ENTREVISTA

Carme Forcadell: «S'ha de posar un termini d'uns mesos a la taula de diàleg»

L’expresidenta de l’ANC, que serà a la manifestació de la Diada i diu que mai està “100% d’acord” amb el seu partit, envia un missatge a l’Assemblea i Junts: “Comparteixen una estratègia de confrontació que no sé quina és”

Carme Forcadell, al passeig de Gràcia deu anys després de la manifestació de l'11-S de 2012 | Adrià Costa
per Carme Rocamora, Barcelona, Catalunya | 7 de setembre de 2022 a les 20:30 |

Carme Forcadell (Xerta, 1955) serà unes de les persones que encapçalarà la manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquest Onze de Setembre. Hi serà present tot i no estar d'acord amb el 100% del manifest de l'entitat. Però hi anirà perquè creu que és millor anar-hi que no fer-ho. Aquest any en farà 10 de la manifestació que ho va començar tot, l'11-S de 2012, quan l'ANC presidida per Forcadell va desbordar els carrers amb una manifestació independentista sense precedents que va reunir prop de dos milions de persones. Llavors hi havia assistents de sensibilitats molt diferents, passant de socialistes a cupaires, una transversalitat que a Forcadell li sap greu que s'hagi perdut. 

L'expresidenta del Parlament, de l'Assemblea, i militant d'ERC, resta importància al fet que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi decidit no anar a la convocatòria de l'ANC. Creu que, més enllà de les discrepàncies, el que cal és que l'independentisme estigui preparat per fer un nou octubre del 2017, una fita que va portar-la a la presó per la seva participació en el procés. Assegura que, personalment, mai no ha cregut en la taula de negociació, tot i que defensa que l'independentisme no ha d'abandonar la bandera del diàleg. Ara bé, l'estratègia no pot ser eterna i per això considera que cal posar-hi el termini d'uns mesos.



- Ara fa deu anys de la manifestació de l'11-S que ho va posar tot en marxa. Va ser aquí mateix, al passeig de Gràcia.

- Molta gent ens preguntava que com podia ser que en tan pocs mesos [l'ANC es va fundar el març de 2012] haguéssim fet una manifestació tan grossa, però la feina havia començat l'any 2010. Vam recórrer el país i vam veure que hi havia molta gent que tenia ganes de sortir al carrer, que estava farta de la situació. Dos anys abans, havia sortit la sentència contra l'estatut, i molta gent va entendre que no hi havia cap més sortida que demanar la independència. 


- En quin moment s'adona que la Diada seria multitudinària?

- Abans de la Diada anàvem a parlar a tots els pobles, hi havia molta gent que no només es feia sòcia de l'ANC, sinó que també ens deia que organitzarien autocars per la Diada. Hi havia entusiasme. Pensàvem que seria grossa, però no tant. Ens va sobrepassar a nosaltres mateixos l'espectacularitat d'aquell dia i no vam poder fer cap dels itineraris previstos perquè el centre de Barcelona estava desbordat.


- Amb quin record es queda d'aquella jornada?

- Recordo mirar la plaça Catalunya. Ens van deixar un pis allà mateix, i des de la finestra veia sortir gent del metro i el tren. Riuades humanes de gent amb estelades i banderes, i em vaig emocionar perquè vaig entendre que allò seria gros. Només eren les 12 del migdia i estava ple de gent. Abans de baixar a la manifestació, vaig demanar a tothom que em deixés sola per preparar-me el discurs, però em vaig quedar reflexionant i vaig entendre que a partir d'aquesta manifestació hi podria haver un canvi de paradigma. També tinc el record de quan vaig anar al Parlament i ens va rebre la presidenta Núria de Gispert, recordo entrar i abraçar-la. 

- A partir d'aquell moment, l'ANC obté un paper destacat dins del mapa dels actors independentistes. Aquest protagonisme de l'ANC, però, ja no existeix en l'actualitat...

- El que va fer el canvi va ser la manifestació. A nosaltres abans d'aquell 11-S ningú no ens feia cas. Als mitjans de comunicació gairebé no hi sortíem. Ens costava molt reunir-nos amb els partits polítics perquè es pensaven que érem una entitat més. A partir d'aquell moment, va haver-hi un canvi de paradigma i l'ANC va ser un actor de primeríssima importància. Llavors sí que ens escoltaven els partits i les entitats.

La manifestació de l'11 de setembre del 2012, quan Forcadell era presidenta del Parlament, va omplir el passeig de Gràcia. Foto: Adrià Costa


- Ara no?

- En aquell moment, dins l'Assemblea hi havia gent de molts partits polítics com ICV, PSC, UDC, ERC, Convergència, la CUP, Reagrupament o Demòcrates. Hi havia tot un ventall de gent que significaven diversitat i transversalitat. Ara la situació està més polaritzada i aquesta transversalitat no hi és. Tot es va tensar després de l'octubre del 2017, alguns dels partits com ICV que formaven part de l'ANC ja no existeixen, persones del PSC han passat a partits sobiranistes... És molt diferent l'ANC d'aquella època a la d'ara.

- Això és bo o dolent?

- Com més transversal i inclusiva sigui una entitat, i com més gent s'hi senti representada, millor. Molta més gent tindrà ganes de participar-hi. 

"Un dels punts fundacionals de l'ANC era que mai es convertiria en un partit"

- Com a expresidenta de l'ANC, li sap greu que s'hagi perdut aquesta transversalitat?

- Clar, però a la vegada hem d'entendre que l'Assemblea és el que decideixen els membres del secretariat que ha de ser. Ara per exemple, no sé per què, han decidit que volen fer una llista cívica. Quan es va crear l'Assemblea d'això no se'n parlava. Al contrari, un dels punts fundacionals de l'ANC era que mai es convertiria en un partit. 

- No parlen de partit, sinó de llista cívica.

- Si acabes fent una llista i et presentes a les eleccions, al final acabes fent el mateix que un partit polític. Però bé, l'ANC serà el que vulguin els seus socis i el seu secretariat actual. Això el 2012, amb el secretariat que hi havia, no hauria passat, n'estic convençuda.

- Els primers fulls de ruta de l'ANC fixaven la independència de Catalunya per l'any 2015. 

- El mateix dia que es va fundar l'Assemblea, el març de 2012, vam dir que el nostre objectiu era dissoldre'ns en 10 anys. Per què? Perquè ja hauríem aconseguit la independència. No ho hem aconseguit, i ara som aquí celebrant els 10 anys.

- Els terminis...

- A vegades això dels terminis va bé, perquè dona més ganes de treballar a la gent, t'esperona més, t'il·lusiona... Però a la vegada, si no es compleixen, generen frustració. Va bé d'una banda, però malament per l'altra.

Carme Forcadell assegura que l'ANC de l'any 2012 mai hauria fet una llista cívica per presentar-se al Parlament. Foto: Adrià Costa


- L'actual presidenta, Dolors Feliu, fixa la independència per l'any 2025

- L'actual. En canvi, l'anterior presidenta Elisenda Paluzie va dir en una entrevista que quan ella va presidir l'entitat no va posar terminis precisament perquè els anteriors que no s'havien complert havien generat frustració. Tot i això, és cert que l'Assemblea sempre s'ha anat posant terminis i fites.

"El 2025 és una data poc realista per la independència"

- 2025. Ho veu viable?

- No, no ho veig gaire viable. Si poses un termini sent molt conscient que és només un termini per esperonar a la gent està bé. Però intento ser realista i no crec que en tres anys les condicions hagin canviat gaire. Mai es pot dir un 'no' rotund, perquè l'any 2014 possiblement no ens imaginàvem el que va passar el 2017, però mirant la situació política en aquests moments crec que el 2025 és una data poc realista.

- La Diada d'aquest any podrà ser un mirall de com està el moviment independentista. Com la preveu?

- M'agradaria que fos una Diada molt inclusiva i que tothom que hi anés s'hi sentís representat. I m'agradaria que fos una Diada molt transversal i massiva. Això és el que m'agradaria, però com serà no ho sé. Fins que no arriba no ho saps i això és un patiment que ens ha afectat a totes les presidentes de l'Assemblea. Jo crec que Dolors Feliu ara mateix deu estar patint molt, perquè tots els presidents patíem molt per si hi haurà o no molta gent. I també patíem perquè no hi hagués incidents. 

- Veu bé que ERC reclami a l'ANC un canvi d'enfocament de la Diada?

- ERC pot demanar el que li sembli. Si hi ha una part del partit que se sent exclosa, pot demanar un canvi perquè hi vagi més gent. Però ERC hi serà a la Diada, eh? Als carrers, evidentment, com cada any. I hi haurà molta gent, càrrecs electes i militants que aniran a la manifestació de l'ANC. 

"ERC hi serà a la Diada. I hi haurà molta gent, càrrecs electes i militants que aniran a la manifestació de l'ANC"

- El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha decidit no anar a la manifestació perquè considera que va en contra del Govern. No ha estat sempre aquesta, la funció de l'Assemblea?

- La funció de l'Assemblea, que jo crec que és la que ha de tenir, sempre ha estat anar contra el Govern i pressionar també els partits polítics. Aquesta és una missió de l'Assemblea. Però també és cert que últimament l'ANC ha atacat molt directament algunes de les estratègies d'ERC com la taula de diàleg i, per tant, puc entendre que part de les persones que estan defensant aquestes propostes i treballant molt en aquests projectes se sentin excloses de la manifestació.

Carme Forcadell defensa que la funció de l'ANC sempre ha estat anar en contra del Govern i els partits. Foto: Adrià Costa


- En canvi, Aragonès ha decidit que anirà a l'acte polític d'Òmnium. No escenifica aquesta decisió una confrontació entre ambdues entitats independentistes?

- Òmnium no fa una manifestació, és un acte. I entenc que Aragonès hi anirà perquè se sent més còmode amb Òmnium. I això li pot passar a moltíssima gent. Tampoc li donaria tanta importància, perquè Artur Mas no va anar mai a cap manifestació, i el president Torra un any tampoc hi va anar. Aragonès ha decidit no anar-hi, ha explicat les seves raons, i ja està. Però d'ERC hi anirà molta gent. Una cosa és la decisió del president i l'altra és la d'Esquerra com a partit. 

"Muriel Casals estaria molt enfadada per la divisió, rondinaria i renyaria a tothom"

- Una de les persones amb les quals va compartir més moments durant les primeres Diades del procés va ser Muriel Casals, quan presidia Òmnium. Creu que s'hauria arribat a aquest punt de divisió si ella hagués pogut continuar?

- No ho sé, però estaria molt enfadada, segur. Amb la Muriel vam fer un tàndem espectacular, ens enteníem molt bé, també amb el president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal. Vam convocar les primeres manifestacions conjuntament i en aquell moment hi havia màxima entesa entre les entitats, una entesa perfecta. Si avui hi hagués la Muriel, no sé si estaríem igual o no, però si puc dir-te que ella estaria molt i molt enfadada, rondinant tot el dia i renyant a tothom.

- Al contrari del president i els consellers d'ERC, Junts ha marcat perfil propi i ha assegurat la seva presència a la manifestació.

- Suposo que l'Assemblea deu estar més d'acord amb l'estratègia de confrontació que defensa Junts, que jo no sé quina és. En això lliguen més, en l'estratègia de la confrontació. Tot i que no acabo de saber quina és aquesta estratègia.

- Com plantejaria la Diada Carme Forcadell si avui fos presidenta de l'ANC?

- Treballant molt tot l'any. Intentaria que vingués tothom que se sentís independentista, fos quina fos la seva tàctica o estratègia. Si el seu objectiu és la independència, jo intentaria que vingués a la manifestació. Que vingui tothom i serà comptat com a independentista.

- No serà una Diada tan transversal com voldria, però malgrat això no dubta a anar-hi.

- Jo aniré a la manifestació de l'11 de setembre perquè, malgrat que no estigui del tot d'acord amb el manifest i malgrat que no estigui del tot d'acord amb el que fa l'ANC, el dia 11 de setembre és un dia per sortir al carrer i manifestar-se a favor de la independència. I entenc que hi hagi gent que se senti exclosa, però també els hi dic que jo no estic mai el 100% d'acord amb moltes de les associacions a les quals pertanyo. I no estic del tot d'acord moltes vegades amb el que decideixen els partits polítics com ERC, o el Govern, però continua sent el meu Govern i el meu partit. En definitiva, no estic el 100% d'acord amb moltes de les coses que faig, però les faig perquè considero que s'han de fer i perquè és millor fer-les que no. Crec que és important que el màxim de gent vagi a la manifestació. Ho crec perquè hem de mantenir la flama i que tothom pensi que els que volem la independència continuem sent molta gent. 


- Surti bé o no la Diada, hi ha una manca d'unitat estratègica dins l'independentisme. Quins horitzons veu al moviment?

- Falta de consens n'hi ha hagut sempre. I falta d'unitat estratègica també. Però quan es troba una fita comuna això s'oblida. És el que va passar amb Junts pel Sí, on hi havia una falta de consens però la fita del referèndum, que era tan important que va tapar totes les desavinences. Quan no hi ha fita comuna aquestes desavinences surten i més ara, que estem a tres passes d'unes eleccions municipals. Però estic segura que en el moment que hi hagi una fita comuna es tornaran a posar d'acord.

- Quina hauria de ser aquesta fita comuna?

- La tenim, la independència. Però no sabem com arribar-hi. Crec que es tornarà a repetir un octubre del 2017 a partir d'una oportunitat. Quina? No ho sé, pot ser quan surti la sentència del TEDH sobre el nostre cas, o quan es faci el referèndum d'Escòcia. Moments d'aquests es presentaran i el més important és que estiguem preparats.


"Hem de defensar la taula encara que creguem que no donarà cap fruit"

- Considera que l'independentisme ha d'estar preparat per un nou embat, però ara està immers en una taula de diàleg que genera moltes desconfiances.

- Aquesta estratègia no pot ser eterna. Se li ha de posar uns terminis. Jo, personalment, mai he cregut en la taula de diàleg. Més que res perquè l’experiència que tenim amb el govern espanyol fa que no ens ho creguem, i més quan moltes vegades s’arriba a un acord i després no el compleix. No hi tinc cap confiança en la taula de diàleg. Però, tot i això, vull dir que la taula és molt important perquè els independentistes sempre hem de tenir la bandera del diàleg, per tant hem de defensar-la encara que creguem que no donarà cap fruit, perquè mantenir la bandera del diàleg per mi ja és un fruit. I també és important perquè en aquest país hi ha moltes persones que no són independentistes i la taula de diàleg permet demostrar que el govern d’Espanya no els ofereix res i és incapaç de seure's a parlar. En canvi, el govern català segueix allà clavat esperant a veure que passa, i ho fa en part per ells, per la gent no independentista, perquè els independentistes ja no hi confiem gens. Ara, això no pot ser etern, perquè si això continua així, desmobilitza a la gent i sents que t'estan prenent el pèl. Crec que ha d'haver uns terminis, s'ha de posar uns mesos de termini a la taula de diàleg i si no passa res, s'ha d'acabar.

"Espero que Junts no surti del Govern. Hi sortiríem perdent tots"

- Creu que qüestions com la taula acabaran provocant la sortida de Junts del Govern?

- Espero que no. Està bé que hagin fet una auditoria perquè serveix per millorar i llimar diferències, però espero que no surtin del Govern. A més, no hi ha tantes discrepàncies al Govern. Els partits polítics sí que es barallen molt, però al Govern van a l'una i quan Aragonès diu una cosa tots tanquen files. Comparat amb governs anteriors, aquest govern està més unit.

- Qui sortiria perdent si Junts decideix abandonar l’executiu?

- El país. Sortiríem perdent tots. Per què, què hauríem de fer? Unes altres eleccions? Governar en minoria? El que han de fer és complir l’acord de govern si és que no s’esta complint. Que s’analitzi l’auditoria i que es compleixi l’acord de govern en l’àmbit nacional. Si hi ha una discrepància, que es posin d’acord, perquè els vam votar perquè complissin.

 

Carme Forcadell creu que l'actual Govern acumula menys discrepàncies que els anteriors. Foto: Adrià Costa


- Una altra discrepància entre els partits és sobre la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Vostè li va demanar que posi per davant el prestigi de la institució, però ella continua batallant per la seva presidència.

- La seva posició és molt difícil. Penso que ella creu que fent el que fa, manté el prestigi del Parlament. Ella sempre ha dit precisament que si fa el que fa és per mantenir el prestigi, i estic segura que així ho creu. Ara diu que ho portarà al Constitucional.

- Hi veu recorregut?

- No. A més, no entenc que ho vulgui portar al Constitucional, un tribunal que està revisant els nostres indults, que sempre ens ha prohibit fer-ho tot al Parlament, que ens ha censurat, que ens va prohibir que parléssim d’independència, del dret a l’autodeterminació. És un tribunal absolutament desprestigiat, molt polititzat. Però és el seu dret. Em sorprèn, però ho respecto perquè té tot el dret a fer-ho.

- També es va aferrar al dictamen de l'ONU sobre la suspensió de Junqueras, Romeva, Rull i Turull per combatre la seva suspensió. Hi veu alguna similitud en els casos?

Crec que van intentar destinar tots els mitjans per recuperar la presidència. Va ser un intent, però he parlat amb algunes persones de Junts i tenien clar que això no tenia cap recorregut. Això era una oportunitat, agafada pels pèls, i la van intentar aprofitar.

- Li dona algun consell?

- No dono consells a ningú. Ella és una persona adulta i responsable.

Carme Forcadell no entén que Laura Borràs vulgui portar el seu cas al Tribunal Constitucional, el mateix que "censura" el Parlament.  Foto: Adrià Costa


- Ara fa cinc anys la imatge del Parlament era ben diferent. El dia sis de setembre de 2017 començava una jornada maratoniana de dos dies per aprovar les lleis de desconnexió. Què recorda?

- Va ser un dia molt dur, de molts nervis. El recordo com un dels dies més difícils dels que he viscut com a presidenta del Parlament. Difícil i trist en veure que feia la sensació que era un ple caòtic, de desgavell, que s’estava tensant el Parlament i que no ho podia evitar de cap manera. No es podia evitar perquè s’havia de fer així com es va fer: tot el que vam fer ho permetia el reglament del Parlament. 

- Estava convençuda del que estava fent?

- I tant, ho teníem claríssim.

- En algun moment li va passar pel cap deixar-ho estar?

- Quan tu assumeixes la responsabilitat de ser presidenta d’un Parlament que porta en el seu programa que farà la independència en divuit mesos, ja saps que alguna cosa passarà, que no serà una legislatura de flors i violes. Teníem molt clar el que volíem fer en aquella legislatura.

- Últimament, algunes veus del PSC o de la candidatura que hi havia llavors abans dels comuns, Catalunya Sí que es Pot, han comparat aquells dies amb un cop d’estat.

- Em fa vergonya que diguin que allò va ser un cop d’estat quan saben que aquí hem tingut cops d’estat armats, un cop d’estat que va fer una dictadura, i un altre cop d’estat que es va intentar el 23-F. Em fa vergonya que ho diguin persones que encara són diputats. El que vam fer, va ser aprovar unes lleis democràtiques. Va ser el resultat del mandat democràtic de les urnes.
 
- Van intentar fer un nou marc legal a correcuita per facilitar la celebració del referèndum.

- Vam desobeir al TC, això sí, perquè volíem aprovar unes lleis que anaven contra la Constitució. Però un cop d’estat? Ens acusen que una minoria es va imposar contra una majoria. Llavors això que vol dir? Que totes les lleis que s’aproven al Parlament són d’una minoria sobre una majoria?

- Vistos els resultats, va valer la pena el que es va fer aquells dos dies?

- Ho faria igual. Com a molt, intentaria millorar-ho. Però tornaria a permetre el debat, que és el que vaig fer. Si m’haguessin presentat qualsevol altra llei, també l’hauria entrat a debat. El meu únic límit per l’admissió era el respecte als drets humans. 

Carme Forcadell assegura que tornaria a fer igual el debat del sis i set de setembre de 2017, i carrega contra aquells que ho comparen amb un cop d'estat. Foto: Adrià Costa


- Ja ha estat preguntada en reiterades ocasions pel seu pas per la presó. Sempre destaca que l’ha fet més feminista. Com aplica aquest feminisme en el dia a dia?

- Cada dia hi ha motius per ser feminista. A la presó n’hi ha molts perquè a Catalunya totes les presons són d’homes, és un món d’homes i costa molt canviar les coses. A fora també, cada dia hi ha agressions sexuals, crims masclistes, discriminació per qüestió de sou… Però a dins de la presó t’adones que aquelles dones han tingut una vida molt desgraciada, amb cap oportunitat, dones pobres, que no han pogut anar a l’escola, que tenen menys formació que els homes, i t'adones que si haguessin tingut altres oportunitats o no haguessin nascut en segons quins contextos, ara no estarien a la presó.

- Manté algun tipus de contacte amb les dones de la presó?

- Estic en contacte amb un funcionari de Mas Enric. Em diu que algunes de les coses que vaig fer encara continuen vigents, com permetre que les dones accedeixin a cursos de formació o que treballin als llocs més ben pagats, que abans eren només pels homes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació