Més de 3.000 milions d'euros per reindustrialitzar Catalunya

El Pacte Nacional per a la Indústria vol reforçar el pes del sector dins l’economia catalana

El president Pere Aragonès, a la presentació del Pacte Nacional per a la Indústria
El president Pere Aragonès, a la presentació del Pacte Nacional per a la Indústria | Generalitat de Catalunya
NacióDigital
13 de setembre del 2022
Actualitzat a les 10:01h
El Govern i els principals agents socials i econòmics del país han aprovat el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2022-2025, un gran acord de país per reindustrialitzar Catalunya. L’executiu invertirà fins a 3.200 milions d’euros per rellançar i transformar el model industrial del país. A més, l’acord preveu 470 milions d’euros destinats a finançament en forma de préstecs. 

El PNI recull 152 mesures amb l’objectiu que la indústria recuperi pes en l’economia catalana. L’aposta per reindustrialitzar Catalunya és una prioritat del Govern, ja que les economies industrials han mostrat una major fortalesa per afrontar les crisis. Existeixen diverses raons. La innovació i la recerca com a base de la productivitat econòmica, unes balances comercials més equilibrades i uns llocs de treball de més qualificació i millor remunerats, que contribueixen a un major benestar i cohesió social al país.

El pla preveu que la indústria representi el 25% del PIB català
Actualment, el sector industrial a Catalunya representa un 20% del PIB i un 18% de l’ocupació. Ara bé, aquesta xifra augmenta fins al 50% del PIB si es tenen en compte les activitats associades a ella. Un dels objectius del pla és que la indústria assoleixi un pes del 25% del PIB el 2030.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, que va encapçalar la signatura del pacte el passat 9 de setembre, destaca que l’acord “implica tots els agents socials, on hi és representat tothom, la Catalunya sencera”. Així mateix, reivindica que es tracta d’un “gran consens que enforteix el potencial de la indústria catalana, un dels motors més importants de l’economia del país”. 

El nou Pacte Nacional per a la Indústria permetrà avançar cap a una indústria més digitalitzada, innovadora, sostenible i generadora d’ocupació de qualitat. En aquest sentit, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, assegura que “el futur passa per tenir una indústria més competitiva, que inverteixi en innovació, i que incorpori els avenços tecnològics vinculats a la digitalització”.
 

El conseller Roger Torrent a la presentació del Pacte Nacional per a la Indústria Foto: Generalitat de Catalunya


El titular d’Empresa i Treball explica que “la indústria catalana s’ha d’orientar als reptes col·lectius de la societat, amb formes de producció respectuoses amb el medi ambient, que transiti cap a l’economia verda i circular i amb major equilibri de gènere”. 

Cinc àmbits temàtics
El Pacte Nacional per a la Indústria s’estructura al voltant de 5 àmbits temàtics.

 En primer lloc, Sostenibilitat, energia i economia circular amb 27 actuacions i un pressupost de 589.528.000 euros.
 En segon lloc, Digitalització, Indústria 4.0, innovació i internacionalització, que compta el pressupost més elevat, 901.247.374 euros.
 Ocupació de qualitat, condicions de treball i formació de les persones treballadores a la indústria és el tercer àmbit i està dotat de 677.519.584 euros
 Infraestructures i sòl industrial és el quart àmbit amb 548.670.835 euros.
El cinquè i últim àmbit temàtic és Finançament i dimensió empresarial, i es preveu una aportació de 100.600.000 euros.
 
* Els imports de cada àmbit són de partides ja assignades

El contingut del Pacte és el resultat de la tasca de cinc grups de treball formats, a parts iguals, per representants del Govern, de les organitzacions patronals Foment i PIMEC i de les organitzacions sindicals CCOO i UGT.

El PNI també ha comptat amb valoracions i aportacions de la Taula del Pacte, formada, a més dels anteriors, per representants de col·legis professionals, grups parlamentaris, associacions municipalistes, universitats, cambres de comerç, cooperatives i centres tecnològics. Cada grup de treball s’ha reunit tres vegades, mentre que la Taula ho ha fet en sis ocasions, dues d’elles de manera plenària.