21
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:22h
Setmanes determinants per al futur a mig termini de Junts a Barcelona. No només perquè s'espera que l'exalcalde Xavier Trias s'acabi de posicionar sobre la seva possible candidatura a les primàries i, per tant, marqui el rumb de d'aquí a les eleccions municipals del maig, sinó perquè s'ha decidit qui lidera internament la federació barcelonina del partit. Una tria que s'ha decidit a favor de l'opció continuista, personificada en la figura del regidor Joan Rodríguez, que ha rebut un 69% dels vots. Rodríguez s'ha imposat a l'alternativa del conseller de districte Ivan Condés, més contundent en el discurs sobre el procés, que ha rebut un 27% dels suports. L'elecció es produeix en ple debat a la formació sobre la continuïtat o no al Govern de la Generalitat.
Els resultats a Barcelona tenen una lectura a escala nacional. Mentre la direcció de Junts a escala nacional contemporitza amb la votació interna sobre la sortida de l'executiu, Condés ha pressionat perquè es faci una consulta a la militància i es decideixi si val la pena seguir a la institució o si cal trencar amb ERC, després de mesos de friccions exposades al nucli de l'executiu català. El conseller de districte de les Corts i coordinador de l'agrupació de Junts al mateix districte, és partidari de trencar amb els republicans i així ho ha exposat de manera reiterada. Reivindicava el lloc nuclear d'aquesta qüestió en la seva candidatura perquè la federació de Barcelona és la "més important del país" i ha de tenir "lideratge en allò que passi en l'àmbit nacional", explicava a NacióDigital.
Una posició molt menys explícita sobre aquesta cruïlla manté l'actual president en funcions de la federació, Joan Rodríguez, que ja sap que repetirà en el càrrec. El també regidor a l'Ajuntament de Barcelona -va entrar-hi quan Elsa Artadi va anunciar la seva retirada de manera sobtada- defuig els posicionaments durs pel que fa al debat nacional, tant en els seus perfils a xarxes socials com en la presentació del seu projecte per a la federació. "Si guanyem Barcelona, guanyarem el país", s'ha limitat a defensar en els missatges adreçats a la militància aquests últims dies de campanya.
El que tenien en comú els dos candidats era el rebuig frontal a la seva adscripció a les famílies borrassistes o turullistes que s'han dibuixat els últims mesos en referència als diferents corrents interns del partit, especialment arran de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. De fet, la frontera entre aquestes dues postures internes, en el cas del xoc de candidatures per la federació barcelonina, queda molt diluïda. Sobretot, si es té en compte que entre els avals i l'equip presentat per Rodríguez, a qui se li atribueix una posició més pròxima al secretari general de Junts, Jordi Turull, hi ha diverses persones molt afins a Borràs, presidenta del partit.
Un duel que era desigual
Rodríguez volia guanyar les seves primeres eleccions, després que arribés a la direcció de la federació com a substitut de Pilar Calvo, ara diputada al Congrés. La seva candidatura es gestava de la voluntat de "mantenir el compromís i el rumb del partit" després que l'adeu precipitat d'Artadi deixés tocat el projecte municipal, assegura el candidat a aquest diari.
Rodríguez partia com a favorit abans dels comicis interns. No només pel pes més gran que ha tingut fins ara en el partit, sinó també pels noms que s'han mobilitzat públicament per donar-li suport. Entre els més rellevants hi ha Trias, que va defensar que votaria per Rodríguez alhora que considerava que "tenir un partit fort i ben endreçat és imprescindible", així com també l'actual portaveu del partit al consistori, Jordi Martí, o altres personalitats de Junts com Joan Maria Piqué, Ramon Tremosa o Joan Ramon Casals. En el seu equip, a més, l'acompanyen persones fortes dins l'estructura barcelonina com Montse Cantín, Adrià Ventura o Òscar Martínez, el responsable de comunicació de Trias durant gairebé dues dècades.
L'opció del canvi
Les opcions passaven perquè la militància reconegués la necessitat d'un canvi en la gestió interna del partit, que no s'ha produït, tot i la recollida de suports. El candidat alternatiu defensava que calia "impulsar i millorar el funcionament de la ciutat", coordinant millor les agrupacions i fent que el que surti d'aquestes bases es consensuï amb el grup municipal. És a dir, que motor del partit i equip municipal vagin plegats.
Al marge d'això, Ivan Condés, que s'havia acompanyat de noms com el de Glòria Bertran o Pepe Fajula en la seva candidatura, es reivindicava també com un valor segur a l'hora de defensar mantenir-se lluny de pactes amb el PSC, en el futur electoral, o de moure fitxa cap a un partit més adaptat a la comunicació digital.
Mentrestant, encara no hi ha candidat per a les municipals. Trias emergeix com a opció principal, avalada fins i tot per Borràs, mentre els grans partits que lluitaran per l'alcaldia ho tenen molt més apamat quan queden només vuit mesos per als comicis. Rodríguez, però, assegura que el calendari no li preocupa en excés. "És més important fer bé la tria, que fer-la ràpid", conclou.
Més turullisme que borrasisme
Els militants de Junts han votat a Barcelona, però també a altres vegueries i als corrents ideològics de la formació. Els afins a Jordi Turull s'han imposat als que es presentaven com a més propers a Laura Borràs. Al corrent d'"esquerra" de la formació, per exemple, Lali Biosca s'ha imposat a Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalans i en l'actualitat assessor de la presidència del Parlament, funció de la qual Borràs va quedar suspesa. Al corrent "socialdemòcrata" Carmela Fortuny, cap de l'oposició a Sant Cugat del Vallès i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona que governen el PSC i Junts, s'ha imposat a Francesc Solà, considerat més afí a la presidenta del partit. Al Penedès Xavier Vidiella s'ha imposat per un estret marge a Robert Monzonis i a la de les Terres de l'Ebre Anabel Marcos ho ha fet amb claredat davant Caritat García.
Els resultats a Barcelona tenen una lectura a escala nacional. Mentre la direcció de Junts a escala nacional contemporitza amb la votació interna sobre la sortida de l'executiu, Condés ha pressionat perquè es faci una consulta a la militància i es decideixi si val la pena seguir a la institució o si cal trencar amb ERC, després de mesos de friccions exposades al nucli de l'executiu català. El conseller de districte de les Corts i coordinador de l'agrupació de Junts al mateix districte, és partidari de trencar amb els republicans i així ho ha exposat de manera reiterada. Reivindicava el lloc nuclear d'aquesta qüestió en la seva candidatura perquè la federació de Barcelona és la "més important del país" i ha de tenir "lideratge en allò que passi en l'àmbit nacional", explicava a NacióDigital.
Una posició molt menys explícita sobre aquesta cruïlla manté l'actual president en funcions de la federació, Joan Rodríguez, que ja sap que repetirà en el càrrec. El també regidor a l'Ajuntament de Barcelona -va entrar-hi quan Elsa Artadi va anunciar la seva retirada de manera sobtada- defuig els posicionaments durs pel que fa al debat nacional, tant en els seus perfils a xarxes socials com en la presentació del seu projecte per a la federació. "Si guanyem Barcelona, guanyarem el país", s'ha limitat a defensar en els missatges adreçats a la militància aquests últims dies de campanya.
El que tenien en comú els dos candidats era el rebuig frontal a la seva adscripció a les famílies borrassistes o turullistes que s'han dibuixat els últims mesos en referència als diferents corrents interns del partit, especialment arran de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. De fet, la frontera entre aquestes dues postures internes, en el cas del xoc de candidatures per la federació barcelonina, queda molt diluïda. Sobretot, si es té en compte que entre els avals i l'equip presentat per Rodríguez, a qui se li atribueix una posició més pròxima al secretari general de Junts, Jordi Turull, hi ha diverses persones molt afins a Borràs, presidenta del partit.
Un duel que era desigual
Rodríguez volia guanyar les seves primeres eleccions, després que arribés a la direcció de la federació com a substitut de Pilar Calvo, ara diputada al Congrés. La seva candidatura es gestava de la voluntat de "mantenir el compromís i el rumb del partit" després que l'adeu precipitat d'Artadi deixés tocat el projecte municipal, assegura el candidat a aquest diari.
Rodríguez partia com a favorit abans dels comicis interns. No només pel pes més gran que ha tingut fins ara en el partit, sinó també pels noms que s'han mobilitzat públicament per donar-li suport. Entre els més rellevants hi ha Trias, que va defensar que votaria per Rodríguez alhora que considerava que "tenir un partit fort i ben endreçat és imprescindible", així com també l'actual portaveu del partit al consistori, Jordi Martí, o altres personalitats de Junts com Joan Maria Piqué, Ramon Tremosa o Joan Ramon Casals. En el seu equip, a més, l'acompanyen persones fortes dins l'estructura barcelonina com Montse Cantín, Adrià Ventura o Òscar Martínez, el responsable de comunicació de Trias durant gairebé dues dècades.
L'opció del canvi
Les opcions passaven perquè la militància reconegués la necessitat d'un canvi en la gestió interna del partit, que no s'ha produït, tot i la recollida de suports. El candidat alternatiu defensava que calia "impulsar i millorar el funcionament de la ciutat", coordinant millor les agrupacions i fent que el que surti d'aquestes bases es consensuï amb el grup municipal. És a dir, que motor del partit i equip municipal vagin plegats.
Al marge d'això, Ivan Condés, que s'havia acompanyat de noms com el de Glòria Bertran o Pepe Fajula en la seva candidatura, es reivindicava també com un valor segur a l'hora de defensar mantenir-se lluny de pactes amb el PSC, en el futur electoral, o de moure fitxa cap a un partit més adaptat a la comunicació digital.
Mentrestant, encara no hi ha candidat per a les municipals. Trias emergeix com a opció principal, avalada fins i tot per Borràs, mentre els grans partits que lluitaran per l'alcaldia ho tenen molt més apamat quan queden només vuit mesos per als comicis. Rodríguez, però, assegura que el calendari no li preocupa en excés. "És més important fer bé la tria, que fer-la ràpid", conclou.
Més turullisme que borrasisme
Els militants de Junts han votat a Barcelona, però també a altres vegueries i als corrents ideològics de la formació. Els afins a Jordi Turull s'han imposat als que es presentaven com a més propers a Laura Borràs. Al corrent d'"esquerra" de la formació, per exemple, Lali Biosca s'ha imposat a Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalans i en l'actualitat assessor de la presidència del Parlament, funció de la qual Borràs va quedar suspesa. Al corrent "socialdemòcrata" Carmela Fortuny, cap de l'oposició a Sant Cugat del Vallès i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona que governen el PSC i Junts, s'ha imposat a Francesc Solà, considerat més afí a la presidenta del partit. Al Penedès Xavier Vidiella s'ha imposat per un estret marge a Robert Monzonis i a la de les Terres de l'Ebre Anabel Marcos ho ha fet amb claredat davant Caritat García.