Sánchez posa l'accent en l'agenda social: les treballadores de la llar contractades cobraran l'atur

El govern espanyol presenta un reial decret que també elimina el dret a acomiadar una empleada sense aportar cap motiu ni compensació

Una treballadora de la llar, en imatge d'arxiu, cuidant una dona
Una treballadora de la llar, en imatge d'arxiu, cuidant una dona | Europa Press
06 de setembre del 2022
Actualitzat a les 16:02h

Les treballadores de la llar, en la majoria dels casos cuidadores i professionals de la neteja, que tinguin contracte tindran dret a atur. Es trenca així una anomalia que fins ara les deixava fora d'un dels drets bàsics de la immensa majoria dels treballadors. Això ha quedat corregit inicialment aquest matí, després que el consell de ministres del govern espanyol hagi aprovat el reial decret que ho regularà. La nova norma també elimina l'acomiadament per desistiment i ja no es podrà fer fora una treballadora domèstica sense justificar-ne la causa. A més, en els casos en què la família es declari insolvent, el Fons de Garantia Social (FOGASA) es faria càrrec dels deutes adquirits.

Aquesta mesura començarà a caminar a partir de l'1 d'octubre, moment a partir del qual serà obligatori cotitzar per desocupació i al FOGASA. Per facilitar aquesta implementació i que les famílies no es facin enrere en les contractacions, la mesura també incorpora un 80% de bonificació en la cotització per desocupació i al fons de garantia estatal.

Segons ha anunciat la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, aquesta mesura llargament reivindicada suposa "corregir una discriminació" per part "del legislador espanyol", tal com va assenyalar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència de principis d'any. Ara, amb aquest reial decret, Díaz assegura que la intenció és equiparar les treballadores de la llar a "qualsevol treballador, sigui del sector de la metal·lúrgia o treballi en una farmàcia". Un principi que es reivindicava urgent després que el Congrés dels Diputats ratifiqués el passat juny el conveni 189 de la Organització Internacional del Treball (OIT) que reclama la igualtat laboral per a aquest sector.

Si bé aquesta fórmula no contempla la solució de fons d'un dels principals problemes de les treballadores de la llar, que és la gran quantitat de professionals que es veuen abocades a exercir sense cap mena de contracte ni garantia laboral, el canvi està previst que millori les condicions d'unes 370.000 empleades, ha concretat la ministra. Es tracta de refermar "la plenitud de drets de protecció social, sense cap matís", ha expressat Yolanda Díaz, abans de valorar que aquesta és la política més important que ha tirat endavant des del seu ministeri.

Més protecció més enllà de l'atur
L'executiu espanyol també ha esmentat que es millora la cobertura assistencial de les treballadores de la llar. Alhora, en el cas que el servei contractat sigui inferior a 60 hores mensuals, com passa en el 54% dels casos, el decret llei estableix que siguin els ocupadors els que es facin càrrec de les obligacions com l'afiliació a la Seguretat Social, les altes i baixes. Així, es regula que no existeixi la possibilitat que aquestes gestions les hagin de fer les treballadores, com es feia fins ara.

En aquest sentit, s'ha mencionat també la posada en marxa de polítiques de formació i el reforç del dret a la informació a un contracte per escrit, així com els recursos perquè les treballadores es puguin defensar davant la vulneració d'aquest dret. 

Bonificacions als ocupadors
Un dels grans maldecaps de l'administració és no espantar les famílies que tenen contractades treballadores de la llar. Davant d'això, la titular de Treball i Economia Social ha insistit a defensar que aquesta norma cobreix la necessitat laboral de les treballadores alhora que té en compte les necessitats socials de famílies que necessiten contractar-les. 

Per facilitar que hi hagi contractacions i es compleixin aquests principis, des del ministeri s'ha insistit en la bonificació del 80% de la cotització per a la desocupació i s'ha ressaltat que es manté la reducció del 20% de l'aportació empresarial en les contingències comuns. Igualment, s'incrementaran els trams de bonificació superior al 20%, depenent dels recursos de les famílies ocupadores.

Feminització i dependència migrant
La norma presentada aquest dimarts incideix en què la discriminació històrica només ha estat possible perquè les agreujades eren dones. De fet, les dades oficials del ministeri situen que el 95% del total dels professionals del sector són dones. En aquest sentit, també s'ha anunciat que una comissió d'estudi posarà el focus en la inclusió de la perspectiva de gènere en el quadre de malalties perquè es millori la protecció de les feines en què predomina la feminització.

A més, s'ha recordat que una tercera part de les professionals del sector amb contracte tenen més de 55 anys. Per contra, les menors de 30 anys representen menys del 5% del gruix de les treballadores de la llar. 

Pel que fa a l'origen, entre les dones amb una relació laboral formal hi ha una gran presència estrangera: el 44% de les treballadores ho són. Aquesta realitat, però, es dispara en el terreny de l'economia submergida, on les dades es fan inabastables.