Educació biocèntrica i biodansa en el projecte d'una escola rural

Cal travessar hectàrees d’arrossars, aquests dies d’un groc intens a punt de segar i deixar-se guiar per una renglera de palmeres llarguerudes per arribar a la façana baixeta i blanca d’aquesta petita escola. Només els detalls trenquen la uniformitat d’aquest poblet construït per als colons del delta de l'Ebre, connectat al cel per un campanar que alhora t’orienta si et perds pels caminals fangosos escoltant les piulades de milers d’ocells.

Entrem a l’escola del Poble Nou del Delta, una de les tres, juntament amb l’escola del Marjal de Les Cases d’Alcanar i l’escola Setze de Febrer dels Muntells, que integren la Zona Escolar Rural (ZER) Mediterrània. Només travessar la porta d’accés, al rebedor, hi ha una tauleta amb petits objectes col·locats, hom diria que amb una consciència mil·limètrica.

Petxines i closques d’animals marins, plantes, algun dibuix i 17 figuretes de fusta sense rostre ni detalls en rotllana delaten que els 17 alumnes del centre estan avui aprenent en algun dels racons màgics d’una escola peculiar i privilegiada. Ho és per la seva estreta connexió amb l’entorn i per l’excepcionalitat del projecte educatiu que s’hi desenvolupa. Per conèixer-lo, dos conceptes clau: educació biocèntrica i biodansa.
 
"Una escola biocèntrica –ens explica la directora i creadora del projecte educatiu del centre, Míriam Claudio- situa la vida al centre, és a dir, substitueix el principi antropocèntric, que situa la persona com a centre de l'univers, pel principi biocèntric, amb l'objectiu que les persones que en formem part estiguem i actuem en connexió amb la vida". Així, el mètode pedagògic que s'hi desplega busca cultivar l’afectivitat seguint una filosofia basada en el respecte a la vida, en el foment de l'alegria de viure, en el dret al contacte i a estimar-se a una mateixa i a les altres persones i éssers vius.

D'alguna manera el que es vol és "ensenyar a viure, basant-nos amb el respecte als ritmes d'aprenentatge de cada infant, partint de les seves habilitats, interessos i necessitats per arribar a que pugui desenvolupar al màxim de les seves potencialitats", exposa.
 
Aquesta teoria d'on emana tota l’activitat durant el curs sura per l'aire de les dues aules acolorides on entrem, a poc a poc, com es destapen els contes. Els infants, distribuïts en dos grups, un d’educació infantil i l’altre de primària, no fan ni cas a la irrupció forana, concentrats com estan amb la proposta que estan duent a terme.

"Estem a l’inici de curs i les activitats serviran per establir les bases pel que fa a l’acompanyament i les relacions que s’estableixen a l’escola, entre infants, famílies i docents. Crearem vincles amb els companys nous i restablirem els antics amb aquells que ja hi eren", apunta la directora.

L'alumnat, enguany, prové de dos localitats properes, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, les famílies dels quals han escollit portar els menuts en aquesta escola precisament pel seu projecte educatiu diferenciat.
 
Aquí hi trobaran jocs per experimentar, per conèixer-se, per establir vincles, per gestionar
emocions, per adoptar conductes socials adequades... I en aquest context, un segon concepte bàsic a l’escola: la biodansa. "Ens basem en la inducció de vivències integradores partint de la base que s'aprèn des de la vivència i no tant des d'una aproximació cognitiva. La vivència involucra tot l'organisme, la nostra manera de pensar, de sentir, d'actuar i de relacionar-nos amb el nostre entorn", apunta.

"Conseqüentment, ens ajuda a transferir allò après a altres contextos, a portar-ho a la nostra vida diària. Per tant, i fent referència també a nivell d’aprenentatge escolar, allò que s'aprèn de manera vivencial, s'integra molt millor, és més significatiu i perdura més amb el temps", exposa Míriam.

D'aquesta manera, despleguen propostes metodològiques on la vivència des de l'experimentació juga un paper molt gran i les propostes utilitzen ambients, racons, tallers, projectes i caixes d’aprenentatge per propiciar aquestes experiències que quedaran per sempre. És a través d'aquestes cinc eines que es configura la tasca interdisciplinària i globalitzada que du a terme l'equip de mestres de l’escola. 
 Els més petits aprenen a través d’aquestes estratègies educatives de descoberta de l’entorn i d’ells mateixos i comunicació i llenguatges. Els de primària, totes les matèries pròpies dels seus nivells, però a partir de les experiències.

“Per exemple, ara estem preparant l’hort per plantar, això ens farà calcular les superfícies per fer els solcs, per tant matemàtiques, mesurarem com creix la planta que apadrina cadascú, sumarem hortalisses, coneixerem el medi físic on creixen, treballarem la motricitat tallant els aliments per cuinar-los... en definitiva, tot té un sentit, allò que aprenem no és eteri, té un sentit”, exposa la directora.
 
Per ser dilluns, avui els alumnes d’infantil han iniciat el dia fent ioga i ambient motriu,
despertant el cos, connectant amb la natura. Després del temps d’esmorzar, han fet un taller sobre l’ús pedagògic i social del pati, netejant les cuinetes, penjant les cassoles... en anglès, per introduir l’idioma estranger a les tasques quotidianes, i han tancat el matí amb l’ambient de llums, ombres i colors.

El grup de primària han iniciat el matí fent un taller d’experimentació i després del pati, han continuat amb educació física i han desplegat les caixes d’aprenentatge. De moment encara no tenen classe a les tardes, però aquesta petita escola, on no hi ha menjador ni càtering pels costos que comportaria i per la manca d’espai al centre, sí que ofereix un pla d’ús de la carmanyola com a opció de menjador, de manera que les famílies són les que cuinen i cada alumne porta el seu menjar.

A les escoles petites com aquesta no els és fàcil finançar-se. Han d’ajustar-ho tot a la mesura del que és possible. És una escola pública en un edifici municipal, de manera que les reparacions i el manteniment van a càrrec de l’Ajuntament d’Amposta, que també finança la monitora del menjador. El Departament d’Educació fa una aportació mensual per a despeses de funcionament que permet cobrir el cost del telèfon, les fotocòpies...; i les famílies sumen una altra quantitat anual per al material d’ús durant el curs.
  
El fet de poder compartir mestres amb els altres centres de la ZER és clau: “Apostem per
treballar de manera conjunta i compartir un projecte educatiu respectant les peculiaritats de cada centre”, assegura Míriam, amb qui acabem de recórrer l’escola.

Desprèn passió quan parla del centre, la mateixa emoció que sap extreure de l’alumnat en cada sessió de biodansa, sense etiquetes, sense patrons imposats. "Pensem que estem ajudant a créixer alumnes connectats amb la natura, i estem contentes si aconseguim l’objectiu: que estimin l’entorn i el territori, que tinguin ganes de descobrir i d’aprendre, que tinguin recursos emocionals per viure, que pensin, que no siguin passius, que argumenten i tinguin opinions crítiques constructives, que es respecten a ells i als altres, i que confiïn en les seves capacitats", conclou.