Quim Masferrer: «El foraster ha fet coses que jo no faria en la vida»

Va néixer a Sant Feliu de Buixalleu i, posteriorment, ha viatjat per tot Catalunya descobrint més d'un centenar de petites poblacions. Quim Masferrer és El Foraster i també puja als escenaris dels teatres per fer un homenatge al públic amb l'espectacle Bona Gent. Indubtablement, és algú que aposta per les veus del territori. 

El cotxe d'El Foraster torna a arrencar motors aquest dilluns per visitar i descobrir la "bona gent" dels pobles més petits de Catalunya. Tornen les emotives i impactants històries que protagonitzen "anònims" d'arreu del país. El programa es va posar en marxa el setembre del 2013 i ara torna a les pantalles amb la visita a Verges (Baix Empordà) en unes dates molt importants pels habitants. 

- Ja fa nou anys que s'emet el programa. 

- Sí, és el novè any però ningú sap quantes temporades portem. 

- Els moments previs a l'emissió continuen generant emoció i nervis?

Quan realment noto la inquietud és quan anem a gravar. Ara que ja tenim els programes, alea iacta est. Durant el rodatge és quan noto més emoció. No hi ha dia que agafi el cotxe i no pensi en la sort que tinc i en la sorpresa que em tenia preparada la vida per poder fer aquest programa.

- És aquesta sensació la que més li agrada?

- Confonc el que és treball amb la vida i això fa que senti que tinc la millor feina del món. La sensació és el resultat de la passió i del gaudi que tens fent-la. El que més m'agrada és que quan marxo de cada poble ho faig amb una carpeta d'amics que s'ha engreixat. I són persones que després et conviden al seu casament i quan tornes al poble no saps a quina casa anar a dinar perquè et conviden a totes. Això, és una autèntica passada. 

"Quan marxo de cada poble ho faig amb una carpeta d'amics que s'ha engreixat"

- S'implica de manera personal en cada poble que visita?

- Si no m'hi impliqués, seria impossible. La clau de l'èxit és la veritat que hi ha darrere de tot el que veuen els espectadors i espectadores. Jo no vaig a conèixer personatges, vaig a conèixer persones.
 
- Ha dit en diverses ocasions que el públic ha de ser el protagonista i que tothom té una entrevista. És realment així, o alguna vegada el resultat d'una entrevista no ha sigut gens satisfactori?

- Quan això passa, estic aconseguint alguna cosa igualment. Amb nou anys d'emissió, hem demostrat que tothom té una entrevista. Als que acostumen a fer entrevistes són els que sortim a la tele, els que marquen un gol, els que treuen un llibre o els que estrenen una nova cançó. Però si alguna cosa ha demostrat El Foraster és que tothom té coses interessants i, quan ho comparteixes, interessa. Hi surt guanyant tant qui les explica com qui les escolta. Sí que hi ha gent que és més extrovertida, però si algú és tímid és igual. Recordo un home de Llafranc que tenia una barca avariada i em va dir: "perdona, tinc feina i no puc estar per tu". És una de les grans seqüències del programa. Algú que no volia que se'l molestés perquè tenia feina i que no volia explicar res, ja m'està dient alguna cosa. 

- Com descriuria la nova temporada d'El Foraster?

Segueix fil per randa tot el que ens hem trobat anteriorment: humor, entreteniment, emotivitat, sorpresa... Ara bé, tots els pobles són diferents perquè els coneixem a través de la gent i tothom és diferent. Mai és repetitiu. El primer programa és molt especial perquè veurem llàgrimes als ulls de la gent de Verges, ja que es torna a celebrar la processó dos anys després. Però posteriorment, de manera diferent, anirem al barri mariner d'El Serrallo, on parlen de la "república independent 'El Serrallo". Si El Foraster retratés només pobles, estaria acabat. 

"El primer programa és molt especial perquè veurem llàgrimes als ulls de la gent de Verges, ja que es torna a celebrar la processó"

- Per què?

Perquè ja s'ha fet Catalunya des de l'aire, Catalunya des de terra i des del mar. Però nosaltres coneixem els llocs a través de la seva gent. Una església romànica pot ser interessant, però ens interessa molt més qui ens l'ensenya. A tothom ens preocupen les mateixes coses, però la manera com encarem la preocupació per l'amor, la feina o la mort d'algú, és el que ens fa diferents. Aquests grisos són els que fan que El Foraster sigui inexplotable encara que el programa sempre sigui el mateix. 

- La nova temporada presenta el mateix format que les anteriors?

- La fórmula és molt senzilla: el foraster visita un poble, coneix la seva gent i després fa un monòleg. Però sempre és diferent perquè visites els pobles de manera diferent. Aquesta temporada arribo a Verges el dia abans de la processó i tot està absolutament potes enlaire. Però a Pratdip, només arribar em posen la cançó "El tractor amarillo" perquè resulta que és una tradició fer-ho sempre que arriba un desconegut. Després, vaig a la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola i tenen un dels pastorets més celebrats del país i només són 200 habitants. Portem més de 100 pobles i no n'he trobat mai dos d'iguals. Fins i tot diria que si torno a Pratdip la setmana que ve seria diferent, perquè el Josep que em vaig trobar el primer dia no me'l trobaria. La fórmula sempre és la mateixa, però el format sempre varia. 
 
- La nova tanda de capítols encara té present la pandèmia o ja comença a quedar enrere?

- Hem estat gravant des del gener fins al juliol. Ara no ho recordem, però els tres primers mesos de l'any la mascareta era obligatòria. Veurem monòlegs amb mascareta, jo pel carrer amb mascareta, però també multitud de gent a Verges i ocasions on jo no porto la mascareta. Això forma part de la veritat d'El Foraster. És un bon document per veure l'evolució dels mesos després de la pandèmia, perquè seguíem les pautes que la llei del moment marcava. 

- La gent dels pobles ha quedat afectada?

- Tant al teatre com gravant he notat que la gent té moltes ganes de tenir contacte físic, de tornar a viure coses de manera conjunta com les festes majors... Hi ha una mena d'eufòria desfermada. Però, per altra banda, també hi ha una gran petjada. El 2019 vaig anar a Seròs i vaig conèixer unes senyores. Ahir hi vaig anar a actuar i, en preguntar per elles, vaig saber que la Covid se les havia emportat a totes. Per un costat hi ha unes ganes boges i, per l'altre, una forta impressió pel que hem viscut. 

- Li preocupa l'audiència que ha d'aconseguir el programa?

- No, el dia que faci aquesta feina només per tenir audiència, segur que no n'hi haurà. Estic preocupat perquè surti un molt bon producte i, quan surt, tens moltes més possibilitats de tenir audiència. El dia que diguem que "en Quim es podria tirar d'un campanar i d'aquesta manera tindrem audiència", no funcionarà. Hem d'anar als llocs a viure-ho, tenint predisposició que passin coses i escoltar molt; si tu escoltes, la gent parla.

- Ser de Sant Feliu de Buixalleu l'ajuda positivament a aconseguir la proximitat amb el veïnat dels pobles?

- Segurament. El fet de ser d'un poble petit, on es podria fer El Foraster però no es fa perquè no compleix la norma número u, que és que jo no sóc foraster allà, fa que jo tiri dels meus orígens. Primer de tot, fent cas del consell del meu pare: "Quim, vés als llocs amb ganes d'aprendre i no amb ganes d'ensenyar". Si el meu pare està plantant enciams i algú foraster se li apropa i li critica la manera com els planta, no li parlarà. Però si li pregunta: "Com plantes els enciams?", ell estarà tres hores parlant amb aquella persona. M'he atipat dels pagesos del meu poble, del restaurant que porta ara la meva germana i de les reunions del centre del poble. S'ha de ser sempre molt conscient que ets de fora quan arribes a un lloc i has d'anar a aprendre-hi, amb el respecte que mereix algú que porta vivint allà molt temps. 
 
- Quin és el moment que més riure li fa només de recordar-lo?

- El foraster és molt temerari i no sap dir que no. De fet, el dia que digui que no, s'acabarà el programa. El conviden a fer parapent i ell ho fa. El foraster ha tingut molts moments en què ha fet coses que jo no faria en la vida, com ponting. Acabes fent-ho perquè t'acaben de regalar un moment increïble. Qualsevol moment que m'ha fet patir, funciona. 

"El foraster ha tingut molts moments en què ha fet coses que jo no faria en la vida"

- Es riu de vostè mateix quan es veu patir?

- Penso: "Cabrons, esteu rient a costa meva". He fet esquí nàutic, parapent acrobàtic... I ara vinc de fer bikesurf (una mena de pàdel surf en bicicleta) al Pantà de Sau. Moments com sobrevolar l'Aneto en avioneta, pescar a alta mar i vomitar... Aquests són moments que quan els recordo, ric. 

- Pensa molt en el futur d'El Foraster?

- No, no hi penso gaire. Crec que no s'ha esgotat i que ens ho passem molt bé fent-lo. Sempre m'apareix aquesta frase abans de cada rodatge: "Quina sort tinc de poder-me dedicar a això" i suposo que el dia que no digui aquesta frase, tindré pistes que s'ha d'acabar. No depèn de mi seguir fent El Foraster, depèn de tres potes: TV3, l'audiència i l'equip juntament amb mi. Han de continuar fermes i, si per exemple la direcció creu que s'ha d'acabar, s'acabarà. Però de moment veig les potes fortes, tot i que no hi entenc. 

- Prefereix el teatre?

- És amb el que em guanyo la vida, anant de bolos i de gira. El Foraster ha afectat la meva carrera teatral perquè hauria escrit més obres i més direccions i el programa ocupa molt temps. Però beneït peatge; he tingut molta sort.