Mobilització per fugir de la «decepció»: «No han complert el que havien promès»

Són dos quarts de dues de la tarda i quatre autobusos esperen a la Rambla Lluís Companys de Tarragona. Més de 200 persones s'han apuntat a compartir trajecte fins a Barcelona en motiu de la manifestació de la Diada organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana. María José Jerez, coordinadora de l'ANC a la ciutat, explica que la darrera polèmica amb el president Aragonès, contràriament a la seva intenció incial, "ha ajudat a què la gent es mobilitzi". Des de Tarragona sortien principalment veïns de la ciutat, si bé també n'hi ha hagut de la Canonja i d'altres poblacions. La xifra d'inscrits és semblant a la que es va produir l'any passat, però encara es troba molt lluny dels desplaçaments més massius: d'entre 20 i 25 autobusos en plena efervescència del procés. Ara, la mandra o el cansament s'han ajuntat a les conseqüències emocionals i econòmiques de la pandèmia.

La conclusió entre els passatgers de l'autobús 4 de l'ANC a Tarragona és que la independència no els fa "mandra". Jaume Vidal explica que ha vingut des d'Alemanya i que no ha estat fins a l'últim moment que no ha decidit assistir-hi. "Hem de demostrar-los a ERC i a Junts més que mai que estem mobilitzats", apunta. Alfons Bataller ha decidit inscriure-s'hi per queixar-se als polítics: "No han complert el que havien promès". Uns seients enrere hi ha Carme Tost, visiblement "decebuda" amb els partits polítics: "Que es posin a fer feina i que es deixin de tanta taula [de diàleg]", es queixa.

La "decepció" és en general un sentiment prou compartit, que després de mitja dècada el resultat del referèndum de l'1 d'octubre els seus votants han acabat assumint que els polítics actuals no l'aplicaran. Ramon Grau aposta perquè hi hagi "cares noves" i que els que van estar al cap davant de l'1-O vagin "fora". De fet, compara la situació actual de l'independentisme amb la que pot patir una colla castellera després d'ensorrar-se-li un castell. "S'ha ensorrat la colla, però no passa res, tornem a entrenar-nos i ens aixequem de nou", comenta aquest manifestant, veí de Tarragona i membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

D'una altra colla és Josep Maria Betran, concretament de la Jove de Tarragona. "Veníem cada any, també amb la colla", explica tot recordant que en altres cites les agrupacions castelleres organitzaven autobusos per aixecar pilars i castells a Barcelona. Bertran opina que els polítics "ens estan torpedinant des de dins" i que "ara més que mai" considera que s'havia de ser a la manifestació. Ell ha vingut amb la seva família, que al seu costat afegeix que el principal motiu per desplaçar-se fins a la capital catalana és la voluntat d'"una Catalunya molt millor".

El trajecte és curt: a les dues de la tarda l'autobús surt de Tarragona i a les tres el vehicle ja aparca a l'avinguda de Maria Cristina. No hi ha temps per avorrir-se i alguns aprofiten per posar-se al dia. Altres dormen o discuteixen sobre política. Conrado Iglesias i Conxita Llagostera són un matrimoni que asseguren que sempre pugen a Barcelona amb l'autobús, quan l'ANC els crida: "Demostrar que tenim la il·lusió" ha estat, en el seu cas, la principal motivació per aixecar-se del sofà. En les seves paraules s'hi pot albirar un desig d'"unitat", que tal com diu María José Jerezés el que desitgen des de l'entitat: "No excloem ningú", recorda.

Un altre dels passatgers, Josep Maria Maymús, però, no sap ben bé què hauria de passar l'endemà de la Diada. "Si hi hagués eleccions noves, no sabria a qui votar", comenta. Fins i tot hi ha qui assisteix a la protesta "per portar la contrària als partits". Joan Paredes, veí de Tarragona, lamenta la divisió del moviment i que a les formacions del Govern els "molesti" la mobilització.

Qui ha vingut de més lluny de tot l'autobús és Noèlia Montoya, concretament de Noruega. Des del mes de febrer tenia el vol comprat i les vacances demanades: "Per mi no té cap mèrit", explica. Sobre la gent que pot estar cansada de mobilitzar-se per la Diada, avisa: "Hi ha altra gent que agafarà el relleu". Al seu costat, Imma Martí repeteix els lemes "No ens dividiran" i "Ho tornarem a fer" com a resum del seu sentiment cap a la Diada. I Mar Giménez retreu a Esquerra Republicana que es queixi pels crits d'alguns manifestants, com per exemple aquesta passada nit al Fossar de les Moreres: "Criden per alguna cosa".

En la mateixa línia, Josep Querol, veí d'Almoster, assegura que si el president Aragonès hagués decidit assistir a la manifestació ell no hi hauria anat. "M'han decebut", conclou. Alhora, proposa que la mobilització no es quedi en un sol dia: "Hi ha diferents llocs on fer manifestacions, tot l'any". En el seu cas ho té clar: "Fa molts anys que venim, no podem fallar". Aquesta constància és a la que també al·ludeix Montse Bové, que compara la independència amb la caiguda del Mur de Berlín: "Passarà d'un dia per l'altre, nosaltres som els peons, hem de continuar el mateix camí".