1 de 10
FUTBOLÍTICA

Entre Lenin i Škoda: el passat comunista del Viktoria Plzeň

El Barça s'estrena aquest vespre a la Lliga de Campions amb un partit al Camp Nou contra el Viktoria Plzeň txec, un equip amb un passat comunista estretament vinculat a Lenin i, sobretot, a la fàbrica automobilística Škoda que, com la cervesa Pilsen, va néixer a la seva ciutat

Afeccionats de l’Škoda de Plzeň durat un partit de 1986 encara durant la Txecoslovàquia comunista | hooligans.cz
per Ramon Usall, Barcelona, Catalunya | 7 de setembre de 2022 a les 06:45 |
Fins fa poc més d’una dècada, la ciutat bohèmia de Plzeň era internacionalment coneguda per ser el bressol de la Pilsen, un tipus de cervesa que va néixer durant la primera meitat del segle XIX, en una època en què la localitat era encara part integrant de l’Imperi Austrohongarès. Més enllà de la cervesa, la projecció d’aquest important focus industrial al món s’havia vist reforçat gràcies a la companyia Škoda, també nascuda a Plzeň, en aquest cas durant la segona meitat del segle XIX, com una de les principals empreses que nodria en armes a l’exèrcit austrohongarès abans de convertir-se en la marca automobilística per excel·lència de Txecoslovàquia.

Amb l’entrada del segle XXI, Plzeň ha afegit el seu equip de futbol als elements que fins ara ajudaven a donar-la a conèixer al món. Així, doncs, el centenari Viktoria, un club creat el 1911 en ple Imperi Austrohongarès i amb una trajectòria més aviat modesta durant el seu primer segle d’història, s’ha convertit en un participant recurrent de la Lliga de Campions durant la darrera dècada i ha emergit com un dels grans clubs txecs, proclamant-se vencedor en sis dels darrers dotze campionats locals de lliga, plantant així cara a l’hegemonia que els clubs de Praga tenien en la competició domèstica.

Curiosament, aquest club que projecta la Plzeň del segle XXI al món ha tingut una estreta relació amb la marca Škoda, un altre dels grans símbols de la ciutat. Aquesta relació va ser especialment estreta durant el període socialista de Txecoslovàquia, quan els destins de l’actual Viktoria i els de la fàbrica automobilística van ser units per les autoritats comunistes.

Abans d’entrar a detallar aquesta relació, però, convé remarcar la convulsa història de Plzeň durant les primeres dècades d’existència del Viktoria que va fer que l’equip de la ciutat bohèmia estigués integrat en un primer terme a l’Imperi Austrohongarès, posteriorment a la jove república de Txecoslovàquia per passar, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, a formar part del Tercer Reich nazi.

 

Instal·lacions de l’empresa Škoda a la localitat de Plzeň Foto: plzenoviny.cz


Precisament durant l’ocupació alemanya, la ciutat va ser durament castigada i va veure com la seva insigne fàbrica Škoda era obligada a produir armes per a la Wehrmacht nazi. L’evolució de la guerra també va marcar l’esdevenir del Viktoria que va veure com el seu estadi era destruït a conseqüència dels bombardejos aliats que pretenien alliberar la ciutat. Tot i que van ser les tropes del general nord-americà George Patton les primeres que van entrar a la ciutat, l’acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units va frenar el seu avenç propiciant que fossin les tropes de l’Exèrcit Roig les que alliberessin la resta de Txecoslovàquia deixant el país sota l’òrbita d’influència soviètica.


Aquesta circumstància va propiciar l’inici de les polítiques nacionalitzadores que van provocar que els dos grans símbols de Plzeň, les empreses cerveseres i la companyia Škoda, passessin a mans estatals. L’àmbit esportiu també es va veure completament reordenat fruit de la instauració d’un règim socialista al país. Així, doncs, l’antic Viktoria, nascut el 1911 en ple Imperi Austrohongarès, va passar a ser, el 1949, l’Škoda de Plzeň, en una operació que enllaçava el principal club esportiu de la ciutat amb una de les seves fàbriques més representatives, una operació habitual als països socialistes on els clubs esportius s’associaven als principals organismes del seu territori.

La nova denominació va tenir, però, una existència més aviat efímera i va ser modificada tot just tres anys després, el 1952, per una raó molt senzilla, les autoritats comunistes van decidir canviar el nom de la fàbrica Škoda que, al cap i a la fi, portava el cognom de l’empresari capitalista que l’havia impulsat el 1869, Emil Škoda, per convertir-la en la Companyia Vladimir Ilitx Lenin, una designació més apropiada pels nous temps que es vivien a la Txecoslovàquia comunista.
 

Vagó de ferrocarril fabricat a la Companyia Vladímir Ilitx Lenin de Plzeň el 1955, quan la companyia Škoda duia aquest nom Foto: Wikimedia commons

 
Amb el canvi de nom de la principal empresa de la ciutat el club va passar a ser conegut com l’ZVIL de Plzeň, l’acrònim de Závody Vladimíra Iljiče Lenina. Tot i així, l’actual Viktoria només va lluir aquesta designació durant una temporada per passar a ser, durant poc més d’una dècada, l’Spartak Závody Lenina de Plzeň, un nom que mantenia la presència de Lenin però que hi afegia la condició d'Spartak, una denominació molt popular entre les societats esportives de l’Europa de l’Est i que feia referència a la figura d’Espàrtac, el gladiador traci que s’havia revoltat contra l’esclavatge a l’antiga Roma.

Així, doncs, entre 1952 i 1966, el Viktoria va passejar el nom de Lenin pels estadis de la Txecoslovàquia socialista una circumstància que va arribar a la seva fi per un nou episodi relacionat amb l’evolució de la fàbrica Škoda que, el 1965, va decidir abandonar la denominació de Companyia Vladímir Ilitx Lenin per recuperar el nom històric del seu fundador.

Tot i la lògica, teòricament comunista, vigent a la Txecoslovàquia de l’època, el canvi de denominació de l’empresa tenia una raó ben prosaica i ben capitalista: la caiguda de les vendes fora de territori txecoslovac d’una empresa que portava el nom de Lenin. Així, doncs, per tal de recuperar-les, les autoritats van decidir rescatar el vell nom d'Škoda, cosa que va suposar un nou canvi en la denominació de l’equip, conegut des d’aleshores com a Škoda de Plzeň.
 

Escut de l'Škoda de Plzeň que reprodueix el logotip de la marca automobilística txeca Foto: iconape.com

 
La caiguda del comunisme, a finals de 1989, va suposar un canvi dràstic en els destins de l’empresa automobilística que va ser novament privatitzada. Igual com les nacionalitzacions havien impactat en tots els àmbits de la vida, també ho van fer les privatitzacions derivades de la fallida del comunisme txecoslovac i el món del futbol no en va ser una excepció. Els vincles dels clubs amb institucions de l’estat van desaparèixer i, el 1992, l’Škoda Plzeň va recuperar el seu nom històric de Viktoria i va convertir-se ben aviat, símbol dels nous temps, en una societat anònima participada de manera gairebé íntegra per un inversor estranger, en aquest cas italià.

El control forà de l’entitat es va allargar fins al 2005 quan una nova venda va provocar que el Viktoria retornés a mans txeques. Així i tot, ben poc quedava d’aquell club que, durant els anys del comunisme, s’havia debatut entre Lenin i Škoda. Ni tan sols Txecoslovàquia existia, dividida en dos estats després de la fallida del socialisme. Paradoxalment, en aquestes noves circumstàncies, amb un futbol sotmès al mercat i en un nou campionat txec, el Viktoria ha emergit com un dels nous gegants del futbol local i s’ha convertit en un dels principals motius d’orgull de la ciutat de Plzeň amb la seva cervesa i la seva històrica fàbrica de vehicles. Pilsen, Škoda i Viktoria, el triumvirat que avui projecta Plzeň al món.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació