16
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:25h
El govern espanyol ha demanat per carta al Parlament Europeu que permeti l'ús del català a l'Eurocambra. De la mateixa manera ho ha fet amb l'euskera i el gallec. L'executiu espanyol també s'ha compromès a assumir els costos que impliqui incloure els tres idiomes en el dia a dia de la cambra europea.
La missiva és el primer gest del govern presidit per Pedro Sánchez en aquest sentit, un acord que surt de l'última taula de diàleg entre la Moncloa i la Generalitat. El text pactat llavors estipulava que el govern espanyol obria la porta a fer servir el català al Senat i es treballaria perquè sigui "llengua d'ús" -que no vol dir oficial- al Parlament Europeu.
"El deure de les administracions és que el català no sigui mai una llengua minoritzada, com ho fou en règims passats fruit d'una persecució política. El català, com la resta de llengües d'Espanya, ha de conservar el llegat històric, la riquesa dialectal i, especialment, la capacitat de cohesió i de contribució al progrés social", destacava el document.
La carta l'ha enviada el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ho ha justificat davant una "major demanda de transparència" i de "millores de la participació ciutadana". Es tracta del tercer cop que es demana l'ús del català a l'Eurocambra, ja que el mateix ministeri ja ho havia demanat el 2005 i el 2009 sota la presidència europea de Josep Borrell.
Durant la reunió entre la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern d’Espanya, Isabel Rodríguez, s’ha explicat que la petició s’ha fet en un context de major demanda de "transparència" i millores en la "participació ciutadana". El govern espanyol s’ha mostrat disposat a negociar els detalls pràctics per fer possible la iniciativa d’acord amb les “deliberacions dels òrgans de la cambra si es respon positivament a la proposta”.
Relacionar-se en català amb totes les administracions
La consellera Garriga ha explicat que en el marc de la darrera reunió de la taula de diàleg s'ha reunit amb la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol per parlar sobre el català. "Volem que els ciutadans de Catalunya es puguin relacionar perfectament amb les administracions estatal i europea en català", ha detallat Garriga.
El Departament ja ha detallat un pla de treball i ha designat interlocutors. El proper pas és fixar un calendari sobre properes actuacions en aquest sentit. Garriga ha explicat que el ministre d'Exteriors ha sol·licitat per carta a la mesa del Parlament Europeu per tal que el català es pugui utilitzar al ple de l'Eurocambra. "Les coses no passen per casualitat", ha assenyalat Garriga.
La consellera ha afirmat que els grups parlamentaris estan negociant per tal d'aconseguir les majories necessàries per aconseguir que, efectivament, el català es pugui parlar al Parlament Europeu. "La sol·licitud que s'ha fet està en els termes acordats en la passada reunió de la taula de negociació", ha detallat Garriga.
Durant la reunió, Garriga i la ministra han abordat com l'Estat fa que tots els ciutadans es puguin relacionar amb l'administració estatal en català, tant de manera oral com escrit, i també en l'àmbit digital. Pel que fa al català al Senat, la qüestió s'està treballant entre grups parlamentaris.
La missiva és el primer gest del govern presidit per Pedro Sánchez en aquest sentit, un acord que surt de l'última taula de diàleg entre la Moncloa i la Generalitat. El text pactat llavors estipulava que el govern espanyol obria la porta a fer servir el català al Senat i es treballaria perquè sigui "llengua d'ús" -que no vol dir oficial- al Parlament Europeu.
"El deure de les administracions és que el català no sigui mai una llengua minoritzada, com ho fou en règims passats fruit d'una persecució política. El català, com la resta de llengües d'Espanya, ha de conservar el llegat històric, la riquesa dialectal i, especialment, la capacitat de cohesió i de contribució al progrés social", destacava el document.
La carta l'ha enviada el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ho ha justificat davant una "major demanda de transparència" i de "millores de la participació ciutadana". Es tracta del tercer cop que es demana l'ús del català a l'Eurocambra, ja que el mateix ministeri ja ho havia demanat el 2005 i el 2009 sota la presidència europea de Josep Borrell.
Durant la reunió entre la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern d’Espanya, Isabel Rodríguez, s’ha explicat que la petició s’ha fet en un context de major demanda de "transparència" i millores en la "participació ciutadana". El govern espanyol s’ha mostrat disposat a negociar els detalls pràctics per fer possible la iniciativa d’acord amb les “deliberacions dels òrgans de la cambra si es respon positivament a la proposta”.
Relacionar-se en català amb totes les administracions
La consellera Garriga ha explicat que en el marc de la darrera reunió de la taula de diàleg s'ha reunit amb la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol per parlar sobre el català. "Volem que els ciutadans de Catalunya es puguin relacionar perfectament amb les administracions estatal i europea en català", ha detallat Garriga.
El Departament ja ha detallat un pla de treball i ha designat interlocutors. El proper pas és fixar un calendari sobre properes actuacions en aquest sentit. Garriga ha explicat que el ministre d'Exteriors ha sol·licitat per carta a la mesa del Parlament Europeu per tal que el català es pugui utilitzar al ple de l'Eurocambra. "Les coses no passen per casualitat", ha assenyalat Garriga.
La consellera ha afirmat que els grups parlamentaris estan negociant per tal d'aconseguir les majories necessàries per aconseguir que, efectivament, el català es pugui parlar al Parlament Europeu. "La sol·licitud que s'ha fet està en els termes acordats en la passada reunió de la taula de negociació", ha detallat Garriga.
Durant la reunió, Garriga i la ministra han abordat com l'Estat fa que tots els ciutadans es puguin relacionar amb l'administració estatal en català, tant de manera oral com escrit, i també en l'àmbit digital. Pel que fa al català al Senat, la qüestió s'està treballant entre grups parlamentaris.