16
de setembre
del
2022
Aquest divendres neix el Centre d'Estudis de la Unitat Popular (CEUP), la fundació de la CUP que actuarà com a arxiu de memòria històrica, laboratori de pensament i espai de formació per abordar els reptes de present i futur de la formació i de la societat en general des dels postulats de l'esquerra independentista i més enllà dels cicles electorals. Aquest think tank, terme que defugen alguns dels impulsors, es presenta aquesta tarda a la Nau Bostik, en un acte amb dos membres del patronat, Laure Vega i Vidal Aragonès, i Marcello Musto, catedràtic de Sociologia a la Universitat de York i padrí del centre d'estudis.
La idea de crear una fundació de la CUP no és nova. L'assemblea ja ho va acordar fa temps i té un recorregut previ que arrenca a finals de 2020 amb el Centre de Documentació Serra i Puig, l'arxiu de la CUP, que també es promourà en l'acte d'avui. A partir d'aquests dos elements neix el centre d'estudis, que tindrà tres potes. La primera, sobre la memòria històrica de l'esquerra independentista i antifeixista; la segona, la formació oberta, per democratitzar-ne l'accés; i per últim, el pensament i l'anàlisi sobre com abordar les crisis actuals i els reptes de futur. El centre també reflexionarà sobre els avenços en clau de desplegar sobiranies i comptarà amb un espai dedicat a l'àmbit municipalista.
"La CUP analitza que calen estructures que vagin més enllà de les dinàmiques electorals i el centre d'estudis vol ser un espai per al conjunt de l'esquerra independentista i també més enllà", resumeix Laure Vega, membre del secretariat nacional cupaire. Els impulsors sostenen que l'esquerra rupturista necessita propostes per transformar la societat, però no només això, l'independentisme i la societat també necessita "respostes" en un context canviant. "Volem defugir de discussions purament teòriques i ajudar a respondre a les necessitats del dia a dia de la societat d'una perspectiva independentista, socialista i feminista", afegeix Vidal Aragonès, exdiputat de la CUP al Parlament.
Entre els reptes que abordarà aquest centre hi ha la crisi climàtica, el problema de l'habitatge o l'auge de l'extrema dreta. "Hem de tenir espais pausats de debat i anàlisi per abordar aquestes qüestions", defensa Vega. No es vol fer "impugnant" la feina feta fins ara, ni tampoc renunciant a les tesis pròpies del moviment. "Pensem que cal analitzar amb les nostres idees les noves realitats", argumenta Aragonès. Un exemple: com es fa compatible la crisi ecològica amb la reindustrialització que necessita el país? "No és contradictori, demana rigor i debat profund, i també que s'aterri en una proposta política com a necessitat de país", sosté l'exdiputat de la CUP.
En l'espai de pensament també es reflexionarà sobre com s'han d'aplicar aquestes idees en l'àmbit municipalista, que és central per la CUP, i com s'ha d'avançar en el desplegament de sobiranies, un aspecte que els anticapitalistes també plantegen per avançar en el procés d'autodeterminació. De tota manera, tot això no està pensat només per la CUP, sinó que es vol que vagi més enllà. "No ha de marcar la línia de la CUP, sinó que ha de servir per al conjunt", explica Vega. Alhora, també s'abordaran aspectes teòrics i discursius, i en tot plegat hi haurà la col·laboració d'acadèmics internacionals, activistes i experts que no necessàriament han de ser militants de l'esquerra independentista.
Facilitar el debat de la militància, no fer de lobby
L'objectiu no és convertir-se en un marc decisori de la CUP. "No entrarem en el dia a dia de la CUP, però sí que donarem un marc d'idees que faciliti discussions a la formació. Ens agradaria contribuir a aterrar el projecte polític que representa la CUP", detalla Aragonès. L'assemblea continuarà sent l'espai de deliberació i presa de decisions, i el Centre es planteja com un "complement". "No volem ser un lobby de la CUP, sinó un facilitador per a la militància", afegeix. La fundació no neix només per a la CUP, sinó per afrontar els reptes socials que el partit, l'esquerra independentista i la societat en general té per davant.
El patronat de la fundació, que es renovarà cada quatre anys, s'encarregarà de marcar les línies generals del centre i estarà format per vuit persones. A més de Laure Vega i Vidal Aragonès, també hi haurà Eulàlia Reguant, Albert Botran, Núria Gibert, Joan Teran, Gerard Nogués i Mariona Lladonosa. En l'acte d'aquest divendres es presentaran diverses publicacions: una sobre el maqui Florenci Pla Meseguer, conegut com "Pastora", escrita per Raül González Devís; una altra sobre Companys, Seguí i Lairet, de Vidal Aragonès; i també una altra sobre identitat nacional i classe, de Özgür Günes i Mariona Lladonosa.
La idea de crear una fundació de la CUP no és nova. L'assemblea ja ho va acordar fa temps i té un recorregut previ que arrenca a finals de 2020 amb el Centre de Documentació Serra i Puig, l'arxiu de la CUP, que també es promourà en l'acte d'avui. A partir d'aquests dos elements neix el centre d'estudis, que tindrà tres potes. La primera, sobre la memòria històrica de l'esquerra independentista i antifeixista; la segona, la formació oberta, per democratitzar-ne l'accés; i per últim, el pensament i l'anàlisi sobre com abordar les crisis actuals i els reptes de futur. El centre també reflexionarà sobre els avenços en clau de desplegar sobiranies i comptarà amb un espai dedicat a l'àmbit municipalista.
"La CUP analitza que calen estructures que vagin més enllà de les dinàmiques electorals i el centre d'estudis vol ser un espai per al conjunt de l'esquerra independentista i també més enllà", resumeix Laure Vega, membre del secretariat nacional cupaire. Els impulsors sostenen que l'esquerra rupturista necessita propostes per transformar la societat, però no només això, l'independentisme i la societat també necessita "respostes" en un context canviant. "Volem defugir de discussions purament teòriques i ajudar a respondre a les necessitats del dia a dia de la societat d'una perspectiva independentista, socialista i feminista", afegeix Vidal Aragonès, exdiputat de la CUP al Parlament.
Entre els reptes que abordarà aquest centre hi ha la crisi climàtica, el problema de l'habitatge o l'auge de l'extrema dreta. "Hem de tenir espais pausats de debat i anàlisi per abordar aquestes qüestions", defensa Vega. No es vol fer "impugnant" la feina feta fins ara, ni tampoc renunciant a les tesis pròpies del moviment. "Pensem que cal analitzar amb les nostres idees les noves realitats", argumenta Aragonès. Un exemple: com es fa compatible la crisi ecològica amb la reindustrialització que necessita el país? "No és contradictori, demana rigor i debat profund, i també que s'aterri en una proposta política com a necessitat de país", sosté l'exdiputat de la CUP.
En l'espai de pensament també es reflexionarà sobre com s'han d'aplicar aquestes idees en l'àmbit municipalista, que és central per la CUP, i com s'ha d'avançar en el desplegament de sobiranies, un aspecte que els anticapitalistes també plantegen per avançar en el procés d'autodeterminació. De tota manera, tot això no està pensat només per la CUP, sinó que es vol que vagi més enllà. "No ha de marcar la línia de la CUP, sinó que ha de servir per al conjunt", explica Vega. Alhora, també s'abordaran aspectes teòrics i discursius, i en tot plegat hi haurà la col·laboració d'acadèmics internacionals, activistes i experts que no necessàriament han de ser militants de l'esquerra independentista.
Facilitar el debat de la militància, no fer de lobby
L'objectiu no és convertir-se en un marc decisori de la CUP. "No entrarem en el dia a dia de la CUP, però sí que donarem un marc d'idees que faciliti discussions a la formació. Ens agradaria contribuir a aterrar el projecte polític que representa la CUP", detalla Aragonès. L'assemblea continuarà sent l'espai de deliberació i presa de decisions, i el Centre es planteja com un "complement". "No volem ser un lobby de la CUP, sinó un facilitador per a la militància", afegeix. La fundació no neix només per a la CUP, sinó per afrontar els reptes socials que el partit, l'esquerra independentista i la societat en general té per davant.
El patronat de la fundació, que es renovarà cada quatre anys, s'encarregarà de marcar les línies generals del centre i estarà format per vuit persones. A més de Laure Vega i Vidal Aragonès, també hi haurà Eulàlia Reguant, Albert Botran, Núria Gibert, Joan Teran, Gerard Nogués i Mariona Lladonosa. En l'acte d'aquest divendres es presentaran diverses publicacions: una sobre el maqui Florenci Pla Meseguer, conegut com "Pastora", escrita per Raül González Devís; una altra sobre Companys, Seguí i Lairet, de Vidal Aragonès; i també una altra sobre identitat nacional i classe, de Özgür Günes i Mariona Lladonosa.