12
de setembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:24h
Ja fa dies que se sap qui heretarà la corona que des de fa 70 anys reposava al cap d'Elisabet II. Serà el seu fill gran, Carles III, que va ser proclamat formalment rei del Regne Unit dissabte. El que no està gens clar és qui es quedarà amb la seva fortuna. I és que Elisabet II, a banda de monarca, també va ser una de les persones més riques del món.
Va ser el Sunday Times aquest mateix 2022 el mitjà que va posar xifres a la seva fortuna. Segons el rotatiu, el patrimoni privat de la difunta monarca ascendeix a 370 milions de lliures, uns 426 milions d'euros. Aquesta, però, és una xifra aproximada, ja que, a diferència d'Espanya, els reis anglesos no estan obligats a publicar les seves finances. Si a aquesta quantitat, se li sumen tots els béns associats a la corona —que no li pertanyien a ella personalment, sinó a la institució—, el total de la seva riquesa podria superar els 14.000 milions de lliures, és a dir, una mica més de 16.000 milions d'euros.
La història de les dues herències que llega la corona britànica
En el cas dels sobirans anglesos, quan moren, hi ha una part de la seva fortuna que, en el fons, no és seva, sinó que és de la corona com a institució. Aquesta porció de riquesa es passa automàticament i de manera obligatòria al nou monarca. En el cas que ara ens ocupa, a Carles III. D'altra banda, hi ha una altra part de la fortuna d'Elisabet II que és només seva. Aquesta es transmet per mitjà del testament i, en el cas del Regne Unit, és lliure. És a dir, la persona que mor decideix amb absoluta llibertat a quines persones -o persona- vol que passi. No existeixen les legítimes o els hereus forçosos, com passa en el dret espanyol, motiu pel qual hi ha persones que podrien quedar-se sense la seva part del pastís. L'única excepció a la norma és que un jutjat declari que una part de l'herència ha d'anar destinada a familiars en estat de dependència econòmica de la persona desapareguda, però aquest no és el cas d'Elisabet II.
Paral·lelament, al Regne Unit, les herències dels monarques es traspassen lliures d'impostos. Aquella part de la ciutadania que vol deixar una herència superior a les 325.000 lliures (gairebé 375.000 euros), ha de pagar el 40% de l'impost de successions, però la corona britànica, no. Per tant, els hereus o hereu d'Elisabet II ho rebrà tot íntegrament.
L'herència de la corona
Carles III rebrà, segur, l'herència íntegra de la corona com a nou monarca. Això és, primerament, el Crown State. Un negoci immobiliari propietat de la família reial que és propietari de l'1,4% de les terres d'Anglaterra. El Crown State és gestionat de forma independent, però la monarquia rep el 15% dels seus beneficis. Entre les seves propietats, destaca el carrer Regent Street de Londres, l'hipòdrom d'Ascot o fins i tot un ducat sencer, Lancaster, amb un nombre indeterminat de propietats que han anat adquirint durant 700 anys. A banda de tot això, el negoci immobiliari de la corona britànica també inclou granges, boscos i zones de mar. Fins a 18.000 hectàrees de terra i nou castells. I aquesta és només una petita part de les finances de la casa reial, tan complexes que al país s'hi refereixen com a The Firm, l'empresa.
El que no acostuma a heretar la gent és un sou, però el cas del nou monarca és diferent. Amb el càrrec de rei del Regne Unit va implícita l'anomenada "subvenció sobirana", una quantitat de diners que cobreix els costos de desplaçaments, seguretat, personal i manteniment dels palaus reials. Elisabet II va percebre 85,9 milions de lliures de la subvenció sobirana l'any 2021, el que es podria traduir en uns 99,10 milions d'euros.
Hi ha una altra part de l'herència segura de Carles III que és simbòlica i curiosa a parts iguals i té a veure amb la fauna. El nou rei del Regne Unit tindrà de llegat 32.000 cignes i un nombre indeterminat de dofins, balenes i esturions. Des de fa més de 800 anys, els exemplars d'aquestes espècies que viuen en llibertat a les aigües del país són considerats propietat del monarca. Aquesta és una mesura que es va prendre en el segle XII, quan els cignes es menjaven i la seva caça furtiva amenaçava l'espècie. Aleshores, es va optar per adjudicar al monarca la propietat d'aquests i altres animals per a preservar la seva població.
L'altra part de l'herència, una incògnita
A qui anirà a parar la part dels béns privats d'Elisabet II és el que queda per descobrir ara. Se suposa que una part anirà a parar als seus quatre fills -Carles, la princesa Anna, Andreu de York i Eduard de Wessex- i als seus vuit nets, però no té per què ser així, ja que recordem que el dret anglès es caracteritza per una llibertat absoluta a l'hora de decidir les persones a les quals es dirigeix una herència.
Entre la fortuna privada de la monarca que es coneix i que es dividirà (o no), destaquen els castells de Balmoral -la seva última residència i lloc preferit d'Escòcia- i Sandringham -on acostumava a passar el Nadal-. Aquí també s'inclourien els 426 milions d'euros dels quals parlava el Sunday Times, les joies de la difunta monarca i una col·lecció de segells.
Què passarà amb aquesta part de l'herència és un misteri. Potser es farà públic d'aquí a 100 anys o potser no se sabrà mai. La corona britànica, des de 1911, ha estat capaç d'esquivar la legislació del país i no fer públic -com és obligatori- els seus testaments.
Per què els testaments dels monarques són privats?
Els testaments dels monarques anglesos es desconeixen des de fa mig segle. La història comença amb l'àvia d'Elisabet II, María de Teck, que va demanar a la justícia que no fes públic el testament del seu germà i monarca emèrit, Francesc de Teck (1837-1900). Francesc era un faldiller i va donar a la seva amant -una dona noble i casada- les joies més importants de la família. La seva germana no volia que la seva decisió es fes pública per evitar un escàndol. Ho va aconseguir i aquesta peculiar tradició arriba fins avui.
Des d'aleshores, la corona britànica ha demanat a la justícia "amagar" fins a 33 testaments i s'ha repartit -a esquena del públic- actius per valor d'uns 223 milions d'euros com a poc, segons els càlculs que ha fet The Guardian.
No sabem si la voluntat d'Isabel II era segellar el seu testament per evitar escàndols o mirades indiscretes. Sigui com sigui, res fa pensar que, mig segle després, la difunta monarca podria haver volgut posar fi a la pràctica. Així doncs, tret que hi hagi una sorpresa, no podrem saber res ni dels beneficiats ni dels perjudicats del testament d'Isabel II. Almenys, per ara.
Va ser el Sunday Times aquest mateix 2022 el mitjà que va posar xifres a la seva fortuna. Segons el rotatiu, el patrimoni privat de la difunta monarca ascendeix a 370 milions de lliures, uns 426 milions d'euros. Aquesta, però, és una xifra aproximada, ja que, a diferència d'Espanya, els reis anglesos no estan obligats a publicar les seves finances. Si a aquesta quantitat, se li sumen tots els béns associats a la corona —que no li pertanyien a ella personalment, sinó a la institució—, el total de la seva riquesa podria superar els 14.000 milions de lliures, és a dir, una mica més de 16.000 milions d'euros.
La història de les dues herències que llega la corona britànica
En el cas dels sobirans anglesos, quan moren, hi ha una part de la seva fortuna que, en el fons, no és seva, sinó que és de la corona com a institució. Aquesta porció de riquesa es passa automàticament i de manera obligatòria al nou monarca. En el cas que ara ens ocupa, a Carles III. D'altra banda, hi ha una altra part de la fortuna d'Elisabet II que és només seva. Aquesta es transmet per mitjà del testament i, en el cas del Regne Unit, és lliure. És a dir, la persona que mor decideix amb absoluta llibertat a quines persones -o persona- vol que passi. No existeixen les legítimes o els hereus forçosos, com passa en el dret espanyol, motiu pel qual hi ha persones que podrien quedar-se sense la seva part del pastís. L'única excepció a la norma és que un jutjat declari que una part de l'herència ha d'anar destinada a familiars en estat de dependència econòmica de la persona desapareguda, però aquest no és el cas d'Elisabet II.
Paral·lelament, al Regne Unit, les herències dels monarques es traspassen lliures d'impostos. Aquella part de la ciutadania que vol deixar una herència superior a les 325.000 lliures (gairebé 375.000 euros), ha de pagar el 40% de l'impost de successions, però la corona britànica, no. Per tant, els hereus o hereu d'Elisabet II ho rebrà tot íntegrament.
L'herència de la corona
Carles III rebrà, segur, l'herència íntegra de la corona com a nou monarca. Això és, primerament, el Crown State. Un negoci immobiliari propietat de la família reial que és propietari de l'1,4% de les terres d'Anglaterra. El Crown State és gestionat de forma independent, però la monarquia rep el 15% dels seus beneficis. Entre les seves propietats, destaca el carrer Regent Street de Londres, l'hipòdrom d'Ascot o fins i tot un ducat sencer, Lancaster, amb un nombre indeterminat de propietats que han anat adquirint durant 700 anys. A banda de tot això, el negoci immobiliari de la corona britànica també inclou granges, boscos i zones de mar. Fins a 18.000 hectàrees de terra i nou castells. I aquesta és només una petita part de les finances de la casa reial, tan complexes que al país s'hi refereixen com a The Firm, l'empresa.
El que no acostuma a heretar la gent és un sou, però el cas del nou monarca és diferent. Amb el càrrec de rei del Regne Unit va implícita l'anomenada "subvenció sobirana", una quantitat de diners que cobreix els costos de desplaçaments, seguretat, personal i manteniment dels palaus reials. Elisabet II va percebre 85,9 milions de lliures de la subvenció sobirana l'any 2021, el que es podria traduir en uns 99,10 milions d'euros.
Hi ha una altra part de l'herència segura de Carles III que és simbòlica i curiosa a parts iguals i té a veure amb la fauna. El nou rei del Regne Unit tindrà de llegat 32.000 cignes i un nombre indeterminat de dofins, balenes i esturions. Des de fa més de 800 anys, els exemplars d'aquestes espècies que viuen en llibertat a les aigües del país són considerats propietat del monarca. Aquesta és una mesura que es va prendre en el segle XII, quan els cignes es menjaven i la seva caça furtiva amenaçava l'espècie. Aleshores, es va optar per adjudicar al monarca la propietat d'aquests i altres animals per a preservar la seva població.
L'altra part de l'herència, una incògnita
A qui anirà a parar la part dels béns privats d'Elisabet II és el que queda per descobrir ara. Se suposa que una part anirà a parar als seus quatre fills -Carles, la princesa Anna, Andreu de York i Eduard de Wessex- i als seus vuit nets, però no té per què ser així, ja que recordem que el dret anglès es caracteritza per una llibertat absoluta a l'hora de decidir les persones a les quals es dirigeix una herència.
Entre la fortuna privada de la monarca que es coneix i que es dividirà (o no), destaquen els castells de Balmoral -la seva última residència i lloc preferit d'Escòcia- i Sandringham -on acostumava a passar el Nadal-. Aquí també s'inclourien els 426 milions d'euros dels quals parlava el Sunday Times, les joies de la difunta monarca i una col·lecció de segells.
Què passarà amb aquesta part de l'herència és un misteri. Potser es farà públic d'aquí a 100 anys o potser no se sabrà mai. La corona britànica, des de 1911, ha estat capaç d'esquivar la legislació del país i no fer públic -com és obligatori- els seus testaments.
Per què els testaments dels monarques són privats?
Els testaments dels monarques anglesos es desconeixen des de fa mig segle. La història comença amb l'àvia d'Elisabet II, María de Teck, que va demanar a la justícia que no fes públic el testament del seu germà i monarca emèrit, Francesc de Teck (1837-1900). Francesc era un faldiller i va donar a la seva amant -una dona noble i casada- les joies més importants de la família. La seva germana no volia que la seva decisió es fes pública per evitar un escàndol. Ho va aconseguir i aquesta peculiar tradició arriba fins avui.
Des d'aleshores, la corona britànica ha demanat a la justícia "amagar" fins a 33 testaments i s'ha repartit -a esquena del públic- actius per valor d'uns 223 milions d'euros com a poc, segons els càlculs que ha fet The Guardian.
No sabem si la voluntat d'Isabel II era segellar el seu testament per evitar escàndols o mirades indiscretes. Sigui com sigui, res fa pensar que, mig segle després, la difunta monarca podria haver volgut posar fi a la pràctica. Així doncs, tret que hi hagi una sorpresa, no podrem saber res ni dels beneficiats ni dels perjudicats del testament d'Isabel II. Almenys, per ara.