diada 2022

Aragonès garanteix que Catalunya «tornarà» a fer un referèndum

El president afirma al missatge de la Diada que la taula de diàleg ha "retornat el conflicte a la política" i branda les fites del seu Govern del país "sencer"

per Ferran Casas, Barcelona, Catalunya | 10 de setembre de 2022 a les 21:03 |
Pere Aragonès durant el seu missatge de la Diada al Fòrum romà d'Empúries | Govern
Optimisme davant el desànim col·lectiu i l'enuig que governa sectors de l'independentisme. Pere Aragonès ha afirmat en el seu missatge institucional de la Diada que el seu Govern està responent i "al costat de la gent" malgrat les tensions internes i el context econòmic advers. Ha brandat les fites en l'àmbit sectorial, com ara haver frenat els intents d'imposar un 25% de castellà a les aules, i també ha assegurat que Catalunya "tornarà" a votar en referèndum i que la taula de diàleg ja dona fruits en l'àmbit antirepressiu i que està "retornant el conflicte a la política".

Aragonès no ha marcat cap termini o horitzó per exercir el dret a l'autodeterminació, cosa que ja es va intentar el 9-N primer i l'1-O després, però en la seva voluntat d'afermar un relat positiu en contraposició a les crítiques que li fan els seus socis de Junts o des de l'ANC en constatar que no s'avança cap a la independència, ha mostrat una seguretat rotunda que es podrà votar de nou. "Catalunya votarà. Ho farà més tard o més d’hora en funció de la força que tinguem, però ho farà", ha dit amb un to de veu més contundent del que és habitual en ell.


I és que votar sobre la independència és, segons ell, i davant la falta de projectes alternatius que generin més consens, la via "més inclusiva" a més d'"inevitable" i "una qüestió bàsica de democràcia". En aquest punt ha semblat rebatre les acusacions que li arriben dels sectors que es presenten com més exigents i que acusen ERC d'haver renunciat a la independència a la taula de diàleg acatant el marc constitucional. "Mai, absolutament mai, renunciaré a què la ciutadania de Catalunya pugui decidir lliurement, pacíficament i democràticament el futur del país", ha dit.
 


Al discurs de Nadal de l'any passat, Aragonès va dir que 2022 seria "l'any de construir alternatives" si fracassava el diàleg amb l'Estat i al maig, al balanç del seu primer any a Palau, va admetre que coixejava per la taula amb Pedro Sánchez i que des de l'indult als presos polítics no hi havia avenços. Ho va dir en un clima enrarit pel Catalangate, el cas d'espionatge massiu de l'Estat que també el va afectar a ell. Aquest dissabte, però, en vigílies d'una Diada que es preveu crispada entre els sectors de l'independentisme, ha afirmat que la taula de diàleg amb el govern de l'Estat, on Junts deixa la seva cadira buida, funciona i dona fruits després d'haver refet les relacions aquest estiu. "Estem aconseguint retornar el conflicte cap a la política", ha proclamat. 

I què vol dir "retornar el conflicte cap a la política"? Doncs bàsicament actuar en la carpeta de la repressió, atès que el govern del PSOE i Podem es nega a obrir la del plet de sobirania. "Estem arribant a acords per facilitar la fi de la repressió, per acabar amb l’amenaça de la judicialització", ha dit el president la setmana que s'ha sabut que la Justícia ha arxivat la macrocausa pels talls de la Jonquera convocats pel Tsunami Democràtic. Aquest trimestre s'hauria de concretar al Congrés la reforma del delicte de sedició al codi penal, que hauria d'alleugerir els membres del sottogoverno de Puigdemont i Junqueras encausats i també la dels exiliats. Es treballa també en canvis al Tribunal de Comptes, que havia decretat multes milionàries.   


Per Aragonès la desjudicialització és un pas previ a abordar "el fons del conflicte polític", que rau en la sobirania i l'exercici del dret a decidir que es va posar en pràctica -però no es va acabar fent efectiu- l'1 d'octubre de 2017. El cap de l'executiu, que ha evitat cap referència a les tensions amb els seus socis, ha afirmat que la independència ha de servir, per exemple, per capgirar la situació del "nefast i inacceptable" servei de Rodalies, que divendres va tornar a fallar en hora punta i que l'Estat es nega a transferir per complet.

Sense moure's del relat positiu


Pere Aragonès no es manifestarà aquest diumenge amb l'ANC a Barcelona, com sí que va fer l'any passat. Ell i ERC se n'han desmarcat per les crítiques dels organitzadors, que amenacen d'impulsar una nova força política, als partits independentistes. Ha evitat blasmar la marxa o l'entitat, però sí que ha fixat el seu marc ideal: "Ens hem manifestat històricament l'Onze de Setembre per reivindicar el dret a decidir, per reivindicar la independència del país com l'eina necessària", ha puntualitzat. 

Abans d'acabar el discurs amb un "visca Catalunya lliure i visca la llibertat!" ha fet un repàs de l'acció de Govern. Ha tingut un paper principal l'inici de curs, que enguany s'ha avançat, que inclou la gratuïtat de l'Infantil 2 a la pública i que ha estat pacífic gràcies al pacte entre la conselleria i els sindicats per revertir retallades. Aragonès ho ha recordat però ha posat l'accent en "l'excel·lent notícia" que cap escola hagi hagut de fer el 25% de les classes en castellà per l'efecte de les sentències judicials. Un efecte que, per ara, s'ha esquivat amb la llei que aquest estiu van aprovar els grups del govern amb el PSC i els comuns i que "reforça el consens lingüístic".      

El català i la indústria, prioritats


El cap de l'executiu també ha indicat els esforços que es fan per enfortir el català en l'àmbit cultural i audiovisual, la revitalització industrial del país amb el pacte presentat divendres o la constitució d'una energètica pública. Són tres àmbits que depenen de consellers del seu partit. De forma més genèrica s'ha referit a les polítiques de recerca i a "l'aposta" per enfortir les polítiques de salut, dos àmbits gestionats pels seus socis. 

La crisi per la inflació forma part de les "urgències del moment" que ell no vol que amaguin l'agenda nacional "pendent de resoldre" i que obliguen a actuar "sense descans i amb decisió" i també amb "mentalitat transformadora" i "sense oblidar a ningú o a cap territori". La "Catalunya sencera" continua sent el seu lema malgrat les turbulències polítiques i econòmiques que fan incert l'horitzó.  

Per què ha triat Aragonès les ruïnes d'Empúries?

Aragonès ha triat les ruïnes gregues d'Empúries per fer el seu missatge de la Diada. És, de fet, el primer president que escull les comarques gironines per a fer-ho. Concretament, la ciutat romana, el Fòrum romà que era el centre social, econòmic i polític. En el discurs, que ha tingut una introducció inspirada en els versos de la poeta Joana Raspall, els versos de la qual han servit per al cartell de la Diada, s'ha vist la restitució parcial del porticat. A Empúries, un gran punt d'atracció, hi queda molt per descobrir -només s'ha excavat el 20%- i el Fòrum romà va ser restaurat per l'arquitecta Lola Domènech. La tria també respon, segons Palau, a "fer valdre el paper fonamental de les dones arquitectes".
 

El president Pere Aragonès al seu missatge de la Diada des del Fòrum romà d'Empúries Foto: Govern


 

Missatge institucional del president Pere Aragonès de la Diada 2022 by Naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació