09
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:00h
Els republicans també existeixen al país més monàrquic del món. Sí, al Regne Unit, que aquest divendres plora la mort de la reina Elisabet II, hi ha un moviment partidari d'una república a les illes britàniques. Sota el lema "Fem que Elisabet sigui l'última", fa anys que demanen obrir el debat sobre el model de sistema polític del país. Ara, però, han decidit guardar silenci i respectar el dol de la família en el comiat de la monarca més longeva de la història del Regne Unit.
"Estem tristos de sentir les notícies de la mort de la reina i desitgem expressar les nostres condolences a la família reial", ha assegurat en un comunicat el moviment Republic, principal plataforma republicana del país. En el mateix missatge asseguren que ja hi haurà temps per debatre el futur de la monarquia i que ara cal respectar una pèrdua personal d'una mare, una àvia i una besàvia.
Aquest anomenat grup de pressió va néixer el 1983 i es va refundar el 2006, però la realitat és que no ha aconseguit posar el debat del model de país sobre la taula. Segons les últimes dades fetes públiques, compta amb uns 5.000 socis de pagament i 35.000 membres que donen suport online. Xifres que es podrien qualificar de ridícules tenint en compte que només a la capital Londres hi viuen més de nou milions de persones i al total del país més de 67 milions.
Les seves idees s'agrupen en les del republicanisme partint de la base que un càrrec públic hereditari va contra tots els principis democràtics. El fet de no poder votar a la monarquia, asseguren, implica que puguin abusar dels seus privilegis, fer un mal ús de la seva influència o simplement malgastar diners. També creuen que el paper de la monarquia dona un poder arbitrari al govern que exclou els ciutadans de les "decisions importants que afecten l'interès nacional". "La monarquia és una institució trencada i només un cap d'estat escollit per nosaltres podria ajudar-nos a mantenir els polítics sota control", asseguren en el seu manifest.
Ara bé, ni en aquesta plataforma anomenada Republic ni en el republicanisme històric mai ha estat un dels principis la dissolució de la Unió Britànica o la separació d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord en països independents. Tampoc la dissolució dels reialmes de la Commonwealth, els 15 països dels quals Elisabet II en va ser reina i ara Carles III és rei, entre els quals hi ha Austràlia, el Canadà o Nova Zelanda entre altres.
La dècada republicana del Regne Unit
Si el Regne Unit és el país més monàrquic del món és en part perquè des de l'edat mitjana ha funcionat sota aquest sistema. Però el país va tenir una dècada republicana, això sí, cal remuntar-se ni més ni menys que 400 anys. El 1642 va haver-hi un xoc entre el rei Carles I i el Parlament que va derivar en una guerra civil. El conflicte es va allargar durant set anys i va acabar amb victòria parlamentària, i, com a conseqüència, amb el rei sent decapitat i donant pas a la primera i única república viscuda mai a les illes britàniques.
Val a dir que aquell nou sistema no va ser mai dit república, sinó que era la Mancomunitat d'Anglaterra, però en la pràctica el funcionament era similar al d'una república. Hi havia un Consell d'Estat que era triat pels membres del Parlament, la majoria de palaus reials es van vendre, es va impulsar una reforma de l'església i es va crear la primera constitució escrita de la història del país. L'aventura republicana d'una de les monarquies més antigues de la història, però, no va tenir el millor dels finals.
La concentració del poder va anar fent-se més gran sobretot a partir de 1953, amb un cop d'estat que va deixar un home al poder, Oliver Cromwell, que feia de rei sense portar corona. Dit d'altra manera, un dictador. Després d'una sèrie de governs amb poc suport popular, i després de la mort de Cromwell i el poc èxit del seu fill, el Parlament va acabar pactant la restauració de la monarquia en la persona de CarlesII, el fill del rei a qui els mateixos parlamentaris de feia una dècada havien decapitat.
"Estem tristos de sentir les notícies de la mort de la reina i desitgem expressar les nostres condolences a la família reial", ha assegurat en un comunicat el moviment Republic, principal plataforma republicana del país. En el mateix missatge asseguren que ja hi haurà temps per debatre el futur de la monarquia i que ara cal respectar una pèrdua personal d'una mare, una àvia i una besàvia.
There will be plenty of time to debate the monarchy’s future. For now, we must respect the family's personal loss and allow them and others to mourn the loss of a mother, grandmother and great grandmother.
— Republic (@RepublicStaff) September 8, 2022
Aquest anomenat grup de pressió va néixer el 1983 i es va refundar el 2006, però la realitat és que no ha aconseguit posar el debat del model de país sobre la taula. Segons les últimes dades fetes públiques, compta amb uns 5.000 socis de pagament i 35.000 membres que donen suport online. Xifres que es podrien qualificar de ridícules tenint en compte que només a la capital Londres hi viuen més de nou milions de persones i al total del país més de 67 milions.
Les seves idees s'agrupen en les del republicanisme partint de la base que un càrrec públic hereditari va contra tots els principis democràtics. El fet de no poder votar a la monarquia, asseguren, implica que puguin abusar dels seus privilegis, fer un mal ús de la seva influència o simplement malgastar diners. També creuen que el paper de la monarquia dona un poder arbitrari al govern que exclou els ciutadans de les "decisions importants que afecten l'interès nacional". "La monarquia és una institució trencada i només un cap d'estat escollit per nosaltres podria ajudar-nos a mantenir els polítics sota control", asseguren en el seu manifest.
Ara bé, ni en aquesta plataforma anomenada Republic ni en el republicanisme històric mai ha estat un dels principis la dissolució de la Unió Britànica o la separació d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord en països independents. Tampoc la dissolució dels reialmes de la Commonwealth, els 15 països dels quals Elisabet II en va ser reina i ara Carles III és rei, entre els quals hi ha Austràlia, el Canadà o Nova Zelanda entre altres.
La dècada republicana del Regne Unit
Si el Regne Unit és el país més monàrquic del món és en part perquè des de l'edat mitjana ha funcionat sota aquest sistema. Però el país va tenir una dècada republicana, això sí, cal remuntar-se ni més ni menys que 400 anys. El 1642 va haver-hi un xoc entre el rei Carles I i el Parlament que va derivar en una guerra civil. El conflicte es va allargar durant set anys i va acabar amb victòria parlamentària, i, com a conseqüència, amb el rei sent decapitat i donant pas a la primera i única república viscuda mai a les illes britàniques.
Val a dir que aquell nou sistema no va ser mai dit república, sinó que era la Mancomunitat d'Anglaterra, però en la pràctica el funcionament era similar al d'una república. Hi havia un Consell d'Estat que era triat pels membres del Parlament, la majoria de palaus reials es van vendre, es va impulsar una reforma de l'església i es va crear la primera constitució escrita de la història del país. L'aventura republicana d'una de les monarquies més antigues de la història, però, no va tenir el millor dels finals.
La concentració del poder va anar fent-se més gran sobretot a partir de 1953, amb un cop d'estat que va deixar un home al poder, Oliver Cromwell, que feia de rei sense portar corona. Dit d'altra manera, un dictador. Després d'una sèrie de governs amb poc suport popular, i després de la mort de Cromwell i el poc èxit del seu fill, el Parlament va acabar pactant la restauració de la monarquia en la persona de CarlesII, el fill del rei a qui els mateixos parlamentaris de feia una dècada havien decapitat.