06
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:58h
Hi havia expectació per veure el debat entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, en la sessió del Senat, on el líder socialista va demanar comparèixer per explicar el pla d'estalvi i gestió energètica. Però Sánchez ha capgirat el guió previst i després de defensar, en una primera intervenció, la gestió del seu executiu davant la crisi, s'ha dedicat a escometre durament Feijóo amb un objectiu evident: erosionar la imatge del polític gallec i qüestionar un dels trets que expliquen el seu ascens a les enquestes, com és la seva suposada capacitat de gestió.
"Insolvència o mala fe?". Aquesta és la pregunta que Sánchez ha repetit moltes vegades en el debat, passant revista a totes les relliscades del líder del PP des que va assumir-ne la presidència. Sánchez ha volgut desposseir Feijóo de la seva suposada aurèola com a bon governant després de 13 anys al capdavant de la Xunta, negant la major part de les afirmacions del líder conservador contra el govern de coalició.
Al llarg del debat, el líder del PSOE ha contraposat la política del seu govern amb els interessos de les grans companyies i les elèctriques, al servei de les quals ha situat el PP. Al final de l'intercanvi dialèctic, Sánchez ha llançat un atac contundent contra Feijóo, de qui ha dit que, insolvent o amb mala fe, "el que sí que sabem és qui el va posar a vostè on està, les grans energètiques i les grans companyies" d'Espanya.
El president de l'executiu estatal ha dit que volia comparèixer per posar una mica de llum a la incertesa, amb tres grans interrogants: què passarà amb l'energia, què passarà amb els preus i què succeirà amb l'ocupació. Ha reiterat que el líder rus, Vladimir Putin, empra el gas com a arma de guerra, recordant que des de l'inici de la guerra, Moscou envia tan sols la meitat de flux de gas que el 2020. Ha contemplat la hipòtesi d'un hivern amb interrupcions intermitents, o que directament tanqui l'aixeta "amb l'objectiu de doblegar Europa".
"No sabem què passarà. Ningú ho sap. No podem desxifrar el futur ni llegir la ment d'un personatge que ha empès la humanitat a la major crisi dels darrers anys". Ha dit que pot ser que ni el mateix Putin sap què passarà: "Ens hem de preparar per al pitjor". Ha subratllat les respostes donades per l'executiu, com incrementar les importacions de gas, accelerar les energies renovables i apostar per la unitat de la UE. Per això, ha proclamat que "Putin no té cap possibilitat d doblegar una Europa unida".
El líder socialista ha volgut allunyar les perspectives més catastrofistes. Les mesures que s'adoptaran davant la situació "no seran dramàtiques: no hi haurà apagades d'electricitat ni racionaments de bombones de butà ni totes les coses apocalíptiques que es pregonen des dels mitjans de la dreta", ha assegurat Sánchez, provocant un dels molts aplaudiments del grup socialista que hi ha hagut al Senat.
Sánchez ha fet una defensa encesa de la resposta donada pel seu executiu a la crisi, des de la reforma del sistema de pensions per revaloritzar-les d'acord amb els preus, les ajudes directes a la compra de carburants, el bo social i els bons multiviatge. Ha xifrat en 30.000 milions d'euros els diners abocats a ajudar els sectors més fràgils. "Som el quart país de la UE que ha dedicat proporcionalment més recursos a la classe mitjana i treballadora. Ha recorregut als informes del BCE i el Banc d'Espanya per apuntar a un escenari futur d'"optimisme moderat", amb la perspectiva d'un 8% d'inflació per aquest any, que el 2023 seria del 3%.
També ha posat en valor que les posicions d'Espanya s'han obert pas a la UE, recordant l'excepció ibèrica i que va ser dels primers països a reclamar una reforma del sistema energètic, com també gravar els beneficis extraordinaris de les grans elèctriques: "Se'ns va dir que era chavisme i avui ho defensen pràcticament tots els estats de la Unió". Ha defensat vehementment l'excepció ibèrica, que segons Sánchez ha permès que les empreses espanyoles paguin 2.000 milions menys per l'energia. Ha anunciat que es farà una excepció per a les plantes de cogeneració de gas dels grans consumidors perquè de manera temporal quedin coberts pel mecanisme ibèric. Es tracta d'una mesura excepcional que ha estat reclamada per la pròpia indústria.
"La prosperitat no s'ha acabat"
Sánchez s'ha referit a les declaracions de dirigents europeus dient que s'ha acabat l'era de la prosperitat. El president espanyol ha recordat que això s'ha anunciat des de la crisi de 1973, però no ha estat cert, "per molt que els Bolsonaro, els Le Pen i els Trump de torn diguin el contrari, i aquí també n'hi ha". Sánchez sí que ha augurat que el creixement econòmic serà més responsable, "però Europa no deixa de progressar i Espanya tampoc". "La derrota de Putin arribarà, més tard o aviat i recordaran que la democràcia i la llibertat són intocables".
En la seva intervenció, el president espanyol ha refermat el que és el punt essencial del discurs del seu executiu davant la crisi: posar l'accent en una recuperació econòmica sense desigualtats "perquè ningú quedi enrere". En la mateixa línia, avui mateix, el consell de ministres ha aprovat que les treballadores de la llar que estiguin contractades tindran dret a cobrar l'atur i no podran ser acomiadades sense justificar-ne la causa. Precisament en el capítol d'ocupació, el líder socialista ha recordat les xifres positives d'aquest estiu, quan s'ha assolit el rècord històric de persones en alta de la seguretat social. Sánchez ha conclòs els u discurs proclamant que el govern espanyol ha escollit el camí de "l'esperança i les solucions".
Feijóo, de nou contra els pactes amb Bildu
Feijóo ha fet un discurs molt crític, assegurant que Espanya "ha crescut menys que tothom i té el doble d'atur que la mitjana europea", i li ha recordat que el juny passat, en el debat de política general, va dir que la inflació seria del 6,5% i ja supera el 8%. El líder conservador ha criticat les contradiccions internes del govern de coalició i ha acusat Sánchez d'haver posat en marxa la maquinària electoral de Ferraz. Li ha llançat l'excepció ibèrica, compatible amb el fet de pagar la factura de llum més cara. Feijóo ha demanat al dirigent socialista que no tanqui les portes a les energies que han estat recuperades per altres països, com han fet França, o Alemanya amb l'energia nuclear.
El líder del PP, que s'ha queixat contínuament que des del PSOE se l'insulta de manera contínua, ha criticat que Sánchez no ha acceptat cap dels acords i propostes que el PP li ha ofert. Li ha retret altre cop la seva política de pactes: "Ningú a Espanya creu que és més constructiu pactar amb Bildu que amb el PP, que farà més propostes pintoresques el PP que Podem o que és millor una taula de diàleg amb ERC que amb el PP". l
En la seva rèplica, Sánchez s'ha preguntat perquè és tan difícil tancar pactes amb el PP. S'ha felicitat amb ironia que aquest cop el cap de l'oposició no ha parlat d'ETA: "Deu ser que ETA ha desaparegut aquest estiu...". Ha retret a Feijóo que hagi "instigat" al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a "incomplir la legalitat" per l'actitud del sector conservador del Consell en la renovació del Tribunal Constitucional. Ha explicat que quan va saber que seria el successor de Pablo Casado, va tenir l'esperança que podia arribar-hi a acords. Però cinc mesos després, la majoria dels ciutadans es pregunten perquè és tan difícil arribar a acords amb els populars. I ha esmentat els motius.
Segons ell, les afirmacions que fa Feijóo no avalen la suposada imatge de bon gestor amb què va venir de la Xunta. Ha titllat de "gran mentida" que el PP baixi els impostos quan governa: "El que fan és augmentar-los per a les rendes de classe mitjana i treballadora, mentre aproven amnisties fiscals per als grans defraudadors". I s'ha preguntat si les afirmacions del polític gallec són "insolvència o mala fe". Ha recordat que el deute públic de la Xunta el 2009, quan va arribar Feijóo, era de 3.900 milions d'euros i ara ja supera els 11.000 milions. L'ha acusat de confondre la prima de risc amb els tipus d'interès en unes declaracions i ha anat desgranant diverses relliscades del polític gallec.
El dirigent socialista ha criticat Feijóo per no haver-se referit ni un instant al repte climàtic ridiculitzat la proposta del PP de tornar a l'energia nuclear. "Construir nous reactors suposa molts anys i aquesta mesura no és útil per ara". També s'ha preguntat on se situarien aquestes centrals nuclears i, esmentant unes declaracions pronuclears d'Isabel Díaz Ayuso, ha preguntat en quin lloc de la Comunitat de Madrid la ubicaria. "Potser a França això li pot interessar, però nosaltres no, tenim sol, tenim potencia per a les energies renovables". Sánchez ha promès que el seu govern no farà marxa enrere en la transició ecològica.
ERC i Junts exposen les diferents estratègies
Mirella Cortès, d'ERC, ha recordat el dictamen de l'ONU contra l'estat espanyol per vulnerar els drets dels polítics sobiranistes i li ha reclamat "consolidar" la mesa de diàleg com un procés de negociació amb la Generalitat, així com acabar amb la "repressió" contra els dirigents processats i exiliats, i investigar el Catalangate. Sobre la crisi, ha reclamat a Sánchez que acabi amb els privilegis de les elèctrìques i ha preguntat si mesures com la gratuïtat en les rodalies continuaran després del gener.
Josep Lluís Cleries, de Junts, després de recordar que no s'han depurat encara les responsabilitats pel Catalangate, ha qualificat de "vergonya" el fet que el president espanyol es vagi vantant d'haver donat suport al 155, com ha fet avui mateix al Senat. Cleries ha al·ludit a la "paradoxa" que "una part de l'independentisme està buidant amb els seus pactes l'escàs autogovern que tenim". Ha dit que Junts seguirà "fidel al mandat de l'1-O" i que "la solució és única: independència".
Cleries ha retret el recurs sovintejat als reials decrets per governar. Ha criticat durament el canvi efectuat en les relacions amb Alger: "Mai és un bon moment per enemistar-se amb Algèria, però fer-ho ara és un disbarat. Ha estat un gran error".
"Insolvència o mala fe?". Aquesta és la pregunta que Sánchez ha repetit moltes vegades en el debat, passant revista a totes les relliscades del líder del PP des que va assumir-ne la presidència. Sánchez ha volgut desposseir Feijóo de la seva suposada aurèola com a bon governant després de 13 anys al capdavant de la Xunta, negant la major part de les afirmacions del líder conservador contra el govern de coalició.
Al llarg del debat, el líder del PSOE ha contraposat la política del seu govern amb els interessos de les grans companyies i les elèctriques, al servei de les quals ha situat el PP. Al final de l'intercanvi dialèctic, Sánchez ha llançat un atac contundent contra Feijóo, de qui ha dit que, insolvent o amb mala fe, "el que sí que sabem és qui el va posar a vostè on està, les grans energètiques i les grans companyies" d'Espanya.
El president de l'executiu estatal ha dit que volia comparèixer per posar una mica de llum a la incertesa, amb tres grans interrogants: què passarà amb l'energia, què passarà amb els preus i què succeirà amb l'ocupació. Ha reiterat que el líder rus, Vladimir Putin, empra el gas com a arma de guerra, recordant que des de l'inici de la guerra, Moscou envia tan sols la meitat de flux de gas que el 2020. Ha contemplat la hipòtesi d'un hivern amb interrupcions intermitents, o que directament tanqui l'aixeta "amb l'objectiu de doblegar Europa".
"No sabem què passarà. Ningú ho sap. No podem desxifrar el futur ni llegir la ment d'un personatge que ha empès la humanitat a la major crisi dels darrers anys". Ha dit que pot ser que ni el mateix Putin sap què passarà: "Ens hem de preparar per al pitjor". Ha subratllat les respostes donades per l'executiu, com incrementar les importacions de gas, accelerar les energies renovables i apostar per la unitat de la UE. Per això, ha proclamat que "Putin no té cap possibilitat d doblegar una Europa unida".
El líder socialista ha volgut allunyar les perspectives més catastrofistes. Les mesures que s'adoptaran davant la situació "no seran dramàtiques: no hi haurà apagades d'electricitat ni racionaments de bombones de butà ni totes les coses apocalíptiques que es pregonen des dels mitjans de la dreta", ha assegurat Sánchez, provocant un dels molts aplaudiments del grup socialista que hi ha hagut al Senat.
Sánchez ha fet una defensa encesa de la resposta donada pel seu executiu a la crisi, des de la reforma del sistema de pensions per revaloritzar-les d'acord amb els preus, les ajudes directes a la compra de carburants, el bo social i els bons multiviatge. Ha xifrat en 30.000 milions d'euros els diners abocats a ajudar els sectors més fràgils. "Som el quart país de la UE que ha dedicat proporcionalment més recursos a la classe mitjana i treballadora. Ha recorregut als informes del BCE i el Banc d'Espanya per apuntar a un escenari futur d'"optimisme moderat", amb la perspectiva d'un 8% d'inflació per aquest any, que el 2023 seria del 3%.
També ha posat en valor que les posicions d'Espanya s'han obert pas a la UE, recordant l'excepció ibèrica i que va ser dels primers països a reclamar una reforma del sistema energètic, com també gravar els beneficis extraordinaris de les grans elèctriques: "Se'ns va dir que era chavisme i avui ho defensen pràcticament tots els estats de la Unió". Ha defensat vehementment l'excepció ibèrica, que segons Sánchez ha permès que les empreses espanyoles paguin 2.000 milions menys per l'energia. Ha anunciat que es farà una excepció per a les plantes de cogeneració de gas dels grans consumidors perquè de manera temporal quedin coberts pel mecanisme ibèric. Es tracta d'una mesura excepcional que ha estat reclamada per la pròpia indústria.
"La prosperitat no s'ha acabat"
Sánchez s'ha referit a les declaracions de dirigents europeus dient que s'ha acabat l'era de la prosperitat. El president espanyol ha recordat que això s'ha anunciat des de la crisi de 1973, però no ha estat cert, "per molt que els Bolsonaro, els Le Pen i els Trump de torn diguin el contrari, i aquí també n'hi ha". Sánchez sí que ha augurat que el creixement econòmic serà més responsable, "però Europa no deixa de progressar i Espanya tampoc". "La derrota de Putin arribarà, més tard o aviat i recordaran que la democràcia i la llibertat són intocables".
En la seva intervenció, el president espanyol ha refermat el que és el punt essencial del discurs del seu executiu davant la crisi: posar l'accent en una recuperació econòmica sense desigualtats "perquè ningú quedi enrere". En la mateixa línia, avui mateix, el consell de ministres ha aprovat que les treballadores de la llar que estiguin contractades tindran dret a cobrar l'atur i no podran ser acomiadades sense justificar-ne la causa. Precisament en el capítol d'ocupació, el líder socialista ha recordat les xifres positives d'aquest estiu, quan s'ha assolit el rècord històric de persones en alta de la seguretat social. Sánchez ha conclòs els u discurs proclamant que el govern espanyol ha escollit el camí de "l'esperança i les solucions".
Feijóo, de nou contra els pactes amb Bildu
Feijóo ha fet un discurs molt crític, assegurant que Espanya "ha crescut menys que tothom i té el doble d'atur que la mitjana europea", i li ha recordat que el juny passat, en el debat de política general, va dir que la inflació seria del 6,5% i ja supera el 8%. El líder conservador ha criticat les contradiccions internes del govern de coalició i ha acusat Sánchez d'haver posat en marxa la maquinària electoral de Ferraz. Li ha llançat l'excepció ibèrica, compatible amb el fet de pagar la factura de llum més cara. Feijóo ha demanat al dirigent socialista que no tanqui les portes a les energies que han estat recuperades per altres països, com han fet França, o Alemanya amb l'energia nuclear.
El líder del PP, que s'ha queixat contínuament que des del PSOE se l'insulta de manera contínua, ha criticat que Sánchez no ha acceptat cap dels acords i propostes que el PP li ha ofert. Li ha retret altre cop la seva política de pactes: "Ningú a Espanya creu que és més constructiu pactar amb Bildu que amb el PP, que farà més propostes pintoresques el PP que Podem o que és millor una taula de diàleg amb ERC que amb el PP". l
En la seva rèplica, Sánchez s'ha preguntat perquè és tan difícil tancar pactes amb el PP. S'ha felicitat amb ironia que aquest cop el cap de l'oposició no ha parlat d'ETA: "Deu ser que ETA ha desaparegut aquest estiu...". Ha retret a Feijóo que hagi "instigat" al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a "incomplir la legalitat" per l'actitud del sector conservador del Consell en la renovació del Tribunal Constitucional. Ha explicat que quan va saber que seria el successor de Pablo Casado, va tenir l'esperança que podia arribar-hi a acords. Però cinc mesos després, la majoria dels ciutadans es pregunten perquè és tan difícil arribar a acords amb els populars. I ha esmentat els motius.
Segons ell, les afirmacions que fa Feijóo no avalen la suposada imatge de bon gestor amb què va venir de la Xunta. Ha titllat de "gran mentida" que el PP baixi els impostos quan governa: "El que fan és augmentar-los per a les rendes de classe mitjana i treballadora, mentre aproven amnisties fiscals per als grans defraudadors". I s'ha preguntat si les afirmacions del polític gallec són "insolvència o mala fe". Ha recordat que el deute públic de la Xunta el 2009, quan va arribar Feijóo, era de 3.900 milions d'euros i ara ja supera els 11.000 milions. L'ha acusat de confondre la prima de risc amb els tipus d'interès en unes declaracions i ha anat desgranant diverses relliscades del polític gallec.
El dirigent socialista ha criticat Feijóo per no haver-se referit ni un instant al repte climàtic ridiculitzat la proposta del PP de tornar a l'energia nuclear. "Construir nous reactors suposa molts anys i aquesta mesura no és útil per ara". També s'ha preguntat on se situarien aquestes centrals nuclears i, esmentant unes declaracions pronuclears d'Isabel Díaz Ayuso, ha preguntat en quin lloc de la Comunitat de Madrid la ubicaria. "Potser a França això li pot interessar, però nosaltres no, tenim sol, tenim potencia per a les energies renovables". Sánchez ha promès que el seu govern no farà marxa enrere en la transició ecològica.
ERC i Junts exposen les diferents estratègies
Mirella Cortès, d'ERC, ha recordat el dictamen de l'ONU contra l'estat espanyol per vulnerar els drets dels polítics sobiranistes i li ha reclamat "consolidar" la mesa de diàleg com un procés de negociació amb la Generalitat, així com acabar amb la "repressió" contra els dirigents processats i exiliats, i investigar el Catalangate. Sobre la crisi, ha reclamat a Sánchez que acabi amb els privilegis de les elèctrìques i ha preguntat si mesures com la gratuïtat en les rodalies continuaran després del gener.
Josep Lluís Cleries, de Junts, després de recordar que no s'han depurat encara les responsabilitats pel Catalangate, ha qualificat de "vergonya" el fet que el president espanyol es vagi vantant d'haver donat suport al 155, com ha fet avui mateix al Senat. Cleries ha al·ludit a la "paradoxa" que "una part de l'independentisme està buidant amb els seus pactes l'escàs autogovern que tenim". Ha dit que Junts seguirà "fidel al mandat de l'1-O" i que "la solució és única: independència".
Cleries ha retret el recurs sovintejat als reials decrets per governar. Ha criticat durament el canvi efectuat en les relacions amb Alger: "Mai és un bon moment per enemistar-se amb Algèria, però fer-ho ara és un disbarat. Ha estat un gran error".