13
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:07h
Ernest Maragall, cap del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, ha reclamat aquest dimarts "repensar" la relació entre Barcelona, la regió metropolitana i Catalunya. Ho ha dit en un acte organitzat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. L'acte ha estat presentat per Àngel Simon, president d'Agbar i ha estat conduït per la periodista Glòria Marín. Maragall, candidat a l'alcaldia per ERC, s'ha referit a una visió parcial del país i del territori que s'havia projectat durant un temps i que actualment és necessari construir una nova manera d'entendre la ciutat, la seva metròpoli i el país.
Maragall ha assenyalat que en els darrers anys "estem connectats físicament a diari amb la realitat metropolitana, però no ho estem pel que fa al plantejament d'expectatives, a la gestió municipal i a les estratègies globals i de futur". Un dels fets que mostra aquesta desconnexió, segons ha apuntat Maragall, és el xoc que hi ha entre la concepció de la ciutat entre les persones que hi viuen i aquelles que només hi van a treballar.
Ernest Maragall ha afirmat que "Barcelona pot seguir creixent, però requereix d'un lideratge institucional fort". "Una ciutat funciona des de tres nivells -ha explicat-, ha de rutllar en neteja, seguretat i mobilitat diària. En un segon nivell, la ciutat s'ha de crear, ha de canviar a nivell urbanístic, d'habitatge, I finalment, la ciutat ha de saber cap a on va". Maragall ha posat de manifest que, en aquests moments, Barcelona no té uns plantejaments sobre el seu rol en aquest país ni tampoc un paper definit en el vessant europeu.
De cara a les properes eleccions municipals, l'alcaldable ha subratllar que el debat de fons ha de ser definir el model de riquesa de la ciutat i el paper que hi han de jugar els sectors públic i privat en una estratègia compartida". Maragall ha advocat per un model de creixement ben distribuït, que redueixi les desigualtats i sigui compatible amb les exigències de la sostenibilitat.
Maragall ha assenyalat que en els darrers anys "estem connectats físicament a diari amb la realitat metropolitana, però no ho estem pel que fa al plantejament d'expectatives, a la gestió municipal i a les estratègies globals i de futur". Un dels fets que mostra aquesta desconnexió, segons ha apuntat Maragall, és el xoc que hi ha entre la concepció de la ciutat entre les persones que hi viuen i aquelles que només hi van a treballar.
Ernest Maragall ha afirmat que "Barcelona pot seguir creixent, però requereix d'un lideratge institucional fort". "Una ciutat funciona des de tres nivells -ha explicat-, ha de rutllar en neteja, seguretat i mobilitat diària. En un segon nivell, la ciutat s'ha de crear, ha de canviar a nivell urbanístic, d'habitatge, I finalment, la ciutat ha de saber cap a on va". Maragall ha posat de manifest que, en aquests moments, Barcelona no té uns plantejaments sobre el seu rol en aquest país ni tampoc un paper definit en el vessant europeu.
De cara a les properes eleccions municipals, l'alcaldable ha subratllar que el debat de fons ha de ser definir el model de riquesa de la ciutat i el paper que hi han de jugar els sectors públic i privat en una estratègia compartida". Maragall ha advocat per un model de creixement ben distribuït, que redueixi les desigualtats i sigui compatible amb les exigències de la sostenibilitat.