empresaris

Foment adverteix d'un acusat refredament de l'economia aquesta tardor

La patronal reclama un pacte de solidaritat que inclogui les rendes i la negociació del salari mínim interprofessional, n la presentació de l'Informe de Conjuntura

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 14 de setembre de 2022 a les 10:23 |
El secretari general adjunt i director d’Economia de Foment, Salvador Guillermo, en la presentació del nou informe de conjuntura econòmica. . | Foment
Foment del Treball ha presentat aquest divendres el seu Informe de Conjuntura de setembre i en ell alerta d'un refredament de l'economia per a aquesta tardor. La inflació desbocada dels mesos de juny, juliol i agost, junt amb el fort augment del preu de l'energia, que està afectant la resta de sectors, és la clau d'un context de descens del creixement. L'enorme dependència a tot Europa del gas rus, amb importants dificultats per substituir-lo a curt termini, fan preveure que no es pugui revertir fàcilment aquesta tendència en els preus. Salvador Guillermo, cap d'Economia de Foment, ha presentat l'informe a la seu de la patronal.

Mentre Foment ha tornat aquest dimecres a fer una crida per una política que se centri en l'estabilització dels preus, des de l'àmbit sindical ja s'han llançat missatges en clau d'avís de cara a una tardor de mobilitzacions intenses. Ahir mateix ho va fer el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, que va fer una crida a la patronal per sortir del seu rebuig a revisar els nivells salarials.


Malgrat els senyals esperançadors, com el bon funcionament del mercat laboral, i les mesures adoptades per mitigar l'increment de preus, Foment alerta de l'escenari immediat. L'organització empresarial fa seus els pronòstics del Fons Monetari Internacional, que ha previst una evolució "ombrívola i incerta" de l'economia global, accentuada per una desacceleració major de l'esperada a la Xina (que s'afegeix als problemes en les cadenes de subministraments globals) i les repercussions de la guerra a Ucraïna (augment dels preus de l'energia i deteriorament de la confiança en els agents econòmics). 

Segons l'FMI, l'economia global creixerà un 3,2% al 2022 i un 2,9% al 2023. L'estimació per aquest any és de 0,4 punts inferior a la prevista el mes d'abril, fonamentalment per una reducció en les estimacions de creixement del PIB dels EUA de 1,4 punts i de la Xina d'un 1,1 punts. Per a l'any vinent, les previsions baixen 0,7 punts. 


[boticia]239285[/noticia]
Foment cita la previsió de la Comissió Europea, que preveu un creixement del PIB del 2,7% a la UE i del 2,6% a la zona euro per al 2022, i del 1,5% i l'1,4%, respectivament, per al 2023. Així mateix, estima un major nivell d'inflació, de 7,6% pel 2022 en la zona euro i de 8,3% a la UE. Pel 2023, s'espera que remeti al 4,0% i 4,6%.


Salvador Guillermo ha insistit en què els riscos negatius que marcava la Comissió en les seves anteriors previsions s'han anat materialitzant, raó per la qual s'han corregit en sentit negatiu, amb menors creixements del PIB i majors taxes d'inflació. A més, s'espera que l'economia dels EUA es desacceleri fortament i que la Xina perdi dinamisme, principalment pels problemes del sector immobiliari.  

Davant aquest escenari, la patronal reclama un pacte de "responsabilitat i solidaritat de rendes" que sigui liderat pel president espanyol, Pedro Sánchez, en el qual s'incloguin les rendes d'assalariats, tant públics com privats, pensions i la negociació del salari mínim interprofessional (SMI). En aquest sentit, Foment es posiciona en contra de negociacions paral·leles, tot i que expressa el seu suport a mesures que ajudin els grups més vulnerables.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació