crònica

Pujol i Tarradellas es «reconcilien» en vigílies d'una Diada dividida

Un documental recupera la història del govern d'unitat que presidit per l'històric dirigent d'ERC va aplegar des del PSUC a Convergència Democràtica i la UCD

El president Pujol, la presidenta de la Diputació, Núria Marín, i Josep Tarradellas i Macià, fill de l'expresident, amb el cartell del documental. | Diputació
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 8 de setembre de 2022 a les 19:59 |
A tres dies de la celebració d'una Diada que escenificarà la fractura existent dins del bloc independentista, s'ha presentat el documental Tarradellas, govern d'unitat, una producció de Clack i Minimal Films, en coproducció amb la Xarxa Audiovisual Local i RTVE, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. El documental explica el que va ser l'etapa de govern de Josep Tarradellas i s'ha presentat al Paranimf de l'Escola Industrial de Barcelona, amb la participació dels directors Albert Solé i Joan Salicrú, així com del biògraf de Tarradellas Joan Esculies. Però un dels fets més simbòlics de l'acte ha estat la presència de l'expresident Jordi Pujol, antagonista durant molts anys de Tarradellas. 

També hi era l'expresident José Montilla, el fill de l'expresident, Josep Tarradellas i Macià, i molts exconsellers d'aquell Govern d'unitat que durant dos anys i mig (1977-80) va assentar les bases de la Generalitat recuperada. En aquell Govern hi era el gruix de les forces polítiques catalanes, del PSUC a la dreta moderada d'UCD, passant per ERC, PSC i CDC. Hi eren, a banda de Pujol, que va ser conseller polític d'aquell executiu, sense cartera, com ho van ser els principals líders dels partits; Narcís Serra, exalcalde de Barcelona i exconseller de Política Territorial, Joan Josep Folchi, exconseller d'Economia, i Josep Maria Bricall, exconseller de Governació. Però el documental ha permès conèixer la versió de Pujol d'alguns xocs amb Tarradellas.


Presentar aquest documental, i fer-ho en l'actual moment té el seu simbolisme perquè mostra un moment excepcional de la política catalana i, probablement, una de les victòries que ha celebrat la nació catalana en el segle XX. Mort Franco i iniciada la Transició, hi havia dues conquestes democràtiques que eren imprescindibles per fer versemblant un nou estat democràtic: la legalització del PCE i la recuperació de les institucions catalanes arrabassades el 1939. La Setmana Santa de 1977 es va legalitzar el Partit Comunista, enmig d'un clima d'alta tensió política. El 23 d'octubre, després d'unes difícils negociacions, a Generalitat era restablerta.  

Albert Solé, un dels directors del documental, s'ha referit a la significació d'aquell esperit unitari que va envoltar el retorn de la Generalitat amb el clima de divisió que es viu en aquests moments. Ha elogiat la manera de fer del vell exiliat, que "va acabar sent una solució" i es va fer amb un espai propi després del seu retorn. Solé ha afirmat que encara es lluita perquè la figura de Tarradellas no caigui en l'oblit, però que "cal recordar els qui han estat pioners" i s'ha preguntat "perquè s'ha oblidat la idea d'unitat i arribarem el dia 11 tan desunits".


Joan Salicrú ha assenyalat que la figura de Tarradellas ajuda a posar en el seu lloc les diferències polítiques: "No es tracta d'estar d'acord amb tot sinó d'entendre's en alguns aspectes", tot subratllant la gestió dels consellers més tècnics, que van aplanar el camí cap a la consolidació del mapa sanitari, els Ferrocarrils de la Generalitat  o l'ensenyament en català. "Es pot fer política en els moments més difícils", ha assegurat Salicrú. 

L'historiador i biògraf de Tarradellas Joan Esculies ha destacat la manera de fer política de Tarradellas, un dirigent que "sempre va valorar abans la vàlua de les persones abans que les sigles que representaven". "Era una persona que no deixava res a l'atzar -ha dit-. La seva frase 'Ciutadans de Catalunya', volia aplegar tothom". Esculies ha lloat el sentit institucional de l'expresident, i ha afirmat que el seu llegat perviu "quan els polítics no fan fer el ridícul a les institucions". 


L'oferiment d Pujol a Tarradellas

 
El documental mostra el testimoni de molts dels protagonistes d'aquell moment. Un dels testimonis és precisament el de Jordi Pujol, que reconeix les diferències amb Tarradellas, especialment que rebutjava la política de Convergència a Madrid de presentar-se com a defensora dels interessos de Catalunya, "però nosaltres fèiem el mateix que el PSC i el PSUC".


Pujol també explica com CDC i el PSUC eren partidaris que l'Estatut de 1979 establís que per ser president s'havia de ser diputat al Parlament. Una cosa que barrava el pas a Tarradellas. Però en vigílies de les eleccions de 1980, que guanyaria CiU, Pujol li va oferir ser candidat per CiU. "Una proposta que ell va rebutjar de manera total". El documental es podrà veure l'11 de setembre, a les 21,30 hores a les televisions locals i a la plataforma XALA!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació