07
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:11h
Marc Casanova és un pastor de cor. Amb només vint-i-quatre anys, en fa dos que va marxar de Sant Jaume d'Enveja a Alera, un petit poble de cent habitants de l'Aragó. "Marc Casanova és un noi que simplement va continuar el negoci de casa. Vaig començar a treballar de pastor al costat dels meus pares", assegura.
"Quan t'agrada una feina i la gaudeixes com ho faig jo, cada dia en vols més i més", afegeix Casanova. Hi va haver un moment que les cinc-centes ovelles que la família tenia al Delta de l’Ebre li semblaven poc, el negoci se li quedava petit. Així que amb l'ajuda del seu pare va trobar un ramat al poble d'Alera.
El seu ramat pastura de manera ecològica. Tal com explica, "tenir un ramat d'ovelles ecològic és més complicat", ja que els animals han de menjar a les parcel·les corresponents sense sulfats, les herbes s'han d'abonar perquè creixen amb el propi fem de l'ovella i no pots anar a netejar un tros del veí, "encara que tingui tres metres d'herba", indica.
A banda, Casanova té cada any inspeccions del comitè d'agricultura ecològica que li controlen si fa la feina adequadament. "La quantitat de ramat actual que tenim a Casa Mostino en total és de 1.200 caps, 800 d'elles ecològiques i 400 de convencionals".
A la pregunta de com el van acollir a un poble menut com Alera, el pastor ebrenc diu que no es podia "creure" el que li estava passant: "Va ser arribar i la gent em va obrir els braços, em van oferir la seva ajuda desinteressadament, la gent d'Alera són molt bona gent". "No em sento foraster ni molt menys, em sento com a casa", afirma.
"Visc a una casa al poble d'Alera", apunta, on sí que en algunes ocasions troba a faltar Sant Jaume d'Enveja: "Algunes coses com els costums, les amistats... però el cert és que jo no miro pel meu benestar, estic bé a tots els llocs, sinó que miro el benestar dels meus animals, aquesta es la meva prioritat".
Amb tot, Casanova assenyala que la solitud del pastor ja no és com abans: "Jo porto una vida normal i corrent com la de tothom. A banda, sempre que estàs al camp passa algú i es queda fent la xerrada, o algun amic que porta quatre refrescos i marxem en acabar el torn plegats". "Jo de solitud no n'he sentit mai", apuntala.
"Soc un fanàtic dels animals, són la meva recompensa", diu el pastor. "El que em fa continuar endavant és lluitar pel que som, pel nostre estil de vida perquè som pastors i per mantenir un ofici que esta en perill d'extinció", sentencia.
En aquest sentit, Casanova no és gaire optimista amb el futur de la ramaderia. "Falta relleu generacional", a parer seu, "és una feina que et té lligat els 365 dies de l'any i la gent no la valora". El ramader sosté que la resta "no veuen com els preus dels pinsos i herbes estan disparats i nosaltres donem igualment un producte de qualitat".
"Quan t'agrada una feina i la gaudeixes com ho faig jo, cada dia en vols més i més", afegeix Casanova. Hi va haver un moment que les cinc-centes ovelles que la família tenia al Delta de l’Ebre li semblaven poc, el negoci se li quedava petit. Així que amb l'ajuda del seu pare va trobar un ramat al poble d'Alera.
El seu ramat pastura de manera ecològica. Tal com explica, "tenir un ramat d'ovelles ecològic és més complicat", ja que els animals han de menjar a les parcel·les corresponents sense sulfats, les herbes s'han d'abonar perquè creixen amb el propi fem de l'ovella i no pots anar a netejar un tros del veí, "encara que tingui tres metres d'herba", indica.
Ramat ecològic del Marc Casanova a Alera, a l'Aragó Foto: Cedida
A banda, Casanova té cada any inspeccions del comitè d'agricultura ecològica que li controlen si fa la feina adequadament. "La quantitat de ramat actual que tenim a Casa Mostino en total és de 1.200 caps, 800 d'elles ecològiques i 400 de convencionals".
A la pregunta de com el van acollir a un poble menut com Alera, el pastor ebrenc diu que no es podia "creure" el que li estava passant: "Va ser arribar i la gent em va obrir els braços, em van oferir la seva ajuda desinteressadament, la gent d'Alera són molt bona gent". "No em sento foraster ni molt menys, em sento com a casa", afirma.
"Visc a una casa al poble d'Alera", apunta, on sí que en algunes ocasions troba a faltar Sant Jaume d'Enveja: "Algunes coses com els costums, les amistats... però el cert és que jo no miro pel meu benestar, estic bé a tots els llocs, sinó que miro el benestar dels meus animals, aquesta es la meva prioritat".
Marc amb una de les seues ovelles del seu ramat Foto: Cedida
Amb tot, Casanova assenyala que la solitud del pastor ja no és com abans: "Jo porto una vida normal i corrent com la de tothom. A banda, sempre que estàs al camp passa algú i es queda fent la xerrada, o algun amic que porta quatre refrescos i marxem en acabar el torn plegats". "Jo de solitud no n'he sentit mai", apuntala.
"Soc un fanàtic dels animals, són la meva recompensa", diu el pastor. "El que em fa continuar endavant és lluitar pel que som, pel nostre estil de vida perquè som pastors i per mantenir un ofici que esta en perill d'extinció", sentencia.
En aquest sentit, Casanova no és gaire optimista amb el futur de la ramaderia. "Falta relleu generacional", a parer seu, "és una feina que et té lligat els 365 dies de l'any i la gent no la valora". El ramader sosté que la resta "no veuen com els preus dels pinsos i herbes estan disparats i nosaltres donem igualment un producte de qualitat".