13
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:50h
La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha presentat aquest dimarts el seu escrit de defensa en la causa pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En l’escrit, avançat per eldiario.es i al qual ha tingut accés NacioDigital, Borràs nega el fraccionament i demana que testifiquin els exconsellers de Cultura Ferran Mascarell, Santi Vila i Lluís Puig, que van ostentar el càrrec mentre ella era a la ILC. En l'escrit, no hi ha cap referència a la suposada "persecució política" que ha denunciat Borràs des que va esclatar el cas. La líder de Junts s’enfronta a una pena de sis anys de presó i 21 d’inhabilitació, i una multa de 144.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental.
En l'escrit de defensa, de vuit pàgines, la defensa de Borràs, pilotada per Gonzalo Boye, ho nega tot: no hi ha hagut fraccionament de contractes, ni falsedats punibles, ni decisions arbitràries. Per això, diu la defensa, no es pot parlar d'autoria, ni de circumstàncies modificatives, ni de pena, ni de responsabilitat civil. Sigui com sigui, la defensa sol·licita a la sala que testifiquin una trentena de persones, entre els quals dotze agents dels Mossos d'Esquadra i quatre agents de la Guàrdia Civil. Boye també demana que, per preservar la seva presumpció d'innocència, Borràs pugui declarar al final de la pràctica de la prova, tal com preveu la llei, i no pas al principi, com és habitual.
Entre els testimonis sol·licitats per la defensa, a banda dels exconsellers, destaquen altres noms, com tres dels darrers directors de la Institució de les Lletres Catalanes: Francesc Parcerisas, que va ostentar el càrrec entre els anys 1998 i 2004, Joan Elies Adell, director entre els anys 2018 i 2019, just després de Borràs, i Oriol Ponsatí Murlà, que va ocupar el càrrec des de 2019 i fins l'any passat. Amb aquestes veus, la defensa vol acreditar que la conducta de Borràs en cap cas va ser delictiva, tal com argumenta la Fiscalia. Un cop presentat l'escrit de defensa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ho té tot a punt per fixar la data de judici.
El judici no serà només contra Borràs. Al banc dels acusats hi haurà també l'informàtic Isaías Herrero, conegut de Borràs i amb qui, suposdament, actuava de manera concertada per adjudicar-li contractes a dit, i l'empresari Andreu Pujol Martín. La Fiscalia demana per a Herrero sis anys de presó i 21 d'inhabilitació, com Borràs, però una multa més baixa, de 72.000 euros. Pel que fa a Pujol, s'enfronta a una pena de tres anys de presó i deu d'inhabilitació, i 30.000 euros de multa. Segons el ministeri fiscal, la ILC va adjudicar entre el març del 2013 i el febrer del 2017, a través de la seva directora, 18 contractes menors, inferiors a 18.000 euros més IVA, que en total van sumar 335.700 euros amb IVA inclòs.
Un cop presentat l'escrit d'acusació, el jutge instructor va ordenar l'obertura de judici oral, cosa que va comportar la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament en aplicació de l'article 25.4, que preveu deixar en suspens els drets i deures dels diputats quan se'ls obre judici oral per casos relacionats amb la corrupció. En aquest sentit, i malgrat les crítiques de Junts i Borràs, que denuncien que hi ha lawfare en auqesta causa, els membres del PSC, ERC i la CUP van aplicar el reglament del Parlament i van apartar Borràs de les seves funcions. Des d'aleshores, la presidència del Prlament l'ostenta de manera interina Alba Vergés.
En l'escrit de defensa, de vuit pàgines, la defensa de Borràs, pilotada per Gonzalo Boye, ho nega tot: no hi ha hagut fraccionament de contractes, ni falsedats punibles, ni decisions arbitràries. Per això, diu la defensa, no es pot parlar d'autoria, ni de circumstàncies modificatives, ni de pena, ni de responsabilitat civil. Sigui com sigui, la defensa sol·licita a la sala que testifiquin una trentena de persones, entre els quals dotze agents dels Mossos d'Esquadra i quatre agents de la Guàrdia Civil. Boye també demana que, per preservar la seva presumpció d'innocència, Borràs pugui declarar al final de la pràctica de la prova, tal com preveu la llei, i no pas al principi, com és habitual.
Entre els testimonis sol·licitats per la defensa, a banda dels exconsellers, destaquen altres noms, com tres dels darrers directors de la Institució de les Lletres Catalanes: Francesc Parcerisas, que va ostentar el càrrec entre els anys 1998 i 2004, Joan Elies Adell, director entre els anys 2018 i 2019, just després de Borràs, i Oriol Ponsatí Murlà, que va ocupar el càrrec des de 2019 i fins l'any passat. Amb aquestes veus, la defensa vol acreditar que la conducta de Borràs en cap cas va ser delictiva, tal com argumenta la Fiscalia. Un cop presentat l'escrit de defensa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ho té tot a punt per fixar la data de judici.
El judici no serà només contra Borràs. Al banc dels acusats hi haurà també l'informàtic Isaías Herrero, conegut de Borràs i amb qui, suposdament, actuava de manera concertada per adjudicar-li contractes a dit, i l'empresari Andreu Pujol Martín. La Fiscalia demana per a Herrero sis anys de presó i 21 d'inhabilitació, com Borràs, però una multa més baixa, de 72.000 euros. Pel que fa a Pujol, s'enfronta a una pena de tres anys de presó i deu d'inhabilitació, i 30.000 euros de multa. Segons el ministeri fiscal, la ILC va adjudicar entre el març del 2013 i el febrer del 2017, a través de la seva directora, 18 contractes menors, inferiors a 18.000 euros més IVA, que en total van sumar 335.700 euros amb IVA inclòs.
Un cop presentat l'escrit d'acusació, el jutge instructor va ordenar l'obertura de judici oral, cosa que va comportar la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament en aplicació de l'article 25.4, que preveu deixar en suspens els drets i deures dels diputats quan se'ls obre judici oral per casos relacionats amb la corrupció. En aquest sentit, i malgrat les crítiques de Junts i Borràs, que denuncien que hi ha lawfare en auqesta causa, els membres del PSC, ERC i la CUP van aplicar el reglament del Parlament i van apartar Borràs de les seves funcions. Des d'aleshores, la presidència del Prlament l'ostenta de manera interina Alba Vergés.