«L'ideal castellanitzador d'Espanya no funciona»

Per Matthew Tree quan es tracta d'explicar Catalunya al món és començar des de zero

per Diego Giménez/Barcelona, 9 d'abril de 2011 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per l'escriptor català d'origen anglès, des d'un nivell institucional no es parla prou clar per no ofendre. Foto: Diego Giménez

En Matthew Tree fa 20 anys que viu a Catalunya. Va aprendre català el 1980 i en l'actualitat resideix a Barcelona, on es va instal·lar el 1984. Escriptor i defensor de la llengua catalana, ha col·laborat en diverses publicacions, emissores de ràdio i televisió tant angleses com catalanes, i ha publicat articles —entre altres diaris i revistes— a Nació Digital i Catalonia Today (diari català en anglès) i ha col·laborat en emissores de ràdio com RAC1 o Ràdio Contrabanda. En televisió ha col·laborat amb el programa «La Cosa Nostra», d'Andreu Buenafuente, i ha tingut un programa propi sobre Catalunya, «Passatgers». En Matthew ha publicat més d'una desena de llibres. La seva darrera obra, Com explicar aquest país als estrangers , recull tot una sèrie d'articles, inèdits en català, a partir d'articles publicats en anglès que intenten explicar casa nostra als estrangers.


El tret de sortida del llibre es podria dir que va ser la conferència que vas fer a la London School of Economics, on intentaves explicar què era Catalunya?

Aquella conferència a la London School of Economics per a mi va ser una oportunitat de resumir i explicar una mica les meves idees. Perquè cada vegada que intentes explicar què és Catalunya a un estranger has de començar exactament des de zero perquè, per descomptat, hi ha una absoluta desconeixença. Per tant, es tractava d'anar des de zero a explicar la situació actual. El repte era aquest i en certa manera, en detall, és el repte de cadascun dels textos que componen el llibre. Que, és important remarcar-ho, són textos inèdits en català.


Quan vas aterrar a Catalunya?

Entre el 1978 i el 1979 vaig visitar Catalunya per primer cop, una estada de sis mesos amb amics d'aquí i, després, vaig venir a viure-hi a l'edat de 26 anys, en 1984.


Sabies alguna cosa de Catalunya el primer cop que vas venir?

No. Només coneixia l'existència del nom. Però sobre la realitat del català ni punyetera idea.

Al llibre hi dónes molts exemples de catalanofòbia...

A la conferència —i també en molts dels articles— dono exemples molt concrets amb fonts i dades, —no són rumors— d'exemples de catalanofòbia: catalans insultats per parlar en el seu propi idioma; catalans fets fora de bars a Burgos, per exemple, per parlar en català entre ells; una jove catalana amenaçada al metro de Madrid per parlar en català. Faig aquest recull de catalanofòbia perquè per a mi és una de les coses que demostra que l'ideal castellanitzador d'Espanya no funciona en absolut. No es pot pretendre que tothom sigui espanyol si es va insultant un segment important de la població senzillament per parlar el seu idioma, o per ser d'on són.  D'altra banda, si aquest tema sorgeix molt al llibre és perquè és una de les coses que realment xoca als estrangers i els canvia el xip.

I funciona explicar-ho?

Per donar un exemple molt breu, vaig explicar a uns amics holandesos el boicot als productes catalans i de cop i volta hi havia tota una sèrie de conceptes nous que els van entrar al cap, com per exemple, que els productes catalans es poden identificar com a tals, que no tots els productes són espanyols només; que entre els espanyols i els catalans hi ha prou conflicte com perquè hi hagi un boicot, etc. Tot això els canvia completament la idea tòpica que poden tenir d'Espanya.

Quin és el motiu d'aquesta falta de coneixement?

Una de les respostes és que els corresponsals estrangers que viuen i treballen a l'Estat espanyol, viuen i treballen a Madrid. De fet està comprovat que la immensa majoria llegeixen només dos diaris, El País i El Mundo.

De fet, al pròleg del llibre fas referència d'un amic anglès a qui preguntes sobre la repercussió de la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

Exacte, van rebre una informació molt parcial, perquè no entenen què està passant aquí. Perquè per entendre-ho haurien de viure aquí, tenir un coneixement passiu si més no del català per accedir als mitjans en català, les converses, i no fan l'esforç.

Com es distribueix la responsabilitat d'aquesta realitat?

Home, la immensa part de la responsabilitat és la ignorància des de fora per diverses raons: els corresponsals internacionals; una política centralista conscient que amaga la realitat catalana, per exemple només t'has de fixar en alguns anuncis de productes espanyols a diaris anglesos que parlen de vins gallecs, andalusos i quan es tracta de Catalunya parlen dels vins del nord-est d'Espanya.

Quina part és responsabilitat dels catalans?

Des d'un nivell institucional no es parla prou clar per no ofendre o per no crear reaccions adverses amb el govern central. Parlo dels partits majoritaris, Convergència, PSC. Per altra banda, també les figures internacionals com futbolistes o artistes no volen tenir problemes amb la resta de l'Estat i per tant no diuen «sóc més català que espanyol». Cruyff ho va dir una vegada i se li van tirar a sobre com si hagués insultat tots els espanyols un per un.

Parlant del teu vessant com a escriptor, com va ser que vas començar a escriure en català?

Cap als 20 anys estava a la universitat, a Anglaterra, i vaig deixar d'escriure perquè ho vaig associar a una activitat completament elitista, és la imatge que em donaven els companys de classe de la universitat que llegien per poder parlar dels llibres, no pas pel contingut en si del llibre. Després vaig continuar escrivint en anglès. Cap al 1989 l'editor Toni Clapés em va demanar que escrivís en català. Ho vaig intentar i tot un seguit de problemes estrictament literaris que havia tingut amb el meu idioma matern, que és l'anglès britànic, van desaparèixer amb l'ús d'un idioma estranger, el català, en què pensava, de manera que ja no havia de traduir. És a dir, amb el català vaig deixar de banda problemes literaris que tenia amb l'anglès.

Però has tornat a escriure en anglès, oi?

Durant 10 anys, 1990-2000, escric només en català. Al 2000 vaig publicar una novel·la en català i castellà, Privilegiat. Llavors faig una novel·la en anglès i a partir d'aquell moment és com si hagués superat els problemes literaris que venia arrossegant.

Quins problemes tenies?

En l'anglès americà, per exemple, pots utilitzar l'argot del carrer i paraules més literàries en una sola frase i pot funcionar. En anglès britànic, si fas això és com si combinessis veus de classe obrera amb veus de classe alta i esdevé com una construcció molt artificial. Per a mi aquest era el problema principal. Ara ho he superat i aquesta és la il·lusió sota la qual visc.

Algun projecte en marxa?

Estic fent la segona revisió d'una novel·la en anglès que porto quatre anys i mig treballant-hi, tot i que la idea original ve de fa trenta anys. He fet diverses versions al llarg dels anys i crec que aquesta és la bona.

"Amb el català vaig deixar de banda problemes literaris que tenia amb l'anglès". Foto: Diego Giménez. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació