11
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:40h
En l'argot popular hi ha una dita feta que diu que hi ha persones que "no tenen pèls a la llengua" i que es refereix a aquells individus que parlen clarament, tal com pensen. El cert és que hi ha persones que no en tenen, literalment, de pèls a la llengua, però hi ha altres que sí. Segons la ciència, existeix una afecció anomenada "llengua vellosa" o "pilosa", que consisteix, bàsicament, en el fet que el pacient en qüestió desenvolupa una espècie de "pèls" a la llengua.
L'assessora de Medicina Oral en el Centre Odontològic Hospital Sant Rafael de Madrid i presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Oral (SEMO), la doctora Rocío Cerero Lapiedra, ha explicat en una entrevista amb Europa Press que aquesta afecció es produeix quan unes de les papil·les filiformes que es troben en el dors de la llengua han crescut en excés o bé no s'han desgastat prou. "Apareixen molt més llargues donant aspecte de pèls i d'aquí el nom. Entre aquestes papil·les excessivament llargues és més fàcil que s'acumulin restes d'aliments i proliferin en excés bacteris i fongs", ha avisat l'experta.
Aquests són els símptomes de l'afecció
Com podem detectar aquesta afecció? L'odontòloga ha detallat que normalment no acostuma a molestar, però que un símptoma que ens pot fer sospitar és el color de la llengua, que es veu d'un color blanquinós. En alguns casos, ha afegit l'especialista, es produeix halitosis (mal alè), així com una sensació de cremor i un gust metàl·lic.
"Moltes vegades es confon amb una candidiasi, que és una infecció pel fong càndida, que també produeix lesions blanques moltes vegades a la llengua, però pot estendre's a altres zones. No s'ha de confondre tampoc amb la leucoplàsia vellosa, que és una altra lesió blanca també localitzada a la llengua, però que té una altra causa i altres característiques clíniques", ha precisat la presidenta de la SEMO.
És més, la doctora Cerero ha sostingut que hi ha algunes ocasions en les quals aquestes papil·les o "pèls" de la llengua vellosa es tenyeixen de color marró-grisenc i fins i tot negre, i ens trobem amb una llengua negra vellosa que crida molt més l'atenció: "Es tenyeixen, sigui per bacteris o per tincions externes com per exemple el tabac, el cafè, el te, una mala higiene oral o l'ús continuat de productes amb clorhexidina".
Per què es produeix?
Rocío Cerero ha explicat que el motiu de tenir una llengua vellosa probablement es deu a molts factors. "Apareix en persones, generalment majors de 60 anys, i que tenen pocs moviments linguals, com les persones que tenen dieta tova o una alimentació parenteral, i no masteguen, ni mouen els aliments a la boca. Alguns fàrmacs, com ara certs antibiòtics, poden fer que algunes persones estiguin més predisposades a tenir-ho, encara que no està molt clar el motiu pel qual passa", ha assegurat. Així i tot, l'especialista també ha fet referència a la hiposiàlia o a la disminució de saliva, un factor que podria veure's implicat en desenvolupament de l'afecció dels pèls de la llengua.
És una patologia freqüent?
La doctora Cerero ha ressaltat que es tracta d'una patologia més freqüent en homes i en persones grans, encara que ha lamentat que moltes vegades passa desapercebuda per la qual cosa és difícil concretar la freqüència amb la qual es produeix. Això sí, ha remarcat que es tracta d'un trastorn benigne que pot produir molèsties estètiques o mal alè, però no és una patologia important.
"És important tenir una bona higiene i hidratació oral en aquests casos. En pacients d'edat avançada i/o dependent que no poden raspallar-se o netejar les pròtesis és indispensable que se'ls faciliti aquesta higiene. Aquest tipus de pacients són els més propensos per l'edat, pel tipus de dieta que tenen i perquè els seus moviments, inclosos els de la llengua, estan limitats. Aquesta higiene ha d'incloure el raspallat lingual amb un raspall tou o un raspador lingual. Sempre amb cura per no irritar la zona", ha aconsellat.
Respecte a la hidratació, a banda de beure la suficient quantitat de líquids, l'odontòloga ha assenyalat que pot estimular-se la producció de saliva amb diversos productes que hi ha al mercat, i fins i tot amb caramels de sabors fruiters sense sucre. Ara bé, Cerero ha precisat que s'ha d'evitar el consum de tabac i moderar l'alcohol i el cafè. "Si amb aquestes mesures no és suficient, és necessari consultar amb un professional perquè instauri un altre tipus de tractaments. En els casos en què no és suficient amb això, pot ser necessari emprar antifúngics per tractar la possible sobreinfecció o queratolítics tòpics com l'àcid retinoic o la urea. Però aquests tractaments els ha de prescriure un professional", ha defensat la presidenta de la SEMO.
L'assessora de Medicina Oral en el Centre Odontològic Hospital Sant Rafael de Madrid i presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Oral (SEMO), la doctora Rocío Cerero Lapiedra, ha explicat en una entrevista amb Europa Press que aquesta afecció es produeix quan unes de les papil·les filiformes que es troben en el dors de la llengua han crescut en excés o bé no s'han desgastat prou. "Apareixen molt més llargues donant aspecte de pèls i d'aquí el nom. Entre aquestes papil·les excessivament llargues és més fàcil que s'acumulin restes d'aliments i proliferin en excés bacteris i fongs", ha avisat l'experta.
Aquests són els símptomes de l'afecció
Com podem detectar aquesta afecció? L'odontòloga ha detallat que normalment no acostuma a molestar, però que un símptoma que ens pot fer sospitar és el color de la llengua, que es veu d'un color blanquinós. En alguns casos, ha afegit l'especialista, es produeix halitosis (mal alè), així com una sensació de cremor i un gust metàl·lic.
"Moltes vegades es confon amb una candidiasi, que és una infecció pel fong càndida, que també produeix lesions blanques moltes vegades a la llengua, però pot estendre's a altres zones. No s'ha de confondre tampoc amb la leucoplàsia vellosa, que és una altra lesió blanca també localitzada a la llengua, però que té una altra causa i altres característiques clíniques", ha precisat la presidenta de la SEMO.
És més, la doctora Cerero ha sostingut que hi ha algunes ocasions en les quals aquestes papil·les o "pèls" de la llengua vellosa es tenyeixen de color marró-grisenc i fins i tot negre, i ens trobem amb una llengua negra vellosa que crida molt més l'atenció: "Es tenyeixen, sigui per bacteris o per tincions externes com per exemple el tabac, el cafè, el te, una mala higiene oral o l'ús continuat de productes amb clorhexidina".
Per què es produeix?
Rocío Cerero ha explicat que el motiu de tenir una llengua vellosa probablement es deu a molts factors. "Apareix en persones, generalment majors de 60 anys, i que tenen pocs moviments linguals, com les persones que tenen dieta tova o una alimentació parenteral, i no masteguen, ni mouen els aliments a la boca. Alguns fàrmacs, com ara certs antibiòtics, poden fer que algunes persones estiguin més predisposades a tenir-ho, encara que no està molt clar el motiu pel qual passa", ha assegurat. Així i tot, l'especialista també ha fet referència a la hiposiàlia o a la disminució de saliva, un factor que podria veure's implicat en desenvolupament de l'afecció dels pèls de la llengua.
És una patologia freqüent?
La doctora Cerero ha ressaltat que es tracta d'una patologia més freqüent en homes i en persones grans, encara que ha lamentat que moltes vegades passa desapercebuda per la qual cosa és difícil concretar la freqüència amb la qual es produeix. Això sí, ha remarcat que es tracta d'un trastorn benigne que pot produir molèsties estètiques o mal alè, però no és una patologia important.
"És important tenir una bona higiene i hidratació oral en aquests casos. En pacients d'edat avançada i/o dependent que no poden raspallar-se o netejar les pròtesis és indispensable que se'ls faciliti aquesta higiene. Aquest tipus de pacients són els més propensos per l'edat, pel tipus de dieta que tenen i perquè els seus moviments, inclosos els de la llengua, estan limitats. Aquesta higiene ha d'incloure el raspallat lingual amb un raspall tou o un raspador lingual. Sempre amb cura per no irritar la zona", ha aconsellat.
Respecte a la hidratació, a banda de beure la suficient quantitat de líquids, l'odontòloga ha assenyalat que pot estimular-se la producció de saliva amb diversos productes que hi ha al mercat, i fins i tot amb caramels de sabors fruiters sense sucre. Ara bé, Cerero ha precisat que s'ha d'evitar el consum de tabac i moderar l'alcohol i el cafè. "Si amb aquestes mesures no és suficient, és necessari consultar amb un professional perquè instauri un altre tipus de tractaments. En els casos en què no és suficient amb això, pot ser necessari emprar antifúngics per tractar la possible sobreinfecció o queratolítics tòpics com l'àcid retinoic o la urea. Però aquests tractaments els ha de prescriure un professional", ha defensat la presidenta de la SEMO.