1 de 10
tenis

Els 10 moments estel·lars de la carrera de Roger Federer

El tenista suís, considerat per a molts com el millor de tots els temps, aglutina 24 anys de trofeus, rècords i títols

Federer, en un dels darrers tornejos. | Europa Press
per Victor Rodrigo, Barcelona, Catalunya | 15 de setembre de 2022 a les 17:30 |

El millor jugador de tenis de tots els temps ha decidit posar punt final a la seva carrera. Roger Federer, amb 41 anys, ha comunicat la decisió de tancar així dues dècades i mitja de competició al màxim nivell. El suís, a través d'un vídeo als seus comptes a les xarxes socials i una emotiva carta, ha explicat que participarà en la competició amistosa de la Laver Cup i, envoltat de les noves generacions i del seu amic Rafael Nadal, finalitzarà la seva carrera professional.


Aquesta ha estat una odissea d'èxits, amb un segell de luxe: 20 Grand Slams, el tercer jugador amb més títols d'aquesta categoria de tots els temps. Només el superen Rafael Nadal i Novak Djokovic, amb qui el suís forma l'anomenat Big Three. Federer ha protagonitzat moments estel·lars al llarg de 24 anys de carrera, molts d'ells història de l'esport. Recopilem les millors etapes del tenista.

1. Victòria contra Pete Sampras a Wimbledon


Una de les frases més mítiques de la història de l'esport la va pronunciar Michael Jordan. En plena sessió fotogràfica de la selecció dels Estats Units de bàsquet pels JJOO de Barcelona 1992, l'estrella dels Chicago Bulls es va apropar a les llegendes de l'NBA Magic Johnson i Larry Bird i, amb un puro a la boca, va dir: "Hi ha un nou xèrif al poble". I això mateix va fer Federer amb Pete Sampras, un dels millors del planeta durant els anys 90. Amb només 19 anys, el suís va passar per damunt del nord-americà en cinc sets en un partit històric. El nou canvi d'era ja picava a la porta.


2. El primer Grand Slam... dels 20 aconseguits


Les victòries de Roger Federer es comptabilitzen per desenes, però en la categoria de Grand Slams, el suís es va col·locar com el millor de tots els temps (fins que van aparèixer Nadal i Djokovic). El primer a obrir la llauna, amb només 22 anys, va ser el torneig de Wimbledon del 2003. Només va concedir un set en tot el torneig. La final, contra l'australià Mark Philippoussis, va ser un recital. Federer assoliria la vintena de Grand Slams amb un poder superlatiu, dominant especialment el torneig de Wimbledon. Cap jugador en tota la història n'ha guanyat tants com ell: 8. Va aconseguir-ne 6 més a l'Open d'Austràlia, 5 al US Open i només un Roland Garros, el 2009, en els seus ferotges combats amb Nadal.


3. El cim de l'ATP: el primer número 1 del món


El 2004, el nou xèrif de la màxima competició tenística del món obtenia el cim. Roger Federer es proclamava el número 1 de l'ATP en un període que es convertiria en històric: mai, ningú, havia mantingut el tron més setmanes seguides que ell. Fins a 237, entre els anys 2004 i 2008. Va poder tornar a ser el líder de la classificació fins a 6 setmanes més, abans de l'últim cop, el juny del 2018. El juliol d'aquest any, després de tota una temporada d'inactivitat, va desaparèixer del rànquing.


4. Rafael Nadal, el seu gran rival


28 de març de 2004. Masters de Miami. Un jove de 18 anys, últim cap de sèrie (el 32) contra el primer cap de sèrie i número 1 del món. Era el primer cop que es van enfrontar Rafael Nadal i Roger Federer en competició oficial. La victòria del de Manacor va revolucionar el circuit i va obrir la porta a una rivalitat sense precedents en la història d'aquest esport. Ni McEnroe-Borg, ni Sampras-Agassi, ni Laver-Emerson o Becker-Edberg. Per a molts experts, és considerada la més important de la història de tots els esports.


La final de Wimbledon de 2008 que van protagonitzar tots dos és el millor partit de tenis de la història i està considerat un dels més importants de l'esport de tots els temps. S'han enfrontat 40 vegades (24 victòries de Nadal i 16 de Federer) i en 24 finals (14 per a Nadal i 10 a Federer). La seva relació va construir una nova etapa històrica al tenis i, després de tantes batalles, tots dos es consideren grans amics. Fins i tot van aconseguir jugar junts un partit de dobles a la Laver Cup de 2018. Les estadístiques dels seus enfrontaments no tenen comparativa possible en el món de l'esport. 


5. La rivalitat amb Djokovic


Les rivalitats entre dos esportistes són la norma general, però el món del tenis contemporani ha viscut un període sense precedents. Federer va combatre la ferocitat de Nadal, però la incorporació de Djokovic al circuit va suposar un segon cop a la seva hegemonia. Amb el serbi s'hi ha enfrontat 50 vegades -deu més que amb el balear- amb un protagonisme molt clar en els tornejos del US Open, on els seus combats van ser memorables. Si el suís té el rècord de més setmanes consecutives com a número 1 de l'ATP, Djokovic va aconseguir prendre-li el de més setmanes totals com a líder del circuit. 


6. Els èxits a la Copa Davis i els Jocs Olímpics


Les ganes de victòria de Roger Federer no es van reduir només al circuit de l'ATP. El suís va aconseguir un or olímpic gràcies a un immens torneig al costat del seu compatriota i amic, Stanislas Wawrinka, en els JJOO de Pequín del 2008. Encara que mai ho va poder aconseguir en la categoria individual, Federer va sumar una plata els JJOO de Londres 2012, perdent la final contra Andy Murray. A més, gràcies a ell i a Wawrinka, Suïssa va sumar la seva primera Copa Davis de tota la història el 2014, en l'etapa més madura de la carrera de Federer, contra França. El seu partit contra Richard Gasquet, històric.


7. El ressorgiment de l'au Fènix suís


Federer iniciava un període de decadència el 2016. Va ser el seu pitjor any sense cap mena de dubte: cap títol i desplaçat a la posició número 16 del rànquing de l'ATP. Les pitjors campanes sonaven sobre el seu cap, al ritme d'una possible retirada. Ell, però, va demostrar que tenia corda per unes quantes temporades més. El 2017 va explotar una segona joventut, digna dels millors de tots els temps: només va perdre 5 dels 57 partits que va disputar. Va aconseguir dos Grand Slam més (Wimbledon i l'Open d'Austràlia, amb una exhibició increïble contra Nadal) i un total de set títols. Va escalar fins a la segona posició de l'ATP, a tocar del número u de llavors, que era el manacorí. 


8. El 20è Grand Slam: un rècord que semblava impossible


El vendaval suís, en plena segona joventut, aterrava el 2018 amb el clar objectiu de tornar al cim de l'ATP. Pel camí, però, es trobaria amb les noves generacions de tenistes que ja arribaven a les primeres posicions del rànquing, com Alexander Zverev o Dominic Thiem. Després d'aconseguir la Copa Hopman (el mític torneig que es juga per equips nacionals i es fan dobles mixts), Federer va aterrar com a favorit a l'Open d'Austràlia del 2018. En una immensa final contra Marin Cilic a cinc sets, un agònic Federer va sumar el 20è Grand Slam de la seva carrera i es va convertir en el primer jugador del circuit ATP en fer-ho. Les seves llàgrimes de satisfacció en la recollida de premis són icòniques.


9. L'últim regnat de Federer


El 2018 va ser el seu últim gran any, l'última embranzida després de dues dècades de carrera a la màxima competició. Aprofitant el calendari i l'avinentesa que Rafa Nadal no es va presentar al torneig del Masters 1000 de Madrid (on defensava molts punts), Federer es va convertir en el número 1 del circuit el 18 de juny de 2018. El regnat va ser breu, pràcticament simbòlic, per recordar al planeta la seva gesta, les seves capacitats i tot el que havia significat el suís per l'ATP. 


10. L'adeu del mestre


Torneig rere torneig, temporada rere temporada, Federer va notar el desgast físic i mental després de tot el que havia deixat sobre la pista. Els anys començaven a pesar i ell ho admetia en rodes de premsa, en entrevistes i en declaracions al seu cercle íntim. La boira de la retirada es va fer present, però la pandèmia ho va posar tot en un racó. Semblava el destí, però Federer va voler jugar el Wimbledon del 2021, davant de tot el públic que l'havia aplaudit tants anys i l'havia vist guanyar 8 títols en gespa britànica. Contra un altre membre de la nova generació de l'elit que venia a substituir la vella guàrdia, el suís queia en quarts de finals del torneig contra Hurbert Hurkacz. No s'ho imaginava ningú, però aquell va ser el darrer partit oficial de tota la seva carrera. Amb un somriure, vestit de blanc i amb la bossa de les raquetes a l'espatlla, Federer va dir adeu a la pista número 1 de Wimbledon. La central, la seva.


Altres notícies que et poden interessar




 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació