1 de 10
Crònica

No ho tornaran a fer

Diputats i exdiputats de PSC, PP, Ciutadans i els comuns rememoren els plens del 6 i 7 de setembre del 2017 amb retrets sobre el diàleg amb els independentistes

Un moment del debat organitzat per Societat Civil Catalana. | Adrià Costa
per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 7 de setembre de 2022 a les 21:02 |
Del sarcasme a la solemnitat. Del dinar caricaturesc de l'Assemblea Nacional de Tabàrnia a Madrid -que va servir per nomenar Isabel Díaz Ayuso presidenta aliada i el torero José Ortega Cano com a ambaixador- al debat revisionista sobre el procés a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Alejandro Fernández té una agenda diversa en la represa del curs polític. I, coincidint amb el cinquè aniversari dels plens del 6 i 7 de setembre, se suma a passar revista a l'episodi més discutit de l'independentisme parlamentari, en una discussió amb enfocament predeterminat en el títol del col·loqui promogut per Societat Civil Catalana: "Una mentida de conseqüències devastadores". Al líder del PP l'acompanyen els diputats Carlos Carrizosa (Ciutadans) i David Pérez (PSC), i l'exdiputat dels comuns Lluís Rabell. Des del públic escolten María de los Llanos de Luna, exdelegada del govern espanyol a Catalunya; diputades com Anna Grau i Lorena Roldán, i exdiputades com Esperanza García.

En les jornades del 6 i 7 de setembre es van dinamitar els horaris del Parlament. L’acte ni comença puntual ni acabarà a l’hora prevista. El líder del PP de Catalunya arriba tard per la congestió provocada per un accident de trànsit. Convocat a tres quarts de set, Fernández apareix a la sala dos minuts abans d’un quart de vuit del vespre, quan el presentador del col·loqui ja ha amanit els plens amb els sintagmes "vergonya democràtica", "lleis obscenes" i "tics autoritaris". Eloy Carrasco, advocat i secretari de la junta directiva de l’entitat espanyolista, precedeix el moderador de l’acte, Iñaki Ellakuría, delegat d’El Mundo a Catalunya, que defineix les jornades parlamentàries de fa cinc anys com els dies de l’intent de "ruptura real" amb l’Estat, per sobre del que va passar el 27 d’octubre del 2017.


Ellakuría obre joc amb la idea que l’"eufermisme" de les lleis de desconnexió -la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica- van provocar que "es desconnectés de la democràcia". Recull el guant Pérez (PSC), que va ocupar responsabilitats a la mesa del Parlament en aquells dies de fa cinc anys. Aporta una idea que compartiran la resta de ponents, sabedors que són davant un públic agraït: l’independentisme es va saltar tots els estadis que requereix la tramitació d’una llei. I subratlla un segon concepte que considera clau: PSC, PP, Ciutadans i una part dels comuns "van actuar de manera coordinada". "El Tribunal Constitucional no va estar a l’altura. No va reconèixer l’esforç que estàvem fent en aquell moment", diu el diputat socialista sobre aquella aliança del constitucionalisme de dretes i esquerres.

"Certament, és complicat recuperar aquella unitat", admet Carrizosa (Ciutadans), que critica els pactes dels governs estatals amb els partits independentistes. Carrizosa no es mossega la llengua per criticar, per exemple, les concessions fetes, des dels indults fins a la llengua a l’escola. El sobiranisme no és l’únic bloc que té problemes d’unitat, com demostren les intervencions queixoses del públic quan el diputat del PSC secunda que l'entesa és més complicada avui.


Coscubiela i Rabell, elogiats


Des de l’auditori es demana mà dura amb el lema "ho tornarem a fer". Pérez s’esforça i recull divisió d’opinions. "Jo crec en el diàleg", insisteix. "El diàleg té condicions […] No es pot dir cada dia que som en un Estat feixista”, rebat Fernández, que critica els pactes amb els independentistes. "No poden tenir cap avantatge". El líder del PP s’esplaia quan compara el sobiranisme amb el populisme que s’escampa per Europa. "Quan ho tornin a intentar, que ho faran, ho hem de recordar [els plens del 6 i 7 de setembre]”, afirma el líder del PP per tornar al focus del debat.

   
El moment de més "bon rotllo" del debat -així descriu l'ambient Fernández- es produeix quan es recorda amb nostàlgia aquella aliança de partits contra la majoria parlamentària sobiranista del 2017, una sintonia que es ven com a excepcional però es presenta com a idíl·lica. El record condueix al reconeixement del paper de Joan Coscubiela i Lluís Rabell, dels comuns. Rabell, l’únic a qui el moderador formula preguntes en català, per bé que ell respon en castellà, verbalitza un elogi a Coscubiela, el company de grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot amb qui més va sintonitzar el 2017: "Va representar la rebel·lió contra la idea que la voluntat d’una majoria ho pot tot". "Era la imposició del projecte d’una part del país sobre l’altra. I això no es pot fer en termes democràtics", afegeix. I recull aplaudiments.


Ha quedat clar que no hi ha unitat a l’hora d’alimentar o rebutjar el diàleg amb els independentistes. Però sí que hi ha consensos. Un és que, en els dies àlgids del procés, els diputats constitucionalistes van sentir "por". Ho diuen Pérez i Carrizosa. "El 27 d’octubre, els alcaldes independentistes no venien a buscar-nos a nosaltres. Els venien a buscar a ells", puntualitza Rabell per il·lustrar que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no van saber o poder frenar el procés. "Ens reconeixien que anaven cap a l’abisme", afegeix l’exdiputat dels comuns. "Rabell i Coscubiela van estar a l’altura, inesperadament”, conclou el líder del PP. I recull més aplaudiments. Cap autocrítica sobre el filibusterisme parlamentari practicat per l'oposició.

Un altre consens: l’aplicació de l’article 155 va ser un encert. Es debat si hauria calgut aplicar-lo a principis de setembre, amb els plens del Parlament, en lloc d’esperar a finals d’octubre. El diputat del PP reconeix que era la seva aposta, però que Mariano Rajoy, a qui defineix com una home de la Transició, coneixia la duresa de la decisió i calculava. El representant del PSC reconeix que, amb la perspectiva del temps, van fer bé de donar-hi suport. I recorre a l’anècdota: diu que diputats independentistes li asseguraven que no hi hauria el càstig de la presó. "Em deien: 'David, no posaran a la presó dos milions de persones'; i jo els responia: 'Però els que esteu aquí, possiblement, sí”. Més somriures.

El debat, que va tard, no admet totes les preguntes que estaven previstes. I hi ha veus que s’enfaden. Fins que parla Elda Mata Miró-Sans, presidenta de Societat Civil Catalana, que tanca l’acte: "Quan l’enemic avisa amb 'ho tornarem a fer' és d’insensats tapar-se els ulls i les orelles; que no ens tornin a agafar amb la guàrdia baixa”. Tothom tranquil. No ho tornaran a fer. No ho poden tornar a fer, sembla que interioritzi el respectable.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació