1 de 10
crònica

«L'Estat només es mourà si se l'amenaça»: el veredicte del Paral·lel

El sentiment de decepció i la crítica als dirigents d'ERC conviu entre els manifestants amb opinions més matisades que reclamen mirada llarga per part de l'independentisme

Una de les pancartes que es podien veure en la manifestació | Adrià Costa
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 11 de setembre de 2022 a les 18:45 |
"Apuntalar la governabilitat de l'enemic és pura covardia". Una hora i mitja abans de començar la manifestació de la Diada, la de la Núria, de Granollers, és una de les pancartes més visibles a l'avinguda del Paral·lel i qui la porta no amaga pas els seus sentiments. "A canvi d'un indult a Oriol Junqueras, ens estan posant a la presó a tots com a poble", explica aquesta dona entusiasta. Però indultats n'hi ha molts més: "Sí, però Turull i Rull no diuen les coses que diu Junqueras". La Núria expressa l'opinió d'un grup que l'acompanya i proclama: "Qui no té el carrer no mereix representar aquest poble". Quan se li pregunta si ha votat Convergència moltes vegades, respon que "dues", però també ERC, i Laporta i López Tena. Com a primer termòmetre no està malament.


El que diu la Núria és un dels missatges mainstream de la gent que s'aplega a l'inici de la marxa. Ramon, membre del grup Els Avis de Vic, enarbora un petit cartell que llueix la frase "Fora els okupes de la Generalitat". No cal ni preguntar-li per la taula de diàleg: "La taula dels pantalons baixats?", assegura. Amb ell està la Maria Rosa, que no s'està d'etzibar fort contra els partits, als qui etiqueta com a "traïdors, covards i inútils": "Els traïdors són els d'ERC, Junts són uns covards i la CUP uns inútils". Han fallat els lideratges? "El que cal és que el poble torni a liderar", assegura convençuda. Molt a prop, un altre cartell proclama: "Independència! La resta, palla pels burros".

Però els lemes i les veus no són monolítiques. L'Elisenda, 41 anys, de Barcelona, es confessa "decebuda". Li dol que els fets hagin donat part de raó a l'expresident espanyol José María Aznar quan va dir allò de "abans es trencarà Catalunya". Es mostra comprensiva amb la decisió del president Pere Aragonès de no anar a la manifestació, però no entén que ERC en bloc no hi vagi. I no es vol deixar endur per la depressió nacional: "Aquest és un moment en el camí. Tornaran temps d'entesa". Això sí, "amb gent nova".


[noticia]239135[noticia]
Fa la impressió que en els segments més joves dels qui es van congregant, el pessimisme cedeix espai a cert pragmatisme. Ho expressa el Joel, un jove vigatà que està acabant els estudis de filosofia política a la Universitat Pompeu Fabra: "Ho veig malament, però necessitem temps. Aquest és el pitjor moment que viu l'independentisme des del 2012, però també hem guanyar molta gent que abans no era independentista". Joel està convençut que la taula de diàleg "no serveix per res", però politòleg com és, adverteix que "estem a Occident i no en un moment postcolonial, no és fàcil encarar-te amb un govern espanyol que aparenta ser dialogant".


Tampoc s'apunten al pessimisme radical la Queralt, l'Alba i la Naros, tres noies joves de Castellbisbal, engrescades per ser a la manifestació. "Ens emociona molt estar aquí", diu la Naros, nascuda a Etiòpia, mentre la Queralt mostra vitalisme i diu que sense entrar en si la taula de diàleg està ben encarrilada o no, "més tard o més aviat s'haurà de parlar i algun acord hauran de trobar".

"Abd-elKrim, el nostre president"

    
Les coses es veuen segons des d'on es miren. Per això ho veuen d'una manera molt diferent la Sara i el Moha, dos joves del Rif que porten la bandera republicana del poble amazigh, "una bandera per la qual pots anar a la presó al Marroc". La Sara, qu porta 25 anys a Catalunya, relativitza les divisions independentistes: "Ja ens agradaria que al meu poble hi hagués el mateix sntiment que trobem aquí", i recorda que ells ja han estat una República, els anys vint del segle XX. "Amb Abd-el Krim?". "Sí -exclama la Sara. El nostre president".

"Espanya sempre serà Espanya"


Entre els concentrats, ja a punt de les cinc de la tarda, l'historiador i catedràtic de la UB Jordi Casassas, amb una samarreta de l'ANC. La visió d'un historiador és un bon contrapunt a crits i consignes. "Aquest procés va començar amb una classe política intentant interpretar el poble i ara queda el poble i el país", assegura.

[noticia]239186[noticia]
Casassas creu que "només si treballem per la independència avançarem. L'Estat només es mourà si se l'amenaça. Espanya sempre serà Espanya i hem de recordar que els últims de Filipines van morir per no res". L'historiador es mostra convençut que un independentisme potent és bàsic "fins i tot perquè l'autonomia funcioni. Només cal veure el que passa cada dia amb Rodalies. Això els no-independentistes també ho haurien de veure". 

Altres notícies sobre la Diada que et poden interessar



 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació