16
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:07h
El retorn a les aules d'enguany s'ha fet també en un context marcat per l'alça de preus, una crisi d'inflació que afecta en especial les famílies més vulnerables. I un bon termòmetre de la pobresa a l'escola són les sol·licituds de beques menjador, una ajuda que cobreix totalment o parcialment (entre 50% i 70%) l'àpat de l'alumne. A Sabadell i el Vallès Occidental s'han disparat, una situació que la Covid-19 ja va agreujar.
Les peticions no paren de créixer de forma considerable des de 2014 i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC) -l'ens que s'encarrega de la gestió dels recursos assignats per la Generalitat-, Ignasi Giménez, avisava fa uns dies: "Aquest increment es va fent crònic i és una mostra de la realitat que viuen moltes famílies a la comarca". El curs 2014-2015 eren 13.882 i set anys després la xifra s'ha pràcticament duplicat:26.652. D'aquests, una mica més de 17.000, amb dades del CCVOC fins al juliol, la rebran.
A Sabadell, la fotografia no és molt diferent, amb data de 9 de setembre, s'han demanat 7.794 beques de menjador, de les quals se n'han concedit 5.651 i n'hi ha 655 pendents de resolució. L'Ajuntament n'ha hagut de complementar 803, tot i que l'adjudicatari compleixi el perfil, perquè no hi ha prou partides davant la creixent demanda. Des del curs 2018-2019, aquesta quantitat ha estat de 380.000 euros, uns diners que s'han mantingut perquè el Consell ha anat ampliant l'ajuda.
La mitjana de sol·licituds acceptades a la capital vallesana en els últims quatre cursos ha estat per sobre del 70%: un 74% el 2018-2019, un 76% el 2019-2020, un 72% el 2020-2021 i un 78% el 2021-2022. La taxa d'incidència, és a dir, la proporció d'alumnes que se'ls ha concedit l'ajuda sobre el total de matriculats la temporada 2021-2022, ha estat de les més altes del Vallès Occidental, un 27,28%. Un guarisme per sobre de la mitjana de la comarca -22,8%- i que només superen Badia -39,2%-, Rubí -31,5%-, Montcada -29%- i Terrassa -28,5%-. Per contra, Sant Quirze -7,7%- i Matadepera -1,7%- són els municipis amb la incidència més baixa.
Canvi de criteris
Els criteris per a l'atorgament de les beques menjador va canviar precisament fa cinc anys. Van consistir a incrementar el llindar de la renda per al 100% i 50% de l'ajuda, cosa que va suposar assimilar-se "a la realitat" de les famílies, tal com va defensar el CCVOC aleshores, i homogeneïtzava les situacions de vulnerabilitat que hi havia al territori. No ha estat l'única alteració dels últims anys, i és que dos cursos abans l'organisme supramunicipal va exigir modificacions d'aquesta manera de repartir les subvencions.
Curiosament, des del 2016-2017 va haver-hi novetats amb l'eliminació del tipus variable -l'altra tipologia era la garantida-, que fixava no superar els 16.451 euros anuals. Però encara que les famílies també complissin amb els requisits, aquesta beca no s'adjudicava directament, sinó que depenia de la consignació pressupostària. Això va provocar que fins al moment (i encara en l'actualitat) s'hagin hagut de destinar recursos extres, ja siguin dels ajuntaments de la comarca o de la mateixa Diputació de Barcelona.
Actualment, es calculen les condicions per rebre la subvenció d'acord amb l'Enquesta de condicions de vida de l'Idescat i s'agafa com a referència el 2018. Un fet que l'entitat supramunicipal critica perquè "enguany és un 3% superior" i no està ajustada a l'any en curs, la qual cosa provoca que hi hagi famílies que, tot i trobar-se en situació de pobresa, no accedeixen per sobrepassar el llindar establert.
Secundària, l'assignatura pendent
Giménez fa anys que reivindica fixar-se en el salt de les beques menjador d'infantil i primària a secundària. El curs passat, un 8,7% -1.893- del total van ser per aquest cicle acadèmic, tot i que la demanda també creixés un 17% -275-, un fet que el CCVOC ho atribueix, en part, a que hi ha instituts que no disposen de servei de menjador.
Les peticions no paren de créixer de forma considerable des de 2014 i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC) -l'ens que s'encarrega de la gestió dels recursos assignats per la Generalitat-, Ignasi Giménez, avisava fa uns dies: "Aquest increment es va fent crònic i és una mostra de la realitat que viuen moltes famílies a la comarca". El curs 2014-2015 eren 13.882 i set anys després la xifra s'ha pràcticament duplicat:26.652. D'aquests, una mica més de 17.000, amb dades del CCVOC fins al juliol, la rebran.
A Sabadell, la fotografia no és molt diferent, amb data de 9 de setembre, s'han demanat 7.794 beques de menjador, de les quals se n'han concedit 5.651 i n'hi ha 655 pendents de resolució. L'Ajuntament n'ha hagut de complementar 803, tot i que l'adjudicatari compleixi el perfil, perquè no hi ha prou partides davant la creixent demanda. Des del curs 2018-2019, aquesta quantitat ha estat de 380.000 euros, uns diners que s'han mantingut perquè el Consell ha anat ampliant l'ajuda.
La mitjana de sol·licituds acceptades a la capital vallesana en els últims quatre cursos ha estat per sobre del 70%: un 74% el 2018-2019, un 76% el 2019-2020, un 72% el 2020-2021 i un 78% el 2021-2022. La taxa d'incidència, és a dir, la proporció d'alumnes que se'ls ha concedit l'ajuda sobre el total de matriculats la temporada 2021-2022, ha estat de les més altes del Vallès Occidental, un 27,28%. Un guarisme per sobre de la mitjana de la comarca -22,8%- i que només superen Badia -39,2%-, Rubí -31,5%-, Montcada -29%- i Terrassa -28,5%-. Per contra, Sant Quirze -7,7%- i Matadepera -1,7%- són els municipis amb la incidència més baixa.
Canvi de criteris
Els criteris per a l'atorgament de les beques menjador va canviar precisament fa cinc anys. Van consistir a incrementar el llindar de la renda per al 100% i 50% de l'ajuda, cosa que va suposar assimilar-se "a la realitat" de les famílies, tal com va defensar el CCVOC aleshores, i homogeneïtzava les situacions de vulnerabilitat que hi havia al territori. No ha estat l'única alteració dels últims anys, i és que dos cursos abans l'organisme supramunicipal va exigir modificacions d'aquesta manera de repartir les subvencions.
Curiosament, des del 2016-2017 va haver-hi novetats amb l'eliminació del tipus variable -l'altra tipologia era la garantida-, que fixava no superar els 16.451 euros anuals. Però encara que les famílies també complissin amb els requisits, aquesta beca no s'adjudicava directament, sinó que depenia de la consignació pressupostària. Això va provocar que fins al moment (i encara en l'actualitat) s'hagin hagut de destinar recursos extres, ja siguin dels ajuntaments de la comarca o de la mateixa Diputació de Barcelona.
Actualment, es calculen les condicions per rebre la subvenció d'acord amb l'Enquesta de condicions de vida de l'Idescat i s'agafa com a referència el 2018. Un fet que l'entitat supramunicipal critica perquè "enguany és un 3% superior" i no està ajustada a l'any en curs, la qual cosa provoca que hi hagi famílies que, tot i trobar-se en situació de pobresa, no accedeixen per sobrepassar el llindar establert.
Secundària, l'assignatura pendent
Giménez fa anys que reivindica fixar-se en el salt de les beques menjador d'infantil i primària a secundària. El curs passat, un 8,7% -1.893- del total van ser per aquest cicle acadèmic, tot i que la demanda també creixés un 17% -275-, un fet que el CCVOC ho atribueix, en part, a que hi ha instituts que no disposen de servei de menjador.