13
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:37h
L'èxit d'Alcarràs l'ha portat fins a ser candidata als Òscars i el govern espanyol ha decidit posar-se a treballar per imposar el seu relat pel que fa al context que envolta el poble lleidatà. Ho ha fet a través de l'article del film de Carla Simón a Viquipèdia i amb el ministeri de Defensa intentant censurar els fets de l'1-O, però ha estat enxampat, tal com ha explicat l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet.
Com es pot comprovar a partir de l'historial d'edicions de Viquipèdia, que és d'accés públic, es veu que a les 14.18 hores d'aquest dimarts s'ha modificat una menció a l'1-O. S'ha passat "la policia espanyola va carregar contra els ciutadans per evitar-ne la realització (del referèndum)" a simplement parlar de referèndum "il·legal" eliminant qualsevol referència a la violència exercida per les forces de seguretat de l'Estat ara farà cinc anys.
Un cop verificat el canvi, la mateixa eina de Viquipèdia també permet obtenir l'adreça IP des de la qual s'ha fet la modificació. Es tracta de la IP amb el número 193.33.2.243, i com que totes aquestes adreces són públiques, es pot saber on es troben ubicades fent una simple cerca en diferents pàgines especialitzades. Doncs bé, aquesta IP pertany ni més ni menys que al ministeri de Defensa.
La pel·lícula de Carla Simón, guanyador de l'Os d'Or al Festival de Berlín d'aquest mateix any, competirà per ser una de les cinc nominades a l'estatueta daurada en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional. És la segona vegada que se selecciona una pel·lícula de Simón per als Oscars, després de l'immens èxit d'Estiu 1993 (2017). També és la tercera vegada que una cinta en català es converteix en la representant d'Espanya en els guardons de Hollywood. El 2008 ho va fer Pa Negre, d'Agustí Villaronga, encara que no va arribar ni a la preselecció.
Alcarràs retrata l’últim estiu d’una família dedicada a la recollida del préssec en aquesta població lleidatana. No hi haurà una altra collita, ja que el propietari de les terres que van conrear durant dècades, per contracte verbal, les dedicarà ara a un altre negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi. La cineasta gravita sobre les relacions familiars, a les que incorpora el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. El film s'imprimeix de reivindicacions socials, com el manteniment de l'agricultura enfront del model per explotar les energies renovables en un entorn rural en crisi.
Com es pot comprovar a partir de l'historial d'edicions de Viquipèdia, que és d'accés públic, es veu que a les 14.18 hores d'aquest dimarts s'ha modificat una menció a l'1-O. S'ha passat "la policia espanyola va carregar contra els ciutadans per evitar-ne la realització (del referèndum)" a simplement parlar de referèndum "il·legal" eliminant qualsevol referència a la violència exercida per les forces de seguretat de l'Estat ara farà cinc anys.
L'abans i el després de la menció a l'1-O a l'article d'«Alcarràs» a Viquipèdia. Foto: ND
Un cop verificat el canvi, la mateixa eina de Viquipèdia també permet obtenir l'adreça IP des de la qual s'ha fet la modificació. Es tracta de la IP amb el número 193.33.2.243, i com que totes aquestes adreces són públiques, es pot saber on es troben ubicades fent una simple cerca en diferents pàgines especialitzades. Doncs bé, aquesta IP pertany ni més ni menys que al ministeri de Defensa.
L'adreça IP i les seves dades, que apunten al ministeri de Defensa. Foto: ND
La pel·lícula de Carla Simón, guanyador de l'Os d'Or al Festival de Berlín d'aquest mateix any, competirà per ser una de les cinc nominades a l'estatueta daurada en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional. És la segona vegada que se selecciona una pel·lícula de Simón per als Oscars, després de l'immens èxit d'Estiu 1993 (2017). També és la tercera vegada que una cinta en català es converteix en la representant d'Espanya en els guardons de Hollywood. El 2008 ho va fer Pa Negre, d'Agustí Villaronga, encara que no va arribar ni a la preselecció.
Alcarràs retrata l’últim estiu d’una família dedicada a la recollida del préssec en aquesta població lleidatana. No hi haurà una altra collita, ja que el propietari de les terres que van conrear durant dècades, per contracte verbal, les dedicarà ara a un altre negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi. La cineasta gravita sobre les relacions familiars, a les que incorpora el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. El film s'imprimeix de reivindicacions socials, com el manteniment de l'agricultura enfront del model per explotar les energies renovables en un entorn rural en crisi.