17
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de setembre
a les
8:11h
Per a un Govern en minoria, la negociació dels pressupostos de la Generalitat sempre és la més rellevant i complexa de l'any. Encara més enguany, amb un context socioeconòmic marcat per la inflació i les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Fa setmanes que hi ha converses discretes en marxa, amb els comuns com a soci favorit de l'executiu amb l'argument que fa un any ja van validar els comptes -gràcies a una abstenció-, malgrat que verbalment encara es considera la CUP com a sòcia "preferent" per la sintonia independentista. I el PSC? La posició no és rocosa dins l'executiu: mentre el president Pere Aragonès considera que "no té sentit" acostar-se als socialistes -els ha descartat explícitament-, el conseller d'Economia, Jaume Giró, creu una "obligació" asseure-s'hi per parlar-ne. De fet, dimecres a la tarda els va rebre al despatx.
Giró té intenció de portar els comptes al consell executiu al voltant del 20 d'octubre. L'objectiu continua sent -com es va aconseguir l'any passat- tenir-los en vigor l'1 de gener. El calendari va quinze dies avançat respecte el del 2021. El sostre de despesa ha crescut un 10%, de manera que les conselleries tindran més marge per gastar en un context marcat per les necessitats urgents de la ciutadania. Com funcionarà la negociació? Els comuns, segons remarquen fonts consultades per NacióDigital, aposten per participar de l'elaboració dels comptes i que les converses ja arribin cristal·litzades al Parlament quan sigui el moment de tramitar-los i, després, d'avalar-los definitivament: no preveuen, doncs negociacions en temps de descompte com va passar en l'exercici anterior, quan fins i tot hi va haver un intercanvi d'avals entre ERC i els comuns amb els pressupostos de Barcelona i els de la Generalitat.
El PSC només s'ofereix com a soci, sinó que insisteix que no posa condicions, tal com ha traslladat en públic i en privat. Aragonès, però, no els veu com a aliats, i ho clarifica sempre que pot. Entre d'altres raons, perquè això restaria poder negociador a ERC al Congrés dels Diputats quan s'obri el meló dels pressupostos de Pedro Sánchez, els últims de la legislatura. Les negociacions, a hores d'ara, estan congelades per part d'ERC a l'espera que hi hagi avenços en matèria de la desjudicialització, com es va pactar a la taula de diàleg, i que han d'arribar abans que acabi l'any. Aquests avenços són clau per la credibilitat estratègica d'ERC, que no deixa d'acumular recels per part de l'independentisme més crític i unilateral, com es va fer evident durant la Diada.
Un fet que podria accelerar aquesta desjudicialització i acostar el PSC al Govern, defensen des d'ERC, és que els socialistes s'involucrin i pressionin la direcció del seu partit a Madrid. Com? Mantenint un posicionament dur contra fets com la infiltració i l'espionatge al moviment independentista, o pressionant l'executiu de Sánchez perquè es comprometi de ple amb la taula de diàleg i que camini cap a l'amnistia i el referèndum. Des de Calàbria insisteixen: si el PSC vol entrar en l'equació de les negociacions a Catalunya, abans haurà de fer un canvi i pedalar perquè a Madrid es compleixin els compromisos pactats. Així ho expressen els republicans, tot i que no tenen cap esperança, a curt termini, que els socialistes apostin per aquesta opció.
Però el PSC sent ploure quan els republicans els demanen retiment de comptes. Per quin motiu? Fonts socialistes asseguren a NacióDigital que no és a ells a qui s'ha de demanar explicacions, sinó al PSOE. "A nosaltres que ens deixin tranquils", ressalta un alt càrrec del partit. El cert és que el PSC considera que tots aquests elements que ERC els exigeix són una "excusa" que demostra "poca altura de mires". "Justificacions de mal pagador", insisteixen sobre la negativa d'ERC. Malgrat l'oposició dels republicans, des del PSC s'agafen com un ferro roent a l'escletxa que ha obert el conseller Giró arrencant una negociació formal amb Alícia Romero, portaveu del socialistes.
Què pensen a ERC d'aquesta trobada? Reconeixen que estan desconcertats, i veuen amb perplexitat aquesta decisió que fins i tot creuen que podria derivar de les disputes internes i estratègies que hi ha dins Junts. Als republicans no els deixa de sorprendre que el vicepresident Jordi Puigneró doni "gairebé per bo" el full de ruta de l'ANC per declarar la independència l'any vinent -en relació a la reunió que el vicepresident va tenir dimarts al vespre amb l'entitat presidida per Dolors Feliu- mentre el conseller Giró busca la "normalització de les relacions" i l'estabilitat del Govern parlant amb el PSC, partit amb el qual ni tan sols es volen veure a Madrid en la taula de diàleg.
Per què Giró té en compte l'opció dels socialistes? Per una qüestió essencialment negociadora, com va insistir dimecres a Catalunya Ràdio. Si els comuns "demanen la lluna", va remarcar el conseller, sempre va bé tenir una altra carta sota la màniga. El dirigent de Junts, que gaudeix d'interlocució directa amb Salvador Illa, va negociar directament l'any passat amb la CUP i va veure com els anticapitalistes rebutjaven totes les seves propostes, i es va acabar implicant a fons en l'acord amb els comuns malgrat que la direcció del seu partit es desmarcava de l'entesa rubricada finalment per Aragonès. No és cap secret que dins de Junts hi ha dirigents amb reticències sobre la formació que lidera Jéssica Albiach, perquè no és independentista i perquè suposa anar a buscar partits que no formen part de la -fins ara inoperativa- majoria del 52%.
El debat pressupostari es pot acabar mesclant amb la consulta a Junts sobre la continuïtat dins del Govern. Giró porta tota la setmana insistint en la necessitat que el partit formi part de l'executiu, i aquest dimecres ha remarcat que la "majoria" dels votants així ho voldrien. Amb uns segons pressupostos consecutius aprovats, el conseller d'Economia guanyaria encara més pes dins del seu partit -n'és militant des del novembre i forma part de l'executiva- com a figura de referència dins del Govern.
Giró té intenció de portar els comptes al consell executiu al voltant del 20 d'octubre. L'objectiu continua sent -com es va aconseguir l'any passat- tenir-los en vigor l'1 de gener. El calendari va quinze dies avançat respecte el del 2021. El sostre de despesa ha crescut un 10%, de manera que les conselleries tindran més marge per gastar en un context marcat per les necessitats urgents de la ciutadania. Com funcionarà la negociació? Els comuns, segons remarquen fonts consultades per NacióDigital, aposten per participar de l'elaboració dels comptes i que les converses ja arribin cristal·litzades al Parlament quan sigui el moment de tramitar-los i, després, d'avalar-los definitivament: no preveuen, doncs negociacions en temps de descompte com va passar en l'exercici anterior, quan fins i tot hi va haver un intercanvi d'avals entre ERC i els comuns amb els pressupostos de Barcelona i els de la Generalitat.
El PSC només s'ofereix com a soci, sinó que insisteix que no posa condicions, tal com ha traslladat en públic i en privat. Aragonès, però, no els veu com a aliats, i ho clarifica sempre que pot. Entre d'altres raons, perquè això restaria poder negociador a ERC al Congrés dels Diputats quan s'obri el meló dels pressupostos de Pedro Sánchez, els últims de la legislatura. Les negociacions, a hores d'ara, estan congelades per part d'ERC a l'espera que hi hagi avenços en matèria de la desjudicialització, com es va pactar a la taula de diàleg, i que han d'arribar abans que acabi l'any. Aquests avenços són clau per la credibilitat estratègica d'ERC, que no deixa d'acumular recels per part de l'independentisme més crític i unilateral, com es va fer evident durant la Diada.
Un fet que podria accelerar aquesta desjudicialització i acostar el PSC al Govern, defensen des d'ERC, és que els socialistes s'involucrin i pressionin la direcció del seu partit a Madrid. Com? Mantenint un posicionament dur contra fets com la infiltració i l'espionatge al moviment independentista, o pressionant l'executiu de Sánchez perquè es comprometi de ple amb la taula de diàleg i que camini cap a l'amnistia i el referèndum. Des de Calàbria insisteixen: si el PSC vol entrar en l'equació de les negociacions a Catalunya, abans haurà de fer un canvi i pedalar perquè a Madrid es compleixin els compromisos pactats. Així ho expressen els republicans, tot i que no tenen cap esperança, a curt termini, que els socialistes apostin per aquesta opció.
Però el PSC sent ploure quan els republicans els demanen retiment de comptes. Per quin motiu? Fonts socialistes asseguren a NacióDigital que no és a ells a qui s'ha de demanar explicacions, sinó al PSOE. "A nosaltres que ens deixin tranquils", ressalta un alt càrrec del partit. El cert és que el PSC considera que tots aquests elements que ERC els exigeix són una "excusa" que demostra "poca altura de mires". "Justificacions de mal pagador", insisteixen sobre la negativa d'ERC. Malgrat l'oposició dels republicans, des del PSC s'agafen com un ferro roent a l'escletxa que ha obert el conseller Giró arrencant una negociació formal amb Alícia Romero, portaveu del socialistes.
Què pensen a ERC d'aquesta trobada? Reconeixen que estan desconcertats, i veuen amb perplexitat aquesta decisió que fins i tot creuen que podria derivar de les disputes internes i estratègies que hi ha dins Junts. Als republicans no els deixa de sorprendre que el vicepresident Jordi Puigneró doni "gairebé per bo" el full de ruta de l'ANC per declarar la independència l'any vinent -en relació a la reunió que el vicepresident va tenir dimarts al vespre amb l'entitat presidida per Dolors Feliu- mentre el conseller Giró busca la "normalització de les relacions" i l'estabilitat del Govern parlant amb el PSC, partit amb el qual ni tan sols es volen veure a Madrid en la taula de diàleg.
Per què Giró té en compte l'opció dels socialistes? Per una qüestió essencialment negociadora, com va insistir dimecres a Catalunya Ràdio. Si els comuns "demanen la lluna", va remarcar el conseller, sempre va bé tenir una altra carta sota la màniga. El dirigent de Junts, que gaudeix d'interlocució directa amb Salvador Illa, va negociar directament l'any passat amb la CUP i va veure com els anticapitalistes rebutjaven totes les seves propostes, i es va acabar implicant a fons en l'acord amb els comuns malgrat que la direcció del seu partit es desmarcava de l'entesa rubricada finalment per Aragonès. No és cap secret que dins de Junts hi ha dirigents amb reticències sobre la formació que lidera Jéssica Albiach, perquè no és independentista i perquè suposa anar a buscar partits que no formen part de la -fins ara inoperativa- majoria del 52%.
El debat pressupostari es pot acabar mesclant amb la consulta a Junts sobre la continuïtat dins del Govern. Giró porta tota la setmana insistint en la necessitat que el partit formi part de l'executiu, i aquest dimecres ha remarcat que la "majoria" dels votants així ho voldrien. Amb uns segons pressupostos consecutius aprovats, el conseller d'Economia guanyaria encara més pes dins del seu partit -n'és militant des del novembre i forma part de l'executiva- com a figura de referència dins del Govern.