09
de setembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:26h
La cúpula dels Mossos s'ha desplaçat aquest divendres al Parlament per escoltar les explicacions d'Eduard Sallent, número dos del cos, sobre el model d'ordre públic. Sallent ha deixat clar que "l'ordre públic és nuclear de la policia i cal atorgar-li la rellevància que li pertoca", i ha asseverat que parlar d'aquesta matèria "és també parlar del desordre que la societat està disposada a tolerar". El comissari ha reconegut que el model d'ordre públic s'ha d'actualitzar i reforçar-ne la transparència i el retiment de comptes, però ha evitat abordar la qüestió dels mecanismes de control extern, un dels punts clau de la comissió. En la mateixa sessió de la comissió també han comparegut els responsables dels antiavalots, Miquel Hueso i Antoni Sànchez, que han recomanat mantenir els projectils de foam -tot i que la seva efectivitat és limitada- i incorporar càmeres a les llançadores, malgrat les dificultat tecnològiques que encara existeixen.
Sallent ha admès que el model actual d'ordre públic, que prioritza la distància i la mobilitat des de fa 30 anys, està en crisi per l'evolució dels desordres públics en les protestes, especialment en els darrers anys, des de 2017. De fet, el comissari ha identificat una "intencionalitat" en l'ús dels desordres, que se centren a dificultar la tasca policial als agents, sigui trencant la línia policial o actuant en diversos punts alhora i durant molta estona. Per tot plegat, els Mossos es mostren favorables a debatre i actualitzar el model, i han demanat anar "més enllà de les eines" -l'ús dels projectils de foam també és un dels temes centrals de la comissió- i definir un model d'ordre públic que respecti els principis d'"eficàcia, legalitat i legitimitat". "Cal consens social i més en una qüestió que aixeca tant d'interès en la ciutadania", ha afirmat el número dos del cos.
Què proposen els Mossos? Per a la policia, mai es pot superar el "trencament de la convivència pacífica" i les eines han d'estar al servei del model d'ordre públic. Sallent ha admès que l'actual model està en dubte pels nous tipus de protesta als carrers i ha dit que les reformulacions que es facin han de garantir les condicions òptimes de prestació del servei i garantir també les millors condicions per als treballadors. El model, defensen els Mossos, ha de situar la mediació com a eina de resolució dels conflictes i enfortir l'enfocament preventiu de les actuacions. En aquest sentit, Sallent ha dit que s'ha d'aprofundir en la intel·ligència i ajustar les actuacions perquè siguin més "quirúrgiques" i se'n pugui millorar la traçabilitat i els mitjans de prova, de tal manera que permetin garantir l'exercici del dret de protesta i, alhora, perseguir els possibles delictes.
El número dos dels Mossos ha fet una defensa ferma de la Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees de Recursos Operatius (ARRO) i ha recordat que cada dia tenen planificats assalts en plantacions de marihuana, narcopisos o domicilis de "gent perillosa per a la ciutadania". "La Brimo i les ARRO treballen cada dia donant suport a la seguretat ciutadana i protegint la ciutadania davant del risc d'ordre públic", ha afirmat Sallent, que també ha recordat que la demanda d'ordre públic ha caigut des de la detenció de Pablo Hasél. Fent referència a la Declaració Universal dels Drets Humans, ha recordat que sense "ordre social" no es poden exercir els drets i ha insistit que el model dels Mossos es fonamenta en la ciutadania i en la millora contínua.
Càmeres a les llançadores i més tecnologia
Els responsables de la comissaria general de recursos operatius, els intendents Miquel Hueso i Antoni Sànchez, han proposat algunes millores per reforçar la traçabilitat de les actuacions policials en ordre públic. Una d'elles podria ser la incorporació de càmeres a les llançadores (avui dia és complex trobar una càmera que permeti enregistrar els trets des de la llançadora en bones condicions) o millores tecnològiques per determinar el nombre de trets, la geolocalització dels agents, dels trets o de les llançadores. També seria útil, han plantejat, un formulari per recollir les accions i disposar així d'una base de dades en aquest sentit.
Fa 30 anys que els Mossos van incorporar la competència d'ordre públic, basada des d'aleshores en un model de "distància i mobilitat". L'evolució de les protestes ha fet que el model de distància es vegi "compromès". Els intendents Bueso i Sànchez, responsables dels antiavalots, han advertit que els Mossos no disposen actualment de "les eines adients" per mantenir la distància amb els manifestants violents i això facilita que la gent s'acosti a la línia policial i la traspassi, i tot el model d'ordre públic quedi "sobrepassat". "Passem d'un model de distància a un model de contacte pel qual no tenim eines ni recursos, i aleshores s'utilitza la defensa", ha afirmat l'intendent Sànchez.
El foam s'hauria de mantenir
Preguntats pels diputats de la comissió, els responsables de la comissaria general de recursos operatius han defensat que, segons el seu criteri tècnic, s'hauria de mantenir el foam en el model d'ordre públic per poder garantir la distància amb els manifestants, clau en la manera d'actuar dels agents. "Pensem que el model hauria de mantenir aquesta eina perquè ara mateix no en tenim una altra per garantir la distància, i si el model no és de distància passa a ser de contacte i no tenim eines per a això", ha explicat Hueso.
L'intendent ha remarcat que el foam es va incorporar per neutralitzar llançaments a curta distància amb la línia policial, i van conviure amb les pilotes de goma. Quan es van eliminar les pilotes de goma, va quedar el foam, i el seu ús va evolucionar de la neutralització a la dispersió. Amb tot, Hueso ha insistit que el model "ha de ser de proximitat amb el diàleg, mediació i distància amb la violència". També ha remarcat que els Mossos no són els causants de l'escalada de violència. "Actuem de manera reactiva, quan hi ha violència cap als agents o cap a terceres persones", ha insistit l'intendent. En tot cas, els Mossos han remarcat que el model d'ordre públic ha estat molt tensat en els darrers anys.
Avaluacions continuades als agents d'ordre públic
A la comissió del model policial també han comparegut la intendent Mònica Luis, responsable de la comissió general tècnica de planificació de la seguretat, i l'inspector Josep Saumell, sotscap de la divisió tècnica de planificació de la seguretat. La intendent ha parlat dels recursos humans a l'ordre públic i ha plantejat dues propostes de millora per reforçar les garanties sobre la capacitat competencial d'aquelles persones que treballen a la Brimo i l'Arro. Així, Luis ha proposat el manteniment de les competències psicoprofessionals i tècniques i un sistema d'acreditació del manteniment d'aquestes competències mitjançant proves periòdiques de reavaluació.
Saumell ha defensat la incorporació de noves tecnologies en les actuacions d'ordre públic per garantir la traçabilitat de les accions, però ha admès que en alguns casos encara "no han trobat al mercat" aquelles eines necessàries. A tall d'exemple, Saumell ha remarcat que a dia d'avui no es pot saber cap a on apunta l'arma d'un agent (es pot saber on és l'arma, però no si apunta cap a terra o cap a alguna altra direcció), i ha afirmat que aquesta tecnologia encara no existeix. L'inspector també ha defensat la incorporació de càmeres a les llançadores de foam, però ha dit que "no hi ha càmeres al mercat per captar les imatges en condicions de baixa lluminositat o a distància".
Sallent ha admès que el model actual d'ordre públic, que prioritza la distància i la mobilitat des de fa 30 anys, està en crisi per l'evolució dels desordres públics en les protestes, especialment en els darrers anys, des de 2017. De fet, el comissari ha identificat una "intencionalitat" en l'ús dels desordres, que se centren a dificultar la tasca policial als agents, sigui trencant la línia policial o actuant en diversos punts alhora i durant molta estona. Per tot plegat, els Mossos es mostren favorables a debatre i actualitzar el model, i han demanat anar "més enllà de les eines" -l'ús dels projectils de foam també és un dels temes centrals de la comissió- i definir un model d'ordre públic que respecti els principis d'"eficàcia, legalitat i legitimitat". "Cal consens social i més en una qüestió que aixeca tant d'interès en la ciutadania", ha afirmat el número dos del cos.
Què proposen els Mossos? Per a la policia, mai es pot superar el "trencament de la convivència pacífica" i les eines han d'estar al servei del model d'ordre públic. Sallent ha admès que l'actual model està en dubte pels nous tipus de protesta als carrers i ha dit que les reformulacions que es facin han de garantir les condicions òptimes de prestació del servei i garantir també les millors condicions per als treballadors. El model, defensen els Mossos, ha de situar la mediació com a eina de resolució dels conflictes i enfortir l'enfocament preventiu de les actuacions. En aquest sentit, Sallent ha dit que s'ha d'aprofundir en la intel·ligència i ajustar les actuacions perquè siguin més "quirúrgiques" i se'n pugui millorar la traçabilitat i els mitjans de prova, de tal manera que permetin garantir l'exercici del dret de protesta i, alhora, perseguir els possibles delictes.
El número dos dels Mossos ha fet una defensa ferma de la Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees de Recursos Operatius (ARRO) i ha recordat que cada dia tenen planificats assalts en plantacions de marihuana, narcopisos o domicilis de "gent perillosa per a la ciutadania". "La Brimo i les ARRO treballen cada dia donant suport a la seguretat ciutadana i protegint la ciutadania davant del risc d'ordre públic", ha afirmat Sallent, que també ha recordat que la demanda d'ordre públic ha caigut des de la detenció de Pablo Hasél. Fent referència a la Declaració Universal dels Drets Humans, ha recordat que sense "ordre social" no es poden exercir els drets i ha insistit que el model dels Mossos es fonamenta en la ciutadania i en la millora contínua.
Càmeres a les llançadores i més tecnologia
Els responsables de la comissaria general de recursos operatius, els intendents Miquel Hueso i Antoni Sànchez, han proposat algunes millores per reforçar la traçabilitat de les actuacions policials en ordre públic. Una d'elles podria ser la incorporació de càmeres a les llançadores (avui dia és complex trobar una càmera que permeti enregistrar els trets des de la llançadora en bones condicions) o millores tecnològiques per determinar el nombre de trets, la geolocalització dels agents, dels trets o de les llançadores. També seria útil, han plantejat, un formulari per recollir les accions i disposar així d'una base de dades en aquest sentit.
Fa 30 anys que els Mossos van incorporar la competència d'ordre públic, basada des d'aleshores en un model de "distància i mobilitat". L'evolució de les protestes ha fet que el model de distància es vegi "compromès". Els intendents Bueso i Sànchez, responsables dels antiavalots, han advertit que els Mossos no disposen actualment de "les eines adients" per mantenir la distància amb els manifestants violents i això facilita que la gent s'acosti a la línia policial i la traspassi, i tot el model d'ordre públic quedi "sobrepassat". "Passem d'un model de distància a un model de contacte pel qual no tenim eines ni recursos, i aleshores s'utilitza la defensa", ha afirmat l'intendent Sànchez.
El foam s'hauria de mantenir
Preguntats pels diputats de la comissió, els responsables de la comissaria general de recursos operatius han defensat que, segons el seu criteri tècnic, s'hauria de mantenir el foam en el model d'ordre públic per poder garantir la distància amb els manifestants, clau en la manera d'actuar dels agents. "Pensem que el model hauria de mantenir aquesta eina perquè ara mateix no en tenim una altra per garantir la distància, i si el model no és de distància passa a ser de contacte i no tenim eines per a això", ha explicat Hueso.
L'intendent ha remarcat que el foam es va incorporar per neutralitzar llançaments a curta distància amb la línia policial, i van conviure amb les pilotes de goma. Quan es van eliminar les pilotes de goma, va quedar el foam, i el seu ús va evolucionar de la neutralització a la dispersió. Amb tot, Hueso ha insistit que el model "ha de ser de proximitat amb el diàleg, mediació i distància amb la violència". També ha remarcat que els Mossos no són els causants de l'escalada de violència. "Actuem de manera reactiva, quan hi ha violència cap als agents o cap a terceres persones", ha insistit l'intendent. En tot cas, els Mossos han remarcat que el model d'ordre públic ha estat molt tensat en els darrers anys.
Avaluacions continuades als agents d'ordre públic
A la comissió del model policial també han comparegut la intendent Mònica Luis, responsable de la comissió general tècnica de planificació de la seguretat, i l'inspector Josep Saumell, sotscap de la divisió tècnica de planificació de la seguretat. La intendent ha parlat dels recursos humans a l'ordre públic i ha plantejat dues propostes de millora per reforçar les garanties sobre la capacitat competencial d'aquelles persones que treballen a la Brimo i l'Arro. Així, Luis ha proposat el manteniment de les competències psicoprofessionals i tècniques i un sistema d'acreditació del manteniment d'aquestes competències mitjançant proves periòdiques de reavaluació.
Saumell ha defensat la incorporació de noves tecnologies en les actuacions d'ordre públic per garantir la traçabilitat de les accions, però ha admès que en alguns casos encara "no han trobat al mercat" aquelles eines necessàries. A tall d'exemple, Saumell ha remarcat que a dia d'avui no es pot saber cap a on apunta l'arma d'un agent (es pot saber on és l'arma, però no si apunta cap a terra o cap a alguna altra direcció), i ha afirmat que aquesta tecnologia encara no existeix. L'inspector també ha defensat la incorporació de càmeres a les llançadores de foam, però ha dit que "no hi ha càmeres al mercat per captar les imatges en condicions de baixa lluminositat o a distància".