14
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:33h
La CGT ha fet un pas més en el cas de denúncia de les irregularitats detectades en la gestió del Consorci dels Serveis Socials de Barcelona (CSSB) i ha portat els fets a la Fiscalia Provincial. A l'espera que el ministeri es pronunciï, la intenció del sindicat és que s'obri una investigació per aclarir si van ser delictes les irregularitats en la contractació i retribució d'alguns llocs de treball del consorci encarregat de gestionar una part de l'emergència social de Barcelona. En concret, la denúncia feta arribar a la Fiscalia se centra en cinc llocs de treball atorgats sense concurs i en els complements salarials que van rebre "sense base legal que ho sustentés", remarca l'escrit.
A més, el text remès a la justícia remarca que hi ha tres informes de la Direcció General de la Intervenció de la Generalitat, corresponents als anys 2015, 2017 i 2019, en què es fixaria que els sobresous en forma de complements salarials per a alts càrrecs del CSSB sumen un milió d'euros. "L'auditoria explica que no es pot saber des de quan s'aporten aquells complements i això ve a dir entre línies que els anys anteriors podria haver-hi uns pagaments similars que no coneixerem mai", exposa el delegat sindical de la CGT al consorci, Robert Murral, a NacióDigital.
El mateix representant laboral emmarca la gravetat dels sobresous quantificats en el fet que, per sobre de tot, la funció principal d'aquest ens és destinar els diners a l'atenció de l'emergència social. Concretament, a serveis de pisos de dones víctimes de violència masclista, residències de persones amb discapacitat o de centres de menors tutelats, entre d'altres. Tanmateix, aquest desgavell en els complements salarials hauria quedat resolt el 2020 després que quedessin exposades les disfuncions permanents, afegeix Murral.
A més, des de la CGT es posa el focus en què encara hi hagi professionals que es van contractar de manera poc clara, sense concurs públic i amb condició de personal laboral fixe. Mentrestant, el sindicat assenyala que una part de la plantilla base segueix "en situació de precària temporalitat i interinatge en frau de llei", amb persones que hi treballen des de fa més de 25 anys i que no han arribat a ser fixes.
Assenyalament a ERC
El portaveu de la CGT assenyala com a "principal responsable d'aquests contractes i sobresous" a Ramon Lamiel, actual director del Servei Català de Trànsit i gerent del consorci de serveis socials entre 2008 i 2013. En aquest sentit, es denuncia que la seva compareixença recent al Parlament, demanada per pressió del PSC i la CUP, arran de les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes i Intervenció de la Generalitat, no van ser suficients. "Va tirar pilotes fora", es queixa Murral.
El representant sindical atribueix a Lamiel la voluntat de col·locar persones de l'entorn d'Esquerra Republicana en els càrrecs atorgats sense concurs. De fet, l'escrit transmès a Fiscalia assenyala que "dues de les persones que han ocupat els llocs de treball objecte de la present denúncia són Imma Pérez i Georgina Oliva" i fa constar que tant l'exgerent del CSSB com les beneficiàries del llocs de treball "estan vinculats políticament i de forma orgànica amb ERC". Pérez va ser Secretària d'Infància, entre altres càrrecs, mentre que Oliva va der diputada al Congrés dels Diputats i actualment és secretària general del Departament d'Igualtat i Feminismes. "Ara està fent una altra cosa, però si ho vol, en ser fixe, encara por tornar al consorci", diu Murral.
Una de les novetats presentades avui en roda de premsa, a més, és que la insistència de la CGT i del comitè d'empresa per demanar al consorci la documentació sobre com s'havien acordat els concursos de promoció dels comandaments va trobar-se una resposta inconcreta. L'empresa els va comunicar "que no disposa de les valoracions concretes d'aquestes contractacions".
Tot plegat suposa un nou episodi d'un cas de gestió deficient que va quedar acreditat per diversos informes. El Periódico, el mitjà que va destapar el cas, també va assenyalar sospites durant la gestió de Josep Pera (CiU) en l'entrega de contractes de serveis a fundacions i entitats vinculades a membres de l'antiga Convergència i actual Junts.
Sigui com sigui, ara, la CGT haurà d'esperar el pronunciament de la fiscalia. Tant la contractació a dit com la retribució per sobre del que marca el conveni podria coincideix amb aspectes assenyalats al codi penal, defensa la denúncia. "Esperem que la Fiscalia hi posi remei", clou Robert Murral.
A més, el text remès a la justícia remarca que hi ha tres informes de la Direcció General de la Intervenció de la Generalitat, corresponents als anys 2015, 2017 i 2019, en què es fixaria que els sobresous en forma de complements salarials per a alts càrrecs del CSSB sumen un milió d'euros. "L'auditoria explica que no es pot saber des de quan s'aporten aquells complements i això ve a dir entre línies que els anys anteriors podria haver-hi uns pagaments similars que no coneixerem mai", exposa el delegat sindical de la CGT al consorci, Robert Murral, a NacióDigital.
El mateix representant laboral emmarca la gravetat dels sobresous quantificats en el fet que, per sobre de tot, la funció principal d'aquest ens és destinar els diners a l'atenció de l'emergència social. Concretament, a serveis de pisos de dones víctimes de violència masclista, residències de persones amb discapacitat o de centres de menors tutelats, entre d'altres. Tanmateix, aquest desgavell en els complements salarials hauria quedat resolt el 2020 després que quedessin exposades les disfuncions permanents, afegeix Murral.
A més, des de la CGT es posa el focus en què encara hi hagi professionals que es van contractar de manera poc clara, sense concurs públic i amb condició de personal laboral fixe. Mentrestant, el sindicat assenyala que una part de la plantilla base segueix "en situació de precària temporalitat i interinatge en frau de llei", amb persones que hi treballen des de fa més de 25 anys i que no han arribat a ser fixes.
Assenyalament a ERC
El portaveu de la CGT assenyala com a "principal responsable d'aquests contractes i sobresous" a Ramon Lamiel, actual director del Servei Català de Trànsit i gerent del consorci de serveis socials entre 2008 i 2013. En aquest sentit, es denuncia que la seva compareixença recent al Parlament, demanada per pressió del PSC i la CUP, arran de les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes i Intervenció de la Generalitat, no van ser suficients. "Va tirar pilotes fora", es queixa Murral.
El representant sindical atribueix a Lamiel la voluntat de col·locar persones de l'entorn d'Esquerra Republicana en els càrrecs atorgats sense concurs. De fet, l'escrit transmès a Fiscalia assenyala que "dues de les persones que han ocupat els llocs de treball objecte de la present denúncia són Imma Pérez i Georgina Oliva" i fa constar que tant l'exgerent del CSSB com les beneficiàries del llocs de treball "estan vinculats políticament i de forma orgànica amb ERC". Pérez va ser Secretària d'Infància, entre altres càrrecs, mentre que Oliva va der diputada al Congrés dels Diputats i actualment és secretària general del Departament d'Igualtat i Feminismes. "Ara està fent una altra cosa, però si ho vol, en ser fixe, encara por tornar al consorci", diu Murral.
Una de les novetats presentades avui en roda de premsa, a més, és que la insistència de la CGT i del comitè d'empresa per demanar al consorci la documentació sobre com s'havien acordat els concursos de promoció dels comandaments va trobar-se una resposta inconcreta. L'empresa els va comunicar "que no disposa de les valoracions concretes d'aquestes contractacions".
Tot plegat suposa un nou episodi d'un cas de gestió deficient que va quedar acreditat per diversos informes. El Periódico, el mitjà que va destapar el cas, també va assenyalar sospites durant la gestió de Josep Pera (CiU) en l'entrega de contractes de serveis a fundacions i entitats vinculades a membres de l'antiga Convergència i actual Junts.
Sigui com sigui, ara, la CGT haurà d'esperar el pronunciament de la fiscalia. Tant la contractació a dit com la retribució per sobre del que marca el conveni podria coincideix amb aspectes assenyalats al codi penal, defensa la denúncia. "Esperem que la Fiscalia hi posi remei", clou Robert Murral.