RETORN A L'ESCOLA

El greuge comparatiu dels horaris als instituts

Professors, pares i alumnes dels instituts del Baix Montseny consideren que tornar a l'horari partit seria fer un pas enrere, mentre que des dels instituts escola s'aposta per fer matí i tarda

Lídia de Solo i Ivet Frias | Jordi Purtí
per Jordi Purtí, Baix Montseny, Catalunya | 16 de setembre de 2022 a les 05:25 |
El Departament d'Educació té l'objectiu d'acabar amb la jornada compactada a secundària. Es té el convenciment que no funciona i que els horaris s'han de racionalitzar perquè siguin "més saludables i s'adaptin millor als criteris pedagògics". Dit d'una altra manera, l'alumnat ha de poder dinar al centre i les tardes han de ser lectives. De fet, els instituts escola, els centres que imparteixen estudis d'infantil, primària i secundària, a partir d'aquest curs 2022-2023, ja no tindran la possibilitat de fer la jornada intensiva. Una altra cosa són els Instituts d'Ensenyament Secundari (IES), als quals de moment el Departament no ha posat data per retornar a l'horari lectiu de matí i tarda.

De tota manera, el nou model horari no serà fàcil d'aplicar en aquells centres on ja fa temps que l'horari és intensiu. En alguns l'horari és de dos quarts de 9 del matí fins les 3 de la tarda i en d'altres des de les 8 del matí a dos quarts i deu minuts de 3 de la tarda. En tots els centres, però, hi ha dos patis de 20 minuts.


El debat està servit i des del professorat estan convençuts que tornar a l'horari lectiu de tardes "serà fer un pas enrere". Qui ho diu és Ignasi Charles, professor de Tecnologia de l'institut Baix Montseny de Sant Celoni. Professors d'altres centres del Baix Montseny són d'un parer molt similar.
 
Ignasi Charles, professor de Tecnologia a l'Institut Baix Montseny de Sant Celoni. Foto: Jordi Purtí

Charles és molt taxatiu en els avantatges que ofereix fer la jornada compactada. El més clar és que des del moment que es va aplicar aquest horari "l'absentisme ha baixat en picat". I ho argumenta: "Molts alumnes quan anaven a dinar a casa a la tarda ja no tornaven. No és el mateix viure al centre del poble o a prop de l'institut o en algun dels barris perifèrics de Sant Celoni. Quan la tarda era lectiva els alumnes venien molt revolucionats i els professors miràvem de no haver de fer classe a la tarda, ja que era molt més problemàtic". El professor de l'IES Baix Montseny assegura que les necessitats que poden tenir els centres de Barcelona no necessàriament són les mateixes que les dels altres de la resta de Catalunya.


Els instituts de secundària, per altra banda, també s'han vist en la necessitat de racionalitzar l'espai perquè cada vegada hi ha més demanda. En molts dels casos el menjador i la cantina ja no hi és perquè l'han hagut d'adaptar a qüestions pedagògiques, com explica el mestre: "Tenim problemes d'espai que ara serà molt complicat de tornar a recuperar". De fet, aquest és un dels criteris que s'utilitza des d'Educació per no impulsar el canvi d'una manera tan ràpida com, segurament, es voldria.

"L'horari compactat ajuda a aprofitar més el temps"


Lídia de Solo viu a Breda, també al Baix Montsenyi les seves filles en edat d'estudis secundaris -batxillerat i ESO- van des de sempre a l'institut Montsoriu d'Arbúcies, tot i tenir la possibilitat, la filla més petita, d'estudiar a l'institut escola de Breda des del curs 2021-2022. Els motius que l'han portada a prendre aquesta decisió són diversos, però un dels que ha tingut més pes ha estat l'horari. A Arbúcies es fa horari intensiu des de les 8 del matí a dos quarts i deu minuts de 3 de la tarda.

El trajecte entre les dues poblacions que fan amb transport públic és de poc més de 15 minuts, per tant, entre un i dos quarts de quatre de la tarda ja han dinat i tenen la tarda per fer deures, estudiar i extraescolars. "És un horari que ajuda a organitzar-se molt bé i aprofitar més el dia", assegura la Lídia.

Considera que és un horari molt còmode i, com destaca tothom a qui s'ha consultat, el fet que hi hagi una aturada de 20 minuts cada dues hores, en la que es pot menjar alguna cosa, ajuda molt a passar les gairebé set hores diàries de classe.
 

Ivet Frias, alumna de 2n d'ESO de l'institut Montsoriu d'Arbúcies. Foto: Jordi Purtí


"Ja m'he acostumat a fer un horari seguit a l'institut"


Ivet Frias té 12 anys i estudia segon d'ESO a l'institut Montsoriu d'Arbúcies. Aquest és el segon any que cada dia es desplaça de Breda a Arbúcies i assegura que no se li fa gens feixuc: "Ara ja m'hi he acostumat, al principi l'any passat em va costar una mica més".

Explica que es lleva a tres quarts de set del matí per anar a buscar l'autocar que passa a dos quarts de vuit. Una vegada a l'institut, des de les vuit del matí fan dues hores de classe i surten al pati vint minuts, fan dues hores més i tornen a sortir al pati. Després fan dues classes més i pleguen.

Quan arriba a casa, dina i, a partir de dos o tres quarts de quatre, ja té tota la tarda per fer coses. "Aprofito per fer deures o estudiar, no faig cap migdiada. Dos dies a la setmana, els dilluns i dimecres faig extraescolars, jugo a futbol, de dos quarts de set a 8 del vespre". Un horari que li permet anar a dormir relativament d'hora.

Els instituts escola, a un ritme diferent


Ja ha quedat clar que els instituts escola no van al mateix ritme horari que els IES. Tot i que també en aquest sector hi ha debat entre els pares a favor de l'horari partit i la jornada intensiva, malgrat la postura ferma del Departament d'Educació.

En aquest sentit, la presidenta de l'AFA de l'Institut Escola Pallerola, Eugènia Ruiz, ha manifestat a NacióDigital que l'horari partit que han fet sempre ja els està bé. Tot i així, considera que, comparat amb els instituts, no entén la diferència horària "més enllà que al ser IE el projecte va lligat des de P-3". De la mateixa manera, no veu gens clar que si els "imposen" tardes per conciliar horaris de migdies per menjar en horaris "saludables" no entenen perquè als instituts no fan servir el mateix raonament.

En qualsevol cas, Eugènia Ruiz recorda que, més que els horaris, el veritable problema que tenen sobre la taula a l'IE Pallerola és la construcció de l'edifici de l'ESO i la necessitat d'espais. Aquest curs 2022-2023 és el primer que hi haurà els quatre cursos d'ESO i per això expressen el seu disgust amb els Serveis Territorials, perquè ni tan sols disposen del barracó provisional que els van prometre.
 

L'actual IE Pallerola. Foto: Jordi Purtí

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació