon criteri decidint no anar a judici a veure si sonava la flauta i el tribunal popular cometia un error, perquè no hi ha prova de càrrec per a una condemna per homicidi o assassinat".
Així i tot, l'informe del fiscal exposa que tot i que la causa de la mort és "indeterminada", el conjunt de circumstàncies que envolten el cas apuntarien a un crim: "Queda descartada una mort per arma blanca, arma de foc, traumatismes contundents, cremades, explosió, precipitació o atropellament. Però no es descarta com a causa de la mort asfíxia, per inhibició, per intoxicació o inclús per causes naturals". Tot i això, remarca que el fet que enterressin el cos i els moviments econòmics que la víctima va fer poc abans de desaparèixer són, com a mínim, indicis sospitosos que descartarien la mort natural.
En aquest punt, el fiscal ha sostingut que darrere de la desaparició de la dona hi podia haver un mòbil econòmic perquè durant l'últim semestre del 2003 la veïna de Sant Feliu de Llobregat es va començar a desfer del seu patrimoni "de manera escandalosa" fins a arribar a acumular 110.500 euros en préstecs i venda de patrimoni. A banda d'això, el 20 de gener del 2004 va vendre casa seva per un import de 320.000 euros: "Des de llavors, ningú més la veu viva". El fiscal ha conclòs que "el destí d'aquests diners es desconeix de manera absoluta".
La família de Martos va denunciar-ne la desaparició el 23 de febrer del 2004. Els pares feia més d'un mes que no sabien res de la seva filla de 32 anys i estaven preocupats. Les tasques d'investigació, però, no van tenir èxit. No va ser fins nou anys després que va aparèixer una primera pista sobre què li havia passat: tres trucades anònimes a una associació de familiars de persones desaparegudes Inter-SOS. Les trucades van permetre reobrir el cas perquè van donar informació precisa sobre on era el cos de la víctima i, també, van apuntar directament a la implicació dels dos investigats.
La Policia Nacional va trobar les restes d'Ana Maria Martos el 12 de juny del 2013. Estava dins un bidó ple de ciment enterrat a una profunditat de quatre metres en una finca del carrer Rafael Albertí de Lloret. També van detenir el veí de la població, que era propietari dels terrenys, i la vident argentina, que la investigació situava com la presumpta autora material del crim. Aquesta sospitosa, Norma Beatriz Kuike, va ingressar en un centre penitenciari argentí fins que la van extradir a l'Estat el gener del 2015.
Després de passar a disposició judicial, el jutjat d'instrucció número quatre de Blanes va decretar presó sense fiança, una mesura que l'Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava 10.000 euros. Un cop lliure, Kuike va començar complint amb les compareixences periòdiques al jutjat, però ho va deixar de fer a mitjans de 2016, poc després que el fiscal del cas, Víctor Pillado, concretés la imputació contra els dos investigats per un delicte d'assassinat.
El fiscal apuntava que els dos es van posar d'acord per matar la víctima. Segons el relat de l'acusació pública, pels volts del 20 de gener del 2004, van portar Martos fins a casa de l'investigat a Lloret. "Quan es trobaven a l'interior del garatge de l'immoble, actuant de previ i comú acord, amb intenció de posar fi a la vida de la víctima, van llançar un atac contra ella en el marc del qual li van donar mort", relatava. Després de matar-la, exposava el fiscal, l'home va seguir les instruccions de la vident, va embolicar el cadàver de Martos, el va ficar dins el bidó, el va omplir de ciment i, finalment, el va enterrar a la parcel·la on el van trobar nou anys després a la urbanització Lloret Residencial.
Arran de la fugida de la investigada d'Espanya, el jutjat d'instrucció va dictar una ordre internacional de recerca, detenció i entrega contra ella. El febrer del 2020, la Interpol va comunicar al jutjat que l'havien localitzat, de nou a Argentina. Aleshores, es va tornar a sol·licitar-ne l'extradició, però les autoritats argentines ho van rebutjar perquè, segons recull l'informe del fiscal, "no es trobava en plenes facultats mentals" i se li havia diagnosticat un "pseudosíndrome orgànic cerebral". Això va deixar les gestions d'extradició en suspens fins que van informar que la pitonissa havia mort.
Després de la defunció, el fiscal va sol·licitar l'arxivament del cas per a l'altre investigat i, ara, el jutjat ho ha acordat. Pillado ha argumentat que la mort de la vident fa impossible que els jutgin de manera conjunta i que la investigació no ha pogut esclarir si van ser els dos o només un d'ells qui va posar fi a la vida de la víctima: "Això provoca necessàriament l'arxivament de les actuacions per no haver quedat degudament acreditada l'autoria dels fets". Una decisió que deixa sense resoldre en una declaració de fets provats allò que li va passar a Ana Maria Martos, amb les conseqüències que el ministeri fiscal entén que tindrà per a la família de la víctima, però "és l'única solució jurídica adequada en dret", han assegurat. A més a més, el fiscal també ha afegit que, en cas que aparegui alguna pista nova en el futur, com va passar amb els anònims, es podria reobrir la causa.
L'única responsabilitat penal del veí: encobriment
La defensa del veí de Lloret, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, ha recordat que l'investigat va admetre que s'havia encarregat d'enterrar el cos de la víctima seguint les ordres de la vident perquè li tenia "por", però va negar haver tingut res a veure amb el crim: "La responsabilitat penal que se li podia acreditar hauria estat, en tot cas, un encobriment i això ja estaria prescrit".
Monguilod ha recordat que la investigació no ha pogut acreditar l'autoria de la mort i ha subratllat que, de fet, l'autòpsia tampoc va poder determinar que es tractés d'una mort violenta. "L'autòpsia assenyala que no es podia saber de què havia mort, cosa que no descartaria que fos una mort natural. Amb tot aquest panorama, entenc que la fiscalia ha actuat amb bon criteri decidint no anar a judici a veure si sonava la flauta i el tribunal popular cometia un error, perquè no hi ha prova de càrrec per a una condemna per homicidi o assassinat".
Així i tot, l'informe del fiscal exposa que tot i que la causa de la mort és "indeterminada", el conjunt de circumstàncies que envolten el cas apuntarien a un crim: "Queda descartada una mort per arma blanca, arma de foc, traumatismes contundents, cremades, explosió, precipitació o atropellament. Però no es descarta com a causa de la mort asfíxia, per inhibició, per intoxicació o inclús per causes naturals". Tot i això, remarca que el fet que enterressin el cos i els moviments econòmics que la víctima va fer poc abans de desaparèixer són, com a mínim, indicis sospitosos que descartarien la mort natural.
En aquest punt, el fiscal ha sostingut que darrere de la desaparició de la dona hi podia haver un mòbil econòmic perquè durant l'últim semestre del 2003 la veïna de Sant Feliu de Llobregat es va començar a desfer del seu patrimoni "de manera escandalosa" fins a arribar a acumular 110.500 euros en préstecs i venda de patrimoni. A banda d'això, el 20 de gener del 2004 va vendre casa seva per un import de 320.000 euros: "Des de llavors, ningú més la veu viva". El fiscal ha conclòs que "el destí d'aquests diners es desconeix de manera absoluta".