judicatura

Bloqueig al Constitucional: per què pot ser decisiu un canvi de majories?

Els equilibris entre conservadors i progressistes a l'alt tribunal seran determinants a l'hora d'abordar carpetes conflictives com la llei de l'eutanàsia, la llei Celaá o el marc legal per protegir el català a l'escola

Diversos membres del TC tenen el mandat caducat des de fa uns mesos | José M. Gutiérrez
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 10 de setembre de 2022 a les 10:35 |
És constitucional avortar a l'estat espanyol? I facilitar la mort d'algú que pateix una malaltia terminal i incapacitant i que així ho sol·licita? Són preguntes que el Tribunal Constitucional (TC) haurà de respondre en els pròxims mesos. La llei de l'avortament i la llei de l'eutanàsia, i també la llei espanyola d'educació, més coneguda com la llei Celaá, el marc legal de la Generalitat per protegir el català a l'escola o els indults als presos polítics passaran pel tribunal de garanties, que haurà d'analitzar-ho per determinar si s'ajusten a la Constitució. La majoria que domini el TC quan això passi pot ser decisiva. Els intents de torpedinar la renovació de l'alt tribunal que s'han vist aquesta setmana no són casuals, tot i que els blocs al tribunal no sempre ho expliquen tot.

La guerra oberta entre el poder judicial i el govern espanyol està més viva que mai. N'hem tingut episodis durant la legislatura, el darrer aquesta mateixa setmana amb l'oposició del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, als acords sobre desjudicialització entre la Moncloa i la Generalitat. La batalla és entre poders de l'Estat, però també interna dins del poder judicial. El govern dels jutges, caducat des de fa quatre anys, té potestat per designar dos magistrats del TC, però el sector conservador ha aconseguit bloquejar-ne el nomenament. El ple d'aquesta setmana ha acordat el procediment per a les designacions, però de moment no hi ha acord en els noms ni tampoc data per al ple que els hauria d'escollir. El termini acaba el 13 de setembre.


La distribució actual és de set magistrats conservadors per cinc de progressistes, un equilibri de forces que respon a les majories del PP de fa anys. Hi ha quatre magistrats, però, que s'han de renovar perquè tenen el mandat caducat des del juny. Són el president, Pedro González Trevjiano, del sector conservador; el vicepresident, Juan Antonio Xiol, progressista; i Santiago Martínez Vares i Antonio Narváez, tots dos conservadors. Les previsions apunten que el CGPJ, per conciliar les seves dues ànimes, n'hauria d'escollir un de progressista i un de conservador, que juntament amb els dos nomenaments del govern espanyol -progressistes- permetrien un canvi de majories: set magistrats progressistes per cinc de conservadors (ara quatre, perquè Alfredo Montoya està de baixa). 

Els conservadors no volen cedir el poder tan fàcilment. En els pròxims mesos, carpetes de fa anys i d'altres de més recents passaran pel filtre del TC i les majories seran clau. Més enllà dels recursos contra la reforma que limita les funcions del CGPJ -el govern espanyol va fixar que els vocals caducats no poguessin fer nomenaments de jutges-, l'alt tribunal ha de revisar la llei de l'avortament dotze anys després que el PP interposés recurs. La ponència ha quedat en mans del magistrat Enrique Arnaldo, del sector conservador. També la llei de l'eutanàsia, una de les victòries de la majoria del Congrés. La ponència la redactarà el magistrat Cándido Conde-Pumpido. Tant la interrupció voluntària de l'embaràs com l'eutanàsia són qüestions especialment sensibles als canvis que hi ha d'haver al tribunal. 


En joc l'escut pel català a l'escola


Un altre bloc que abordarà el TC fa referència a l'educació i tindrà impacte en l'escola catalana. A Espanya està en vigor la llei Celaá i el PP va presentar-hi recurs i va impugnar, entre d'altres, la disposició addicional 38a, que estableix que s'ha de garantir el ple coneixement de les dues llengües oficials quan s'acaba l'etapa obligatòria i no fixa percentatges. El criteri que adopti el TC sobre la llei espanyola d'educació clarificarà el camí que li espera a l'escut que la Generalitat ha dissenyat per esquivar el 25% de castellà a les aules i protegir el model d'immersió lingüística, que també serà revisat pel TC. Si l'alt tribunal manté el criteri exhibit fins ara, hauria d'avalar la maniobra per driblar la sentència del TSJC. Un canvi de majories pot fer decantar la balança.



Els indults i l'escó de Alberto Rodríguez


El TC també tindrà sobre la taula els recursos dels partits de la dreta espanyolista contra els indults concedits als presos polítics, que també estan pendents del que sentenciï el Tribunal Suprem en les pròximes setmanes o mesos. També el recurs contra la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de retirar l'escó de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, condemnat a un mes i mig d'inhabilitació per atemptat contra l'autoritat. L'exmembre de Podem considera que se li han vulnerat diversos drets fonamentals, cosa que haurà de valorar el TC quan abordi la seva impugnació. 

En totes aquestes qüestions les majories poden ser decisives, però els blocs no sempre ho expliquen tot. En els darrers mesos s'han vist exemples de magistrats considerats progressistes votant al costat dels conservadors. La sentència del TC que va declarar inconstitucional l'estat d'alarma, exemple paradigmàtic de la guerra de desgast de l'alt tribunal contra Pedro Sánchez, va tirar endavant gràcies al vot de la magistrada progressista Encarnación Roca, promoguda en el seu dia pel PSOE i CiU, i que va fer decantar la balança a favor del bloc conservador.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació