13
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:49h
El macroprojecte de l'Ajuntament de Barcelona per renovar l'espai ocupat per l'antiga fàbrica Mercedes-Benz, entre els barris de Sant Andreu del Palomar i el Bon Pastor, finalment serà menys alt del previst inicialment. Serà "planta baixa més sis, set o vuit plantes" i no "planta baixa més deu, onze o dotze plantes", com deia el conveni inicial. Aquesta era una de les demandes veïnals que s'han plasmat durant el procés participatiu de l'últim any i mig, ha informat el consistori en roda de premsa. La contrapartida és que es perdrà 1 de cada 10 pisos projectats inicialment. Es passarà de comptar amb 1.450 habitatges d'obra nova a deixar-ho en 1.300, mantenint la reserva del 40% dels pisos per a protecció oficial. És part d'un pla que pretén reobrir un espai buit des de fa quinze anys i que dedicarà més de la meitat de la nova superfície a l'ús públic. Almenys aquest és la intenció que el govern Colau-Collboni portarà la setmana vinent a les comissions municipals i espera tenir aprovat al ple municipal a principis de l'any vinent.
Entre les novetats anunciades aquest dimarts destaca la incorporació d'un nou element al pla: la utilització del camp de futbol abandonat del carrer Santander, també reclamat per la ciutadania. La intenció és donar-li usos esportius oberts al barri del Bon Pastor alhora que es preveu ubicar-hi 10.000 metres quadrats d'usos industrials.
També s'ha actualitzat el calendari de les obres i alguns primers passos previstos. El tinent d'alcaldia d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha situat la finalització del projecte cap al mandat del 2027-2031. La previsió inicial era acabar-lo abans del 2026. Igualment, la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha situat l'inici de l'activitat de la nova Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava que es projecta a l'espai "el setembre del 2025". Una data que retarda dos anys la fita temporal prevista dos anys enrere.
Una conversió econòmica
Durant la compareixença, el govern municipal ha posat èmfasi en una de les dades que ja s'havien anunciat fa un any i mig, quan es va anunciar l'acord amb la propietària de l'espai gegantí, Conren Tramway: els càlculs municipals apunten que es poden crear 5.000 llocs de treball de qualitat. Segons Collboni, ja hi ha "dos o tres empreses rellevants interessades" en desplegar-hi el seu negoci. Aquestes se sumarien a projectes tancats ja, com la nova facultat d'Elisava, de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Fundació Leitat.
Els plans del líder socialista passen perquè els veïns del barri del Bon Pastor puguin cobrir aquestes necessitats laborals que es generin els pròxims anys, ha subratllat. Així mateix, ha insistit a comparar el futur projecte a l'entorn de l'antiga Mercedes-Benz amb l'actual realitat del 22@ nord. Una realitat, la d'aquest altre districte econòmic, que també ha despertat algunes crítiques entre el moviment veïnal per l'elitització d'alguns negocis i la pujada del preu de la vida a l'entorn.
Rèplica del Superilla Barcelona
Segons el comunicat municipal, una de les demandes amb més consens durant les vuit sessions de participació ciutadana ha estat la generació d'espais públics amplis, enjardinats i confortables per als veïns, així com la pacificació dels carrers. Tot plegat fa que es refermi la intenció de dedicar una tercera part dels 90.000 metres quadrats de l'antiga Mercedes a espai verd. Entre els diferents jardins i els carrers que es relligaran amb altres zones d'ús ciutadà, com un gran parc urbà i una gran plaça, es pretén fer més amable el passeig per un barri que fins ara el consistori considera "fragmentat".
A la gran plaça de la Mercedes, a més, es vol restaurar l'estructura metàl·lica de la nau, tot eliminant la coberta. Un dels principals atractius del nou sostre que es preveu és la instal·lació de plaques solars per donar servei "a tot l'àmbit".
Es manté la idea de replicar el model Superilla Barcelona, ha defensat Sanz. L'augment de carrils bici i el bloqueig al trànsit de vehicles acabarà d'arrodonir aquesta intenció. La responsable de l'àrea de Mobilitat assegura que es calcula que en el triangle d'aquesta zona amb la Sagrera hi ha "uns 500.000 desplaçaments diaris" i que, per contra, l'espai afectat pel veto al cotxe limitarà un màxim d'uns 30.000 desplaçaments. Fet que es considera "assumible", ha remarcat Sanz.
Altres demandes de la ciutadania
Els veïns, que han estat informats de la nova versió d'aquest pla aquest mateix dimarts, han sumat altres peticions al futur de la zona. Segons l'estudi exposat per l'Ajuntament, això inclouria la necessitat d'ubicar-hi una escola bressol, un institut de Formació Professional, un espai sociocultural, un espai de memòria, així com una ampliació del CAP Bon Pastor, del centre cívic de l'edifici Enric Sanchis i del CEM Bon Pastor.
Entre les novetats anunciades aquest dimarts destaca la incorporació d'un nou element al pla: la utilització del camp de futbol abandonat del carrer Santander, també reclamat per la ciutadania. La intenció és donar-li usos esportius oberts al barri del Bon Pastor alhora que es preveu ubicar-hi 10.000 metres quadrats d'usos industrials.
També s'ha actualitzat el calendari de les obres i alguns primers passos previstos. El tinent d'alcaldia d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha situat la finalització del projecte cap al mandat del 2027-2031. La previsió inicial era acabar-lo abans del 2026. Igualment, la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha situat l'inici de l'activitat de la nova Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava que es projecta a l'espai "el setembre del 2025". Una data que retarda dos anys la fita temporal prevista dos anys enrere.
Una conversió econòmica
Durant la compareixença, el govern municipal ha posat èmfasi en una de les dades que ja s'havien anunciat fa un any i mig, quan es va anunciar l'acord amb la propietària de l'espai gegantí, Conren Tramway: els càlculs municipals apunten que es poden crear 5.000 llocs de treball de qualitat. Segons Collboni, ja hi ha "dos o tres empreses rellevants interessades" en desplegar-hi el seu negoci. Aquestes se sumarien a projectes tancats ja, com la nova facultat d'Elisava, de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Fundació Leitat.
Visió general, en una simulació, del futur de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz - Foto: Ajuntament de Barcelona
Els plans del líder socialista passen perquè els veïns del barri del Bon Pastor puguin cobrir aquestes necessitats laborals que es generin els pròxims anys, ha subratllat. Així mateix, ha insistit a comparar el futur projecte a l'entorn de l'antiga Mercedes-Benz amb l'actual realitat del 22@ nord. Una realitat, la d'aquest altre districte econòmic, que també ha despertat algunes crítiques entre el moviment veïnal per l'elitització d'alguns negocis i la pujada del preu de la vida a l'entorn.
Rèplica del Superilla Barcelona
Segons el comunicat municipal, una de les demandes amb més consens durant les vuit sessions de participació ciutadana ha estat la generació d'espais públics amplis, enjardinats i confortables per als veïns, així com la pacificació dels carrers. Tot plegat fa que es refermi la intenció de dedicar una tercera part dels 90.000 metres quadrats de l'antiga Mercedes a espai verd. Entre els diferents jardins i els carrers que es relligaran amb altres zones d'ús ciutadà, com un gran parc urbà i una gran plaça, es pretén fer més amable el passeig per un barri que fins ara el consistori considera "fragmentat".
A la gran plaça de la Mercedes, a més, es vol restaurar l'estructura metàl·lica de la nau, tot eliminant la coberta. Un dels principals atractius del nou sostre que es preveu és la instal·lació de plaques solars per donar servei "a tot l'àmbit".
Un dels principals espais oberts a la ciutadania, en la reforma simulada de l'antiga fàbrica Mercedes - Foto: Ajuntament de Barcelona
Es manté la idea de replicar el model Superilla Barcelona, ha defensat Sanz. L'augment de carrils bici i el bloqueig al trànsit de vehicles acabarà d'arrodonir aquesta intenció. La responsable de l'àrea de Mobilitat assegura que es calcula que en el triangle d'aquesta zona amb la Sagrera hi ha "uns 500.000 desplaçaments diaris" i que, per contra, l'espai afectat pel veto al cotxe limitarà un màxim d'uns 30.000 desplaçaments. Fet que es considera "assumible", ha remarcat Sanz.
Altres demandes de la ciutadania
Els veïns, que han estat informats de la nova versió d'aquest pla aquest mateix dimarts, han sumat altres peticions al futur de la zona. Segons l'estudi exposat per l'Ajuntament, això inclouria la necessitat d'ubicar-hi una escola bressol, un institut de Formació Professional, un espai sociocultural, un espai de memòria, així com una ampliació del CAP Bon Pastor, del centre cívic de l'edifici Enric Sanchis i del CEM Bon Pastor.