Passejar-se per Barcelona durant les primeres hores de qualsevol Diada Nacional de Catalunya suposa trobar-se un brogit constant de gent perfeccionant l'art de comptar persones. Aquest debat, però, que compara xifres d'un any i l'altre, sembla haver-se accentuat aquest any. "Tothom està amb el mateix, si som més o som menys. No ha arribat la tarda i ja està sent la conversa del dia. Potser som menys i és una Diada més tranquil·la, però també més tossuda", diu la Rosa, que fa de portaveu d'una colla d’amigues que s’ha desplaçat de Girona a la capital catalana.
La seva anàlisi improvisada intenta resumir una incògnita sociopolítica que es repeteix cada any i culmina a les 17:14 h, aquesta vegada amb la capçalera a l'avinguda Paral·lel. Les hores prèvies a la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), de fet, han deixat un despertar de l'Onze de Setembre certament tranquil. El pic d'intensitat segurament s'ha viscut a primera hora del matí, a tocar del monument a Rafael Casanova, quan la plana major de la política catalana i barcelonina ha desfilat per fer-hi l'ofrena floral. El conjunt d'ERC i personalitats com l'alcaldessa Ada Colau o el regidor Josep Bou (PP) s'han endut les escridassades més sorolloses, que han contrastat amb els aplaudiments a un grup identitari. Més enllà d’això, però, no s'hi ha produït cap incident.
Ni la manifestació d'Arran ha confrontat el notable dispositiu d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra que ha aparegut a la Via Laietana, ni el Fossar de les Moreres ha viscut cap escena de tensió per l'aparició de cap grup d'extrema dreta, com va passar l'any passat. El gest polític que més passions ha aixecat en aquest escenari, en ple Born, ha estat la crema de les banderes espanyola i francesa. Un gest simbòlic que, precisament, ha anat a càrrec del jovent de l’esquerra independentista.