06
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:59h
El govern espanyol ha anunciat aquest dimarts un canvi transcendental per a les treballadores de la llar: per primera vegada, podran començar a cobrar a l'atur. El reial decret amb què s'iniciarà aquest tràmit ha enlluernat gran part de la societat que no entenia que aquesta fos l'única professió sense un dret bàsic, però també ha nascut amb una gran ombra enganxada: el recordatori que aquestes millores només s'apliquen a les persones amb un contracte formal. Les que es queden fora d'aquest pla són persones com la Teresa Tapia. Aquesta dona de 54 anys, d'origen bolivià, fa més d'una dècada que feineja cuidant persones i llars. Tanmateix, els nous drets anunciats per l'executiu estatal no li poden quedar més lluny. "He treballat a 10 cases i enlloc m'han fet contracte. Ho he proposat, però les famílies mai no acaben de voler", explica la dona a NacióDigital.
Tapia té fills a càrrec i assegura que no pot deixar de tenir ingressos, així que ha acabat acceptant el que fos. El seu horari laboral és de dos quarts de vuit del vespre a les vuit del matí. Més de 12 hores, amb nocturnitat. De dilluns a diumenge, sense descans. Té cura d'una persona gran i fa tota mena de tasques a la llar. Per tot plegat, cobra 850 euros en negre. "Com jo hi ha moltíssimes companyes. És el més normal entre les que venim d'alguns països", diu.
La dificultat d'accés a dades sobre l'economia submergida complica el càlcul, però entre el 30% i el 40% de les persones que treballen en el sector domèstic no tenen cap mena de contracte, estableix l'Ajuntament de Barcelona. A Catalunya hi ha unes 56.000 dones donades d'alta a la Seguretat Social com a cuidadores o personal de neteja a la llar, fer que implicaria la manca de cobertura legal d'unes 30.000 dones més. En la immensa majoria de casos, migrants.
En molts casos, tampoc tenen una situació administrativa regularitzada. Una enquesta interna de l'Associació de Cuidadores-Amb Cura revelava recentment que el 72% de les dones que formen part de l'entitat no tenien el Número d'Identitat d'Estranger (NIE) necessari per tramitar la residència. "Considerem molt positiva la fita de tenir dret a l'atur entre les contractades, però no pot ser que encara hi hagi tantíssimes dones abocades a situacions de vulnerabilitat sense que s'anunciï un canvi més profund", reflexiona Carmen Juares, portaveu de l'associació que compta amb més de 600 treballadores afiliades.
Moltes d'aquestes dones, tinguin papers o no, han viscut situacions que queden al marge de qualsevol regulació anunciada fins ara des del govern estatal. "Tenim una companya que porta 17 anys treballant de cuidadora i no ha trobat cap família que li hagi volgut fer contracte", comenta Juares.
El miratge del contracte
Tenir un contracte tampoc és la fi dels maldecaps. En alguns casos, l'estadística és una trampa. Hi ha treballadores que tenen diversos ocupadors amb diverses condicions. És el cas de la Rocío Echeverría. "Treballo a quatre llocs i només en un m'han fet contracte", explica. Són contractes minsos, de poques hores, que fragmenten les estadístiques. La mateixa ministra de Treball i Economia Social que ha presentat els nous canvis del govern espanyol, Yolanda Diaz, ha anunciat que el 54% dels contractes són per menys de 60 hores mensuals.
En aquests casos es produeix la paradoxa que la treballadora com a donada d'alta de la Seguretat Social, però amb una cotització baixa i amb una gran dependència de les altres feines: les que impliquen diners en negre i no impliquen cap dret laboral. Rosa Padilla, que afronta una situació similar, denuncia la inestabilitat que això comporta. "A l'estiu estic gairebé quatre mesos sense treballar a una de les dues cases on treballo. "Et diuen "ja no cal que vingui", perquè s'ho poden muntar millor", relata. Això li suposa adaptar quins aliments escull a l'hora de fer la compra o quines factures pot assumir.
Una altra de les pràctiques que porten a engany, al voltant de les contractacions, són els acords informals entre les treballadores, que necessiten regularitzar la seva situació administrativa, i les famílies ocupadores. "És habitual que es proposi a les treballadores que assumeixin la part de la Seguretat Social de la nòmina a canvi de fer-los el contracte", diu Juares, ja que tenir una relació laboral formalitzada és clau tant per obtenir els papers com per a mantenir-los, els mesos posteriors. Així, si bé el salari mínim que els signen moltes vegades és de 14.000 euros, les treballadores acaben rebent-ne molt menys. "Sobreviuen amb 600 euros per jornades esgotadores", insisteix la portaveu d'Amb Cura.
Un decret com a punt de partida
Sigui com sigui, el reial decret signat en el consell de ministres espanyol fixa un avenç que totes les entitats amb alguna implicació, amb més o menys matisos, titllen de "positiu". A la pràctica, suma drets. Malgrat això, Rocío Echeverría, també representant del Col·lectiu Micaela de treballadores de la llar, lamenta que no s'hagi aprofitat per aplicar de manera més ambiciosa una política que solucioni els problemes de fons de les dones migrants. "Fet a mitges, això pot afavorir que més famílies vulguin evitar les noves responsabilitats contractant més de paraula", comenta.
També la UGT ha expressat alguns dubtes i l'ha considerat "positiu, però insuficient". Al seu torn, el director del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO Catalunya, Carles Bertran, ha advertit que s'ha de valorar "molt positivament" el pas endavant però s'ha de tenir que "no soluciona la realitat del sector, molt influït per la presència de treballadores sense papers i per la necessitat d'una reforma de la llei d'estrangeria". A més, Bertran ha recordat que un dels problemes que més compliquen l'abordatge del fenomen és el xoc entre la feina que pot fer Inspecció de Treball i la inviolabilitat del domicili, que alhora és el centre de treball on es produeixen les vulneracions. "Sempre ens insisteixen que tenen les mans lligades", apunta.
Igualment, Juares recorda que aquesta necessitat de les treballadores de la llar no anirà a menys, especialment amb el panorama demogràfic en què l'envelliment és protagonista. "Cal un pacte de país que integri tota mena de professionals, entitats i, sobretot recursos", remata. El govern espanyol, de moment, encara té temps de fer algunes millores en el text definitiu fins que es farà arribar al Congrés dels Diputats. Les entitats socials i sindicats esperen que els escoltin.
Tapia té fills a càrrec i assegura que no pot deixar de tenir ingressos, així que ha acabat acceptant el que fos. El seu horari laboral és de dos quarts de vuit del vespre a les vuit del matí. Més de 12 hores, amb nocturnitat. De dilluns a diumenge, sense descans. Té cura d'una persona gran i fa tota mena de tasques a la llar. Per tot plegat, cobra 850 euros en negre. "Com jo hi ha moltíssimes companyes. És el més normal entre les que venim d'alguns països", diu.
La dificultat d'accés a dades sobre l'economia submergida complica el càlcul, però entre el 30% i el 40% de les persones que treballen en el sector domèstic no tenen cap mena de contracte, estableix l'Ajuntament de Barcelona. A Catalunya hi ha unes 56.000 dones donades d'alta a la Seguretat Social com a cuidadores o personal de neteja a la llar, fer que implicaria la manca de cobertura legal d'unes 30.000 dones més. En la immensa majoria de casos, migrants.
En molts casos, tampoc tenen una situació administrativa regularitzada. Una enquesta interna de l'Associació de Cuidadores-Amb Cura revelava recentment que el 72% de les dones que formen part de l'entitat no tenien el Número d'Identitat d'Estranger (NIE) necessari per tramitar la residència. "Considerem molt positiva la fita de tenir dret a l'atur entre les contractades, però no pot ser que encara hi hagi tantíssimes dones abocades a situacions de vulnerabilitat sense que s'anunciï un canvi més profund", reflexiona Carmen Juares, portaveu de l'associació que compta amb més de 600 treballadores afiliades.
Moltes d'aquestes dones, tinguin papers o no, han viscut situacions que queden al marge de qualsevol regulació anunciada fins ara des del govern estatal. "Tenim una companya que porta 17 anys treballant de cuidadora i no ha trobat cap família que li hagi volgut fer contracte", comenta Juares.
El miratge del contracte
Tenir un contracte tampoc és la fi dels maldecaps. En alguns casos, l'estadística és una trampa. Hi ha treballadores que tenen diversos ocupadors amb diverses condicions. És el cas de la Rocío Echeverría. "Treballo a quatre llocs i només en un m'han fet contracte", explica. Són contractes minsos, de poques hores, que fragmenten les estadístiques. La mateixa ministra de Treball i Economia Social que ha presentat els nous canvis del govern espanyol, Yolanda Diaz, ha anunciat que el 54% dels contractes són per menys de 60 hores mensuals.
En aquests casos es produeix la paradoxa que la treballadora com a donada d'alta de la Seguretat Social, però amb una cotització baixa i amb una gran dependència de les altres feines: les que impliquen diners en negre i no impliquen cap dret laboral. Rosa Padilla, que afronta una situació similar, denuncia la inestabilitat que això comporta. "A l'estiu estic gairebé quatre mesos sense treballar a una de les dues cases on treballo. "Et diuen "ja no cal que vingui", perquè s'ho poden muntar millor", relata. Això li suposa adaptar quins aliments escull a l'hora de fer la compra o quines factures pot assumir.
Una altra de les pràctiques que porten a engany, al voltant de les contractacions, són els acords informals entre les treballadores, que necessiten regularitzar la seva situació administrativa, i les famílies ocupadores. "És habitual que es proposi a les treballadores que assumeixin la part de la Seguretat Social de la nòmina a canvi de fer-los el contracte", diu Juares, ja que tenir una relació laboral formalitzada és clau tant per obtenir els papers com per a mantenir-los, els mesos posteriors. Així, si bé el salari mínim que els signen moltes vegades és de 14.000 euros, les treballadores acaben rebent-ne molt menys. "Sobreviuen amb 600 euros per jornades esgotadores", insisteix la portaveu d'Amb Cura.
Un decret com a punt de partida
Sigui com sigui, el reial decret signat en el consell de ministres espanyol fixa un avenç que totes les entitats amb alguna implicació, amb més o menys matisos, titllen de "positiu". A la pràctica, suma drets. Malgrat això, Rocío Echeverría, també representant del Col·lectiu Micaela de treballadores de la llar, lamenta que no s'hagi aprofitat per aplicar de manera més ambiciosa una política que solucioni els problemes de fons de les dones migrants. "Fet a mitges, això pot afavorir que més famílies vulguin evitar les noves responsabilitats contractant més de paraula", comenta.
També la UGT ha expressat alguns dubtes i l'ha considerat "positiu, però insuficient". Al seu torn, el director del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO Catalunya, Carles Bertran, ha advertit que s'ha de valorar "molt positivament" el pas endavant però s'ha de tenir que "no soluciona la realitat del sector, molt influït per la presència de treballadores sense papers i per la necessitat d'una reforma de la llei d'estrangeria". A més, Bertran ha recordat que un dels problemes que més compliquen l'abordatge del fenomen és el xoc entre la feina que pot fer Inspecció de Treball i la inviolabilitat del domicili, que alhora és el centre de treball on es produeixen les vulneracions. "Sempre ens insisteixen que tenen les mans lligades", apunta.
Igualment, Juares recorda que aquesta necessitat de les treballadores de la llar no anirà a menys, especialment amb el panorama demogràfic en què l'envelliment és protagonista. "Cal un pacte de país que integri tota mena de professionals, entitats i, sobretot recursos", remata. El govern espanyol, de moment, encara té temps de fer algunes millores en el text definitiu fins que es farà arribar al Congrés dels Diputats. Les entitats socials i sindicats esperen que els escoltin.